dilluns, 10 de juny del 2013

Balanç dels dos primers anys de gestió

Demà dimarts farà dos anys que vam constituir el nou govern municipal a l’Ajuntament de Sitges i em van anomenar alcalde. Vam batejar l’acord entre les quatre forces que volíem un canvi i forjar nous reptes com el Govern de la Nova Majoria. Sitges havia escollit una nova majoria de govern amb l’objectiu que tanqués l’erràtica gestió dels darrers anys, que ens havia dut a ser un dels municipis més endeutats del país.

Aquests dos primers anys de gestió han estat, com tots sabem, difícils i durs. Difícils, perquè gestionar un Ajuntament que arrossega un dèficit de 67 milions d’euros requereix, per una banda, una precisa tasca d’enginyeria financera i, per una altra, una sòlida capacitat de negociació. Durs, perquè aquesta herència rebuda implicava necessàriament haver de prendre decisions poc agradables en tots els àmbits que tenen relació econòmica amb l’Ajuntament: empreses, entitats, treballadors i, en definitiva, el conjunt de ciutadans del municipi, que en són els contribuents.

Tot i això, en cap moment en aquests dos primers anys de legislatura municipal hem volgut amagar-nos ni fugir d’estudi. Havíem de prendre decisions que reorientessin la desastrosa gestió econòmica del govern anterior, que havia hipotecat l’Ajuntament per als anys successius. 

I aquestes decisions preses, tot i haver estat difícils i dures, també han demostrat ser necessàries i convenients. Perquè, ara, dos anys després de gestió municipal, podem mostrar els primers resultats favorables en molts anys en la política econòmica i financera de l’Ajuntament: hem aconseguit eixugar el dèficit de 22 milions amb el qual vam iniciar la legislatura, hem assolit un estalvi net de 4 milions d’euros i qualsevol proveïdor triga 3 o 4 mesos a cobrar de l’Ajuntament enlloc dels 24 de fa dos anys. Són xifres positives, però en cap cas determinants, ja que encara acumulem un deute bancari de 53 milions d’euros, que continua aconsellant una política de precisió financera, control de la despesa i gestió responsable.

Aquets dos primers anys de legislatura –predominats per la correcció de deficiències– ens han servit per a establir les bases del projecte de recuperació que hem començat a aplicar. Es tracta dels eixos bàsics del Pla de Mandat de la legislatura: el Sitges de les persones, Turisme com a motor del renaixement, Respecte per l'entorn i el patrimoni i Implantació de nous models econòmics. 

De fet, aquests quatre pilars ja han dibuixat la política municipal en els darrers mesos i han començat a visualitzar-se en diferents iniciatives, que resultaran, en molts casos, de notable importància. És el cas d’actuacions com la imminent obertura de la nova universitat de les arts escèniques a Sitges (Institut of the Arts Barcelona), que ha arribat a la vila gràcies a les gestions realitzades per aquest govern; la posada en funcionament del Menjador Social, que cobreix una necessitat urgent per a un nucli important de persones; el proper inici de les obres de millora i rehabilitació de la Biblioteca Santiago Rusiñol; la creació del Carnet Blau, que ofereix prestacions socials a persones necessitades i que ja suma 800 usuaris; o la reforma del Cau Ferrat i el Museu Maricel, tot garantint la protecció i conservació del patrimoni arquitectònic, en contra del monstruós projecte impulsat pel govern anterior.

Paral·lelament, aquest 2013 ja és el marc per a aplicar una rebaixa en la pressió fiscal: hem reduït el preu del bitllet del transport urbà i el 2014, tal com hem anunciat, rebaixarem a la meitat la taxa d’escombraries i un 45% la de la plusvàlua.

Són moments difícils i durs, com assenyalava abans. Però també esperançadors, com s’aprecia en els primers resultats d’impuls a les polítiques de desenvolupament econòmic, suport social i protecció del l’entorn. Hem obert una nova cultura de govern on la participació no és una paraula buida de contingut, com es demostra en les Audiències públiques, on tothom té l’oportunitat de participar, preguntar, suggerir o criticar. I, fins i tot cridar, malgrat perdre’n les formes. Tenim feina a fer, però, el més important de tot, és que tenim moltes ganes i il·lusió per a fer-la. Continuem treballant!

Audiència pública del 29 de maig de 2013