dilluns, 28 de novembre de 2016

El 2017: l’any dels equipaments culturals

Autoritats, creadors, gestors culturals, estudiosos, representants d’associacions i col·lectius, senyores i senyors, molt bona nit a tothom.
Abans de res, permeteu-me que feliciti als guanyadors i guanyadores pels diferents premis, reconeixements i distincions rebudes. Els rostres i les cares de satisfacció exposen amb nitidesa la vostra alegria, absolutament justificada:
  • Al periodista Joan Sella, per les documentades i gustoses cròniques gastronòmiques que periòdicament ens regala a L’Eco.
  • Al pintor Carles Castellví i a l’escultor Jordi Gich per la màgia que ens mostren les seves obres, que podem veure exposades al Miramar, junt amb la resta de peces seleccionades dels concursos Sanvisens i Pere Jou.
  • A la Natàlia Carmona, per la seva voluntat de recerca, documentació i estudi.
  • Al Francesc Barnés, a títol pòstum, per la seva bondat, capacitat de servei i intuïtiva visió privilegiada a través de l’ull de la càmera.
  • A la secció de fotografia del Grup d’Estudis, per l’entusiasta tasca per difondre el valor de la imatge fotogràfica apropada al gran públic.
  • I al músic Ramon Mirabet per portar el nom de Sitges allà on va,acompanyant una carrera que cada cop abraça i abraçarà més èxits.
A tots i totes: moltes felicitats!

I també voldria felicitar la gent que fa possible aquests premis. La gent de les entitats, de les associacions i altres col·lectius de signe divers que, entre els seus propòsits, figura aquesta acció tan noble i necessària com és reconèixer la feina ben feta, el talent i les trajectòries. Felicitats, perquè sou motor. I el motor és una part imprescindible en qualsevol funcionament dinàmic: des d’un vehicle fins a una entitat o una comunitat col·lectiva. Sense motor un projecte no funciona. Ni tan sol es pot posar en marxar. Felicitats i gràcies per la vostra feina.

Fixeu-vos que m’he referit a dues de lestres principals potes que té l’estructura bàsica d’un sistema cultural: els creadors i els organitzadors o impulsors de la política i l’acció cultural. La primera (els creadors) constitueixen el talent i la base de qualsevol manifestació cultural. Ells fan l’art. Sigui amb un pinzell, un teclat, una guitarra, una càmera o les mans. L’art com a forma d’expressió, coneixement o evasió.

Però si al costat dels creadors –o darrere seu– no hi haguessin els agents que propicien la canalització, difusió o finançament –per limitat que sigui– de l’art, la creació estaria condemnada. Les associacions, institucions, fundacions o altres col·lectius aporten dimensió i cos a la cultura i resulten imprescindibles com ho són els mateixos creadors.

Santiago Rusiñol va arribar a Sitges i va fer de la vila un dels escenaris i aparadors més rellevants de les arts a finals del segle XIX. Però si Rusiñol no hagués trobat una societat activa i en moviment, difícilment hagués pogut articular el seu Temple del Modernisme i convertir Sitges en una capital cultural. El Sitges que es va trobar Rusiñol era un Sitges en moviment. Tot just havien nascut el Retiro i el Prado i, més recentment, L’Eco de Sitges.

I permeteu-me que, parlant de Santiago Rusiñol i de L’Eco, apunti unes paraules en record a dos sitgetans de llarga, sòlida i noble trajectòria que ens han deixat en els darrers dies: en Genís Muntané i en Josep Manuel Soler, en Josep de L’Eco. En Genís i en Josep van representar al llarg de la seva vida aquest Sitges que avui estem premiant i reconeixent. Van ser un exemple d’entrega, de servei i de sitgetanisme.

Els creadors i les associacions són dues potes de la cultura. I la tercera la tenim en els equipaments. L’expressióde la cultura necessita plataformes i escenaris que canalitzin el seu recorregut i es posin al servei dels creadors i els impulors. I aquest és un dels reptes del full de ruta del Govern Municipal en matèria d’equipaments culturals.

