dimarts, 24 de setembre del 2013

Un cartipàs per a reforçar projectes

El nou cartipàs constituït ara fa dues setmanes ja treballa a ple rendiment. La nova organització del Govern Municipal, fruit de la sortida dels tres regidors del Partit Popular, ha permès reforçar funcions i línies de treball i corregir alguns dèficits acumulats.

El canvi forçat per a cobrir les vacants deixades pels tres regidors dimitits ha estat una bona oportunitat per a reconduir algunes dinàmiques internes, especialment a la Regidoria de Governació i l’àrea de Promoció de la Vila. Amb les distribucions de govern, els treballs interdepartamentals apareixen clarament reforçats. El cartipàs ha estat dissenyat amb el doble objectiu de continuar aplicant el Pla de Mandat –que estableix les línies de govern d’aquesta legislatura– i facilitar el dinamisme, l’agilitat i l’eficàcia de la gestió municipal.

Amb el nou cartipàs, hem tancat el desagradable capítol obert a començament d’agost, quan els tres regidors del PP van decidir prendre’s un temps de reflexió arran d’una democràtica decisió del Ple Municipal, que recollia l’expressió, també democràtica, dels ciutadans de Sitges que van pronunciar-se sobre la consulta del canvi de nom de la plaça i el carrer Espanya. Les decisions del Ple poden compartir-se o no. Es poden abanderar o se’n pot discrepar clarament i oberta. Però el que no es pot fer és deixar-les de complir o forçar a què no s’executin. Entenc que als regidors del PP no els agradi la decisió del Ple Municipal i de la majoria de sitgetans que hi van anar a votar. Sé que no els pot resultar fàcil ni agradable. Però, per damunt de posicionaments, ideologies i banderes, hi ha la Democràcia. Amb majúscules.

El nou camí obert pel Govern Municipal necessitarà noves variables i capacitats renovades per a tirar endavant determinats projectes. En sóc plenament conscient. I ho assumeixo. Serà el moment que la responsabilitat s’imposi per damunt dels dogmatismes. I que el bé de Sitges i els seus ciutadans siguin el veritable motor de la política local. Accepto de bon grat la responsabilitat de continuar aplicant el Pla de Mandat i les seves línies de treball amb l’objectiu de reforçar la projecció de Sitges i la creació de noves polítiques i accions de suport a les persones. El moment actual demana compromís i responsabilitat. I Sitges, òbviament, s’ho val.

dijous, 12 de setembre del 2013

Discurs de la Diada Nacional

Senyores regidores, senyors regidors de l’Ajuntament de Sitges. Alcalde Jordi Serra. Alcalde Pere Junyent. Alcalde Jordi Baijet. Formacions polítiques, entitats, associacions i barris del municipi. Colla Jove de Castellers de Sitges. Escola de Grallers de Sitges. Sitgetanes, sitgetans. Benvolguts compatriotes.

Avui, 11 de setembre de 2013, s’enceta el compte enrere de la celebració dels 300 anys de la capitulació de Barcelona en la Guerra de Successió l’11 de setembre de 1714. Sitges, com he recordat en el ban de la Diada Nacional, va patir el seu propi 11 de setembre, encara que no amb la crueltat de la capital de Catalunya.  Un any abans, corria el mes de juliol de 1713, les tropes borbòniques van entrar a la nostra Vila, posant-la sota domini del rei Felip V. Sitges, aquesta petita part del país, com la resta de pobles de la comarca, perdia les llibertats nacionals un fatídic 27 de juliol de 1713. Una data que també hauríem de recordar degudament.

Aquestes dates marquen, es vulgui o no, agradi o no, el nostre ADN individual i col·lectiu, el nostre caràcter, la nostra manera de fer i de ser. I és important recordar-ho avui, un any més, perquè el nostre autogovern no neix amb la Constitució espanyola de 1978. Fa segles que tenim la voluntat d’autogovernar-nos.

Per molt que alguns no ho vulguin, la història s’ha de tenir present. Ha d’estar en la nostra memòria. Com una vegada em va dir un amic: “la història és l’únic que les persones no ens podem fer a mida”. Cal un respecte majúscul per la història i més per tots aquells que l’han fet, la fan i la faran possible. Els pobles d’arreu no serien pobles, si no honoressin la seva memòria.

Afortunadament però, lluny ens queda aquell segle XVIII. Avui a Catalunya hi viuen i conviuen en pau centenars de milers de persones diferents, malgrat passem per moments de gran dificultat, de preocupació, d’una certa convulsió. Són molts aquells que pateixen les ferotges conseqüències d’una crisi que està sent massa llarga i poc piadosa. Però ens en sortirem! Costarà, però ens en sortirem!

