dilluns, 27 de novembre de 2017

Nit de Premis Sitges 2017

Regidores i regidors de l'Ajuntament de Sitges, creadors, gestors culturals, estudiosos, representants d’associacions i col·lectius, senyores i senyors, molt bona nit a tothom.
El saló teatre del Casino Prado ha acollit aquest vespre una nova edició de la Nit de Premis Sitges, la vintena de la seva història. El que hem vist i escoltat en la darrera hora ha estat tota una celebració d’allò de bo que sap oferir la nostra vila des de tots els vessants de la seva vida cultural. Des de les expressions artístiques més pures, fins als grans esdeveniments que ens situen en l’agenda internacional, passant per les manifestacions folklòriques i tradicionals que tant ens caracteritzen.

Com cada dos anys, ens hem citat aquí, el saló-teatre del Casino Prado, aquesta joia arquitectònica que calia polir i mostrar com es mereix. A aquesta entitat centenària voldria dedicar les meves primeres paraules. Ja ho vaig fer dissabte passat, en la gala de celebració del 140è aniversari del Casino Prado Suburense, però voldria recalcar-ho un cop més. El 2011, anunciava dalt d’aquest escenari la voluntat d’obtenir recursos per arranjar el teatre. El trajecte que hem hagut de recórrer fins a aconseguir materialitzar aquest somni ha estat tortuós i ple d’entrebancs. Certament, les obres s’haurien d’haver posat en marxa i haver acabat fa molt de temps. Ho lamentem i en demanem públicament disculpes. 

Però ara el que toca és celebrar la fi de tot aquest procés. Tenim un saló teatre més acollidor, més còmode, amb un fossar per a músics que ens permet efectuar un nostàlgic salt enrere en el temps de més d’un segle. En poques paraules, amb l'ajuda de la Diputació de Barcelona, hem posat al dia un equipament de gran valor patrimonial tot preservant l’esperit que tenia en els vells temps en què es va concebre.

En un futur, el Casino Prado encara ha de millorar molt més el seu aspecte. Serà quan es posi punt i final a la segona fase de les obres de restauració de l’entitat, que comencen aquesta tardor. Uns treballs que comportaran l’adaptació de l’edifici social a les normes d’eficiència energètica, així com la remodelació de la façana orientada al jardí. 

Vull afegir també el nostre reconeixement a la Societat Recreativa El Retiro (que d'aquí tres anys celebrarà el seu segle i mig d'història, 150 anys), entitat amb la que ara mateix, com bé coneix la seva presidenta i junta directiva, també estem explorant aconseguir pressupostos públics per millorar les instal·lacions del seu saló teatre i de les dependències socials. 

Sempre ho hem defensat: a la Vila comptem des del segle XIX amb dos espais d'entitats per a les arts escèniques, la dansa, la música i el cinema a Sitges, els espais de les dues societats centenàries. I l'Ajuntament ens sentim compromesos amb elles dues per assegurar-ne així la seva continuitat. 
Us deia en començar que aquesta és una vetllada de reconeixement de l’activitat cultural del nostre poble. Ho podem constatar en fer un repàs de la llista de guardonats en aquesta Nit de Premis Sitges, a qui voldria adreçar les més caloroses felicitacions. Enhorabona a tots i totes, i gràcies per la vostra contribució a la cultura, en el sentit més ampli de l'expressió.
  • Al Sitges Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, per mig segle ininterromput d’activitat que ha convertit Sitges en la meca mundial dels certàmens cinematogràfics del seu gènere.
  • Al consell redactor de ‘La Xermada’, que amb 50 exemplars editats ha esdevingut la publicació de referència de la cultura popular i tradicional que es genera a la nostra vila.
  • A Núria Camps Montané, tot un exemple d’amor a les lletres i a la cultura a través dels seus relats i dels articles que ha publicat a ‘L’Eco de Sitges’.
  • Als matrimonis formats per Alfonso Lügstenmann i Charo Sánchez-Cancio i per Estela Campaña i Xavier Lahoz, puntals de dues iniciatives que han sabut aliar l’esport amb la solidaritat.
  • Al pintor Josep Manuel Aznar i a l’escultor Aaron Pérez, guanyadors dels concursos Sanvisens i Pere Jou, les obres dels quals podem veure exposades aquests dies al Centre Cultural Miramar.
  • Al Grup d’Estudis Sitgetans i a la secció de fotografia de la mateixa entitat, pels esforços en l’àmbit de la recerca local i de l’activitat fotogràfica, respectivament.
  • A tres generacions de la família Gassó, que durant més de mig segle han aixecat acta del que es va succeint a Sitges a través de les seves instantànies.
  • A Iu Bover i Arnal, guanyador del Premi Josep Carbonell i Gener; a la violoncel·lista Irma Bau i la pianista Irina Veselova, mereixedores del premi de cambra del Concurs Mirabent Magrans, així com a la soprano Paula Sánchez-Valverde, primer premi del Mirabent Magrans, en aquest cas, de la modalitat de cant.
  • I, finalment, als jurats del col·lectiu de periodistes locals, la família Mirabent Magrans i l’Associació Concertante.
La societat civil sitgetana és inquieta, dinàmica i molt compromesa amb la cultura i amb Sitges. Com a ajuntament hem de donar resposta a tota una sèrie de demandes que la crisi econòmica i social han mantingut aturades durant els darrers anys, especialment pel que fa a les infraestructures públiques i equipaments culturals. Avui vull anunciar-vos que aquest temps d’espera toca a la fi i que els esforços dels darrers anys comencen a donar els seus fruits. L’exemple més clar, per ser una de les principals demandes que hem rebut, és el de la Biblioteca Santiago Rusiñol. Durant la primera meitat de 2018, aquest emblemàtic equipament tornarà a obrir les portes (ara, sí)  renovat i, el que és més important, adaptat a les exigències dels temps presents.

