dimarts, 28 de febrer del 2012

Noves oportunitats per a l’economia


El proper dijous participaré, junt amb la resta d’alcaldes i alcaldesses de la comarca, el president del Consell Comarcal i els màxims representants dels agents econòmics i socials, en la presentació dels Acords per al desenvolupament econòmic del Garraf. Es tracta d’un document en el qual han participat una setantena de professionals de diferents sectors i que té com a finalitat contribuir a generar noves oportunitats a l’economia i l’ocupació del territori. L’acord i les línies de treball derivades han estat impulsats per Node Garraf, la nova agència de desenvolupament integrada pel sector públic i privat de la comarca. Que les administracions, les organitzacions empresarials i els sindicats ens posem d’acord per a dissenyar i impulsar actuacions de desenvolupament constitueix un punt de partida no només positiu, sinó també necessari.
Els Acords per al desenvolupament econòmic del Garraf contemplen diferents accions sectorials orientades a obtenir resultats a mig i llarg termini. Abasten diferents camps, com el turisme, els serveis, l’energia o la cooperació municipal i tenen com a eix comú l’optimització de recursos i el treball integral i interconnectat; tenim molt més a guanyar si treballem en equip (tant els municipis, per una banda, com els sectors públic i privat, per una altra).
Node Garraf està destinat a ser un instrument útil en el desenvolupament econòmic d’aquesta comarca. El Garraf –una de les àrees de la regió del Penedès– és un territori amb singularitats en la seva gènesi, amb diversitat de capitalitats socials i econòmiques, i amb un potencial a explotar gràcies a la ubicació geogràfica, la xarxa de comunicacions, el clima o el perfil econòmic. El lideratge en el camp turístic que exerceix Sitges o la capacitat de Vilanova i l’entorn de Vilanoveta com a polígon de serveis són cartes que cal saber aprofitar. De fet, una de les primeres tasques que està duent a terme Node Garraf és explorar totes les possibilitats que ofereix el Port de Vilanova com a moll d’atracció de creuers de luxe de tamany mitjà, un sector emergent del qual Sitges en pot treure rendiment, alhora que actuar de pol d’atracció.
Els Acords per al desenvolupament econòmic del Garraf tenen com a finalitat esdevenir un full de ruta que promogui la reactivació econòmica i la creació d’ocupació i faciliti la recerca de noves oportunitats, per tal de fer d’aquest territori un espai vital per a les empreses i les persones.

CARNAVAL AMB BON BALANÇ. Dies després de l’enterrament de Sa Majestat Carles Toltes, els balanços realitzats per l’organització i els dispositius de prevenció i seguretat han resultat satisfactoris. El Carnaval del 2012 assumia diferents canvis significatius. I, com tots els canvis en esdeveniments que compten amb un alt nivell de participació i arrelament, no sempre resulten fàcils. Aquest tampoc. Amb tot, un cop passada la setmana carnavalera m’atreviria a afirmar que aquests canvis –tot i el poc temps que s’ha disposat per a treballar a fons– han contribuït a millorar globalment la festa, tant per als participants com el públic i els equips de prevenció i seguretat. L’avançament dels horaris ha suposat molt més avantatges que perjudicis, si bé que la finalització del recorregut de les rues requereix encara un debat que impliqui moltes més millores.
Fins a quint punt aquests canvis han contibuït a presentar un Carnaval amb menys incidents, intervencions policials i mèdiques i resultats positius en els tests d’alcoholèmia? Relacionar directament tots aquests factors podria ser a hores d’ara precipitat, però sí que podem alegrar-nos que el Carnaval del 2012 ha estat, segons els informes i balanços, més segur i tranquil que els dels anys anteriors. El desagradable indicient de dos vehicles cremats al Port de n’Alegre (dilluns a la nit, quan no hi havia cap acte que portés una riuada de visitants) cal desmarcar-lo de la tònica imperant, que ha estat marcada per un clima generalitzat de civisme.

dilluns, 20 de febrer del 2012

Carnaval: primer balanç

Dilluns de Carnaval és un dia que sempre genera unes sensacions singulars. Al  bell mig de les dues rues, és quan a casa, a la feina, als comerços o al carrer comentem com va anar la rua d’ahir. És el moment que molts sitgetans aprofitem per a fer un primer balanç i passar revista al desenvolupament de les rues, l’ambient del carrer, les condicions meteorològiques, el nivell de les disfresses o les habilitats del Carnesoltes i la Reina. És un signe evident que el Carnaval forma part del nostre ADN com a comunitat i té un pes cabdal en el panorama associatiu de la vila. És una mostra que Sitges continua essent –i per molts anys– un poble, amb tot el component positiu que això implica.