En aquest sentit, vull remarcar que el 2017 serà a Sitges l’any dels equipaments culturals. Després d’anys molt difícils per a la salut de la cultura, a causa de les limitacions pressupostàries, els nous entorns ens generen aire renovat i optimisme emergent. Els darrers anys han suposat sacrificis –probablement en alguns casos excessius–, però la bona gestió econòmica i l’entesa institucional ens permeten ara impulsar diferents projectes. I els equipaments en són clau.
  • Fa uns dies, la regidora de Cultura, Tradicions i Festes, Rosa Tubau, va acordar amb la presidenta del Retiro, l’Elena Farré, l’habilitació del local que l’Ajuntament té en aquest edifici per a usos culturals. Es tracta d’una sala que a finals dels anys 90 va adquirir l’Ajuntament però que no ha tingut un ús específic des d’aleshores. Ara, la voluntat és posar aquest espai al servei de les entitats culturals i respondre d’aquesta manera a una demanda que ens han fet arribar diverses associacions.
  • Fa tot just dues setmanes vaig anunciar amb el diputat de Presidència de la Diputació de Barcelona, Jaume Ciurana, la cessió de l’Edifici Miramar i els seus annexos a l’Ajuntament de Sitges per 20 anys, renovables 30 anys més; és a dir, fins a 50 anys de cessió. El Miramar és propietat de la Diputació i ara, gràcies a aquest acord, continuarà sota gestió municipal, amb el compromís d’ampliar el seu ús coma espai cultural. 
  • L’estiu del 2017 tornarà a obrir el Museu Romàntic – Can Llopis, un cop hagin finalitzin els treballs de reforma, adaptació interior i reordenació de les col·leccions.
  • També el 2017, deixarem a punt d’enllestir els treballs de reforma de Can Falç. La passada primavera va finalitzar l’adaptació de part de la planta baixa. El 2018 està previst que Can Falç obri com un nou museu i un centre patrimonial i cultural per a Sitges.
  • I més museus. Perquè aquesta és la condició que tindrà la Fundació Stämpfli, quan acabin els treballs d’ampliació de les instal·lacions que el matrimoni Stämpfli està duent a terme en un nou acte d’infinita generositat amb Sitges i amb l’art.Amb l’ampliació que fan al carrer d’en Bosc, les instal·lacions de la Fundació tindran més de 1.300 metres quadrats dedicats a l’art contemporani. Amb Can Falç i l’ampliada Fundació Stämpfli, Sitges tindrà cinc museus.
  • Durant el 2017 està previst que comencin els treballs de reforma del Palau de Maricel, per als quals ja hem rebut una subvenció de la Diputació de Barcelona. La reforma serà de tipus estructural i pemetrà augmentar els nivells de protecció i conservació d’un dels edificis més emblemàtics de Sitges.
  • Com abans us ha indicat la regidora Rosa Tubau, durant el 2017 tornarem a obrir la Biblioteca Santiago Rusiñol, un cop reformada i rehabilitada; acabarem les anhelades obres de la teulada del saló teatre del Casino Prado i continuarem lluitant per adquirir l’edifici de l’antic Patronat del carrer Parellades.
  • La conservació del patrimoni també serà la base de l’actuació de recuperació, i avui ho anunciem aquí, de l’ermita i la masia de Santa Bàrbara, actuació també programada per al 2017. Volem que l’ermita i la masia siguin d’ús públic.
El local municipal del Retiro, Miramar, els museus, la biblioteca, Can Falç, l’ermita de Santa Bàrbara ... Com veieu, el proper any ens arriba carregat de projectes de notable relleu per a dibuixar un mapa d’equipaments culturals amb més cos i, sobretot, amb més protecció. La majoria d’aquests espais tenen un preuat valor patrimonial i per a nosaltres, la seva conservació i protecció constitueixen una prioritat. Però també el seu accés i adaptació a les necessitats culturals del Sitges d’avui.

Fa dues setmanes, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va inaugurar a Sitges l’exposició central de l’Any Ramon Casas. Que Sitges organitzi, impulsi i exporti un esdeveniment d’aquest tipus –que l’any vinent viatjaràa Madrid i Palma de Mallorca– suposa el reconeixement d’una aposta ferma per la condició de Sitges com a capital cultural.

L’exposició de Ramon Casas ens situa al centre de l’univers cultural de Catalunya, com també ho aconsegueixen alguns dels nostres festivals o altres manifestacions culturals que s’organitzen des de Sitges amb vocació nacional o, fins i tot, internacional. Precisament ara, la Regidoria de Cultura està treballant en un nou festival per ampliar el nostre mapa d’esdeveniments: el Festival de Música que celebrarem als Jardins de Terramar l’estiu vinent.

Grans exposicions, festivals i esdeveniments que centren l’atenció i els focus converteixen Sitges en gererador, escenari i projector de cultura. Però al mateix temps, el nostre sistema cultural necessita la cultura de proximitat i el foment de talent local. I aquest és un dels eixos en el quals treballa la Regidoria de Cultura, a través del seu programa d’exposicions estables, d’edicions periòdiques i d’organitzacions d’activitats de diferent format. Però també acompanyant les entitats i els creadors en els seus projectes i en la mesura de les nostres possibilitats.

