diumenge, 22 de desembre de 2013

Nadal a Sitges

Som a les portes de celebrar un nou Nadal, signe inequívoc que finalitza un període en el que conscient o inconscientment fem balanç i ens plantegem el full de ruta de quin hauria de ser el nostre camí durant l’any que estem a punt de començar. I és que el Nadal ve cada any i vindrà per sempre. I amb el Nadal venen els records i els costums de la mà de les nostres tradicions.

Sota el nom de Nadal a Sitges, enguany celebrem les festes amb més activitats i propostes que mai. Ho farem combinant tradició i propostes novedoses, gràcies al vigor que demostren persones, entitats i col·lectius. Per Nadal més que mai volem compartir, viure i fer viure. I al marge dels moments íntims i familiars que cadascú de nosaltres tenim programats, hem de reservar espais i moments per gaudir col·lectivament.

Les entitats preparen un cop més les seves cites més tradicionals. Prado, Retiro i Agrupació de Balls Populars es disposen a organitzar els seus quintos. Gaudirem de nou de les màgiques filigranes dels nostres pessebristes a l’exposició del Palau del Rei Moro, comptarem amb diverses i variades cantades de nadales per diferents racons de Sitges, per on també tindrem l’ocasió d’anar descobrint paisatges en aquells indrets que ja formen part de la nostra memòria nadalenca i que, any rere any són fidels a la tradició muntant el seu pessebre. Aquest Nadal celebrarem dues dècades d’una altra de les cites lúdiques pels més petits, el Parc de Nadal arribarà a la seva vintena edició.

Però abans que tot això passi, a Sitges ja fa dies que respirem el Nadal i ho fem gràcies al nostre comerç. El comerciants són els qui ben aviat, just a principis de desembre, ens avisen que arriba un moment especial. Els botiguers posen il·lusió i esforç en transformar els seus establiments en un lloc màgic. Aquest any hem tornat a gaudir de la Fira de Santa Llúcia, però més enllà d’aquesta cita ja tradicional en el nostre calendari nadalenc, cal posar en valor la feina feta pels col·lectius de comerciants que han organitzat una nova edició de la Botiga al Carrer. La iniciativa que va començar amb els comerciants del carrer Jesús i Cap de la Vila ha anat creixent en cadascuna de les recents edicions. Aquest any sitgetans i visitants han pogut gaudir de les compres al carrer de la mà dels establiments del centre del municipi, també amb els carrers Sant Pau i Major que s’han afegit a la iniciativa. Durant dos dies els nostres botiguers han tret els seus productes al carrer. Ara però cal que recordem que nosaltres hem d’entrar. De ben segur que l’experiència de compartir una compra en un petit comerç resulta especialment gratificant. I és que tots plegats tenim una part de responsabilitat quan parlem de del manteniment del comerç local. Segurament a alguns els resultarà molt pràctic fer les compres nadalenques per Internet, altres preferiran passar una agitada jornada en un centre comercial, però segur que no hi ha regals amb més ànima que aquells que s’han anat buscant de botiga en botiga, aquells que t’han permès tenir una conversa amb el seu dependent, gaudir d’una experiència de compra que va més enllà d’endur-se un objecte a casa.

Aquesta singularitat, la de viure la sensació que està passant una cosa especial, és la que en aquestes dates hem de ser capaços de fer viure als infants. Sigui gran o petit el que esperen d’aquestes festes, ells són els que les viuran amb més autenticitat. Hem de fer possible que tots els nens i nenes, sigui quina sigui la circumstància familiar que l’envolta, gaudeixin del Nadal. I en això Sitges ha demostrat més que mai la seva generositat. Als col·lectius que des de fa anys s’esmeren en l’organització d’accions solidàries per garantir l’alegria dels més petits, s’han sumat diverses entitats socials, bona part d’elles sota la Taula del Tercer Sector, totes amb la mateixa vocació: minvar els efectes encara massa cruents d’una crisi que espero que puguem abandonar amb l’última campanada del 2013.

Sigui quin sigui el grau, intensitat o anhel que tinguem per a que arribi el Nadal, tots, fins i tot a aquells als qui no els hi agraden aquests dies, en algun moment col·lectiu o individual, ens veurem abocats a fer balanç i plantejar-nos de manera íntima o compartida un anhel de futur.

Des de l’Ajuntament, també ens proposem els objectius compartits que tracem amb l’aprovació dels comptes municipals per l’any que hem d’estrenar. L’aprovació dels pressupostos marcarà el camí d’un any que tinc la ferma convicció que serà millor que el que estem a punt d’esgotar. I ho serà perquè bona part de l’esforç s’ha assolit. I ara, que hem fet la part més dura del camí vull aprofitar l’ocasió per donar les gràcies a tots els ciutadans i ciutadanes. Vull donar les gràcies per l’esforç realitzat en el moments més complicats. I ho vull fer a tots, als qui han entès que iniciar el camí del redreçament era una tasca que havíem de compartir, als qui no ho han compartit i, especialment als qui en la seva condició de representants polítics han primat el sentit de la responsabilitat i les ganes de construir per damunt de cap altre objectiu. El 2014 ha de ser un any clau per Sitges i pel País, en el que hem de poder esvair els dubtes sobre el nostre futur, amb democràcia i llibertat.

Desitjo, doncs, que el proper any vingui farcit de bons moments. Per aquells que no ho siguin hi continuarem posant esforç i esperança. Renovo el meu compromís de treballar amb les més altes dosis d’il·lusió que, fent de companya de viatge del rigor, ens durà segur un any millor.

Bon Nadal i feliç 2014.

dimecres, 11 de desembre de 2013

Transparència a l’Hospital

La setmana passada vam presentar el resultat de l’auditoria encarregada pel nou Patronat de la Fundació de l’Hospital Sant Joan Baptista, que tenia per missió avaluar el procés en la venda d’actius immobiliaris en el període 2009-10. L’informe exposa que en aquells dos anys es van vendre cinc immobles i que es van efectuar un 29,2% per sota del preu de mercat d’aleshores.

El resultat de l’informe posa de manifest que hi va haver unes actuacions efectuades pel Patronat en aquella època que podrien ser objecte d’una gestió qüestionable. L’auditoria apunta que en la venda d’aquests cinc immobles no es va seguir el procediment aconsellat (que no obligatori): una taxació immobiliària que en detallés el preu real i un procés d’informació pública per conèixer si hi havia altres ofertes. El document ens permet concloure que les obres d’ampliació i rehabilitació no van gestionar-se amb la deguda prudència que acompanya una operació d’aquest tipus i van ocasionar una tensió de tresoreria que van obligar a la venda de patrimoni sense seguir el procés aconsellat. 

Ara serà el torn del Protectorat de Fundacions de la Generalitat de Catalunya, a qui hem lliurat el resultat de l’informe, i que haurà de determinar si aquesta actuació va generar perjudicis econòmics per a l’Hospital.

Malauradament, l’auditoria confirma les nostres sospites, que van acabar ocasionant un canvi en la gestió de la Fundació, ara fa vuit mesos, amb l’única finalitat de salvaguardar els interessos de l’Hospital (que són els interessos del poble de Sitges). I dic malauradament, perquè tant de bo ens haguéssim equivocat en les nostres prediccions. L’auditoria permet copsar que l’actuació de la presidència, l’administració i els patrons no va estar acompanyada del rigor que mereixen operacions com aquestes.

L’actuació que l’Ajuntament que encapçalo ha dut a terme en tot aquest procés ha buscat, per damunt de tot, defensar els interessos de l’Hospital, tant des del punt de vista econòmic com en la seva gestió. Quan vam renovar el Patronat de la Fundació ens vam comprometre a executar una gestió transparent. L’Hospital és, efectivament, una institució privada, però en la qual intervé l’Ajuntament (l’alcalde n’és el president); i això és un motiu suficient per a exigir transparència, rigorositat en la seva administració i igualtat d’oportunitats en tots els processos. El valor i el simbolisme que l’Hospital té per als sitgetans accentua aquesta exigència de gestió escrupolosa, estricta i transparent.

La realització de l’auditoria i el procés que ara seguirà dins la Generalitat n’ha estat el primer pas. Però no és pas l’únic. Amb l’arribada del nous membres que componen el Patronat encapçalat per Fernando Herráiz, s’estan revisant els protocols de selecció de personal i proveïdors, d’ingressos de residents i de gestió d’immobles. Aquesta nova línia de gestió serà una garantia per a la plena recuperació de la confiança col·lectiva en una institució de la qual sempre n’hem estat orgullosos.

dilluns, 2 de desembre de 2013

Sitges sempre viu

El passat dimecres 27 de novembre, vam celebrar el Sopar de l’Agremiat, la tradicional cita que aplega el sector de l’hostaleria i la restauració, convocada pel Gremi d’Hostaleria de Sitges. El Sopar de l’Agremiat és un bon moment per a repassar la política turística, avaluar-ne els resultats i subratllar-ne les estratègies. És un moment important per a la principal activitat econòmica del nostre municipi. Per aquest motiu, us en reprodueixo la meva intervenció.

Regidors, Subdirector de l’Agència Catalana de Turisme, Comissionat de Turisme de la Diputació de Barcelona, President del Gremi, guardonats, agremiats, molt bona nit a tothom.

Aquesta és sense dubte, una de les cites més importants de l’any. I ho és perquè avui, a més de fer reconeixements, es fa balanç de l’any del sector turístic, el sector que mou l’economia de Sitges.

Enguany la temporada turística, la que fa referència a les xifres de l’estiu, ha estat positiva. A principis de setembre donàvem les dades facilitades pel propi Gremi que apuntaven que el mes d’agost  ha tancat  amb un 95% d’ocupació.

Està clar que no cal ser victoriosos i que les xifres tenen moltes lectures i, els qui avui ens acompanyeu aquí coneixeu més que ningú la lletra petita, la informació que ens parla de l’índex de despesa dels nostres turistes o visitants i, fins i tot del comportament en la despesa, del tipus d’establiments als que van a fer la seva despesa.

És evident que també cal, com sempre, mirar enrere i fer balanç, no pensant només en l’època estiuenca i fer la fotografia dels dotze mesos de l’any. Em refereixo evidentment al grau de satisfacció que podem tenir tots plegats en l’objectiu de desestacionalitzar la temporada turística a Sitges.

