dimarts, 23 d’abril de 2013

Primers resultats econòmics positius a l’Ajuntament


La setmana passada vam tenir la satisfacció de donar a conèixer els primers resultats positius de la situació econòmica de l’Ajuntament. Per primer cop, des que fa gairebé dos anys vam formar el nou Govern de Sitges, hem pogut emetre un balanç moderadament positiu de les finances municipals: el dèficit de 22 milions s’ha aconseguit eixugar, hem assolit un estalvi net de 4 milions d’euros en l’anterior exercici i el deute global de l’Ajuntament s’ha reduït en 17 milions d’euros.

Aquestes dades ens fan estar contents? De cap manera. La situació econòmica de l’Ajuntament continua siguent preocupant i requereix encara de mesures correctores. Les dades, en canvi, ens fan estar satisfets perquè d’una situació d’extrema gravetat s’ha passat a un estat que es troba en vies de recuperació. Una recuperació que és lenta, però que està en millora progressiva.

El juliol del 2011, les finances de l’Ajuntament es trobaven en un estat greu. Molt greu. Durant anys s’havia gastat el que no es tenia i s’havia aplicat una política econòmica i pressupostària absolutament irresponsable. Una de les principals preocupacions que vam tenir en accedir al govern municipal va ser corregir aquesta situació i tendència. De no haver-ho fet haguèssim entrat en un estat de col·lapse.

Ara fa dos anys, un proveïdor que treballés amb l’Ajuntament trigava 24 mesos a cobrar les seves factures. Actualment, són 4 mesos. Us podeu imaginar el que suposava per a qualsevol empresa que proporcionés els seus serveis o productes a l’Ajuntament cobrar a 24 mesos, en un moment, a més, en què les entitats financeres no proporcionaven crèdit…?

Fa dos anys, hi havia proveïdors que no volien treballar amb l’Ajuntament. I això afectava a serveis absolutament comuns com la benzina dels vehicles de la Policia Local o la pintura que es necessitava per a la senyalització viària. Ara, això ja no passa.

L’Ajuntament continua en un estat financer i econòmic delicat, però en contínua evolució. Les mesures de reducció i control de la despesa, de rigor pressupostari i d’austeritat necessària ens han permés sortir del pou i mirar el futur amb confiança. Per a desenvolupar el Sitges de les persones aquest és l’únic camí possible.

En aquest sentit, la complicitat obtinguda ha estat determinant. Les empreses proveïdores han moderat els seus pressupostos, les entitats han entés l’entorn que ens afectava a tots i els treballadors de l’Ajuntament s’han adaptat a la nova situació. Aquest esforç col·lectiu, al qual hem hagut de sumar mesures desagradables, com un increment en determinades taxes, comença a trobar, però, la seva recompensa.

I d’aquesta recompensa se’n beneficien les finances municipals, però també el conjunt del municipi. Per aquest motiu, ens hem vist amb cor i amb el marge suficient per anunciar mesures de reducció de la pressió fiscal en el pressupost i les taxes del 2014. L’any vinent, reduïrem la taxa d’escombraries a la meitat i la de plusvàlues un 45%. I en els propers mesos, podrem concretar una reducció de l’IBI. Paral·lelament, les polítiques socials i de suport a les persones i al desenvolupament econòmic podran disposar de més recursos i capacitats.

El rigor i el control de la despesa continua siguent un eix central de la política d’aquest govern municipal. És aquesta manera responsable d’utilitzar els diners públics la que permet mantenir la confiança en el nostre futur.

dijous, 4 d’abril de 2013

Museus de Sitges: respecte pel patrimoni, projecció cap al futur


Les obres del Cau Ferrat entren en la recta final. Els treballs de reforma estructural de l’edifici ja estan pràcticament enllestits i els tècnics i operaris estan treballant actualment en la restauració interior: vitralls, rajoles, terres, ceràmiques, pintura de les parets, etc. Aspectes, tots ells, de vital importància, per aconseguir que el Cau Ferrat recuperi l’esperit del 1933 –quan va ser inaugurat– i torni a ser el temple del Modernisme que va idear Santiago Rusiñol.

Per al Govern de Sitges conservar i protegir l’estructura arquitectònica i patrimonial ha estat i és una prioritat. Per aquest motiu, una de les primeres decisions que vam prendre, quan vam assumir la nostra responsabilitat de governar, va ser aturar el projecte realitzat per l’anterior govern, que malmetia l’edifici tant internament com externa. L’horrible passarel·la que modificava la façana marítima, la construcció d’una tarima de dimensions excessives per amagar els conductes de climatització, la manca d’una solució adequada per a la conservació dels vitralls… el projecte tenia massa dèficits i, el més greu és que trencava l’harmonia estètica en un dels llocs més emblemàtics de la nostra vila.

No vam tenir cap dubte en aturar aquest projecte erroni i reconduir-lo cap a solucions més estètiques i coherents amb el passat i la conservació patrimonial. L’opinió àmpliament majoritària dels sitgetans i les sitgetanes també estava orientada en aquesta línia: més respecte pel patrimoni i menys construcció agressiva. És un clam que fem nostre i que ens hem proposat aplicar, no únicament als museus, sinó al conunt del poble.

El Cau Ferrat obrirà aquest 2013, si tot va segons els plans previstos. I el Maricel de Mar ho farà l’any vinent. En pocs mesos, un cop culminin les obres de restauració interior, els professionals dels Museus iniciaran una altra tasca de vital importància: la col·locació de les obres i la implantació d’un nou discurs museístic, que integri totes les arts (arquitectura, literatura i música) al Cau. Una visita al Cau Ferrat serà una aproximació artística, però també estètica i intel·lectual, al Modernisme, el moviment que va obrir la transformació cultural de la Catalunya de finals del segle XIX i que va situar Sitges en el mapa cultural.

Això serà possible gràcies al projecte museogràfic liderat per la directora del Consorci del Patrimoni de Sitges, Vinyet Panyella, que ha aportat ja una nova dimensió i projecció als museus de Sitges (un sòlid programa d’activitats permanent, una dimensió institucional reforçada, un discurs museístic professional), d’acord amb el paper i perfil que es mereixen. 

El Cau Ferrat que veurem enguany mantindrà els criteris de respecte patrimonial que un edifici de la seva singularitat mereix. El Museu Maricel –en el mateix projecte de refoma, així com Can Rocamora– també gaudiran del mateix encert en la política de reforma. I Sitges tindrà uns museus plenament restaurats, que lluiran el seu llegat arquitectònic i exhibiran les seves col·leccions artístiques sota la solidesa d’unes instal·lacions i un discurs del segle XXI.