La cultura és activa i genera retorn quan és bidireccional. És a dir, quan totes les parts aporten el seu gra. L’Ajuntament –i els organismes en les quals hi participem, com el Consorci del Patrimoni i el Festival de Cinema, entre d’altres– hi són per impulsar grans projectes i posar a punt els equipaments i reforma dels edificis. I, vosaltres –creadors i associacions– hi sou per impulsar els vostres projectes, que també són grans projectes per a Sitges i qu ens els fem nostres, de tothom. Perquè un Sitges que només visqués de les grans manifestacions culturals seria un Sitges coix. Per aquest motiu, la vostra aportació no només és útil i necessària, sinó que és imprescindible.

La cultura és un pilar de l’estat del benestar, com ho són l’educació, la sanitat, l’habitatge o els serveis socials. I per tal, cal dotar-la de continguts, de finançament, de diàleg i d’una acció bidireccional. I el 2017 està destinat a ser un exercici especialment important, en què farem més sòlid el nostre mapa d’equipaments culturals. I, per tant, continuar teixint la nostra condició de capitalitat cultural.

Moltes gràcies a tothom i bona nit.

dijous, 17 de novembre de 2016

Inauguració de l’exposició sobre Ramon Casas


Ara fa gairebé dos anys ens vam reunir en aquest mateix Racó de la Calma per inaugurar la reobertura del Cau Ferrat i el Museu de Maricel, després d’un intens i acurat procés de reforma. Ja en aquell moment, just a les portes del Nadal, ens vam fer venir bé el vers de J.V. Foix M’exalta el nou, m’enamora el vell per definir el que ens oferien uns museus que aconseguien recuperar l’essència del seu patrimoni projectant-lo i adaptant-lo a les necessitats actuals i de futur. Avui –en la inauguració d’aquesta meravellosa exposició sobre Ramon Casas, el seu món i la seva època– reafirmem el compromís dels nostres museus per ser un excel·lent aparador del patrimoni que acullen les seves col·leccions. Però al mateix temps, per ser un actiu dinamitzador del pols cultural del Sitges d’avui.

I aquesta exposició que inaugurem avui ho confirma clarament. Ramon Casas, la modernitat anhelada és l’exposició central de l’Any Ramon Casas, un ric i suggerent passeig per l’obra del genial artista del Modernisme, que dialoga amb altres creadors que el van influir o als quals ell va influir. Una exposició de primer nivell, que ha permès portar a Sitges pintures d’algunes de les més reconegudes pinacoteques europees.

Que el principal esdeveniment de l’Any Ramon Casas es faci a Sitges no és cap casualitat. 
  • En primer lloc, perquè els nostres museus acumulen una completa col·lecció de la seva obra: al Cau Ferrat i al Museu de Maricel hi ha 100 peces de Ramon Casas, entre olis, dibuixos i cartells. Sens dubte, es tracta d’una significativa col·lecció, que ofereix una completa dimensió de l’art del tombant de segle al nostre país.
  • En segon punt, perquè Ramon Casas va jugar un paper determinant en la història cultural de Sitges, al costat de Santiago Rusiñol i Charles Deering. El mateix Casas va ser el propietari de Can Rocamora, l’edifici avui integrat al complex del Cau Ferrat i el Museu de Maricel, i va fer contínues estades a la nostra vila, amb més o menys regularitat.
  • Però, a més de les raons de coherència històrica, que l’exposició central de l’Any Ramon Casas es faci a Sitges és possible perquè la nostra vila disposa avui d’uns museus que mostren el passat artístic tal com va ser, però que ho fan en les més exigents condicions de rigor, qualitat i posicionament.
L’organització d’una exposició d’aquesta envergadura no hagués estat possible sense la visió estratègica i la capacitat de treball del Consorci del Patrimoni de Sitges. I tampoc no hagués estat possible sense unes instal·lacions perfectament equipades en raons de conservació, seguretat i accessibilitat com són avui en dia el Cau Ferrat i el Museu de Maricel.

En aquests prop de dos anys des de la seva reobertura, el Cau Ferrat i el Museu de Maricel han complert amb escreix la seva principal missió com a museus d’art que acullen col·leccions de notable valor patrimonial. Però, al mateix temps, també han esdevingut un canal de dinamització cultural de Sitges d’extraordinari valor quantitatiu… però especialment qualitatiu.

En una localitat com la nostra, que viu del turisme, les dades importen. I per aquest motiu, que en aquests 22 mesos i mig, el Cau Ferrat i el Museu de Maricel hagin rebut 68.000 visitants i 1.500 grups és un motiu de satisfacció, que il·lustra el seu paper rellevant, així com la seva capacitat d’atracció.