I dic això, perquè evidentment no són conclusions noves, són objectius, són fites que es persegueixen any rere any i, per les quals el sector turístic reclameu suport a l’administració. Des de fa ja massa anys, aquests objectius tenen un enemic de company de viatge,  que no és altre que la crisi econòmica.

Quan vam començar la legislatura, l’Agència de Turisme arrossegava un deute massa important. I us dic això perquè tot i que no és per vosaltres una dada nova, vull que em serveixi per repassar molt ràpidament la feina que s’està fent.

Un dels objectius de l’Agència per aquest any,  era implementar el pla de viabilitat econòmica pel futur. Estic en disposició de dir-vos que l’objectiu s’ha assolit i, afrontem el 2014 amb les finances sanejades.

Però no ens hem dedicat només a pagar deute, no ens hem dedicat només a quadrar la caixa. Des de l’administració, des de l’Ajuntament, hem complert la paraula donada a vosaltres.

No vull allargar-me i repassar ara totes les accions dutes a terme per l’Agència durant l’any, que evidentment són moltes, però si que m’agradaria destacar que el 2013 ha estat l’any en la que s’han gestionat  les  subvencions per a materialitzar el projecte de Can Milà l’any 2014, hem posat en marxa projectes per millorar l’oferta dels turistes que creiem que hem de ser capaços de captar. Això,  a més de participar en les principals fires i workshops nacionals i internacionals ha passat per fer un pas més enllà i crear aquest estiu el Russian Info Center, responent així a la vostra demanda d’intentar facilitar la captació d’aquest mercat emergent.

Però més enllà de les accions estrictament promocionals i de venda de Sitges al món per a consolidar-nos com a referent turístic de qualitat, vull referir-me al resultat de les vostres reclamacions, a aquelles que afecten directament als vostres negocis.
L’any passat, en aquest mateix sopar, parlàvem de la importància de fer un pas definitiu en la legalització dels habitatges d’ús turístic. Aquest és un clar i bon exemple de feina feta conjuntament entre el Gremi i l’Ajuntament. L’objectiu final encara no està assolit, però la campanya posada en marxa ha permès legalitzar  gairebé 400 habitatges i ara estem en la fase de començar a materialitzar els expedients sancionadors a aquells que tenim detectats però que encara no s’han legalitzat. Hem fet doncs un pas important per eradicar part de la competència deslleial que us afecta directament.

Però si el dels habitatges d’ús turístics és exemple de bona praxis en la col·laboració público-privada, hi ha d’altres qüestions que us afecten a una part del sector i que, no s’han resolt. Em refereixo ara al contenciós presentat per alguns dels establiments que sou aquí en relació a les brosses comercials.

Mireu,  crec sincerament i refermo el que ja he compartit abans amb molts de vosaltres. Estic convençut que l’únic camí és el d’aplicar el rigor i estar al costat de legalitat. Però vull deixar molt clar, que això no  és sinònim de no estar al vostre costat. Rigor i legalitat no vol dir no ser sensible a les vostres demandes. Això no són afirmacions fora de la realitat, això que us dic no és un brindis al sol. A l’Ajuntament hem atès allò que ens demanàveu. Això s’ha materialitzat amb l’aplicació del coeficient de l’IBI dels Hotels i amb l’epígraf de taxes referent a les brosses comercials que ens vareu demanar. Tot  això s’ha gestionat d’una manera legal i, reitero que aquesta és la forma de treballar d’aquest govern.

Hem complert la paraula donada, i és per això que jo us demano públicament que vosaltres us replantegeu la vostra permanència a la Plataforma per uns Impostos i Serveis Justos! Acabem d’aprovar inicialment els pressupostos i les taxes amb una àmplia majoria del ple. Un pressupostos i unes taxes que recullen les vostres reclamacions!

Estic convençut que mentre us faig aquesta demanda, us pot semblar tot plegat una mica victoriós i fins i tot pretensiós i buit d’autocrítica. Però d’això també en faré. Segurament pensareu que el treball conjunt entre l’agència i el sector i, per tant la consolidació de projectes hagués estat molt més fàcil si el vostre interlocutor, el vostre referent polític, no hagués canviat tantes vegades.

 El Sr. Garrigó és el tercer regidor de turisme de la legislatura. Són massa canvis per poc més de dos anys d’un govern. Però res no ha estat gratuït! El primer canvi es va produir per donar resposta al nivell d’exigència i treball que sempre hem entès que cal donar a una regidoria amb un pes tant important com el Turisme. El segon, és evident que es va produir per una remodelació de govern que va portar implícita la marxa d’un dels socis.

Però mentre tot això passava, allò descrit en el nostre Pla de Mandat, els objectius traçats pel turisme de Sitges, no s’han mogut ni una coma. El grau d’acompliment dels objectius descrits en el full del ruta d’aquest govern  per al turisme de Sitges, és satisfactori.

En qualsevol cas, aquesta és sobretot una nit per al reconeixement i l’agraïment. Una nit en la que es barreja l’homenatge a la trajectòria professional amb el premi als nous projectes.
Ens preocupa el tema de la sorra, és cert, però també haig de dir que en 10 anys ha estat enguany el primer cop que s’ha fet una aportació de sorra, pagada pel municipi, i no per l’Estat. Tots som conscients que si venia una nova llevantada s’emportaria la sorra, però almenys havíem de salvar la temporada. Això s’ha fet aquest any, després de més de 10 anys que no es portava sorra a les nostres platges.

Cal també consolidar esdeveniments de la façana marítima, que cal seguir potenciant la millor de la neteja a la nostra via pública, la cura dels nostres espais urbans. És cert, creiem que s’ha fet un esforç, però encara queda camí per recórrer.

Vull referir-me a la seguretat, que abans se n’ha fet. El treball que ha fet aquest estiu la nostra Policia Local i els Mossos d’Esquadra ha permès una reducció del nombre de furts. Recentment, el Gremi i l’Ajuntament hem valorat i analitzat de manera positiva aquestes dades; és la línia que s’ha de seguir, treballar conjuntament el sector públic i el privat.

Respecte les qüestions de l’oci nocturn, ens preocupa moltíssim. Aquí voldria dir que aquesta nit, a través dels discursos, no és la millor per trobar solucions a com afrontem la problemàtica de la manca d’oferta competitiva per les competències, valgui la redundància, que ens han sortit a la vora, en aquest camp. És obvi que aquí ha d’haver-hi una taula de treball, on els empresaris de l’oci nocturn i els veïns puguem trobar un equilibri, perquè realment a Sitges s’està fent difícil equilibrar el descans amb la possibilitat de fer negoci en l’oci nocturn.

Cal tenir present una dada que no és menor i que hem de tenir en compte. Pensem que fa uns anys, quan estàvem planejant el futur d’aquest municipi a través del Pla General es va optar per un municipi eminentment residencial i això entra en conflicte amb la voluntat d’aquesta nit, que és eminentment turística. Per tant, potser ha arribat l’hora que tots plegats, uns i altres, replantegem algunes coses, perquè és difícil casar i unir un municipi que esta planejat residencialment per fer-lo compatible amb una destinació turística de les nostres característiques.

Vull felicitar doncs públicament al Restaurant El Velero, al Bar La Barata, a l’Hotel Platjador  i al Sr. Josep Anselm Amigó per aquests anys de dedicació a l’hostaleria. Però aquesta nit sense dubte mereix un reconeixement especial per la família Rubio, després de cinc generacions al capdavant d’un dels nostres establiments més emblemàtics, El Xiringuito.
Aquest aniversari és mereixedor d’alguna cosa més que les meves paraules, i és per això que els anuncio que en els propers dies, l’Ajuntament de Sitges col·locarà una placa commemorativa a al Xiringuito.

Felicitacions també per aquelles empreses que de diferents maneres, amb diferents aportacions aquesta nit també són reconegudes pel Gremi, com és el cas dels Laboratoris Almirall, l’empresa DAMM i l’Institute of the Arts Barcelona, un projecte fet realitat en el que des del primer dia hi hem treballat i confiat.

I amb tot això, aquesta nit es premia també un fet molt important. El de la creativitat i la recerca per aportar per noves iniciatives que dinamitzin Sitges. El Sitges Tapa a Tapa, ha tingut aquest any un germà gran que l’ha vingut a visitar i que esperem que es quedi a viure a casa. El concurs nacional de tapes ha comptat amb la imprescindible ajuda de DAMM. Un concurs que també ens ha brindat la possibilitat de veure als alumnes de la nostra Escola d’Hostaleria de Sitges als qui també aprofito per felicitar. Però vull posar sobretot  en valor, les ganes, la creativitat, la generositat, l’energia i la capacitat dels qui van ser els promotors de la idea. Els germans Andreu.

Aquest és exactament l’exemple del que necessitem a Sitges. És la demostració clara que tenim generacions joves capacitades per liderar aquest sector, que no es pot permetre no renovar-se.

El que ha passat aquest mes de novembre ens demostra que SITGES SEMPRE VIU. Molts quan venen a Sitges ens diuen: AIXÒ ÉS VIDA, altres ho qualifiquen com LA JOIA DE LA MEDITERRÀNIA, i a altres els hi agrada més referir-se a l’ART DE VIURE. Però queda clar que SITGES SEMPRE VIU.

La majoria sabeu que aquesta és la nostra nova marca, que no he volgut passar per alt, com a una altra de les consecucions importants de l’any que estem a punt d’acabar. La història dels nostres eslògans, per damunt de tendències publicitàries i del pas del temps, sempre ha volgut transmetre experiències vinculades amb la qualitat. Fem doncs de SITGES SEMPRE VIU el nostre nou referent de turisme de qualitat.

 Per això aquesta nit us vull deixar amb un repte, un repte que crec sincerament que hem d’assumir tots. No siguem immobilistes, no siguem conformistes.

I us proposo aquest repte, recollint unes declaracions meves en una entrevista publicada a l’Eco de Sitges que, vareu voler contestar públicament. Allà us deia que no us pregunteu que pot ser Sitges per vosaltres, sinó que us preguntéssiu que podeu fer vosaltres per Sitges.

Us ho demanaré d’una altra manera, parafrasejant declaracions d’un famós polític: No ens preguntem perquè passen les coses,  mirem a les  coses que encara no han passat, siguem capaços de fer-les nosaltres! A Sitges, ja  hem demostrat que quan volem, ho podem fer!



