dimarts, 31 de gener de 2012

L’exemple dels voluntaris


La Regidoria de Tradicions i Festes de l’Ajuntament de Sitges ha creat un equip de voluntaris per a col·laborar en l’organització i el desenvolupament de les nostres festes. Dilluns de la setmana vinent, la Regidoria ha convocat una reunió oberta a l’Edifici Miramar per articular el funcionament dels voluntaris del Carnaval. Aquest primer grup de voluntaris donarà cos al projecte, que aspira a tenir una presència pròpia en les festes sitgetanes.

La proposta pren com a punt de partida la recent experiència de la Cavalcada de Reis, on els voluntaris van ser claus per a que l’esperit d’aquesta festa impregnés nens i adults. Dies després, la Mitja Marató va reunir més de 200 persones com a voluntaris. La vitalitat, energia i riquesa humana que han aportat aquests sitgetans i sitgetanes han quallat fermament entre tothom vinculat a la Cavalcada i a la Mitja i ha deixat una empremta accentuadament positiva. També és el cas del Festival de Cinema, que, des de fa anys, disposa de voluntaris per a diferents departaments: projeccions, relacions públiques, premsa…

La iniciativa que impulsa el regidor Magí Almirall té una triple finalitat. En primer lloc, dotar les principals festes de la vila d’una estructura humana pròpia vital per al seu desenvolupament. Cada festa és diferent, tant en la seva dimensió com en els recursos humans que es requereixen per al seu desenvolupament. Però, més enllà de les especificitats respectives, cada festa té unes necessitats comunes pròpies en els equips de suport, sigui per a la seva preparació o durant la seva execució. L’actual cojuntura econòmica i les restriccions pressupostàries, sovint, impedeixen que aquestes necessitats es puguin suplir amb contractacions o recorrent a cap mena de despesa extra. 

En segon lloc, els voluntaris permeten i asseguren que la festa es pugui continuar desenvolupant, tot i el context de crisi, i, a més, aporten una renovada il·lusió, que, sense cap mena de dubte, beneficiarà els programes, objectius i funcionament de les festes en les quals hi col·laborin.

Per últim, l’equip de voluntaris permetrà reforçar la implantació social de les festes. Sovint, algunes de les nostres festes més emblemàtiques i significatives basen la seva organització executiva en una comissió, que funciona també amb la dedicació voluntària dels seus membres. És el cas de Festa Major o de Carnaval. Ben és cert, que les colles o les societats, segons cada cas, disposen de les seves estructures en les quals intervenen una llarga llista de sitgetans, que també constitueixen organitzadors indirectes de la festa, però ampliant la base humana dels equips de suport de les comissions, aconseguirem apropar la gènesi i les interioritats de la festa a un radi més ampli de sitgetans.
Catalunya –i el nostre poble n’és una clara mostra– té una sòlida tradició en voluntariat. Els Jocs Olímpocs de 1992 van consitiuir una mostra evident d’aquest vessant, però des de les entitats, ONG o els moviments de base de l’Església també hi ha una llarga i històrica tasca de voluntariat que respon al compromís i l’esperit que distingeix una societat civil activa i compromesa.

UN PEATGE ABUSIU. El Ple Municipal celebrat ahir va aprovar una moció presentada per unanimitat per tots els grups municipals del consistori i que té com a objectiu demanar al Govern de la Generalitat una revisió en el preu del peatge de l’autopista del Garraf. La construcció dels Túnels del Garraf, ara fa vint anys, va ser una obra clau per al desenvolupament econòmic de la comarca, però el seu cost no pot penalitzar els ciutadans, en aquest cas de Sitges, que cada cop que han d’anar per una via ràpida a Barcelona han d’abonar l’excessiva quantitat de 6,05 euros. Us puc ben asegurar que serem ferms amb la nostra demanda i exigirem –davant de qui sigui– un canvi en aquest abús.

dimarts, 24 de gener de 2012

Sitges Reference: una operació ruïnosa


L’Ajuntament de Sitges ha presentat a la Fiscalia Anticorrupció la documentació del procés d’adjudicació, construcció i gestió de l’edifici Sitges Reference. Les pressumptes irregularitats que han envoltat aquesta operació, d’una banda, i els evidents errors en el plantejament i la gestió de les funcions de l’edifici han convertit Sitges Reference en un assumpte de lamentable actualitat informativa. 

L’edifici havia estat impulsat i construït per una societat participada al 50% per l’Ajuntament amb la finalitat d’habilitar oficines per a empreses de Sitges. La intenció a la qual responia la iniciativa era correcta, però el procés va ser erràtic des del primer moment, tant en el seu desenvolupament com en la seva gestió posterior, com es va posar de relleu de seguida: cap empresa, ni sitgetana ni forana, es va instal·lar en l’edifici, entre d’altres factors, perquè els preus que ofertava la societat eren molt superiors als del mercat (quan aquest encara no havia baixat el que ho ha fet en els darrers mesos).

