dimecres, 22 de febrer de 2017

Cloenda de l’exposició de Ramon Casas a Sitges

Intervenció amb motiu de la presentació de l’edició facsímil de Desde El Molino i la cloenda de l’exposició Ramon Casas, la modernitat anhelada, que hem organitzat al Museu de Maricel entre el 16 de novembre de 2016 i el 19 de febrer de 2017.

Desde El Molino recull les cròniques de París que Rusiñol escrivia per a La Vanguardia per a explicar la vida dels artistes a Montmartre, sense estalviar detalls. Tant és que sigui el retrat dels artistes catalans que freqüentaven el Moulin de la Galette com les ombres xineses del cabaret Chat Noir, o la vida nocturna de Montmartre, les cançons de taverna o el ball del can-can. D’unes cròniques així, escrites i dibuixades en primera persona, avui en dia en diríem autoficció. Són, com diu el text de presentació, l’autobiografia de la bohèmia de Santiago Rusiñol i Ramon Casas.

Rusiñol narra les vivències parisenques amb un estil que és el correlat del que ell i Casas pinten, directe, real i, en podríem dir, sentimental. Ramon Casas les va il·lustrar amb traç i voluntat de fotoperiodisme, amb un dibuix àgil i expressiu.  Escrites entre 1890 i 1892 corresponen als anys que culminen la complicitat estètica de tots dos artistes.

Entre 1890 i 1892, però, es produeix un fet important en la vida de Rusiñol i també per a tots nosaltres, perquè, tant ell com Casas de París estant feien incursions a Barcelona per presentar els seus quadres als salons i als certàmens. Així va ser com Casas va venir a pintar a Sitges la tardor de 1891 i Rusiñol va venir-hi també encuriosit per aquells patis que Casas li havia explicat, al temps que també es dirigia a Vilanova per veure el Greco del Museu de Víctor Balaguer.

És per això que Desde el Molino també té referències a Sitges. Concretament, al capítol desè, titulat “Impresiones de llegada”, una arribada després d’haver ‘descobert’ la nostra població. Perquè Rusiñoll hi escriu  que  “cuando (...) se dejan aquellas playas de Sitges que dejamos (...) cuando se deja aquella eterna dulzura del aire sin falsificación recibido y directamente aspirado; cuando se deja una tierra que a más de ser buena por ser nuestra, lo es también porqué lo és, (...) bien puede uno quejarse y hacerlo servir de pretexto para calentar el ánimo”. D’aquell gener de 1892 ara fa exactament 125 anys. Feia poc que Rusiñol havia pronunciat el primer discurs a Sitges tot despedint-se de la gent que l’havia acollit:

“ “Doncs bé, jo, amics meus, anava caminant pel món, seguint terreno i saltant torrents i barrancs quan u n dia vaig veure una terra on hi feia més sol que en els demés llocs, on el cel era més blau, la mar més blava també i les cases eren blanques i sense neu i tot era verd i florit i hi vaig fer alto (...)  Però lo que no diran els meus quadres ho diré jo i ho diré molt alt perquè em senti tothom i ho diré amb el pit ple d’entusiasme: Que a França podran  tenir molts milions, però mai podran comprar una terra com aquesta, on es malvasia el vi, or la costa, claror el cel, foc les dones i tot neda amb una atmosfera de vida i d’amistat.”

És també des d’aquesta primera estada que data l’article sobre “La nostalgia de dos patrias”, en el que, colpit per la tragèdia de l’emigració dels sitgetans a Amèrica, situa l’enyorament en primera persona, ja escindit entre l’atracció del sol i la llum de Sitges i la boira grisa del París de la modernitat que encara ha d’acabar d’apurar, però que finalment abandonarà per construir casa-taller i museu a Sitges.

Mentrestant, però, hem d’assaborir aquestes cròniques de París, aquest París tan gris de boira però tan atractiu per a la lluita per l’art i la llibertat en la que tant com Rusiñol acaben per triomfar important-la com el llegat de la modernitat a la Catalunya del seu temps. 

dilluns, 6 de febrer de 2017

Pressupost: més actuacions socials, major dinamització econòmica i augment de les inversions

Ara fa unes setmanes, el Ple Municipal va efectuar l’aprovació inicial del pressupost de l’Ajuntament de Sitges per a l’exercici 2017. Ho va fer amb només 6 vots en contra dels 21 del,Ple, en una clara mostra de la transversalitat del document i de la voluntat negociadora demostrada pel Govern i la pràctica totalitat dels grups municipals que, en un sentit o un altre, van traçar acords puntuals que han quedat recollits. A començament de març, el Ple haurà d’efectuar l’aprovació definitiva del pressupost per a que entri automàticament en vigor.