Bona nit.

dilluns, 18 de novembre de 2013

Contra la discriminació: actuació i educació

La setmana vinent, la recentment constituïda Taula del Tercer Sector organitza un complet programa d’activitats socials i solidàries a Sitges amb motiu del Dia Internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones i de la Jornada Catalunya sense discriminació. Sitges se suma a aquestes dues dates commemoratives, amb la voluntat de contribuir a la conscienciació general dels problemes que cal eradicar de ple en la nostra societat.

L’Ajuntament hi serà al costat de les entitats que impulsen aquestes accions. La Taula del Tercer Sector de Sitges – Garraf ha nascut de la societat civil, amb la voluntat de ser una eina útil, efectiva i activa a favor dels col·lectius més necessitats. Al Govern municipal som plenament conscients de la necessitat que la nostra vila disposi d’òrgans com aquest i, per aquest motiu, hi hem donat suport decidit des del primer dia. Es tracta d’un suport destinat a facilitar la seva tasca i l’accés a recursos, però que al mateix temps ha de ser absolutament respectuós amb la seva política i línia d’actuació.

Les activitats convocades per la Taula tenen com a objectiu fonamental que el conjunt de la societat es conscienciï que l’actitud i, al mateix temps, l’acció davant la violació de drets no admet matisos. Per aquest motiu, la jornada de dissabte dia 23 estarà protagonitzada per diferents ponències i taules rodones obertes al conjunt de la població i en la qual hi participaran representants de l’àmbit judicial i legislatiu i tècnics i especialistes sectorials.

El programa té una extensió escolar que també resulta fonamental. Per aquest motiu, els dos instituts de la vila hi prenen part en tallers de prevenció de conductes abusives. Perquè la violació d’aquests drets i la violència contra les dones és fonamentalment un problema educatiu i cultural.

Des del primer minut que vam assumir la nostra responsabilitat al govern municipal, ara fa poc més de dos anys, vam marcar una línia clara en establir una política de suport a les persones i, especialment, als col·lectius que més ho necessiten. Iniciatives com el Carnet Blau –que permet obtenir reduccions en taxes i en accés a determinats productes als qui més pateixen–, el Menjador social, l’assumpció per part de l’Ajuntament del casal d’avis del carrer Joan Maragall un cop l’entitat financera que el gestionava se n’havia desatès són, entre d’altres, algunes de les principals actuacions en matèria social.

Ara fa unes setmanes, signava amb la Creu Roja un conveni per donar suport al desenvolupament del projecte Aula Gaia, un programa de lluita contra la pobresa i de suport a famílies en risc d'exclusió per la crisi. També hem signat un acord en termes similars amb Caritas. En coherència i continuïtat amb aquesta política, el pressupost municipal per al 2014 que tenim previst aprovar en les properes setmanes augmenta un 6,8% l’aportació de les polítiques socials.

dijous, 31 d’octubre de 2013

Pressupostos de consens: responsabilitat i cohesió

El passat dilluns el Ple Municipal va aprovar inicialment els Pressupostos del 2014 amb el vot a favor de les tres formacions que formem el Govern Municipal (CiU, SGI i NH) i el PSC. Disset dels vint-i-un regidors de la corporació van avalar el document que avala les línies generals de govern, administració i gestió municipal del proper exercici. Els Pressupostos del 2014 tindran un fort accent social i recullen les previsions del Govern Municipal per a rebaixar la pressió fiscal, tal com ja havíem anunciat.

L’acord entre el Govern i el PSC per a l’aprovació dels Pressupostos és el resultat de la negociació duta a terme en les darreres setmanes. L’alt sentit de la responsabilitat, així com la voluntat manifesta de les dues parts per a que l’Ajuntament pugui executar una acció que potencia les despeses socials més necessàries i que, al mateix temps, redueix, en la mesura del possible, el conjunt de la política impositiva als ciutadans, permetrà executar els Pressupostos que Sitges necessita en les circumstàncies actuals. Seran uns Pressupostos de crisi, que és el context en el qual ens trobem, però seran una eina de gran utilitat per implantar accions de suport a les persones que més pateixen i, al mateix temps, descarregar parcialment la despesa que han de suportar les classes mitjanes.

Gràcies a aquest acord, podrem aplicar la reducció de l’IBI, de la taxa d’escombraries i de l’impost de plusvàlues, així com altres taxes com el bitllet del bus urbà. L’acord també permetrà un creixement de les actuacions de política social un 6,8% respecte aquest any i les de seguretat ciutadana un 2,6%.

La política de rigor pressupostari i de la despesa que hem aplicat en els darrers dos anys han possibilitat que ara ens puguem plantejar reduir parcialment taxes i incrementar polítiques socials. Durant aquests dos anys hem hagut de prendre decisions desagradables, que han suposat sacrificis i que han tingut un impacte directe sobre el teixit sociocultural de la vila, les festes locals, determinats serveis públics i el conjunt de treballadors i funcionaris municipals. Han estat decisions complicades, però necessàries per a garantir el correcte desenvolupament de la majoria de serveis, especialment els socials, que són els que centren la nostra política.

Ara, gràcies a aquesta política de reducció de la despesa i de rigor pressupostari, podrem reduir la política impositiva i, fins i tot, potenciar les línies de suport social. Caldrà continuar actuant de manera estricta en la despesa, amb el rigor i sentit de la responsabilitat que ens ha caracteritzat, perquè gestionem diners públics. Però també és cert que les decisions més doloroses ja no es tornaran a repetir.

Vull subratllar l’actitud mostrada per tots els partits que avalen aquest acord i, en especial, el PSC, que ha actuat pensant en els interessos generals enlloc dels de partit. I això cal ressaltar-ho com es mereix. Sitges hi sortirà guanyant.

dijous, 10 d’octubre de 2013

El Festival: projecció internacional i accent local

El Festival ja és de nou aquí. Fidel a la seva cita de cada tardor, el Sitges – Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya presenta aquest any un cartell que combina el bo i millor del cinema fantàstic internacional amb treballs realitzats per petites productores de baix pressupost o, fins i tot, rodats amb un telèfon mòbil, com és algun cas il·lustratiu. La crisi fa estralls també en la indústria del cinema, però, al mateix temps –i sembla paradoxal– genera noves oportunitats creatives i emprenedores. I el nostre Festival, que és sensible a aquests nous camins de la cultura audiovisual, els hi obre molt encertadament les portes.

Sitges saluda una nova edició del Festival i ho fa amb aquell entusiasme que tots tenim quan alguna cosa de casa triomfa. El Festival està consolidat com el més important a nivell internacional en cinema fantàstic i ha esdevingut una de les principals plataformes culturals de Catalunya. El conseller Ferran Mascarell ho va dir a la roda de premsa que vam realitzar davant centenars de periodistes dilluns passat: l’aportació que realitza la Generalitat a Sitges és la més important, quantitativament, de totes les que fa a festivals de cinema.

Per a Sitges, el Festival constitueix una eina molt rellevant en la promoció turística i d’extraordinari impacte. Les xifres que acompanyen el Festival ho relaten de manera contundent: 300 milions de lectors en premsa, 65 milions espectadors de televisió, una campanya valorada en milions d’euros, una repercussió global… Els beneficis que genera el Festival de Cinema en la projecció de la marca Sitges i el seu posicionament com a seu d’activitats culturals internacionals i d’organitzadora d’events de primer nivell són incalculables.

Per aquest motiu, el Festival de Cinema representa una prioritat en la política de promoció de Sitges i en l’acció cultural i institucional d’aquest govern. Hi hem estat treballant per contribuir a la seva projecció, tot i la complexa i difícil situació financera que vivim.

Paral·lelament, aquest govern municipal també s’ha marcat com una de les prioritats reforçar la identitat inequívocament sitgetana del Festival de Cinema. El director ho va subratllar  a la roda de premsa de presentació: el Festival sempre ha estat de Sitges i sempre ho serà. Però l’important creixement que el certamen ha experimentat en els últims quinze anys –gràcies, entre d’altres factors, a disposar d’unes completes instal·lacions a l’Auditori– ha provocat una certa de pèrdua de l’ambient i l’esperit que antigament es respirava als carrers del centre de Sitges.

Estem treballant de ple per invertir aquesta tendència i, per aquest motiu, hem dut a terme diverses iniciatives per a que el Festival es visqui intensament fora d’Aiguadolç. Per segon any consecutiu, tornem a fer doble sessió d’inauguració al Retiro i doble de cloenda al Prado. Hem recuperat el concurs d’aparadors, com fa dos anys vam recuperar el Menú Fantàstic.

També hem obert una nova sala amb projeccions gratuïtes a l’Hort de Can Falç. Enguany, un lloc emblemàtic com és el Palau de Maricel se suma a les activitats del Festival oferint els cartells de totes les edicions del certamen que formen part del fons de l’Arxiu Històric de Sitges. Recintes com l’Espai Jove o la Piscina també s’han sumat al Festival amb diferents activitats… 

Les possibilitats econòmiques són escasses, però la voluntat i la imaginació són inesgotables. I això ens permet continuar fent créixer el nostre Festival i apropant-lo, en la mesura del possible, al poble que l’estima i del qual se’n sent orgullós. Sitges és Fantàstic.

dimarts, 24 de setembre de 2013

Un cartipàs per a reforçar projectes

El nou cartipàs constituït ara fa dues setmanes ja treballa a ple rendiment. La nova organització del Govern Municipal, fruit de la sortida dels tres regidors del Partit Popular, ha permès reforçar funcions i línies de treball i corregir alguns dèficits acumulats.

El canvi forçat per a cobrir les vacants deixades pels tres regidors dimitits ha estat una bona oportunitat per a reconduir algunes dinàmiques internes, especialment a la Regidoria de Governació i l’àrea de Promoció de la Vila. Amb les distribucions de govern, els treballs interdepartamentals apareixen clarament reforçats. El cartipàs ha estat dissenyat amb el doble objectiu de continuar aplicant el Pla de Mandat –que estableix les línies de govern d’aquesta legislatura– i facilitar el dinamisme, l’agilitat i l’eficàcia de la gestió municipal.

Amb el nou cartipàs, hem tancat el desagradable capítol obert a començament d’agost, quan els tres regidors del PP van decidir prendre’s un temps de reflexió arran d’una democràtica decisió del Ple Municipal, que recollia l’expressió, també democràtica, dels ciutadans de Sitges que van pronunciar-se sobre la consulta del canvi de nom de la plaça i el carrer Espanya. Les decisions del Ple poden compartir-se o no. Es poden abanderar o se’n pot discrepar clarament i oberta. Però el que no es pot fer és deixar-les de complir o forçar a què no s’executin. Entenc que als regidors del PP no els agradi la decisió del Ple Municipal i de la majoria de sitgetans que hi van anar a votar. Sé que no els pot resultar fàcil ni agradable. Però, per damunt de posicionaments, ideologies i banderes, hi ha la Democràcia. Amb majúscules.