Ja en el seu dia, les formacions que integrem l’actual govern de La Nova Majoria vam denunciar des de l’oposició que el trasllat de la major part de les dependències municipals a l’edifici Sitges Reference –per no haver trobat cap empresa interessada en instal·lar-s’hi– s’efectuava en uns termes equivocats i econòmicament desastrossos per a les malmeses finances municipals. 

I és que el mateix Ajuntament, com a conseqüència d’aquesta decisió, havia d’assumir un pagament mensual absolutament il·lògic i, al mateix temps, exagerat. Aquesta decisió, presa per l’anterior govern municipal, va ser el cúmul d’una cadena d’errors des del punt de vista de planificació (ja que posava de manifest que l’objectiu que havia acompanyat la realització de Sitges Reference havia fracassat) i un deastre en termes econòmics (ja que implicava que el consistori havia de pagar lloguer per la utilització d’un espai que és de la seva propietat). El pitjor de tot és que ara n’estem pagant les conseqüències.

Tan bon punt vam poder accedir a tota la informació, a través de la societat municipal Sitges Model XXI S.A., vam comprovar que el desgavell no acabava aquí. L’auditoria financera realitzada fa uns mesos per a conèixer al detall l’estat de les finances municipals i els seus procediments i informes externs va detectar un desviament pressupostari de 2,3 milions d’euros en la construcció d’aquest edifici, així com un sobrecost del 40% en el lloguer signat entre l’empresa promotora i l’Ajuntament per a l’ocupació de l’espai. Per aquests motius, així com altres que posen de manifest les conseqüències ruïnoses d’aquesta operació, el consell d’administració de la societat municipal Sitges Model XXI S.A., va aprovar en la seva darrera reunió portar a la Fiscalia Anticorrupció el projecte d’aquest operació.

L’equip de govern ha mantingut, i mantindrà durant tot aquest procés, una actitud de lleialtat institucional i de respecte a la Justícia en les seves diligències. No utilitzarem aquest assumpte de manera partidista (si aquesta hagués estat la nostra voluntat, el procés de denúncia hagués estat diferent), però evidentment serem coherents amb la nostra política d’un ús racional i responsable dels diners públics.

El contrapunt més evident a la política de despeses irracionals dutes a terme per l’anterior govern socialista la vam tenir ahir mateix amb el trasllat al carrer Nou de l’Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC), en un edifici de titularitat municipal que ens permet estalviar una despesa innecessària.

dilluns, 16 de gener de 2012

Turisme: el motor de la nostra economia


Aquesta setmana s’inaugura a Madrid Fitur, la principal fira turística de l’Estat, un punt de trobada per a professionals i agents del sector on hi conflueixen empreses, operadors, destinacions i mitjans de comunicació de l’univers turístic. Sitges hi serà. I ho farà amb perfil propi en la flamant marca Costa de Barcelona, que reuneix les destinacions turístiques del litorial proper a la capital.

El govern municipal ha fet una aposta decidida per reforçar el perfil i l’oferta turística de Sitges, emmarcada en un segell de qualitat. Des del govern i l’agència Turisme de Sitges hem activat línies de treball orientades a potenciar la nostra marca, atreure nous mercats, afavorir el posicionament com a organitzadors de congressos i convencions i treure el màxim profit possible de la repercussió mediàtica que poden tenir els esdeveniments que organitza la nostra vila, com el Festival de Cinema, el Carnaval o el Corpus, entre molts altres.

El turisme és i ha de continuar sent el motor econòmic de Sitges. Per aquest motiu, hem d’afavorir que el seu desenvolupament sigui harmoniós, però al mateix temps dotat dels recursos que permetin la seva plena execució. En aquesta línia, i de manera conjunta amb el sector estem treballant en explorar totes les vies que siguin beneficioses per al municipi, com la condició de Sitges com a capital cultural, la promoció de les nostres festes, el desenvolupament del turisme sènior, la potenciació del comerç o la possibilitat de convertir el port de Vilanova en una destinació de turisme de creuer, de la qual, evidentment, ens en beneficiaríem directament. Aquesta darrera opció és l’objectiu d’un projecte que hem activat conjuntament amb l’Ajuntament de Vilanova i que se’n cuidarà de culminar l’agència de desenvolupament NodeGarraf.

La recent aprovació de la marca Costa de Barcelona, de la qual en formem part, està destinada a esdevenir un nou impuls en la promoció i desenvolupament turístic de la nostra vila. Internacionalment, en les fires, en els mercats d’operadors… el nom “Barcelona” està dotat d’una força i d’una potència especial, que contribuirà en la difusió i el posicionament de Sitges. Ens interessa aparèixer sota aquest paraigües, on Sitges té una presència i, m’atreveixo a afirmar, una preminència destacada fruit de molts anys de feina, esforços i estratègies que han fet de la nostra vila una destinació de primera categoria, que cal reforçar per adaptar-nos als nous temps.

Per aquest motiu, resulta clau que la taxa per pernoctacions que prepara el Govern de la Generalitat repercuteixi directament en el finançament dels municipis turístics. Sitges, com altres poblacions que atreuen un volum important de visitants, assumeix un paquet de despeses en serveis públics que han de ser assumides parcialment pels propis usuaris que en fan ús, en aquest cas també els visitants.