Seguirem caminant, sense perdre l’esperança, per continuar construint una nació al servei de les persones, de tots i de totes, no d’uns quants, com alguns ens volen fer creure. Ens ho volen fer creure atacant el fonament de la igualtat a casa nostra: la cohesió social de totes les persones i la llengua, com a instrument bàsic d’inclusió.

Tot i el patiment actual, tot i les amenaces constants contra les nostres institucions, la nostra cultura, la nostra economia, el nostre autogovern ... no podran desfer la cohesió social del país, malgrat ho intentin. No ens resignarem. Aquí sí que no podran.

Perquè la nostra nació no tindria sentit si no poséssim en valor primerament els catalans i les catalanes. Catalunya necessita de tots nosaltres. Necessita que la seguim construint des del progrés, la igualtat, la llibertat i la justícia social. Perquè aquest país és viable i és competitiu. Per això cap català, cap catalana, en pot quedar al marge, parli la llengua que parli, sigui quin sigui el seu origen, condició, ideologia o orientació. Tots som el país, tots som la nació.

Com tampoc podran, malgrat les amenaces constants, trencar el nostre major signe d’identitat col·lectiva i de comunicació: la unitat de la llengua. L’any passat m’atrevia a dirigir-vos unes paraules en mallorquí i valencià. Enguany, unint-me al crit unànime en favor de la unitat de llengua, davant el rebateig polític i d’insult a la intel·ligència que ha merescut el català a la terra germana de l’Aragó, fins i tot corrent unes sigles que no vull ni pronunciar, i amb el posicionament contrari d’una bona part de la societat aragonesa i de les seves Corts, només uns mots en una de les parles de la Franja. Com dirien ells: “Aquí del blat de moro en seguirem dient panís, perquè els xics i les xiquetes de la Franja seguiran creixent i parlant lo català per més que uns quants no ho vulgon ...”.

Patriotes, el catalanisme cívic, constructiu i pacífic fa por. Continuem doncs sent cívics, constructius i pacífics, per ser alhora inclusius, com hem fet tota la vida. Com us deia, la nació que som, el país que construïm, és de tots.

El dret a decidir no ha de fer por. Les urnes democràtiques no han de fer por perquè no podem posar límits a la democràcia. El dret a decidir no és cap confrontació, com alguns també ens volen fer creure. El dret a decidir també és cívic, constructiu i pacífic. I per damunt de tot, el dret a decidir és DEMOCRÀTIC. Catalunya té voluntat, té talent, té orgull, té institucions, també té errors, però ens té a tots plegats. Per tant, tenim raons suficients perquè el poble català segueixi somrient, segueixi somiant.

Aquesta tarda milers i milers de mans i braços s’uniran de nord a sud del país (estenent-se des del cor també d’oest a est, de llevant a ponent). Aquesta unió és la que el país necessita. Perquè les persones són la fortalesa de les grans nacions. I el gest d’aquesta tarda és una d’aquestes grandeses: un poble alçat a favor de la llibertat. 

El futur pot ser millor, molt millor. Només cal actitud positiva, perseverança, ideals d’inclusió, capacitat de resistència i escoltar, escoltar la voluntat del poble. No defalliu i seguiu lluitant pels vostres somnis i amb força pel gran somni col·lectiu. Deia Ghandi, home de pau, al que tots els pobles del món respecten i estimen: “La força no prové de la capacitat física, sinó de la voluntat indomable”.

Patriotes, que no ens la domin, que no ens amanseixin la nostra voluntat! Vivim aquesta Diada Nacional amb un horitzó de llibertat. Des de Sitges, aquest 11 de setembre, diguem ben alt, i que ho escolti la humanitat sencera: Visca  Catalunya!

dimarts, 10 de setembre del 2013

Diada Nacional 2013: horitzó de llibertat

L’11 de setembre de 2013 torna a tenir, com ja va succeir l’any passat, un protagonisme i un relleu especial. L’actual procés obert pel nostre país per poder decidir el nostre propi futur és en un punt de no retorn en el qual cada dia fem un pas endavant. Enguany, la Via Catalana llançarà un nou missatge al món: Catalunya vol ser un nou estat d’Europa. I ho volem fer amb voluntat d’entesa, de diàleg i de civisme que caracteritza les nostres aspiracions nacionals. Us reprodueixo el BAN que, com a alcalde, he fet per a la Diada Nacional del 2013:

“Sitges va patir el seu propi 11 de setembre, encara que no amb la crueltat de la capital de Catalunya. Un any abans, corria el mes de juliol de 1713, quan les tropes borbòniques van entrar a la nostra Vila, posant-la sota domini del rei Felip Vè. Sitges, aquesta petita part del país, com la resta de pobles de la comarca, perdia les llibertats nacionals seculars un fatídic 27 de juliol de 1713.

