dilluns, 22 de maig de 2017

Turisme i posicionament: els nous reptes

La setmana passada vam fer la primera reunió del nou Consell de Turisme de Sitges. Es tracta d’un nou òrgan impulsat per l’Ajuntament, i que compta amb la presència i participació de tots els agents públics i privats amb responsabilitats en la gestió i la planificació turística local. Hi són els representants dels hotels, restaurants i bars; els dels càmpings i apartaments turístics; els dels serveis de les platges, o els dels ports esportius així com el Consorci del Patrimoni o el Parc del Garraf, entre molts altres. El nou Consell té una composició plural i polièdrica, perquè el turisme avui en dia és transversal i cal planificar-lo des de diferents àmbits, tant públics com privats i associatius.

El Consell de Turisme té com a missió planificar la política de promoció turística de la vila i detallar les accions i la línia que interessa al conjunt del municipi, tant des d’una òptica global com en les accions puntuals i sectorials. En aquest sentit, el Consell disposarà de grups de treball de diferents àrees i entre els seus objectius té el realitzar un diàleg permanent amb la ciutadania per a que facin arribar les seves inquietuds i propostes.

El triangle sector públic – sector privat – comunitat (és a dir, els veïns del municipi) constitueix un dels fonaments del nou Consell de Turisme. El treball bilateral que ha distingit les polítiques de planificació turística en les darreres dècades ha estat substituït per les noves polítiques a tres bandes. I en aquest sentit, el nou Consell de Turisme és una ja dissenyada des d’un bon principi en aquesta línia per adaptar-se als nous reptes. Una de les primeres accions serà l'Audiència pública de presentació del Pla de Qualitat Turística 2017-2021, que farem el proper 5 de juny. En aquest acte, sotmetrem a audiència publica el pla estratègic de turisme, que volem consensuar entre administracions, sector privat i ciutadania.

El turisme és la indústria de Sitges. Des de fa més de cinquanta anys, la vila viu del turisme i en fa més de vint que ho fa durant tot l’any, gràcies als congressos i convencions, que van permetre trencar l’estacionalitat que havia imperat dècades enrere. Per aquest motiu, l’Ajuntament té entre les seves prioritats impulsar accions de promoció, d’ordenació i d’execució estructurals per afavorir i donar suport a aquesta activitat econòmica.

En aquesta línia, l’Ajuntament està executant diverses accions, algunes orientades pròpiament a l’activitat turística i altres de les quals se’n beneficia el propi turisme. En el primer punt, en els últims anys hem executat accions com la moratòria en la concessió de llicències a apartaments turístics, minimarkets i altres negocis que no s’emmarquen en la línia d’imatge que necessita Sitges; les regeneracions de les platges (tant la portada de sorra de cada estiu com el projecte estabilitzador en el qual estem treballant amb el Ministeri); l’impuls de festivals per dotar d’activitat durant tot l’any (alguns organitzats directament i amb participació municipal, com el flamant dels Jardins de Terramar, el Sitges Next de publicitat, el de Jazz o el del Cinema, que enguany celebra cinquanta edicions); o el disseny i execució d’accions que directament tenen una repercussió en l’activitat turística (la campanya de promoció Sitges Viu, la Ruta de la sal, l’enoturisme…).

Per la seva banda, les accions dutes a terme pel Govern Municipal i que tenen una incidència directa en l’activitat turística són el projecte del nou Pla d’Usos, que enllestirem en els propers mesos; les accions per reduir el top manta; les accions cultural de primer nivell –com la celebració de l’exposició dedicada a Ramon Casas–, que contribueixen a posicionar Sitges com un referent cultural o el nou Pla de Patrimoni Arquitectònic, que té com a missió protegir els edificis que marquen la nostra singularitat i identitat.