El pressupost del 2017 supera els 42 milions d’euros i suposa un increment del 2% respecte el de l’any passat. Les partides que més registren aquest augment són les de Benestar Social, Cultura, Esports, Ensenyament i Via Pública. L’augment d’aquestes partides està orientat a executar les accions programades en el Pla de Mandat, elaborat pels dos grups municipals que actualment formem el Govern de l’Ajuntament (PDeCAT i DC, per una banda, i ERC, per una altra).

Entre les actuacions que recull el pressupost hi ha l’inici d’execucions o projectes llargament esperats, com la construcció de l’escola Agnès de Sitges, que serà possible gràcies a un acord de l’Ajuntament i la Generalitat, que especifica que el nou edifici s’executarà entre els exercicis 2017 i 2019. El pressupost també recull altres importants inversions, com el nou camp de rugbi, que permetrà donar una resposta definitiva a la situació de provisionalitat que ha caracteritzat les instal·lacions d’aquest esport a Sitges dels seus orígens, fa 25 anys. Així mateix, hi ha altres destacades actuacions, com la necessària reforma de diferents trams del Passeig de la Ribera, la reforma de la Casa de la Vila, les millores del camp municipal d’Aiguadolç, el nou centre cívic de les Botigues o la millora dels accessos a Garraf, entre d’altres projectes destinats a millorar el mapa d’equipaments i infraestructures de la vila.

El pressupost també contempla un pla d’actuacions socials, que tenen com a objectiu actuar amb caràcter preventiu sobre els col·lectius més vulnerables, però al mateix temps intervenir en les situacions de major necessitat. Es tracta d’actuacions que formen part del nostre programa Sitges de les persones, que ja l’any passat va suposar l’habilitació de 600.000 euros extres en serveis socials. Enguany, incrementem la dotació econòmica i el nombre de professionals que treballaran en aquest camp. Objectiu: les persones.

Paral·lelament, el document pressupostari contempla un augment dels recursos a la via pública, conscients del problema que tenim en aquest àmbit, especialment durant els mesos d’estiu. Ja l’any passat, vam augmentar les partides dels serveis de neteja en prop de mig milió d’euros i aquest any està contemplada una dotació especial als serveis de jardineria per millorar les zones verdes del municipi.

Hi ha una dada del pressupost del 2017 prou rellevant: la despesa municipal per habitant a Sitges assoleix els 1.419,53 euros, molt per sobre de la mitjana del país en els municipis d’entre 25.000 i 30.000 habitants, que és de 1.098,32 euros. La inversió per habitant a Sitges arriba als 86,21 euros, mentre que a la mitjana del país és de 61,20 euros.

I tot aquest augment dels recursos i dotacions pressupostàries ho fem sense augmentar el deute, sinó el contrari. El 2017 tornarem a reduir el deute de l’Ajuntament, situant-lo notablement per sota de la mitjana del país, tot i el difícil escenari en que tenien les finances municipals el 2011, quan es van superar límits excessius.

És un bon pressupost i per a que sigui realment efectiu el repte que tenim ara és millorar els processos i la gestió municipal. Si ho aconseguim, haurem estat capaços en pocs anys de revertir una situació profundament crítica en moderadament envejable.

dilluns, 28 de novembre de 2016

El 2017: l’any dels equipaments culturals

Autoritats, creadors, gestors culturals, estudiosos, representants d’associacions i col·lectius, senyores i senyors, molt bona nit a tothom.
Abans de res, permeteu-me que feliciti als guanyadors i guanyadores pels diferents premis, reconeixements i distincions rebudes. Els rostres i les cares de satisfacció exposen amb nitidesa la vostra alegria, absolutament justificada:
  • Al periodista Joan Sella, per les documentades i gustoses cròniques gastronòmiques que periòdicament ens regala a L’Eco.
  • Al pintor Carles Castellví i a l’escultor Jordi Gich per la màgia que ens mostren les seves obres, que podem veure exposades al Miramar, junt amb la resta de peces seleccionades dels concursos Sanvisens i Pere Jou.
  • A la Natàlia Carmona, per la seva voluntat de recerca, documentació i estudi.
  • Al Francesc Barnés, a títol pòstum, per la seva bondat, capacitat de servei i intuïtiva visió privilegiada a través de l’ull de la càmera.
  • A la secció de fotografia del Grup d’Estudis, per l’entusiasta tasca per difondre el valor de la imatge fotogràfica apropada al gran públic.
  • I al músic Ramon Mirabet per portar el nom de Sitges allà on va,acompanyant una carrera que cada cop abraça i abraçarà més èxits.
A tots i totes: moltes felicitats!