El nou camí obert pel Govern Municipal necessitarà noves variables i capacitats renovades per a tirar endavant determinats projectes. En sóc plenament conscient. I ho assumeixo. Serà el moment que la responsabilitat s’imposi per damunt dels dogmatismes. I que el bé de Sitges i els seus ciutadans siguin el veritable motor de la política local. Accepto de bon grat la responsabilitat de continuar aplicant el Pla de Mandat i les seves línies de treball amb l’objectiu de reforçar la projecció de Sitges i la creació de noves polítiques i accions de suport a les persones. El moment actual demana compromís i responsabilitat. I Sitges, òbviament, s’ho val.

dijous, 12 de setembre de 2013

Discurs de la Diada Nacional

Senyores regidores, senyors regidors de l’Ajuntament de Sitges. Alcalde Jordi Serra. Alcalde Pere Junyent. Alcalde Jordi Baijet. Formacions polítiques, entitats, associacions i barris del municipi. Colla Jove de Castellers de Sitges. Escola de Grallers de Sitges. Sitgetanes, sitgetans. Benvolguts compatriotes.

Avui, 11 de setembre de 2013, s’enceta el compte enrere de la celebració dels 300 anys de la capitulació de Barcelona en la Guerra de Successió l’11 de setembre de 1714. Sitges, com he recordat en el ban de la Diada Nacional, va patir el seu propi 11 de setembre, encara que no amb la crueltat de la capital de Catalunya.  Un any abans, corria el mes de juliol de 1713, les tropes borbòniques van entrar a la nostra Vila, posant-la sota domini del rei Felip V. Sitges, aquesta petita part del país, com la resta de pobles de la comarca, perdia les llibertats nacionals un fatídic 27 de juliol de 1713. Una data que també hauríem de recordar degudament.

Aquestes dates marquen, es vulgui o no, agradi o no, el nostre ADN individual i col·lectiu, el nostre caràcter, la nostra manera de fer i de ser. I és important recordar-ho avui, un any més, perquè el nostre autogovern no neix amb la Constitució espanyola de 1978. Fa segles que tenim la voluntat d’autogovernar-nos.

Per molt que alguns no ho vulguin, la història s’ha de tenir present. Ha d’estar en la nostra memòria. Com una vegada em va dir un amic: “la història és l’únic que les persones no ens podem fer a mida”. Cal un respecte majúscul per la història i més per tots aquells que l’han fet, la fan i la faran possible. Els pobles d’arreu no serien pobles, si no honoressin la seva memòria.

Afortunadament però, lluny ens queda aquell segle XVIII. Avui a Catalunya hi viuen i conviuen en pau centenars de milers de persones diferents, malgrat passem per moments de gran dificultat, de preocupació, d’una certa convulsió. Són molts aquells que pateixen les ferotges conseqüències d’una crisi que està sent massa llarga i poc piadosa. Però ens en sortirem! Costarà, però ens en sortirem!

Seguirem caminant, sense perdre l’esperança, per continuar construint una nació al servei de les persones, de tots i de totes, no d’uns quants, com alguns ens volen fer creure. Ens ho volen fer creure atacant el fonament de la igualtat a casa nostra: la cohesió social de totes les persones i la llengua, com a instrument bàsic d’inclusió.

Tot i el patiment actual, tot i les amenaces constants contra les nostres institucions, la nostra cultura, la nostra economia, el nostre autogovern ... no podran desfer la cohesió social del país, malgrat ho intentin. No ens resignarem. Aquí sí que no podran.

Perquè la nostra nació no tindria sentit si no poséssim en valor primerament els catalans i les catalanes. Catalunya necessita de tots nosaltres. Necessita que la seguim construint des del progrés, la igualtat, la llibertat i la justícia social. Perquè aquest país és viable i és competitiu. Per això cap català, cap catalana, en pot quedar al marge, parli la llengua que parli, sigui quin sigui el seu origen, condició, ideologia o orientació. Tots som el país, tots som la nació.

Com tampoc podran, malgrat les amenaces constants, trencar el nostre major signe d’identitat col·lectiva i de comunicació: la unitat de la llengua. L’any passat m’atrevia a dirigir-vos unes paraules en mallorquí i valencià. Enguany, unint-me al crit unànime en favor de la unitat de llengua, davant el rebateig polític i d’insult a la intel·ligència que ha merescut el català a la terra germana de l’Aragó, fins i tot corrent unes sigles que no vull ni pronunciar, i amb el posicionament contrari d’una bona part de la societat aragonesa i de les seves Corts, només uns mots en una de les parles de la Franja. Com dirien ells: “Aquí del blat de moro en seguirem dient panís, perquè els xics i les xiquetes de la Franja seguiran creixent i parlant lo català per més que uns quants no ho vulgon ...”.

Patriotes, el catalanisme cívic, constructiu i pacífic fa por. Continuem doncs sent cívics, constructius i pacífics, per ser alhora inclusius, com hem fet tota la vida. Com us deia, la nació que som, el país que construïm, és de tots.

El dret a decidir no ha de fer por. Les urnes democràtiques no han de fer por perquè no podem posar límits a la democràcia. El dret a decidir no és cap confrontació, com alguns també ens volen fer creure. El dret a decidir també és cívic, constructiu i pacífic. I per damunt de tot, el dret a decidir és DEMOCRÀTIC. Catalunya té voluntat, té talent, té orgull, té institucions, també té errors, però ens té a tots plegats. Per tant, tenim raons suficients perquè el poble català segueixi somrient, segueixi somiant.

Aquesta tarda milers i milers de mans i braços s’uniran de nord a sud del país (estenent-se des del cor també d’oest a est, de llevant a ponent). Aquesta unió és la que el país necessita. Perquè les persones són la fortalesa de les grans nacions. I el gest d’aquesta tarda és una d’aquestes grandeses: un poble alçat a favor de la llibertat. 

El futur pot ser millor, molt millor. Només cal actitud positiva, perseverança, ideals d’inclusió, capacitat de resistència i escoltar, escoltar la voluntat del poble. No defalliu i seguiu lluitant pels vostres somnis i amb força pel gran somni col·lectiu. Deia Ghandi, home de pau, al que tots els pobles del món respecten i estimen: “La força no prové de la capacitat física, sinó de la voluntat indomable”.

Patriotes, que no ens la domin, que no ens amanseixin la nostra voluntat! Vivim aquesta Diada Nacional amb un horitzó de llibertat. Des de Sitges, aquest 11 de setembre, diguem ben alt, i que ho escolti la humanitat sencera: Visca  Catalunya!

dimarts, 10 de setembre de 2013

Diada Nacional 2013: horitzó de llibertat

L’11 de setembre de 2013 torna a tenir, com ja va succeir l’any passat, un protagonisme i un relleu especial. L’actual procés obert pel nostre país per poder decidir el nostre propi futur és en un punt de no retorn en el qual cada dia fem un pas endavant. Enguany, la Via Catalana llançarà un nou missatge al món: Catalunya vol ser un nou estat d’Europa. I ho volem fer amb voluntat d’entesa, de diàleg i de civisme que caracteritza les nostres aspiracions nacionals. Us reprodueixo el BAN que, com a alcalde, he fet per a la Diada Nacional del 2013:

“Sitges va patir el seu propi 11 de setembre, encara que no amb la crueltat de la capital de Catalunya. Un any abans, corria el mes de juliol de 1713, quan les tropes borbòniques van entrar a la nostra Vila, posant-la sota domini del rei Felip Vè. Sitges, aquesta petita part del país, com la resta de pobles de la comarca, perdia les llibertats nacionals seculars un fatídic 27 de juliol de 1713.

27 de juliol, a Sitges; 11 de setembre, a Barcelona, són un referent en la història d'aquesta nació que som, d'aquest país que construïm. Les dates, però, poden ser insignificants. No pas les persones. Les que perderen la vida, les que veieren els seus projectes personals i col·lectius estroncats, pobles sencers anorreats. Lluny ens queda aquell segle XVIII. Però més a prop ens queda el segle XX, el de la recuperació de les institucions d'autogovern. I ara, el segle XXI, ens ha de dur a l'orgull nacional de viure plenament al servei de les persones.

La nació no tindria sentit sense posar en valor primerament els catalans i les catalanes, sense cap distinció ni d'origen, ni de parla, ni de condició, ni d'orientació. La Catalunya del segle XXI s'ha de continuar construint des del progrés, la igualtat, la llibertat i la justícia social.

Engalanem balcons i finestres amb la senyera. Que tothom vegi que la nació completa se sent i es fa a cada llar, a cada poble, vila o ciutat. Us convido a participar en l'acte institucional que farem a Sitges el dia 11 de setembre a les 11 del matí davant l'estàtua del Doctor Robert de la Plaça de l'Ajuntament.

El país viu moments difícils, no pas tràgics com el 1713 i 1714. Però viu un moment, on el futur, pot ser millor, molt millor. Només cal actitud positiva, perseverança, ideals d'inclusió, capacitat de resistència i escoltar la voluntat del poble.

Vivim aquesta Diada Nacional amb un horitzó de llibertat. Visca Sitges i Visca Catalunya!”.

dilluns, 2 de setembre de 2013

Festa Major: tres reflexions

Han passat prou dies de la Festa Major per a fer una valoració pausada del què ens va deixar. Per aquest motiu, volia aprofitar el blog per a exposar tres idees essencials.

D’Interès Nacional
La nostra va ser, junt amb les de Vilafranca i Tarragona, la primera festa major a ser declarada d’Interès Nacional per la Generalitat. Això va ser l’any 1991 i la distinció es va efectuar en base a la riquesa del nostre patrimoni festiu, que s’ha mantingut com l’element més identificatiu de la nostra festa. Els balls populars i entremesos i les processons o Sortida d’Ofici justifiquen per si mateixes aquesta distinció. En vaig tenir l’oportunitat de parlar-ne amb detall amb el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, al qual vam convidar a la Sortida d’Ofici i que va quedar abastament meravellat del que va veure i viure. Aquesta és l’essència de la nostra Festa Major, la que la distingeix de la resta i que cal continuar cuidant com es mereix.