Si en el 2017 hem agafat embranzida de cara a donar impuls a la promoció i millora d’equipaments culturals, l’any vinent serà decisiu en la materialització dels compromisos que havíem adquirit amb tots vosaltres :
  • Així, les entitats culturals disposaran amb poc temps de diferència d’un segon nou equipament als annexos del Centre Cultural Miramar (Aquest espai serà, a més, la nova seu de la regidoria de Cultura, Tradicions i Festes) i el nou Cau de Cultura a les dependències municipals que hi ha a l'edifici de la Societat El Retiro.
  • En la línia de conservar el nostre patrimoni, l’ermita i la masia de Santa Bàrbara restaurats seran, al seu torn, dos dels espais recuperats pel municipi per a l’activitat cultural, en un entorn natural i ambiental nou: el Parc de Santa Bàrbara. Aprofito avui per convidar-vos a l’acte informatiu d’inici de les obres al que la junta de propietaris del pla urbanistic ens convida i que tindrà lloc a Santa Bàrbara el diumenge 3 de desembre vinent, a les dotze del migdia.
  • La llista d’actuacions en el nostre patrimoni cultural es completa amb d’altres de rellevants com la rehabilitació del Palau del Rei Moro, contemplada en el pressupost municipal de 2018, que serà sotmès a aprovació del ple aquest mes de desembre vinent. Aquest any vinent també tenim contemplades la restauració de l’estàtua del doctor Robert i de l’escultura de la Sirena, de Pere Jou.
El nostre municipi veurà ben aviat ampliada la seva nòmina de museus dels tres existents a cinc en total. No tan sols això, sinó que veurem els quatre existents (el Cau Ferrat, el Maricel, el Romàntic i la Fundació Stämpfli) tots ells a ple rendiment a finals de 2018:
  • Un dels museus de nova creació serà Can Falç, on els treballs de reforma segueixen avançant. La darrera actuació ha estat sanejar la part que quedava de la planta baixa i dur a terme una nova prospecció arqueològica. Ara afrontem els estudis per a la consolidació i rehabilitació estructural de l’edifici.
  • També tenim la Fundació Stämpfli. L’ampliació que el matrimoni Stämpfli hi ha estat duent a terme permetrà que l’equipament rebi, per fi, la catalogació de museu. Serà aquesta mateixa primavera vinent. Una data a partir de la qual Sitges comptarà amb una sala de més de 1.300 metres quadrats dedicats a l’art contemporani.
  • Una de les grans actuacions previstes de començar aquest 2018 és la reforma del Palau Maricel, que celebrarà el seu centenari. Es tracta d’una actuació de tipus estructural que afectarà un dels edificis més emblemàtics de Sitges i que compta amb un dels majors pressupostos públics: 1,3 milions d’euros. El centenari de Maricel serà una de les commemoracions oficials del Govern de la Generalitat de l'any 2018, amb motiu de la qual el Consorci del Patrimoni de Sitges prepara diverses activitats i publicacions, així com una exposició.
  • El Museu Romàntic, per la seva banda, entrarà en obres de climatització aquest any vinent. Ahir dijous, Museus de Sitges aprovava el projecte actualitzat d’aquests treballs.
Els museus són, sense cap mena de dubte, una de les joies que hem d’ajudar a preservar. No hem d’oblidar que, més enllà fins i tot de tractar-se d’un dels principals valors patrimonials de la nostra vila, cada cop més els museus esdevenen un dels focus d’atracció creixent de visitants al nostre municipi. Si la cultura ha de ser un dels nostres principals capteniments, el turisme cultural ha de ser una de les nostres apostes de futur com a destinació turística sostenible i de qualitat.