I també voldria felicitar la gent que fa possible aquests premis. La gent de les entitats, de les associacions i altres col·lectius de signe divers que, entre els seus propòsits, figura aquesta acció tan noble i necessària com és reconèixer la feina ben feta, el talent i les trajectòries. Felicitats, perquè sou motor. I el motor és una part imprescindible en qualsevol funcionament dinàmic: des d’un vehicle fins a una entitat o una comunitat col·lectiva. Sense motor un projecte no funciona. Ni tan sol es pot posar en marxar. Felicitats i gràcies per la vostra feina.

Fixeu-vos que m’he referit a dues de lestres principals potes que té l’estructura bàsica d’un sistema cultural: els creadors i els organitzadors o impulsors de la política i l’acció cultural. La primera (els creadors) constitueixen el talent i la base de qualsevol manifestació cultural. Ells fan l’art. Sigui amb un pinzell, un teclat, una guitarra, una càmera o les mans. L’art com a forma d’expressió, coneixement o evasió.

Però si al costat dels creadors –o darrere seu– no hi haguessin els agents que propicien la canalització, difusió o finançament –per limitat que sigui– de l’art, la creació estaria condemnada. Les associacions, institucions, fundacions o altres col·lectius aporten dimensió i cos a la cultura i resulten imprescindibles com ho són els mateixos creadors.

Santiago Rusiñol va arribar a Sitges i va fer de la vila un dels escenaris i aparadors més rellevants de les arts a finals del segle XIX. Però si Rusiñol no hagués trobat una societat activa i en moviment, difícilment hagués pogut articular el seu Temple del Modernisme i convertir Sitges en una capital cultural. El Sitges que es va trobar Rusiñol era un Sitges en moviment. Tot just havien nascut el Retiro i el Prado i, més recentment, L’Eco de Sitges.

I permeteu-me que, parlant de Santiago Rusiñol i de L’Eco, apunti unes paraules en record a dos sitgetans de llarga, sòlida i noble trajectòria que ens han deixat en els darrers dies: en Genís Muntané i en Josep Manuel Soler, en Josep de L’Eco. En Genís i en Josep van representar al llarg de la seva vida aquest Sitges que avui estem premiant i reconeixent. Van ser un exemple d’entrega, de servei i de sitgetanisme.

Els creadors i les associacions són dues potes de la cultura. I la tercera la tenim en els equipaments. L’expressióde la cultura necessita plataformes i escenaris que canalitzin el seu recorregut i es posin al servei dels creadors i els impulors. I aquest és un dels reptes del full de ruta del Govern Municipal en matèria d’equipaments culturals.