27 de juliol, a Sitges; 11 de setembre, a Barcelona, són un referent en la història d'aquesta nació que som, d'aquest país que construïm. Les dates, però, poden ser insignificants. No pas les persones. Les que perderen la vida, les que veieren els seus projectes personals i col·lectius estroncats, pobles sencers anorreats. Lluny ens queda aquell segle XVIII. Però més a prop ens queda el segle XX, el de la recuperació de les institucions d'autogovern. I ara, el segle XXI, ens ha de dur a l'orgull nacional de viure plenament al servei de les persones.

La nació no tindria sentit sense posar en valor primerament els catalans i les catalanes, sense cap distinció ni d'origen, ni de parla, ni de condició, ni d'orientació. La Catalunya del segle XXI s'ha de continuar construint des del progrés, la igualtat, la llibertat i la justícia social.

Engalanem balcons i finestres amb la senyera. Que tothom vegi que la nació completa se sent i es fa a cada llar, a cada poble, vila o ciutat. Us convido a participar en l'acte institucional que farem a Sitges el dia 11 de setembre a les 11 del matí davant l'estàtua del Doctor Robert de la Plaça de l'Ajuntament.

El país viu moments difícils, no pas tràgics com el 1713 i 1714. Però viu un moment, on el futur, pot ser millor, molt millor. Només cal actitud positiva, perseverança, ideals d'inclusió, capacitat de resistència i escoltar la voluntat del poble.

Vivim aquesta Diada Nacional amb un horitzó de llibertat. Visca Sitges i Visca Catalunya!”.

dilluns, 2 de setembre del 2013

Festa Major: tres reflexions

Han passat prou dies de la Festa Major per a fer una valoració pausada del què ens va deixar. Per aquest motiu, volia aprofitar el blog per a exposar tres idees essencials.

D’Interès Nacional
La nostra va ser, junt amb les de Vilafranca i Tarragona, la primera festa major a ser declarada d’Interès Nacional per la Generalitat. Això va ser l’any 1991 i la distinció es va efectuar en base a la riquesa del nostre patrimoni festiu, que s’ha mantingut com l’element més identificatiu de la nostra festa. Els balls populars i entremesos i les processons o Sortida d’Ofici justifiquen per si mateixes aquesta distinció. En vaig tenir l’oportunitat de parlar-ne amb detall amb el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, al qual vam convidar a la Sortida d’Ofici i que va quedar abastament meravellat del que va veure i viure. Aquesta és l’essència de la nostra Festa Major, la que la distingeix de la resta i que cal continuar cuidant com es mereix.

La feina de la Comissió
Un cop més, s’ha posat de manifest que per a fer una bona Festa Major no cal realitzar despeses més enllà del que és necessari. Com ja va passar el 2012, la Comissió de Festa Major i Santa Tecla ha realitzat una feina lloable, rigorosa i eficaç. Ha cuidat els detalls, ha tingut en compte les necessitats de les sortides dels balls i ha aconseguit dissenyar un programa atractiu amb actes per a públics diferents amb propostes plurals i de qualitat. La Festa Major necessita l’atenció pressupostària per part de l’Ajuntament. Tinc molt clara aquesta premissa, però també queda demostrat –com ha passat amb el Carnaval o la cavalcada de Reis– que l’equació diners igual a una bona festa no resulta necessàriament exacta.

Civisme
La tasca realitzada pels cossos de seguretat i els serveis de suport (sanitaris, neteja…) per a que la Festa Major es desenvolupés de manera correcta mereix el reconeixement públic. No és una tasca agraïda ni fàcil, però s’ha resolt amb eficàcia provada. Els protocols han funcionat i els resultats han estat evidents. Amb tot, caldrà reflexionar sobre el que es va viure a l’Entrada de Grallers quan uns inconscients van encendre una carretilla. El deslluïment de l’acte, davant una bestiesa com aquesta, és evident i cal intentar evitar-ho. Però el perill que suposa una actuació d’aquesta mena en un punt en què es concentra un volum tan elevat de gent és més que considerable, i, per aquest motiu, és necessari actuar.

Estrenem el mes de setembre i el calendari local pren un altre ritme. I, com cada mes de setembre, Santa Tecla il·luminarà els ulls i encendrà les il·lusions dels més petits. Ja hi hem començat a treballar i aquesta mateixa setmana obrim les inscripcions per a que els pare si mares puguin apuntar els seus fills a la festa gran dels petits.