La feina de la Comissió
Un cop més, s’ha posat de manifest que per a fer una bona Festa Major no cal realitzar despeses més enllà del que és necessari. Com ja va passar el 2012, la Comissió de Festa Major i Santa Tecla ha realitzat una feina lloable, rigorosa i eficaç. Ha cuidat els detalls, ha tingut en compte les necessitats de les sortides dels balls i ha aconseguit dissenyar un programa atractiu amb actes per a públics diferents amb propostes plurals i de qualitat. La Festa Major necessita l’atenció pressupostària per part de l’Ajuntament. Tinc molt clara aquesta premissa, però també queda demostrat –com ha passat amb el Carnaval o la cavalcada de Reis– que l’equació diners igual a una bona festa no resulta necessàriament exacta.

Civisme
La tasca realitzada pels cossos de seguretat i els serveis de suport (sanitaris, neteja…) per a que la Festa Major es desenvolupés de manera correcta mereix el reconeixement públic. No és una tasca agraïda ni fàcil, però s’ha resolt amb eficàcia provada. Els protocols han funcionat i els resultats han estat evidents. Amb tot, caldrà reflexionar sobre el que es va viure a l’Entrada de Grallers quan uns inconscients van encendre una carretilla. El deslluïment de l’acte, davant una bestiesa com aquesta, és evident i cal intentar evitar-ho. Però el perill que suposa una actuació d’aquesta mena en un punt en què es concentra un volum tan elevat de gent és més que considerable, i, per aquest motiu, és necessari actuar.

Estrenem el mes de setembre i el calendari local pren un altre ritme. I, com cada mes de setembre, Santa Tecla il·luminarà els ulls i encendrà les il·lusions dels més petits. Ja hi hem començat a treballar i aquesta mateixa setmana obrim les inscripcions per a que els pare si mares puguin apuntar els seus fills a la festa gran dels petits.

dimarts, 20 d’agost de 2013

Temps de Festa Major: gaudim-la, perquè és única!

Ahir a la nit, l’escriptor Xavier Gimeno va oferir-nos un sensacional pregó de Festa Major, que ens va fer emocionar de nou. Les paraules del Xavier i el seu recorregut pels interiors de la Festa, sumades a l’ambient de sitgetanisme i civisme que es va viure a la plaça de l’Ajuntament, van constituir una excel·lent salutació de benvinguda a la Festa Major 2013.

Per als sitgetans són dies únics. La nostra Festa Major és única, d’una riquesa patrimonial i una voluntat de participació com en cap altre lloc del nostre país és possible. La vivim, la sentim i ens l’estimem. Per aquest motiu, us convido a viure-la plenament, de manera intensa i responsable, amb alegria i respecte, amb orgull i sentiment. 

A continuació, us reprodueixo el BAN de Festa Major:

“Quan les gralles enfilen amb el Toc de Matinades el carrer de Sant Francesc, resseguint l'entrada que feien els músics cada 23 d'agost, la Festa Major ja no té aturador.

Faci més xafogor o menys, faci sol o estigui ennuvolat, amb més alegries o amb menys, el punt del migdia de la vigília anuncia un nou, i alhora tant vell, Sant Bartomeu. Després tot serà una cursa frenètica: morterets, campanades, balls, versos, processó cívica, castell de foc, escales, revetlla, matinal, ofici, sortida d'ofici, castells, concerts, processó religiosa, ballada final... I farem com cada any: correm-hi d'un lloc a un altre, a veure, a fer realitat, a sentir, a gaudir de tot allò que es tant nostre, que és de tots i de totes.

La història de la Festa Major és cíclica, com cíclic és el nostre any particular, de Sant Bartomeu a Sant Bartomeu. I així ho hem de viure. Farem honor a la tradició, manifestarem el nostre sentiment de pertinença, i celebrarem que som Sitges un any més.

Gràcies a la Comissió de Festa Major i Santa Tecla pel seu entregat treball. Gràcies a totes les institucions, empreses i persones col·laboradores. Gràcies a balls, grallers, bandes, cobles, orquestres, pendonista, cordonistes i pregoner. Mil gràcies a totes les sitgetanes i sitgetans per això, per ser-ho i per sentir-ho.

Per a celebrar-ho com cal, sense perjudici de la legalitat vigent, l'Ajuntament de Sitges recomana a tots els comerços i establiments que es mantinguin tancats durant el dia 24 d'agost, i no estacionar vehicles en els recorreguts de les tradicionals cercaviles i processons. L'Ajuntament no es fa responsable dels desperfectes que es puguin ocasionar com a conseqüència dels desenvolupament dels actes de la festa a la via pública des del dia 20 fins el 25 d'agost, en vehicles, tendals i domicilis. Cal que es prenguin les mesures necessàries de prevenció i autoprotecció.

Sitgetanes, sitgetans, visquem aquests dies tan especials amb la família, les amistats i els visitants. Revivim la tradició i el llegat dels nostres avantpassats, patrimoni de tots nosaltres, en la mirada posada en un present difícil, però en un futur que s'albira millor per Sitges i pel país.

Mantinguem desperts els cincs sentits, i també un sisè d'esperança, i deixem-nos emportar pels encants de la Festa Major, perquè comença aviat i en tan sols un respir ja haurà passat.

Gloriós Sant Bartomeu que de Sitges n'és patró, visca la Festa Major!”.

dimarts, 6 d’agost de 2013

Polítiques socials: actuacions immediates

La Taula del Tercer Sector Sitges-Garraf ja és una realitat. La setmana passada vam presentar en un acte a l’Edifici Miramar les seves línies d’actuació i objectius a curt i mig termini, i vam tenir el plaer i el sentit del compromís de compartir amb els seus promotors els reptes que tenim endavant. La Taula constitueix una eina de gran suport en la tasca del dia a dia d’agents públics i privats per ajudar les persones que més ho necessiten i que pateixen la crisi més que ningú.

El difícil context actual afecta la immensa majoria del nostre entorn. La recessió, l’atur, les retallades i la reorientació de tants projectes, plans i iniciatives esquitxen directament i indirecta sobre la pràctica totalitat de la societat. Però cap sector en surt més malparat que el que engloba les persones més febles des d’una òptica econòmica i social. El seu coixí sovint és tan prim que toca ós de seguida. Per això cal actuar sense més dilacions.

Per aquest motiu, el Govern Municipal de Sitges ha situat el suport a les persones com una de les prioritats en la seva política. Hi som colze a colze amb les entitats que integren la Taula del Tercer Sector per a treballar en programes a mig termini, però també en les necessitats immediates, com per exemple l’aturada d’un desnonament que vam aconseguir ara fa uns dies després de dures negociacions amb l’entitat bancària implicada.

I en aquesta línia hem impulsat en els darrers mesos projectes que ja són una realitat i que constitueixen un suport inestimable per a bon gruix de sitgetans. El Carnet Blau i el Menjador social en són dues bones mostres.

El Carnet Blau va néixer a finals del 2012 com un projecte destinat a atorgar bonificacions o reducció de tarifes en serveis públics a les persones amb les rendes més baixes o amb problemes de determinat grau de mobilitat. El pla es va ampliar, al poc de posar-se en funcionament, a la concessió de descomptes per part d’una, cada cop més llarga, llista de comerços als mateixos col·lectius. 

El Menjador social, per la seva part, ha constituït un suport concret per a molts sitgetans amb problemes econòmics i socials greus, que els ha permès obtenir una resposta concreta a una necessitat cabdal com és l’alimentació diària.

Aquestes dues iniciatives, sumades a les accions que realitzen els Serveis Socials, constitueixen una prioritat per a aquest Ajuntament. No s’hi val a badar, ja que hi ha massa en joc: a Sitges també hi ha pobresa, també hi ha gent que pateix amb extrema cruesa la crisi i la nostra obligació és, ser al seu costat i, al mateix temps, buscar les solucions que un Ajuntament hi pot aportar. 

diumenge, 14 de juliol de 2013

L’oferta cultural: una eina fonamental del nostre turisme

La setmana passada vam estrenar la campanya Aquest estiu, banya’t de cultura. Per segon any consecutiu, l’Ajuntament ha impulsat aquesta iniciativa, que pretén agrupar sota una mateixa marca la intensa programació cultural que es du a terme a Sitges durant els mesos d’estiu. Es tracta d’un suport als festivals, recitals i altres festes d’estiu i, al mateix temps, una eina útil per als destinataris d’aquestes activitats, que són, fonamentalment, els visitants i turistes, però també els ciutadans de Sitges.

Aquest estiu, banya’t de cultura és el paraigües que agrupa festivals consolidats en el programa cultural de Sitges, com el Cicle de Concerts d’Estiu, el Festival de Tango o el Sitgestiu Cultural, junt amb altres interessants propostes aparegudes en els darrers anys, que van camí d’implantar-se de manera estable en la nostra agenda, com els Concerts de Mitjanit o el Sitges Green Sound (al qual se li ha sumat el Sitges Red Sound). Aquestes tres propostes porten el segell del Port d’Aiguadolç o Port de Sitges, que mostra d’aquesta manera la seva decidida aposta per a projectar-se com un espai d’oci i cultura de qualitat.

La campanya suma altres actes puntuals –com els de l’Any Espriu, el flamant Cine Club Sitges o el recital que oferirà el ballet de Moscou– i afegeix, com no pot ser de cap altra manera, els actes de Festa Major, tant els tradicionals com els lúdics. El conjunt del programa suposa una llarga llista de més de 200 activitats culturals programades a Sitges durant els mesos d’estiu.

Turisme cultural
L’impuls i el desenvolupament del turisme és una de les principals apostes del Govern Municipal. La nostra economia es basa en el turisme. És la principal ocupació dels sitgetans i sitgetanes, és la principal activitat econòmica de les nostres empreses i és la principal arma que tenim per a que un Sitges que ha crescut en els darrers anys per damunt del que era recomanable i aconsellable conservi la seva essència de localitat viva, dinàmica i amb activitat permanent. Un Sitges sense turisme, avui, estaria condemnat a ser fonamentalment una ciutat dormitori.

I en el disseny d’aquest Sitges turístic de qualitat, la cultura constitueix una prioritat. El nostre turisme és de sol i platja, és gastronòmic, és de convencions (una dada molt important i rellevant, ja que permet trencar l’estacionalitat), és d’esdeveniments esportius, i és també cultural.