Queda molt a fer, però estem avançant en la bona direcció, segons ens indiquen els informes i avaluacions elaborats per especialistes, que apunten que Sitges manté la seva marca de referència en el conjunt del país. Les dades d’ocupació, d’organització d’esdeveniments i d’iniciatives que arriben a Sitges s’han multiplicat en els últims anys i il·lustren el nostre potencial i l’atracció que tenim en aquest moments. Amb tot, Sitges necessita estar contínuament en moviment, generar noves iniciatives i actuar com a laboratori de les idees i propostes que marquen el turisme del segle XXI. I el flamant Consell de Turisme és una excel·lent eina per fer-ho possible.

dimecres, 22 de febrer de 2017

Cloenda de l’exposició de Ramon Casas a Sitges

Intervenció amb motiu de la presentació de l’edició facsímil de Desde El Molino i la cloenda de l’exposició Ramon Casas, la modernitat anhelada, que hem organitzat al Museu de Maricel entre el 16 de novembre de 2016 i el 19 de febrer de 2017.

Desde El Molino recull les cròniques de París que Rusiñol escrivia per a La Vanguardia per a explicar la vida dels artistes a Montmartre, sense estalviar detalls. Tant és que sigui el retrat dels artistes catalans que freqüentaven el Moulin de la Galette com les ombres xineses del cabaret Chat Noir, o la vida nocturna de Montmartre, les cançons de taverna o el ball del can-can. D’unes cròniques així, escrites i dibuixades en primera persona, avui en dia en diríem autoficció. Són, com diu el text de presentació, l’autobiografia de la bohèmia de Santiago Rusiñol i Ramon Casas.

Rusiñol narra les vivències parisenques amb un estil que és el correlat del que ell i Casas pinten, directe, real i, en podríem dir, sentimental. Ramon Casas les va il·lustrar amb traç i voluntat de fotoperiodisme, amb un dibuix àgil i expressiu.  Escrites entre 1890 i 1892 corresponen als anys que culminen la complicitat estètica de tots dos artistes.

Entre 1890 i 1892, però, es produeix un fet important en la vida de Rusiñol i també per a tots nosaltres, perquè, tant ell com Casas de París estant feien incursions a Barcelona per presentar els seus quadres als salons i als certàmens. Així va ser com Casas va venir a pintar a Sitges la tardor de 1891 i Rusiñol va venir-hi també encuriosit per aquells patis que Casas li havia explicat, al temps que també es dirigia a Vilanova per veure el Greco del Museu de Víctor Balaguer.

És per això que Desde el Molino també té referències a Sitges. Concretament, al capítol desè, titulat “Impresiones de llegada”, una arribada després d’haver ‘descobert’ la nostra població. Perquè Rusiñoll hi escriu  que  “cuando (...) se dejan aquellas playas de Sitges que dejamos (...) cuando se deja aquella eterna dulzura del aire sin falsificación recibido y directamente aspirado; cuando se deja una tierra que a más de ser buena por ser nuestra, lo es también porqué lo és, (...) bien puede uno quejarse y hacerlo servir de pretexto para calentar el ánimo”. D’aquell gener de 1892 ara fa exactament 125 anys. Feia poc que Rusiñol havia pronunciat el primer discurs a Sitges tot despedint-se de la gent que l’havia acollit:

“ “Doncs bé, jo, amics meus, anava caminant pel món, seguint terreno i saltant torrents i barrancs quan u n dia vaig veure una terra on hi feia més sol que en els demés llocs, on el cel era més blau, la mar més blava també i les cases eren blanques i sense neu i tot era verd i florit i hi vaig fer alto (...)  Però lo que no diran els meus quadres ho diré jo i ho diré molt alt perquè em senti tothom i ho diré amb el pit ple d’entusiasme: Que a França podran  tenir molts milions, però mai podran comprar una terra com aquesta, on es malvasia el vi, or la costa, claror el cel, foc les dones i tot neda amb una atmosfera de vida i d’amistat.”

És també des d’aquesta primera estada que data l’article sobre “La nostalgia de dos patrias”, en el que, colpit per la tragèdia de l’emigració dels sitgetans a Amèrica, situa l’enyorament en primera persona, ja escindit entre l’atracció del sol i la llum de Sitges i la boira grisa del París de la modernitat que encara ha d’acabar d’apurar, però que finalment abandonarà per construir casa-taller i museu a Sitges.