En aquest dilluns de Carnaval podem fer un primer balanç de la Rua de la Disbauxa d’ahir, marcada pel canvi d’horari, que té la finalitat de facilitar una millor participació i garantir les mesures de seguretat més òptimes, tant per als integrants de les rues com el públic i el conjunt de veïns. Conciliar els interessos de tants agents implicats (les entitats, les colles, els sitgetans que es disfressen, la seguretat, el desenvolupament econòmic…) no resulta fàcil i mai plourà al gust de tothom, però em penso que el canvi serà avaluat com a positiu i necessari quan la perspectiva del temps estableixi la distància aconsellable.

Els primers balanços sobre el nou horari estrenat ahir són positius, ja que s’ha aconseguit que la rua finalitzés a una hora prudent, amb tot el que implica de favorable: més públic, millor horari per als qui treballen l’endemà, més moviment a les entitats i els bars en acabada la rua, i un entorn global més òptim per al correcte desenvolupament de la festa. Amb tot, la rua d’ahir va tornar a evidenciar un dels seus problemes eterns: massa talls, que perjudiquen el seu lluïment i desenvolupament. Aquest és un dels reptes de millora de futur.

Els informes ens indiquen que el dispositiu de seguretat es va desenvolupar amb absoluta normalitat, sense incidents de relleu. També el Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) va registrar un nivell de feina inferior al d’altres anys. La tasca dels professionals i les noves mesures resulten decisives en aquest balanç inicialment favorable.

Com també resulta absolutament cabdal la feina que estan realitzant les entitats i les colles. Els seus esforços per a que tot frueixi de la millor manera possible són d’agrair i cal subratllar-los explícitament. També és el cas de les colles de Sa Majestat Carles Torres i la Bella Reina, que han aportat imaginació i enginy o, de fet, el conjunt d’integrants de les rues: tot i la crisi, malgrat les dificultats econòmiques, el nostre Carnaval conserva el seu alt nivell, que el fan ser un dels que té major projecció i participació.

L'ESCOLA AGNÈS DE SITGES, ENDAVANT. L’aprovació, la setmana passada, dels pressupostos de la Generalitat per al 2012 han suposat una esperada i necessària alegria per a Sitges: la inclusió d’una partida específica per a l’inici de la construcció de l’escola Agnès de Sitges. La notícia no és nova, ja que el Departament d’Ensenyament ens ho va fer saber pels volts de Nadal i així ho vam donar a conèixer. Però, en tot cas, consolida la voluntat política de la consellera Irene Rigau a partir de la petició realitzada per l’Ajuntament de Sitges, avalada per les encoratjadores demandes dutes a terme pels pares i mares dels alumnes del centre, que fa massa anys que ocupa uns mòduls.

Els 600.000 euros previstos en els pressupostos del Govern de la Generalitat aquest 2012 permeten iniciar els treballs de construcció i desencallar un llarg procés que es remet al 2007. L’actual exercici no és procliu a grans inversions, ateses les restriccions pressupostàries per a superar la situació de dèficit. Per aquest motiu, vull subratllar el meu agraïment al Departament d’Ensenyament, ja que els diners destinats a l’Agnès de Sitges són de les poques partides en inversió a centres educatius d’aquest 2012. Felicitem-nos, doncs, per aquesta esperada notícia per a tantes famílies sitgetanes i el conjunt del municipi.

dilluns, 13 de febrer del 2012

És temps de Carnaval

Dijous serà gras. Comença la festa, la disbauxa i la transgressió… però també, i especialment, obrim una setmana de tradició, d’ambient de colla i societat, de civisme i de sitgetanisme. El Carnaval desperta passions, reforça alegries i reafirma el nostre sentit de comunitat a través de les colles, les entitats i la vila.