Per aquest motiu, resulta fonamental disposar d’una programació com la que presenten les diferents iniciatives Aquest estiu, banya’t de cultura. Qualsevol turista que arribi a Sitges amb un mínim de sensibilitat cultural –i aquest és el turisme que ens interessa més–, té al seu abast un programa de notable nivell. Independentment de quins siguin els seus interessos culturals, l’oferta de clàssica, òpera, jazz, pop, rock, dansa o tango és prou sòlida per a satisfer les necessitats més variades i, al mateix temps, omplir les agendes més exigents.

Pràcticament cada dia d’estiu hi ha activitats culturals. I el deure de l’Ajuntament no és organitzar-les, sinó donar-hi suport actiu. Aquest suport el vehiculem amb la logística o la difusió, facilitant l’accés dels turistes i visitants a unes propostes engrescadores i que reforcen la nostra etiqueta de turisme de qualitat.

Aquest estiu, banya’t de cultura

dijous, 27 de juny de 2013

Actuació urgent per dur sorra a les platges

Aquesta nit hem començat els treballs per portar sorra a les platges de Sant Sebastià, Bassa Rodona, Estanyol i Riera Xica. Es tracta d’una actuació d’urgència realitzada per l’Ajuntament per a compensar la reducció de la superfície de sorra d’aquestes quatre platges a causa de la dinàmica del litoral, afectada pels temporals d’aquesta primavera, que han castigat especialment les platges del centre de Sitges.

Aquesta actuació de regeneració urgent de la sorra de les platges va començar ahir i s’ampliarà tota la setmana. Durant cinc nits, els camions i excavadores treballaran de 10 de la nit a 7 del matí per aconseguir que 2.000 metres cúbics de sorra millorin l’estat de les platges. La nova sorra que reben les quatre platges més afectades prové dels excedents que hi ha la platja de les Botigues i compleix tots els paràmetres de salvaguarda natural i ecològica.

Davant les conseqüències negatives –tot just començada la campanya turística– que la pèrdua d’una important superfície de sorra tenia per a Sitges, hi havia dues possibles opcions. Una, esperar que el mar retornés la sorra que s’enduia. I dues, avançar-se als esdeveniments i actuar amb celeritat, agilitat i decisió per assegurar-nos-en que les quatre platges més afectades rebien sorra procedent d’excedents d’altres platges del municipi.

La pèrdua de sorra d’algunes les platges del centre de Sitges –Sant Sebastià i la Bassa Rodona en serien els casos més evidents– és un fet comú la major part dels hiverns. Si la primavera és plàcida, quan comença la temporada la regeneració es fa de manera natural i el mar torna allò que es va emportar. Però, si com aquest any, la primavera es caracteritza per temporals, vents, marejols i altres condicions climàtiques adverses, la regeneració natural costa molt que arribi a produir-se.

Per aquest motiu, a l’Ajuntament hem pres la iniciativa i hem optat per actuar i dur la sorra. Aquest pla pressupostat en poc més de 50.000€ l’assumeix íntegrament l’Ajuntament. Estaven en joc massa elements: l’èxit de la temporada turística; les repercussions econòmiques que aquest fet tenia sobre el conjunt de la població; i la imatge del nostre litoral en els moments de màxima afluència de visitants.

L’Ajuntament ha destinat una partida especial per a realitzar aquest operatiu, que necessitava una actuació urgent. La Regidoria de Platges n’està fent un seguiment exhaustiu i, si les condicions ho permeten, la setmana vinent les quatre platges de Sant Sebastià, Bassa Rodona, Estanyol i Riera Xica podran gaudir d’una situació de major estabilitat.

dilluns, 10 de juny de 2013

Balanç dels dos primers anys de gestió

Demà dimarts farà dos anys que vam constituir el nou govern municipal a l’Ajuntament de Sitges i em van anomenar alcalde. Vam batejar l’acord entre les quatre forces que volíem un canvi i forjar nous reptes com el Govern de la Nova Majoria. Sitges havia escollit una nova majoria de govern amb l’objectiu que tanqués l’erràtica gestió dels darrers anys, que ens havia dut a ser un dels municipis més endeutats del país.

Aquests dos primers anys de gestió han estat, com tots sabem, difícils i durs. Difícils, perquè gestionar un Ajuntament que arrossega un dèficit de 67 milions d’euros requereix, per una banda, una precisa tasca d’enginyeria financera i, per una altra, una sòlida capacitat de negociació. Durs, perquè aquesta herència rebuda implicava necessàriament haver de prendre decisions poc agradables en tots els àmbits que tenen relació econòmica amb l’Ajuntament: empreses, entitats, treballadors i, en definitiva, el conjunt de ciutadans del municipi, que en són els contribuents.

Tot i això, en cap moment en aquests dos primers anys de legislatura municipal hem volgut amagar-nos ni fugir d’estudi. Havíem de prendre decisions que reorientessin la desastrosa gestió econòmica del govern anterior, que havia hipotecat l’Ajuntament per als anys successius. 

I aquestes decisions preses, tot i haver estat difícils i dures, també han demostrat ser necessàries i convenients. Perquè, ara, dos anys després de gestió municipal, podem mostrar els primers resultats favorables en molts anys en la política econòmica i financera de l’Ajuntament: hem aconseguit eixugar el dèficit de 22 milions amb el qual vam iniciar la legislatura, hem assolit un estalvi net de 4 milions d’euros i qualsevol proveïdor triga 3 o 4 mesos a cobrar de l’Ajuntament enlloc dels 24 de fa dos anys. Són xifres positives, però en cap cas determinants, ja que encara acumulem un deute bancari de 53 milions d’euros, que continua aconsellant una política de precisió financera, control de la despesa i gestió responsable.

Aquets dos primers anys de legislatura –predominats per la correcció de deficiències– ens han servit per a establir les bases del projecte de recuperació que hem començat a aplicar. Es tracta dels eixos bàsics del Pla de Mandat de la legislatura: el Sitges de les persones, Turisme com a motor del renaixement, Respecte per l'entorn i el patrimoni i Implantació de nous models econòmics. 

De fet, aquests quatre pilars ja han dibuixat la política municipal en els darrers mesos i han començat a visualitzar-se en diferents iniciatives, que resultaran, en molts casos, de notable importància. És el cas d’actuacions com la imminent obertura de la nova universitat de les arts escèniques a Sitges (Institut of the Arts Barcelona), que ha arribat a la vila gràcies a les gestions realitzades per aquest govern; la posada en funcionament del Menjador Social, que cobreix una necessitat urgent per a un nucli important de persones; el proper inici de les obres de millora i rehabilitació de la Biblioteca Santiago Rusiñol; la creació del Carnet Blau, que ofereix prestacions socials a persones necessitades i que ja suma 800 usuaris; o la reforma del Cau Ferrat i el Museu Maricel, tot garantint la protecció i conservació del patrimoni arquitectònic, en contra del monstruós projecte impulsat pel govern anterior.

Paral·lelament, aquest 2013 ja és el marc per a aplicar una rebaixa en la pressió fiscal: hem reduït el preu del bitllet del transport urbà i el 2014, tal com hem anunciat, rebaixarem a la meitat la taxa d’escombraries i un 45% la de la plusvàlua.

Són moments difícils i durs, com assenyalava abans. Però també esperançadors, com s’aprecia en els primers resultats d’impuls a les polítiques de desenvolupament econòmic, suport social i protecció del l’entorn. Hem obert una nova cultura de govern on la participació no és una paraula buida de contingut, com es demostra en les Audiències públiques, on tothom té l’oportunitat de participar, preguntar, suggerir o criticar. I, fins i tot cridar, malgrat perdre’n les formes. Tenim feina a fer, però, el més important de tot, és que tenim moltes ganes i il·lusió per a fer-la. Continuem treballant!

Audiència pública del 29 de maig de 2013

dilluns, 27 de maig de 2013

Polítiques a favor de la protecció del patrimoni arquitectònic i la dinamització turística

La setmana passada vam rebre la confirmació per part del president de la Diputació, Salvador Esteve, de la concessió d’1 milió d’euros que aquest organisme destinarà a quatre projectes impulsats pel nostre Ajuntament: la rehabilitació de la Biblioteca Santiago Rusiñol, els treballs de restauració de l’edifici del Casino Prado, la revisió i implantació del Pla Especial del Protecció Arquitectònica de Sitges i la dinamització turística de la nostra vila.

Com veieu, es tracta de quatre projectes que formen part de les línies del Pla de Mandat, anunciades aviat farà dos anys, quan vam formar el nou Govern Municipal de Sitges. D’aquests quatre projectes, tres estan directament relacionats amb la restauració i protecció del patrimoni arquitectònic de la nostra vila. Aquest és un punt d’especial importància per a aquest Govern, com ja es va posar de manifest en el document de compromisos que vam signar el juny de 2011.

En les darreres dècades, Sitges ha patit una pressió urbanística excessiva, que ha alterat, per sobre del raonable i aconsellable, la imatge que tradicionalment ens ha distingit. Algunes coses no s’han fet bé, ni en la planificació ni en els criteris com tampoc en l’actitud de determinats sectors per aplicar accions expansives i poc respectuoses amb la història i l’entorn. Hi ha edificis que no haurien d’haver desaparegut i desenvolupaments urbanístics que no era el moment d’iniciar.

I això ho hem de canviar. Per aquest motiu, em fa especialment feliç que gràcies al suport financer de la Diputació puguem revisar el Pla Especial del Protecció Arquitectònica de Sitges, en el qual ja hem començat a treballar. Aquesta revisió serà l’eina que garantirà que no es cometran errors en tirar a terra edificis amb història, que, a més, configuren un paisatge urbà que volem mantenir, preservar i protegir.

En aquesta mateixa línia, s’emmarquen dos projectes que també disposaran de finançament complementari de la Diputació gràcies a l’acord arribat amb el president Esteve: la rehabilitació de la Biblioteca Santiago Rusiñol i de l’edifici del Casino Prado. Tots dos projectes estan emmarcats en el Pla de Mandat i són de notable valor, tant per la seva pròpia actuació com pel valor i significat que tenen que l’Ajuntament aposti decididament per la protecció del patrimoni arquitectònic. En aquesta mateixa línia, emmarcaríem la reforma dels museus efectuada amb criteris de protecció i conservació dels edificis, com precisament vam acordar l’Ajuntament i la Diputació l’octubre de 2011, frenant l’anterior projecte que agredia l’estètica i la història.