Mentrestant, però, hem d’assaborir aquestes cròniques de París, aquest París tan gris de boira però tan atractiu per a la lluita per l’art i la llibertat en la que tant com Rusiñol acaben per triomfar important-la com el llegat de la modernitat a la Catalunya del seu temps. 

dilluns, 6 de febrer de 2017

Pressupost: més actuacions socials, major dinamització econòmica i augment de les inversions

Ara fa unes setmanes, el Ple Municipal va efectuar l’aprovació inicial del pressupost de l’Ajuntament de Sitges per a l’exercici 2017. Ho va fer amb només 6 vots en contra dels 21 del,Ple, en una clara mostra de la transversalitat del document i de la voluntat negociadora demostrada pel Govern i la pràctica totalitat dels grups municipals que, en un sentit o un altre, van traçar acords puntuals que han quedat recollits. A començament de març, el Ple haurà d’efectuar l’aprovació definitiva del pressupost per a que entri automàticament en vigor.

El pressupost del 2017 supera els 42 milions d’euros i suposa un increment del 2% respecte el de l’any passat. Les partides que més registren aquest augment són les de Benestar Social, Cultura, Esports, Ensenyament i Via Pública. L’augment d’aquestes partides està orientat a executar les accions programades en el Pla de Mandat, elaborat pels dos grups municipals que actualment formem el Govern de l’Ajuntament (PDeCAT i DC, per una banda, i ERC, per una altra).

Entre les actuacions que recull el pressupost hi ha l’inici d’execucions o projectes llargament esperats, com la construcció de l’escola Agnès de Sitges, que serà possible gràcies a un acord de l’Ajuntament i la Generalitat, que especifica que el nou edifici s’executarà entre els exercicis 2017 i 2019. El pressupost també recull altres importants inversions, com el nou camp de rugbi, que permetrà donar una resposta definitiva a la situació de provisionalitat que ha caracteritzat les instal·lacions d’aquest esport a Sitges dels seus orígens, fa 25 anys. Així mateix, hi ha altres destacades actuacions, com la necessària reforma de diferents trams del Passeig de la Ribera, la reforma de la Casa de la Vila, les millores del camp municipal d’Aiguadolç, el nou centre cívic de les Botigues o la millora dels accessos a Garraf, entre d’altres projectes destinats a millorar el mapa d’equipaments i infraestructures de la vila.

El pressupost també contempla un pla d’actuacions socials, que tenen com a objectiu actuar amb caràcter preventiu sobre els col·lectius més vulnerables, però al mateix temps intervenir en les situacions de major necessitat. Es tracta d’actuacions que formen part del nostre programa Sitges de les persones, que ja l’any passat va suposar l’habilitació de 600.000 euros extres en serveis socials. Enguany, incrementem la dotació econòmica i el nombre de professionals que treballaran en aquest camp. Objectiu: les persones.

Paral·lelament, el document pressupostari contempla un augment dels recursos a la via pública, conscients del problema que tenim en aquest àmbit, especialment durant els mesos d’estiu. Ja l’any passat, vam augmentar les partides dels serveis de neteja en prop de mig milió d’euros i aquest any està contemplada una dotació especial als serveis de jardineria per millorar les zones verdes del municipi.

Hi ha una dada del pressupost del 2017 prou rellevant: la despesa municipal per habitant a Sitges assoleix els 1.419,53 euros, molt per sobre de la mitjana del país en els municipis d’entre 25.000 i 30.000 habitants, que és de 1.098,32 euros. La inversió per habitant a Sitges arriba als 86,21 euros, mentre que a la mitjana del país és de 61,20 euros.

I tot aquest augment dels recursos i dotacions pressupostàries ho fem sense augmentar el deute, sinó el contrari. El 2017 tornarem a reduir el deute de l’Ajuntament, situant-lo notablement per sota de la mitjana del país, tot i el difícil escenari en que tenien les finances municipals el 2011, quan es van superar límits excessius.

És un bon pressupost i per a que sigui realment efectiu el repte que tenim ara és millorar els processos i la gestió municipal. Si ho aconseguim, haurem estat capaços en pocs anys de revertir una situació profundament crítica en moderadament envejable.