M’acomiado, no sense abans fer un breu esment als altres dos pilars de la vida cultural sitgetana: els esdeveniments, i les entitats i el talent local. Enguany, hem estat protagonistes d’un especial encreuament de camins. El que hem viscut de la mà d’un veterà Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, que ha superat la ratlla del mig segle de vida, conjuntament amb el número zero del Festival Jardins de Terramar, un esdeveniment celebrat en un espai noucentista verd que el 2018 farà cent anys. L’èxit de tots dos esdeveniments els augura, ens augura, molt de futur.

Precisament, una de les condicions per tirar endavant el Festival Jardins de Terramar ha estat el de la promoció del talent local. Ho seguirem fent, com ho hem estat fent amb les entitats que contribueixen a bastir un calendari d’activitats culturals que pràcticament no coneix descans al llarg dels dotze mesos de l’any.

Som un municipi ben viu i la inquietud cultural que batega en el cor de tots nosaltres, en el cor dels nombrosos esdeveniments que acollim (grans i petits), en el cor de cadascun dels equipaments que utilitzem, en el cor de cadascuna de les causes que ens cohesionen com a col·lectivitat ... Tot plegat ens impulsa i compromet cap a un Sitges com a Capital Cultural cada cop més marcat. 

Fem-nos mereixedors d’aquest privilegi, tenint-ne cura i sabent donar-li continuïtat ... La cultura és el nostre caràcter.

Per moltes més Nits de Premis com aquesta. Visca la cultura!

Moltes gràcies.

dilluns, 30 d’octubre de 2017

Discurs de l’alcalde de bevinguda a la República Catalana

Bona nit, sitgetanes i sitgetans,

Bona nit, ciutadanes i ciutadans de la nova república de Catalunya... de la nova república democràtica i lliure de Catalunya.

Sense cap mena de dubte, vivim uns dies molt intensos.
Uns dies que passaran a la història, perquè formem part de la història, perquè, des del nostre present, som història.

Amb processos judicials oberts, amb presos polítics, amb càrregues policials, amb violència... som aquí, perquè tenim determinació, perquè tenim convenciment, perquè tenim compromís... i sobretot perquè tenim dignitat. Dignitat col·lectiva de poble. D'un poble que el passat 1 d'octubre va dir SÍ a fer de Catalunya un nou estat independent d'Europa. 
Benvinguda república de Catalunya!

Els propers dies tindrem molta feina. La república que ha nascut avui és com un nadó.
Un nadó amb les debilitats que pot tenir quan acaba de néixer, però amb totes les immenses ganes de viure de qui veu la llum per primera vegada. 
De la república en som tots plegats mares i pares, en som avis i àvies, en som germans i germanes, en som padrins (si voleu)... per fer-la créixer, per cuidar-la i fer-la madurar.

Aquest nadó ha nascut avui com a estat independent i lliure. Un estat independent de tots els catalans i de totes les catalanes... I per a tots els catalans i catalanes. 
Pels que han impulsat la seva creació i l'han fet possible, des del poble més petit del País, passant per tota la resta de barris, pobles, viles, ciutats i comarques... Però també pels que no hi creien i no ho comparteixen.

El nostre agraïment a tothom. I sobre tot el nostre agraïment a les institucions catalanes que, seguint el capteniment del poble, han fet possible el somni de milions de catalanes i catalans: els diputats i diputades dels grups parlamentaris del Parlament de Catalunya, encapçalats per la Presidenta Carme Forcadell, els consellers i conselleres del Govern de la Generalitat, el Vicepresident Oriol Junqueras i el President Carles Puigdemont.

El País que neix avui és de tots. Com sempre ha estat Catalunya. Sense cap mena de distinció.
Ni d'origen, ni de llengua, ni de gènere, ni de creença, ni d'orientació sexual, ni d'opció politica, ni de sentiments o emocions... Perquè aquests dies, si hem après moltes coses, és també a gestionar les emocions.