I el quart projecte en el qual hi col·labora la Diputació està vinculat, ni que sigui indirectament, als altres tres: es tracta de la dinamització turística de Sitges. Si volem que Sitges mantingui la seva força, el seu encant i el valor afegit que el distingeix de la resta de municipis turístics de la costa, necessitem precisament apostar per aquestes línies de protecció i salvaguarda del nostre patrimoni arquitectònic, històric i natural.

Un turisme sostenible, que genera moviment econòmic i que disposa d’ofertes culturals actives i d’oci responsable és pa per avui… i també per a demà. I per aquest motiu, hi apostem de manera decidida amb diferents projectes en els quals hi treballem des de l’agència Turisme de Sitges.

Audiència pública
Per últim, amics i amigues, aprofito aquestes línies per a convidar-vos el proper dimecres 29, a les 19.30 hores, a l’Edifici Miramar, on celebraré una Audiència Pública per a valorar els dos primers anys de legislatura municipal i on podreu preguntar i opinar sobre la gestió municipal.

dimarts, 14 de maig de 2013

Carrers més nets, un pas endavant


La setmana passada, coincidint amb l’inici de la temporada turística, vam posar en funcionament el nou Pla de Neteja de la vila. La campanya té com a objectiu prioritari millorar la imatge del conjunt del municipi –especialment dels carrers més transitats– i generar un equilibri òptim entre serveis i arribada de visitants.

El Pla té dues fases, la primera de les quals es va implantar la setmana passada i que consisteix en un reforç dels operaris de neteja durant els caps de setmana. La segona fase arribarà la segona quinzena del mes de juny, quan aquest reforç serà diari. Aquest increment del servei es durà a terme als carrers del centre, que són els que reben un impacte major de visitants i turistes i es concreta tant en l’equip de les persones què hi treballen, com en els mitjns què disposen (camions, mànegues…).

El Pla, a més de preocupar-se per tenir els carrers més nets, també centra la seva atenció en la recollida selectiva als comerços, que també incrementa la seva freqüència i servei. D’aquesta manera, una persona més treballarà en la recollida de cartrons, s’amplia en un dia la recollida de vidre i es realitza un servei addicional en el buidatge dels contenidors de rebuig situats en el perímetre dels carrers del centre.

Algunes d’aquestes mesures seran fàcilment palpables als ulls de la gent, tant els sitgetans com els visitants, ja que els carrers estaran més nets. Altres, no es detectaran a simple vista, però també resulten imprescindibles per aconseguir els nivells de neteja, salubritat i qualitat que volem que tingui el nostre municipi.

Sóc plenament conscient que en els darrers anys, Sitges ha presentat problemes excessius en neteja i imatge a la via pública. El servei ha estat deficitari durant massa temps. Per aquest motiu, per al nostre Govern resulta prioritari corregir aquesta situació. La bona tasca que du a terme la Regidoria de Via Pública, la constància i el rigor hauran permés posar en funcionament aquest nou Pla de Neteja.

El canvi de tendència en la neteja de la via pública serà possible gràcies a la renegociació del deute amb l’empresa concessionària. Ara fa dos anys, quan vam accedir al Govern, el deute que l’Ajuntament tenia contret amb aquesta empresa sumava la barbaritat de 9 milions d’euros. L’entesa amb la concessionarària, la negociació per rebaixar el deute i l’aplicació d’una política econòmica i financera de rigor en la despesa i control pressupostari per part d’aquest Ajuntament han donat els primers resultats. I l’increment i millora del servei de netja n’és ún.

Paral·lelament a aquestes mesures, hem tancat un acord amb la mateixa empresa concessionària, que permet registrar amb una targeta intel·ligent les aportacions que els sitgetans i sitgetanes realitzin a la deixalleria. L’ús regular i acumulat d’aquest servei permetrà obtenir una reducció del cost de la taxa d’escombraries.

dimarts, 23 d’abril de 2013

Primers resultats econòmics positius a l’Ajuntament


La setmana passada vam tenir la satisfacció de donar a conèixer els primers resultats positius de la situació econòmica de l’Ajuntament. Per primer cop, des que fa gairebé dos anys vam formar el nou Govern de Sitges, hem pogut emetre un balanç moderadament positiu de les finances municipals: el dèficit de 22 milions s’ha aconseguit eixugar, hem assolit un estalvi net de 4 milions d’euros en l’anterior exercici i el deute global de l’Ajuntament s’ha reduït en 17 milions d’euros.

Aquestes dades ens fan estar contents? De cap manera. La situació econòmica de l’Ajuntament continua siguent preocupant i requereix encara de mesures correctores. Les dades, en canvi, ens fan estar satisfets perquè d’una situació d’extrema gravetat s’ha passat a un estat que es troba en vies de recuperació. Una recuperació que és lenta, però que està en millora progressiva.

El juliol del 2011, les finances de l’Ajuntament es trobaven en un estat greu. Molt greu. Durant anys s’havia gastat el que no es tenia i s’havia aplicat una política econòmica i pressupostària absolutament irresponsable. Una de les principals preocupacions que vam tenir en accedir al govern municipal va ser corregir aquesta situació i tendència. De no haver-ho fet haguèssim entrat en un estat de col·lapse.

Ara fa dos anys, un proveïdor que treballés amb l’Ajuntament trigava 24 mesos a cobrar les seves factures. Actualment, són 4 mesos. Us podeu imaginar el que suposava per a qualsevol empresa que proporcionés els seus serveis o productes a l’Ajuntament cobrar a 24 mesos, en un moment, a més, en què les entitats financeres no proporcionaven crèdit…?

Fa dos anys, hi havia proveïdors que no volien treballar amb l’Ajuntament. I això afectava a serveis absolutament comuns com la benzina dels vehicles de la Policia Local o la pintura que es necessitava per a la senyalització viària. Ara, això ja no passa.

L’Ajuntament continua en un estat financer i econòmic delicat, però en contínua evolució. Les mesures de reducció i control de la despesa, de rigor pressupostari i d’austeritat necessària ens han permés sortir del pou i mirar el futur amb confiança. Per a desenvolupar el Sitges de les persones aquest és l’únic camí possible.

En aquest sentit, la complicitat obtinguda ha estat determinant. Les empreses proveïdores han moderat els seus pressupostos, les entitats han entés l’entorn que ens afectava a tots i els treballadors de l’Ajuntament s’han adaptat a la nova situació. Aquest esforç col·lectiu, al qual hem hagut de sumar mesures desagradables, com un increment en determinades taxes, comença a trobar, però, la seva recompensa.

I d’aquesta recompensa se’n beneficien les finances municipals, però també el conjunt del municipi. Per aquest motiu, ens hem vist amb cor i amb el marge suficient per anunciar mesures de reducció de la pressió fiscal en el pressupost i les taxes del 2014. L’any vinent, reduïrem la taxa d’escombraries a la meitat i la de plusvàlues un 45%. I en els propers mesos, podrem concretar una reducció de l’IBI. Paral·lelament, les polítiques socials i de suport a les persones i al desenvolupament econòmic podran disposar de més recursos i capacitats.

El rigor i el control de la despesa continua siguent un eix central de la política d’aquest govern municipal. És aquesta manera responsable d’utilitzar els diners públics la que permet mantenir la confiança en el nostre futur.

dijous, 4 d’abril de 2013

Museus de Sitges: respecte pel patrimoni, projecció cap al futur


Les obres del Cau Ferrat entren en la recta final. Els treballs de reforma estructural de l’edifici ja estan pràcticament enllestits i els tècnics i operaris estan treballant actualment en la restauració interior: vitralls, rajoles, terres, ceràmiques, pintura de les parets, etc. Aspectes, tots ells, de vital importància, per aconseguir que el Cau Ferrat recuperi l’esperit del 1933 –quan va ser inaugurat– i torni a ser el temple del Modernisme que va idear Santiago Rusiñol.

Per al Govern de Sitges conservar i protegir l’estructura arquitectònica i patrimonial ha estat i és una prioritat. Per aquest motiu, una de les primeres decisions que vam prendre, quan vam assumir la nostra responsabilitat de governar, va ser aturar el projecte realitzat per l’anterior govern, que malmetia l’edifici tant internament com externa. L’horrible passarel·la que modificava la façana marítima, la construcció d’una tarima de dimensions excessives per amagar els conductes de climatització, la manca d’una solució adequada per a la conservació dels vitralls… el projecte tenia massa dèficits i, el més greu és que trencava l’harmonia estètica en un dels llocs més emblemàtics de la nostra vila.

No vam tenir cap dubte en aturar aquest projecte erroni i reconduir-lo cap a solucions més estètiques i coherents amb el passat i la conservació patrimonial. L’opinió àmpliament majoritària dels sitgetans i les sitgetanes també estava orientada en aquesta línia: més respecte pel patrimoni i menys construcció agressiva. És un clam que fem nostre i que ens hem proposat aplicar, no únicament als museus, sinó al conunt del poble.

El Cau Ferrat obrirà aquest 2013, si tot va segons els plans previstos. I el Maricel de Mar ho farà l’any vinent. En pocs mesos, un cop culminin les obres de restauració interior, els professionals dels Museus iniciaran una altra tasca de vital importància: la col·locació de les obres i la implantació d’un nou discurs museístic, que integri totes les arts (arquitectura, literatura i música) al Cau. Una visita al Cau Ferrat serà una aproximació artística, però també estètica i intel·lectual, al Modernisme, el moviment que va obrir la transformació cultural de la Catalunya de finals del segle XIX i que va situar Sitges en el mapa cultural.

Això serà possible gràcies al projecte museogràfic liderat per la directora del Consorci del Patrimoni de Sitges, Vinyet Panyella, que ha aportat ja una nova dimensió i projecció als museus de Sitges (un sòlid programa d’activitats permanent, una dimensió institucional reforçada, un discurs museístic professional), d’acord amb el paper i perfil que es mereixen. 

El Cau Ferrat que veurem enguany mantindrà els criteris de respecte patrimonial que un edifici de la seva singularitat mereix. El Museu Maricel –en el mateix projecte de refoma, així com Can Rocamora– també gaudiran del mateix encert en la política de reforma. I Sitges tindrà uns museus plenament restaurats, que lluiran el seu llegat arquitectònic i exhibiran les seves col·leccions artístiques sota la solidesa d’unes instal·lacions i un discurs del segle XXI.

dimecres, 27 de març de 2013

L’Hospital


Arran dels fets entorn l’Hospital Sant Joan Baptista de Sitges, reprodueixo el comunicat que avui mateix –en tant que alcalde de Sitges i president de l’Hospital– he fet públic.