L’AGNÈS DE SITGES, MÉS A PROP. La setmana passada vam anunciar que la Generalitat de Catalunya ha acordat destinar una partida inicial de 600.000 euros per a la construcció de l’escola Agnès de Sitges en el pressupost d’aquest 2012, previst que s’aprovi en les properes setmanes. Amb aquesta inversió inicial, les obres podrien començar aquest mateix exercici. Ens trobem, doncs, en l’esperat i anhelat inici del final dels mòduls prefabricats que des de fa set anys ocupa aquesta escola. Em plau avui, dilluns 16 de gener, celebrar aquesta notícia –en la qual hem estat treballant intensament amb el Departament d’Ensenyament de la Generalitat–, el mateix dia que es compleixen 36 anys de la inauguració de l’escola Miquel Utrillo, que va suposar un important pas endavant en matèria educativa per al Sitges de la Transició i els primers anys de la Democràcia.

dimarts, 10 de gener de 2012

Política fiscal de contenció

Hem iniciat el 2012 i, a Sitges, com a la resta del país i de bona part del món occidental, les perspectives són les d’un any difícil, dur i de nous sacrificis. La situació és crítica i, per aquest motiu, necessita mesures que, en molts casos són desagradables, però malgrat tot necessàries. Amb tot, però, el Govern municipal és plenament conscient de la situació complicada que travessen moltes famílies de Sitges i, per aquest motiu, ha optat per aplicar una política fiscal moderada i continguda, situada en la mitjana de la d’altres municipis de característiques similars. En aquesta línia, aprofito aquesta primera entrada al bloc el 2012 per a realitzar diferents reflexions i apunts sobre algunes de les recents mesures.

IBI. Tot i la delicada situació de les finances municipals, l’equip de govern ha desestimat la possibilitat d’aplicar un augment de l’Impost de Béns Immobles que contribuís a fer més planer l’eixugament del deute. Entenem que fer el contrari no hagués estat una mesura apropiada en la situació actual, ja que hagués castigat encara més l’economia de moltes famílies.

L’únic augment que hem efectuat a l’IBI del 2012 és el corresponent a l’IPC. A aquest respecte, vull ressaltar, davant alguna informació incorrecta, que l’IBI no inclou la taxa d’escombraries: de cap manera un impost pot carregar un altre impost. Convé fer saber que l’Ajuntament assumeix una part important del cost de la taxa d’escombraries per tal que no repercuteixi plenament sobre els ciutadans.

Per altra part, i amb l’objectiu d’afavorir el sentit cívic i responsable, l’Ajuntament està preparant un paquet de bonificacions per a fomentar el reciclatge entre els ciutadans i que donarem a conèixer en les properes setmanes.

LLARS D’INFANTS. Sóc plenament conscient que la situació que es viu en aquests centres és complicada. La reducció de la capacitat salarial de les treballadores a causa d’una gestió irregular i irresponsable de l’anterior govern no afavoreix un entorn i un marc de treball ideal, però vull reconèixer la professionalitat d’aquest equip que, tot i els sacrificis que han hagut de fer, mantenen el seu esperit de servei.

L’augment de taxes que hem hagut d’efectuar en aquests centres ha estat forçat pels errors en no haver aplicat en els darrers exercicis el corresponent augment de l’IPC. És a dir, el fet que durant els últims anys es congelessin les tarifes de les llar d’infants –quan l’economia municipal, com s’ha posat de manifest, no ho aconsellava– ha disfressat d’increment el que simplement ha estat una actualització. Amb tot, cal subratllar que les tarifes actuals de les llars d’infants municipals estan plenament en sintonia amb les de la resta de la comarca i els usuaris sitgetans, per tant, no paguen més del que els pertoca. A més el govern de Sitges està garantint que les 13 i 14 educadores de les nostres llars continuïn formant part de la plantilla, malgrat que les ràtios de la Generalitat estipulen 10 treballadores segons les aules i nens.

EL RUSC. La decisió de tancar el Centre Obert El Rusc ha tingut una doble causa: d’una banda, l’anunci de l’empresa concessionària de deixar de prestar el servei i, d’una altra, el progressiu descens d’usuaris, que havia situat aquest centre en uns nivells molt baixos que el feia absolutament insostenible. Quan el nombre d’usuaris és tan baix, com havia derivat El Rusc darrerament, és difícil mantenir una inversió que resultava excessiva per a les finances municipals. Cal destacar, al mateix temps, que el servei que prestava El Rusc, tot i que de forma no idèntica, es podria donar en l’actualitat des de les ludoteques de les escoles Esteve Barrachina i Miquel Utrillo.

En tots aquests casos es tracta de mesures que tenen un nexe comú: la ncessària racionalització de la despesa i la reducció del greu deute que afecta la hisenda municipal. El govern de La Nova Majoria, tot i la crítica herència rebuda, en cap cas deixarà les seves obligacions i responsabilitats i continuarem treballant de valent per a trobar l’equilibri just entre la progressiva recuperació dels comptes municipals i el manteniment dels serveis necessaris als ciutadans i ciutadanes de Sitges.