M'agradaria, com a batlle de Sitges, que aquesta nit agaféssim, una vegada més i sense que ens cansem mai de dir-ho i de fer-ho, el compromís de fer aquesta nova república per a tots i totes. Sitges podem ser un exemple, una mostra, d'aquesta normalitat, d'aquesta inclusió, d'aquesta tolerància i d'aquesta convivència. Aquí, a la vila, mai hem fet cap distinció entre el centenar de nacionalitats d'orígens diferents que som els sitgetans i les sitgetanes. Tampoc ho farem ara. 

Sobre tot perquè la llibertat, la democràcia i els valors republicans de la igualtat i de la fraternitat són el que ens uneixen. 

Precisament és el que ahir vaig tenir l'oportunitat d'explicar, en una entrevista en un mitjà de comunicació internacional, concretament a la televisió nacional de Bielorrúsia. Els estats lliures són l'instrument per construir els valors de la llibertat, de la igualtat i de la fraternitat i, sobretot, per fer-los possibles. Els estats lliures tenen els instruments per fer millor la vida de les persones i per fer possible els seus drets personals i col·lectius.

Porque la nación són las personas. La nación es una red de solidaridad entre personas. La nación es un compromiso con los derechos personales y colectivos. Como toda nación, así es la nación catalana. Y así nace, la nación catalana con estado propio.

The catalan nation, which today has agreed to be a free republic, is the best instrument that we will
Have to enable people's rights to be possible. It's not born against anyone. It is born to make people's lives better.

La nation catalane s'est battue pour obtenir cet instrument. Et le peuple de la Catalogne a été ferme dans sans sa décision lors des dernières élections catalanes et à la suite du référendum: étre un Etat libre et souverain.

Tenim la república. Tenim l'estat lliure i independent que somniàvem. Però la feina no ha acabat. Ara tot just comença. L'hem de construir. Probablement l'haurem de protegir dels embats externs i interns. Apareixeran pors i incerteses. Però l'aixecarem amb el mateix esperit de diàleg, de civisme i de pau que ens ha guiat per arribar fins aquí.

Recordem tots els que ens han precedit. No oblidem els avantpassats. Recordem els que no ho han pogut veure. Però d'una manera especial pensem aquesta nit, no només en ells, sinó en nosaltres i sobretot en els nostres fills i filles, nets i netes, i en els que ens vindran darrera.

Construïm la república per a nosaltres i per a la futures generacions. 
Fem-ho estrenyent-nos les mans, abraçats a la pau, mirant-nos als ulls i sense perdre mai el somriure.

Com deia Ghandi : "Siguem el canvi que volem veure en el món".

Visca Catalunya!

dilluns, 16 d’octubre de 2017

Discurs de l’alcalde en l’acte d’homenatge al president Companys

Regidores i regidors de l'Ajuntament de Sitges,Alcalde Jordi Serra, Alcalde Pere Junyent,Representats de les entitats i de les formacions politiques, Sitgetanes i sitgetans, Benvolgudes i benvolguts compatriotes.

15 d'octubre de 2017. Ens trobem un altre any davant del monument en memòria del President Lluis Companys, el president màrtir. Avui recordem i honrem de nou la memòria de Lluís Companys i Jover, president de la Generalitat de Catalunya, capturat per la policia nazi, entregat a les autoritats feixistes espanyoles i executat per un escamot de l’exèrcit espanyol el 15 d’octubre de 1940. No oblidem que Lluís Companys va ser l'únic president escollit democràticament executat durant la Segona Guerra Mundial. Precisament, Pablo Casado, del Partit Popular, juga vergonyantment aquests dies amb injustícies com aquestes, i el més greu, ens amenaça de repetir-les. Absolutament, miserable.

Companys era el president militant d'ERC, però era, per damunt de tot, el president de tots els catalans i de totes les catalanes. En l'estima que li tenien molts ciutadans i ciutadanes, pensessin com pensessin, veig moltes similituds a la que ara li tenen moltes persones a la Presidència de la Generalitat, al President Carles Puigdemont, al Vicepresident Oriol Junqueras i a tot el seu Govern.  Justament perquè ells són i seran els presidents de tots els catalans i catalanes, avui estem contents de poder compartir aquest acte amb gent de diverses formacions polítiques i representants de distintes associacions de la vila. És molt més el que ens uneix que el que ens separa. Perquè els valors essencials de la democràcia són compartits per tots nosaltres.