L’Hospital de Sant Joan Baptista de Sitges inicia una nova etapa. El cessament de part dels patrons veïnals durant el Ple Municipal del passat dilluns 25 de març i la celebració dimarts del patronat de la Fundació on es va materialitzar la dimissió de l’actual Administrador i un patró veïnal, suposen l’inici d’un nou període en una de les institucions més estimades pel poble de Sitges.

En tant que Batlle de Sitges i President de la Fundació Privada de l’Hospital de Sant Joan Baptista exerceixo el deure d’informar dels fets que han portat a l’Ajuntament a no renovar els patrons i la secretària no patrona que finalitzaven el seu mandat el proper 30 de març i que, ha suposat la resta de dimissions.

Amb l’inici d’aquesta legislatura el juny de 2011 i, després de produir-se la dimissió de l’antic administrador, Roland Sierra, per motius personals, l’Ajuntament de Sitges i la Parròquia, en tant que representants institucionals varem iniciar un treball amb la voluntat de conèixer el funcionament de l’Hospital de Sant Joan en totes les seves vessants, especialment la patrimonial i la de residència assistencial. En aquest camí les coses no han estat fàcils. En l’últim any les relacions han estat marcades per un clima de desconfiança i divergència fins arribar als intents de deslleialtat cap al patrons institucionals que juntament amb mi ocupen els regidors Vinyet Lluís, Marc Martínez i el rector de la Parròquia, mossèn Josep Pausas.

Aquesta manera de fer amb la que ens hem trobat s’ha evidenciat amb actuacions com la falta de transparència a l’hora de accedir als comptes, a més de saber que s’havien produït vendes patrimonials a familiars de membres del Patronat. No qüestionem ara si les operacions s’han realitzat irregularment, però sincerament penso i així ho he manifestat públicament, que és totalment incompatible ocupar un lloc al patronat de la fundació si s’ha produït una venda patrimonial a favor d’un familiar.

En aquest últim any també hem sabut que la Conselleria de Justícia de la Generalitat de Catalunya havia requerit a l’Hospital de Sant Joan informació sobre operacions patrimonials realitzades entre l’any 2009 i 2011, sobre les quals no havia sol·licitat la corresponent autorització a aquest òrgan superior encarregat de vetllar per la gestió responsable del patrimoni.

El fet culminant que marca la falta de lleialtat dels patrons veïnals cap a l’Ajuntament i la Parròquia va arribar a finals de l’any passat quan s’havien de renovar part dels estatus del Patronat per adaptar-los a la nova legislació vigent. Sense consulta prèvia a l’Ajuntament, els patrons veïnals van proposar una modificació que deixava al Ple Municipal sense capacitat de decisió en la renovació dels seus membres o suprimint la vicepresidència i el vot al rector de la Parròquia, entre d’altres. Cal recordar que l’Hospital és propietat del poble de Sitges i, si hi ha alguna institució que garanteix la representació del poble és el Ple Municipal. No podia permetre que l’Hospital de Sant Joan es convertís en una fundació sense cap tipus de control de qui representa democràticament al poble de Sitges.

Com a màxim representat del Govern de Sitges i ara més que mai, no podem permetre que no s’actuï amb transparència des d’una institució com l’Hospital amb segles d’història. Vetllar per fer-ho, és el que ens ha portat a prendre aquesta postura davant el que ens sembla que no és un funcionament correcte. Els ciutadans tenen dret a saber el com i el què és fa amb un patrimoni que és una mica de tots i cadascú de nosaltres.

Precisament durant el patronat d’aquest dimarts vaig impulsar l’aprovació d’una auditoria de tots els procediments tant en la vessant patrimonial com assistencial. S’han acabat les maneres de fer opaques. Claredat i transparència.

Hem viscut doncs una crisi institucional que ha afectat a la dinàmica del patronat. Ara la Fundació de l’Hospital de Sant Joan iniciarà una nova etapa en la que s’haurà d’escollir nou administrador, lloc que fins dimarts ocupava Antoni Baqués, a més de la renovació dels tres representants veïnals. Davant d’aquesta situació vull donar un missatge de tranquil·litat, ja que aquest fet no afectarà al dia a dia de la residència i la tasca assistencial que continuarà amb el seu funcionament habitual, amb les actuals gerències i l’equip professional.

Fins al nomenament de la nova administració, jo mateix en tant que Batlle de Sitges i President de l'Hospital assumiré les funcions d'administració de la Institució. 

divendres, 15 de març de 2013

La vitalitat de Sitges: tres festivals nous en tres setmanes


Hi ha cap altre municipi a Catalunya que sigui capaç d’estrenar tres festivals nous en només tres setmanes? Probablement, això no ho faci ni Barcelona, ciutat que destaca, entre d’altres factors, per la seva capacitat per atreure esdeveniments d’abast i impacte mundial. Doncs, Sitges incorpora tres festivals nous a la seva agenda: Creative Connexions, Festival Catalunya – Amèrica i Jazz Antic Sitges. I els tres s’estrenen entre avui, divendres 15 de març, i el proper 5 d’abril.

La vitalitat, la capacitat de seducció i les oportunitats que genera Sitges constitueixen un dels nostres millors aliats i una de les eines que podem exhibir amb major garantia i confiança. Avui mateix, la nostra vila és escenari d’un altre festival, que desperta unanimitat pels bons resultats que en genera i el seu elevat impacte econòmic: el Festival Internacional de Patchwork. Durant quatre dies, les participants en aquest festival –algunes arribades de mig Europa– contribueixen de manera activa a generar moviment i dinamisme; i, per aquest motiu, des de l’Ajuntament hi hem apostat de valent per la seva continuïtat a Sitges.

També arriben de l’estranger avui prop d’un centenar de creadors i agents culturals irlandesos per a participar en la primera edició del festival Creative Connexions. Es tracta d’una iniciativa del Consell de les Artas d’Irlanda en la qual hi han intervingut activament diverses institucions i entitats de Sitges per a dibuixar un interessant, variat i participatiu programa d’actes, que inclou concerts, recitals, debats, exposicions, projecions audiovisuals i rutes culturals, entre d’altres propostes. Creative Connexions permet als creadors intercanviar idees i experiències i mostrar-les al gran públic. I Sitges, que abandera capitalitat cultural, n’és l’escenari i el laboratori d’aquest atractiu punt de trobada.

Diumenge tancarem la primera edició del festival catalano-irlandès, però cinc dies després inaugurarem la també primera convocatòria del catalano-americà. El Festival Catalunya – Amèrica, que impulsa Joventuts Musicals, i en el qual també hi col·laboren diferents organismes, començant per l’Ajuntament, aplega música, literatura i art durant els dies de Setmana Santa. El festival constitueix, d’aquesta manera, una oferta de qualitat per als visitants que arriben a Sitges durant els dies de Pasqua. I, alhora, permet recuperar una part clau de la nostra història col·lectiva: el viatge que molts avantpassats nostres van fer a les Amèriques a la recerca d’oportunitats.

Just passada la Setmana Santa, saludarem un nou festival: el Jazz Antic Sitges, impulsat per la regidoria de Cultura, que lidera Mireia Rossell i amb la valuosa aportació d’experts i professionals de la música. El JAS dóna continuïtat als antics festivals que, ja a començament dels setanta, van fer que la nostra vila esdevingués un focus d’atenció internacional, també en el món del jazz. Els tres dies que durarà aquesta nova manifestació constituiran una nova oportunitat per a projectar els vincles amb el jazz, per a mostrar amb orgull als visitants els nostres músics i reforçar la nostra programació cultural.

Sitges es mou, és un poble viu, sedueix i manté sòlid el seu encant. En sóc plenament conscient, i per això, és una prioritat impulsar, col·laborar i treballar de bracet amb totes les iniciatives positives com són aquests nous festivals.

dijous, 7 de març de 2013

Rebaixarem els impostos


L’exercici del 2014, l’Ajuntament de Sitges reduirà la taxa d’escombraries un 50%. Els 140 euros que es paguen aquest any, seran 70 el proper exercici. Aquesta reducció també serà efectiva a l’impost de plusvàlues, que es baixarà, també el 2014, un 45%. L’afirmació és clara i la decisió no té marxa enrere. Aquesta mateixa setmana ho hem fet públic com a mostra de compromís i de confiança en què la bona feina genera resultats.

I això per què? Les raons també són molt clares. Aquest govern municipal, quan va prendre posessió de les seves responsabilitats, ara fa 20 mesos, es va trobar una situació de les finances municipals absolutament catastròfiques. La pèssima gestió dels anys anteriors va deixar l’Ajuntament sense capacitat de reacció per a impulsar nous programes, realitzar inversions o mantenir els mateixos nivells fiscals. Per aquest motiu, ens vam veure obligats a apujar l’IBI i destinar part d’aquest increment a cobrir l’elevat dèficit que vam heretar.

Ara bé, de la mateixa manera que cal explicar l’estat en què un govern es troba les finances municipals, quan aquestes són dolentes, també és cert que l’herència rebuda no pot servir d’excusa permanent. Per aquest motiu, els resultats d’aquests dos primers anys de gestió ens permetrà obtenir l’aire suficient l’any vinent per a ser conseqüents i reduir part de la pressió fiscal.

Aquesta decisió és fruit del rigor en què hem gestionat les finances i el pressupost municipal des que vam accedir al govern. La tasca liderada pel regidor d’Hisenda, Jordi Mas, és absolutament pulcra, rigorosa i eficaç. Totes les regidories del govern han aplicat aquest model de gestió.  Això posa de manifest que quan es fan bé les coses també es produeixen bons resultats. Aquests resultats són els que ara ens permetran que la taxa d’escombraries que els sitgetans i les sitgetanes pagarem l’any vinent sigui la meitat de la d’enguany. I, en aquesta mateixa línia, podrem reduir també l’Impost de Béns Immobles. I això ho farem després d’un procés de diàleg en els pressupostos del 2014. El treball conjunt amb les entitats i la societat civil ens haurà de permetre consensuar les mesures que facin possible una reducció d’aquest impost.

Les polítiques de creixement per Sitges només es podien fer realitat si primer érem capaços d’ordenar i començar a sanejar les finances. Anem pel bon camí!