En aquest sentit, vull remarcar que el 2017 serà a Sitges l’any dels equipaments culturals. Després d’anys molt difícils per a la salut de la cultura, a causa de les limitacions pressupostàries, els nous entorns ens generen aire renovat i optimisme emergent. Els darrers anys han suposat sacrificis –probablement en alguns casos excessius–, però la bona gestió econòmica i l’entesa institucional ens permeten ara impulsar diferents projectes. I els equipaments en són clau.
  • Fa uns dies, la regidora de Cultura, Tradicions i Festes, Rosa Tubau, va acordar amb la presidenta del Retiro, l’Elena Farré, l’habilitació del local que l’Ajuntament té en aquest edifici per a usos culturals. Es tracta d’una sala que a finals dels anys 90 va adquirir l’Ajuntament però que no ha tingut un ús específic des d’aleshores. Ara, la voluntat és posar aquest espai al servei de les entitats culturals i respondre d’aquesta manera a una demanda que ens han fet arribar diverses associacions.
  • Fa tot just dues setmanes vaig anunciar amb el diputat de Presidència de la Diputació de Barcelona, Jaume Ciurana, la cessió de l’Edifici Miramar i els seus annexos a l’Ajuntament de Sitges per 20 anys, renovables 30 anys més; és a dir, fins a 50 anys de cessió. El Miramar és propietat de la Diputació i ara, gràcies a aquest acord, continuarà sota gestió municipal, amb el compromís d’ampliar el seu ús coma espai cultural. 
  • L’estiu del 2017 tornarà a obrir el Museu Romàntic – Can Llopis, un cop hagin finalitzin els treballs de reforma, adaptació interior i reordenació de les col·leccions.
  • També el 2017, deixarem a punt d’enllestir els treballs de reforma de Can Falç. La passada primavera va finalitzar l’adaptació de part de la planta baixa. El 2018 està previst que Can Falç obri com un nou museu i un centre patrimonial i cultural per a Sitges.
  • I més museus. Perquè aquesta és la condició que tindrà la Fundació Stämpfli, quan acabin els treballs d’ampliació de les instal·lacions que el matrimoni Stämpfli està duent a terme en un nou acte d’infinita generositat amb Sitges i amb l’art.Amb l’ampliació que fan al carrer d’en Bosc, les instal·lacions de la Fundació tindran més de 1.300 metres quadrats dedicats a l’art contemporani. Amb Can Falç i l’ampliada Fundació Stämpfli, Sitges tindrà cinc museus.
  • Durant el 2017 està previst que comencin els treballs de reforma del Palau de Maricel, per als quals ja hem rebut una subvenció de la Diputació de Barcelona. La reforma serà de tipus estructural i pemetrà augmentar els nivells de protecció i conservació d’un dels edificis més emblemàtics de Sitges.
  • Com abans us ha indicat la regidora Rosa Tubau, durant el 2017 tornarem a obrir la Biblioteca Santiago Rusiñol, un cop reformada i rehabilitada; acabarem les anhelades obres de la teulada del saló teatre del Casino Prado i continuarem lluitant per adquirir l’edifici de l’antic Patronat del carrer Parellades.
  • La conservació del patrimoni també serà la base de l’actuació de recuperació, i avui ho anunciem aquí, de l’ermita i la masia de Santa Bàrbara, actuació també programada per al 2017. Volem que l’ermita i la masia siguin d’ús públic.
El local municipal del Retiro, Miramar, els museus, la biblioteca, Can Falç, l’ermita de Santa Bàrbara ... Com veieu, el proper any ens arriba carregat de projectes de notable relleu per a dibuixar un mapa d’equipaments culturals amb més cos i, sobretot, amb més protecció. La majoria d’aquests espais tenen un preuat valor patrimonial i per a nosaltres, la seva conservació i protecció constitueixen una prioritat. Però també el seu accés i adaptació a les necessitats culturals del Sitges d’avui.

Fa dues setmanes, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va inaugurar a Sitges l’exposició central de l’Any Ramon Casas. Que Sitges organitzi, impulsi i exporti un esdeveniment d’aquest tipus –que l’any vinent viatjaràa Madrid i Palma de Mallorca– suposa el reconeixement d’una aposta ferma per la condició de Sitges com a capital cultural.

L’exposició de Ramon Casas ens situa al centre de l’univers cultural de Catalunya, com també ho aconsegueixen alguns dels nostres festivals o altres manifestacions culturals que s’organitzen des de Sitges amb vocació nacional o, fins i tot, internacional. Precisament ara, la Regidoria de Cultura està treballant en un nou festival per ampliar el nostre mapa d’esdeveniments: el Festival de Música que celebrarem als Jardins de Terramar l’estiu vinent.

Grans exposicions, festivals i esdeveniments que centren l’atenció i els focus converteixen Sitges en gererador, escenari i projector de cultura. Però al mateix temps, el nostre sistema cultural necessita la cultura de proximitat i el foment de talent local. I aquest és un dels eixos en el quals treballa la Regidoria de Cultura, a través del seu programa d’exposicions estables, d’edicions periòdiques i d’organitzacions d’activitats de diferent format. Però també acompanyant les entitats i els creadors en els seus projectes i en la mesura de les nostres possibilitats.

La cultura és activa i genera retorn quan és bidireccional. És a dir, quan totes les parts aporten el seu gra. L’Ajuntament –i els organismes en les quals hi participem, com el Consorci del Patrimoni i el Festival de Cinema, entre d’altres– hi són per impulsar grans projectes i posar a punt els equipaments i reforma dels edificis. I, vosaltres –creadors i associacions– hi sou per impulsar els vostres projectes, que també són grans projectes per a Sitges i qu ens els fem nostres, de tothom. Perquè un Sitges que només visqués de les grans manifestacions culturals seria un Sitges coix. Per aquest motiu, la vostra aportació no només és útil i necessària, sinó que és imprescindible.

La cultura és un pilar de l’estat del benestar, com ho són l’educació, la sanitat, l’habitatge o els serveis socials. I per tal, cal dotar-la de continguts, de finançament, de diàleg i d’una acció bidireccional. I el 2017 està destinat a ser un exercici especialment important, en què farem més sòlid el nostre mapa d’equipaments culturals. I, per tant, continuar teixint la nostra condició de capitalitat cultural.

Moltes gràcies a tothom i bona nit.