Aquests valors són avui compartits i ho eren ja compartits en els temps difícils de la Segona República, de la Guerra Civil i del Franquisme. Agraeixo a la família Tubau i Llorià haver tingut accés a les cartes originals que el President Lluís Companys va dirigir a Enric Tubau i Perelló (avi de la nostra regidora de cultura Rosa Tubau, aquí present) i pare de Josep Maria Tubau i Gallinat (també aquí present), en els temps difícil de l'exili i de la repressió. Voldria llegir un breu fragment d'una de les cartes, on es posa de manifest aquesta solidaritat entre els defensors i represaliats de la nació catalana. 

Diu així: "Amic Tubau, dir-te com aprecio els teus sacrificis i recordo els serveis prestats a la causa de Catalunya, i no dubtis que ara, que sempre tinc més possibilitats, en lo que de mi depengui, posaré tota la meva influència i, en exercici de les funcions que em són reservades, tindré en compte especial de promoure atendre el teu ajut". (Lluís Companys)

Avui, més de 70 anys despres de la seva mort, podem dir que, malgrat l’execrable comportament de l’estat espanyol envers Catalunya d'aquests dies i les seves constants humiliacions, Lluís Companys estaria orgullós de viure el nostre temps i de viure'l amb nosaltres agafats de la mà i abraçats a la pau.

Avui, hem perdut la por i estem units. No ens fa por perdre, però menys por ens fa la victòria perquè estem convençuts que guanyarem. Ni demanant diàleg responen. Ni oferint negociació o mediació, l'accepten. El món ho veu i nosaltres no ens aturarem. 

El president màrtir va ser objecte de la brutalitat de les autoritats feixistes que el van dur fins la mort. Aquest 2017, nombrosos catalans i catalanes (de totes les edats, de pobles, viles i ciutats) van patir la repressió i les càrregues policials de les autoritats espanyoles (perquè alguna autoritat politica o policial espanyola va donar l'ordre d'actuar amb violència) contra les persones que pacíficament defensaven el dret a votar o feien cua per exercir el seu dret democràtic a votar.No ens cansarem de dir-ho: en democràcia, qualsevol forma de violència d'Estat és inacceptable!

Mai oblidarem l'1 d'octubre. Els cops de porra, empentes, la militarització dels cossos policials (que haurien de protegir les persones) ... es van posar sota les ordres d'una posició politica. La violència ha estat denunciada per diferents organismes internacionals en l'àmbit dels drets humans. Perquè, sí, s'han vulnerat drets molt fonamentals i s'han trepitjat drets humans.

Però, President Lluís Companys, mai oblidarem l'1 d'octubre perquè, per damunt de tot, va ser el dia que el poble de Catalunya va exercir lliurement i democràtica el seu dret a decidir, el seu dret inalienable a l'autodeterminació. Va ser el dia que, amb tota la repressió policial i amb totes la actuacions judicials, de la fiscalia, del govern espanyol, dels serveis d'intel·ligència espanyols ... tot un país, en una gran xarxa ciutadana de solidaritat i de compromís personal i col·lectiu, va exercir el dret de fer un referèndum amb tot en contra. D'aquesta xarxa de solidaritat i de compromís se'n diu NACIÓ. La nació catalana.

I la nació catalana va decidir. Per tant, abans que ens arrebatin la sobirania (la limitada que ens dóna l'autonomia constitucional), és l'hora d'exercir la sobirania plenament. Es l'hora de complir, amb intel·ligència i astúcia, amb civisme i pau, la voluntat majoritària de les urnes. Confiança, perseverança, resistència i determinació.

Deixeu-me que, per acabar, llegeixi un fragment de les darreres paraules del President Lluís Companys: "Donaré gràcies a Déu que m’hagi procurat una mort tan bella pels ideals. Ell ha volgut aquest destí, i li dec encara la gratitud d’aquesta placidesa i serenitat que m’omple en pensar en la mort, que veig atansar-se sense temor. En la meva petitesa no podia esperar una fi més digna. Per Catalunya i tot el que representa de pau, de justícia i d'amor".

Per ell i per aquestes paraules, i per tants d'altres que ens han precedit, hem de seguir lluitant pacíficament per agafar amb les nostres mans, i acariciar amb els nostres dits, la llibertat tan anhelada i la lluita per un país amb més prosperitat i amb més justícia social. El Govern de Sitges i els grups municipals compromesos no us fallaran i el Govern de Catalunya i el Parlament tampoc!

Com va dir Companys: "On la llibertat viu, descansa la meva pàtria". Honor i glòria al President màrtir. Visca Catalunya!