Però al mateix temps, en una localitat com la nostra –que efectivament viu del turisme però que presumeix de la seva condició de capitalitat de les arts– les dades no ho són tot. L’organització d’aquesta exposició ens permet situar Sitges en el primer pla del panorama cultural nacional. Ho fem amb satisfacció i il·lusió, però també amb la convicció que la cultura és el millor dels rostres que pot dibuixar Sitges. Ho vam fer fa més de cent anys, en l’època de Casas i Rusiñol. I ho fem ara, amb l’herència ens van deixar, al servei de la vila i de les arts.

dilluns, 17 d’octubre de 2016

Acte d’homenatge al President Companys

Un any més ens apleguem davant el monòlit aixecat a la memòria del President Lluís Companys i Jover, en l’aniversari del seu afusellament per part del règim feixista franquista, per fer memòria del President Màrtir. I volem fer memòria del President Companys, però també de totes les víctimes de la Guerra Civil espanyola i de la repressió del general Franco. Perquè fa un any, el 8 de setembre de 2015, el govern de la Generalitat de Catalunya va acordar proclamar el 15 d’octubre com a Dia Nacional en memòria de les víctimes de la Guerra Civil i de la repressió de la dictadura franquista.

La data coincidia l’any passat amb el 75è aniversari de l’afusellament del President Companys, màxim representant institucional dels ciutadans i ciutadanes d’aquest País i únic president escollit democràticament de l’Europa Occidental que ha estat executat pel feixisme. Aquesta Dia nacional, i aquest acte sitgetà, té en compte l’existència de la pluralitat de memòries, que volem que siguin reconegudes sense ressentiments i de forma constructiva, i també les diverses iniciatives que s’ha posat en marxa per a l’esclariment de la veritat i de la reparació moral i simbòlica de totes les víctimes i supervivents.

Tots hi podem contribuir. També des del món municipal. Per això, ens satisfà col·laborar en la recuperació de la memòria històrica. Com és el cas que està investigant l’historiador sitgetà, en Jordi Milà, sobre el brutal assassinat de 7 joves milicians de Sitges la matinada de l’11 d’octubre de 1936 (ara fa 80 anys) al front d’Aragó durant la Guerra Civil. Un tràgic succés que formarà part de l’obra que prepara en Jordi Milà i que portarà per títol “Històries d’un poble silenciós”, editada per l’Ajuntament de Sitges per commemorar el 80è aniversari de l’inici de la Guerra Civil. 

Històries particulars de sitgetans, memòries particulars de molts catalans... Probablement, tots, a casa nostra, tenim històries vinculades a la Guerra Civil i a la repressió franquista. Històries familiars que formen part de la nostra història col·lectiva, de la nostra memòria col·lectiva com a poble, com a nació. Aquesta és la memòria que avui recordem i homenatgem. La del President Màrtir, però també la de tanta i tanta gent d’un poble silenciós i silenciat que mai ha acotat el cap davant els que volien arrancar-li la dignitat, els drets i la llibertat.

Per això, tampoc podem callar i fer com si res passés davant els que, encara avui, neguen o banalitzen el feixisme i tot el que va suposar. Tant si ho fan des d’un comentari a peu de plaça, com des de les xarxes socials o aprofitant el micròfon d’un saló de plens. Per la memòria de tantes persones que van sofrir repressió, persecució, empresonament, camps de concentració, tortures i mort en els pitjors crims contra la humanitat comesos en el segle XX ... És intolerable banalitzar el nazisme i el feixisme!

I encara més. És insultant banalitzar el nazisme i el feixisme per intentar dimonitzar el procés sobiranista que viu Catalunya. Perquè el procés d’emancipació nacional de Catalunya és un procés pacífic, democràtic, tolerant i cívic. I així continuarà sent. Els homes i dones d’aquest país decidiran lliurement quin ha de ser el nostre futur polític. I ho faran des de la noble convicció de la democràcia i de la pluralitat d’idees, orígens, llengües ... Perquè aquest sempre ha estat un País d’inclusió, de diversitat, de tolerància i de respecte. La Catalunya de 2016 és així. I la Catalunya de les noves generacions serà així i, si pot ser, millor, amb major igualtat i amb major justícia social. 

Fixem, doncs, en els valors republicans d’una societat més justa i igualitària i sense discriminacions, el pal i paller de la nova Catalunya Estat. Valors que tant van defensar i lluitar els nostres besavis i besàvies, avis i àvies, pares i mares. Però, fem-ho pensant en nosaltres i en els nostres fills i nets.

Honor i glòria al President Companys. Honor i glòria als demòcrates de tots els temps. Sense oblidar les paraules de Lluís Companys abans de morir assassinat, descalç, sobre terra catalana: “Moro per Catalunya i per la República. Sóc feliç de morir a Catalunya i si hi ha alguna cosa que em pesa és només que ja no podré fer res pels meus ideals. Que tinguin valor els qui encara queden, esperança i fermesa. Visca Catalunya!”.