Enguany, el Carnaval arriba amb canvis significatius, especialment en els horaris de les rues. El nou format està pensat per a afavorir un millor desenvolupament de la festa i que el seu gaudi sigui generalitzat i a l’abast de tothom. Amb el nou horari evitarem situacions com que el cap i la cua de la rua s’ajuntin al Cap de la Vila o que les darreres colles finaltzin passades les 3 de la matinada.

La bona feina que està realitzant la Comissió de Carnaval i els representants de les entitats han posat la llavor per a que la festa, tot i les inevitables restriccions pressupostàries, mantingui el seu esplendor i l’esperit que l’ha convertit en una manifestació d’extraordinària participació. En aquesta empresa, cal destacar la col·laboració dels cossos de seguretat i prevenció (Policia Local, Mossos d’Esquadra, Bombers, SEM, Creu Roja…), així com els voluntaris coordinats per la Regidoria de Tradicions i Festes. Vull fer una menció especial a la sensibilitat mostrada pel conseller d’Interior, Felip Puig, per dotar el desenvolupament de la festa de les mesures de seguretat necessàries.

És temps de Carnaval. Això vol dir que és temps de xató. De xató fet a Sitges. Avui, 13 de febrer, celebrem el Dia Internacional del Xató, commemoració que va instaurar l’alcalde Pere Junyent el 1996 en complir-se cent anys de la documentació coneguda més antiga del mot xató. La cita va aparèixer a L’Eco de Sitges i es referia precisament a un sopar de Dijous Gras on hi era, entre d’altres, Santiago Rusiñol, que, segons les investigacions, en veure el meravellós plat d’amanida amb bacallà, tonyina i la seva salsa de color carbassa va exclamar: “sembla un châteu!”. Bon xató i bon Carnaval!

Ban de Carnaval
Sitgetanes i sitgetans,
El Carnaval ja és aquí, la Festa més multitudinària del nostre calendari.
Les sitgetanes i els sitgetans esperem amb il·lusió la festa de la disbauxa. Durant set dies viurem l'ambient més festiu i lúdic que cada any ens transmet la festa del Carnaval. El proper 16 de febrer arriba Sa Majestat Carnestoltes, acompanyat de tot el seu seguici i, junt amb la Reina del Carnaval i la seva comitiva faran arribar la diversió a tots els racons de la vila.

Sense perjudici de la legalitat vigent en matèria d'horaris d'obertura d'establiments, aquest Consistori recomana amb encariment a tots els empresaris relacionats amb el sector de l'oci nocturn a respectar la normativa vigent que marca la Generalitat de Catalunya en l'ordre 358/2011 pel que fa a regulació horària on s'estableix que, per tal que tothom pugui gaudir de la festa, els establiments respectin els horaris de tancaments.

Des de l'Ajuntament, demanem no estacionar cap vehicle fora dels espais degudament senyalitzats i evitar entorpir el recorregut de les rues de la Disbauxa i l'Extermini. D'acord amb la normativa relacionada amb els estacionaments antireglamentaris, aquest Ajuntament no es pot fer responsable dels desperfectes materials que es puguin ocasionar com a conseqüència del desenvolupament dels actes del Carnaval.

També recomanem a tots els veïns que viuen en els carrers per on transcorren les rues (tant les infantils com les del vespre) que evitin treure la brossa tant diumenge com dimarts, amb l'objectiu de facilitar el pas a les carrosses. També es podran dipositar les deixalles als contenidors, la majoria dels quals quedaran oberts. Una recomanació que fem extensiva als establiments de restauració que haurien d'abstenir-se de treure el vidre diumenge i dimarts de Carnaval.

Voldria fer una crida a viure un Carnaval cívic i respectuós. Un Carnaval que ha arribat enguany de la mà d'una Comissió renovada encapçalada per Isaac Bielsa. A ell i a totes les persones que l'han acompanyat en aquesta tasca difícil, els voldria agrair l'esforç i la dedicació davant l'organització d'una festa que també s'ha vist afectada per la delicada conjuntura econòmica i que, paral·lelament viurà alguns canvis amb l'objectiu de millorar el seu desenvolupament.

I moltes gràcies també a la Societat Recreativa El Retiro, al Casino Prado Suburense, al Grup dels Independents del Carnaval,  i a les colles del Poble Sec, de les Cases Noves i del Club Natació per la seva tasca desinteressada que any rere any desenvolupen per l'estima a una tradició, pel seu saber fer i per mantenir i fer créixer una festa que traspassa les nostres fronteres.

Aquest any els personatges principals del Carnaval, Sa Majestat Carnestoltes i la Reina, arriben amb les colles XisPun! i Carnavàlia, i la Reina Infantil a càrrec de la Colla Fantàstik Show. A les tres, moltes gràcies.

Però el Carnaval no seria tampoc el que és sense totes i cadascuna de les persones que cedeixen el seu temps de forma voluntària contribuint a que aquest esdeveniment sigui un any més un dels nostres principals senyals d'identitat, mantenint la singularitat i qualitat que sempre l'ha caracteritzat.

Per acabar només em resta desitjar-vos un bon Carnaval i encoratjar als vilatans i vilatanes acompanyats dels nombrosos visitants que es reuniran a Sitges, a celebrar i gaudir de tots els actes que la Comissió i les entitats han preparat.
Bon Carnaval a tothom!!


dilluns, 6 de febrer del 2012

Capital cultural

Ara fa deu dies, vaig participar en la reunió del Consell de Cultura, celebrada a la Casa de la Vila. Vaig tenir l’oportunitat, acompanyat de la regidora Mireia Rossell, de conèixer i compartir les sensibilitats dels integrants d’aquest òrgan, que té un caràcter consultiu i d’assessorament. Durant la reunió, vam informar de la severa política d’ajustament pressupostari a l’àrea de Cultura, com a conseqüència inevitable del greu dèficit que afecten les finances municipals.

La trobada, malgrat que les decisions de reducció pressupostària mai no són agradables ni generen lògicament cap alegria, va resultar positiva, tant pel seu contingut com pel seu l’esperit. Per al govern de La Nova Majoria, la cultura és una actuació estratègica, que contribueix a projectar Sitges i reforçar la seva capacitat econòmica, però sobretot és un signe de distinció i un element que forma part de la nostra essència com a comunitat. Per aquest motiu, la política cultural requereix una atenció prioritària per part de l’Ajuntament.

Aquest interès accentuat per l’acció cultural l’hem posat de manifest en un assumpte crucial per al municipi com és la reforma dels museus, on conjuntament amb la Diputació de Barcelona hem apostat per reconduir el projecte i fer-lo compatible amb la línia de protecció del patrimoni arquitectònic que ha de distingir Sitges. De fet, la protecció i conservació del patrimoni és un dels eixos del govern de La Nova Majoria. La riquesa arquitectònica i natural del nostre municipi constitueix un dels valors més destacats que tenim i, per aquest motiu, necessita mesures que la salvaguardi.

La reunió del Consell de Cultura també va escenificar el nou entorn que marcarà les relacions entre les entitats culturals i l’Administració. Hem superat l’etapa de la política de la subvenció a fons perdut i, en canvi, hem entrat en un període on el treball entre els sectors públic i privat en l’esfera cultural ha d’estar caracteritzat per les complicitats, la col·laboració mútua i l’aprofitament de recursos i dinàmiques de cadascun dels àmbits.

En aquesta línia, des de l’Ajuntament tenim el repte d’articular respostes a les necessitats dels creadors, els programadors i les entitats que fan cultura.  Aquestes necessitats no sempre han de ser per la via del finançament, sinó que poden escenificar-se a través d’altres suports, com el logístic, la promoció o els espais, que resulten també imprescindibles per a l’execució de les diferents iniciatives.
Obrim una nova etapa, però ens reafirmem en la nostra voluntat i el nostre objectiu de fer de Sitges una capital cultural, que presti un suport especial i destacat a la cultura local i que alhora es mostri sensible i atent als creadors que escullen la nostra vila com a entorn.