diumenge, 22 de desembre del 2013

Nadal a Sitges

Som a les portes de celebrar un nou Nadal, signe inequívoc que finalitza un període en el que conscient o inconscientment fem balanç i ens plantegem el full de ruta de quin hauria de ser el nostre camí durant l’any que estem a punt de començar. I és que el Nadal ve cada any i vindrà per sempre. I amb el Nadal venen els records i els costums de la mà de les nostres tradicions.

Sota el nom de Nadal a Sitges, enguany celebrem les festes amb més activitats i propostes que mai. Ho farem combinant tradició i propostes novedoses, gràcies al vigor que demostren persones, entitats i col·lectius. Per Nadal més que mai volem compartir, viure i fer viure. I al marge dels moments íntims i familiars que cadascú de nosaltres tenim programats, hem de reservar espais i moments per gaudir col·lectivament.

Les entitats preparen un cop més les seves cites més tradicionals. Prado, Retiro i Agrupació de Balls Populars es disposen a organitzar els seus quintos. Gaudirem de nou de les màgiques filigranes dels nostres pessebristes a l’exposició del Palau del Rei Moro, comptarem amb diverses i variades cantades de nadales per diferents racons de Sitges, per on també tindrem l’ocasió d’anar descobrint paisatges en aquells indrets que ja formen part de la nostra memòria nadalenca i que, any rere any són fidels a la tradició muntant el seu pessebre. Aquest Nadal celebrarem dues dècades d’una altra de les cites lúdiques pels més petits, el Parc de Nadal arribarà a la seva vintena edició.

Però abans que tot això passi, a Sitges ja fa dies que respirem el Nadal i ho fem gràcies al nostre comerç. El comerciants són els qui ben aviat, just a principis de desembre, ens avisen que arriba un moment especial. Els botiguers posen il·lusió i esforç en transformar els seus establiments en un lloc màgic. Aquest any hem tornat a gaudir de la Fira de Santa Llúcia, però més enllà d’aquesta cita ja tradicional en el nostre calendari nadalenc, cal posar en valor la feina feta pels col·lectius de comerciants que han organitzat una nova edició de la Botiga al Carrer. La iniciativa que va començar amb els comerciants del carrer Jesús i Cap de la Vila ha anat creixent en cadascuna de les recents edicions. Aquest any sitgetans i visitants han pogut gaudir de les compres al carrer de la mà dels establiments del centre del municipi, també amb els carrers Sant Pau i Major que s’han afegit a la iniciativa. Durant dos dies els nostres botiguers han tret els seus productes al carrer. Ara però cal que recordem que nosaltres hem d’entrar. De ben segur que l’experiència de compartir una compra en un petit comerç resulta especialment gratificant. I és que tots plegats tenim una part de responsabilitat quan parlem de del manteniment del comerç local. Segurament a alguns els resultarà molt pràctic fer les compres nadalenques per Internet, altres preferiran passar una agitada jornada en un centre comercial, però segur que no hi ha regals amb més ànima que aquells que s’han anat buscant de botiga en botiga, aquells que t’han permès tenir una conversa amb el seu dependent, gaudir d’una experiència de compra que va més enllà d’endur-se un objecte a casa.

Aquesta singularitat, la de viure la sensació que està passant una cosa especial, és la que en aquestes dates hem de ser capaços de fer viure als infants. Sigui gran o petit el que esperen d’aquestes festes, ells són els que les viuran amb més autenticitat. Hem de fer possible que tots els nens i nenes, sigui quina sigui la circumstància familiar que l’envolta, gaudeixin del Nadal. I en això Sitges ha demostrat més que mai la seva generositat. Als col·lectius que des de fa anys s’esmeren en l’organització d’accions solidàries per garantir l’alegria dels més petits, s’han sumat diverses entitats socials, bona part d’elles sota la Taula del Tercer Sector, totes amb la mateixa vocació: minvar els efectes encara massa cruents d’una crisi que espero que puguem abandonar amb l’última campanada del 2013.

Sigui quin sigui el grau, intensitat o anhel que tinguem per a que arribi el Nadal, tots, fins i tot a aquells als qui no els hi agraden aquests dies, en algun moment col·lectiu o individual, ens veurem abocats a fer balanç i plantejar-nos de manera íntima o compartida un anhel de futur.

Des de l’Ajuntament, també ens proposem els objectius compartits que tracem amb l’aprovació dels comptes municipals per l’any que hem d’estrenar. L’aprovació dels pressupostos marcarà el camí d’un any que tinc la ferma convicció que serà millor que el que estem a punt d’esgotar. I ho serà perquè bona part de l’esforç s’ha assolit. I ara, que hem fet la part més dura del camí vull aprofitar l’ocasió per donar les gràcies a tots els ciutadans i ciutadanes. Vull donar les gràcies per l’esforç realitzat en el moments més complicats. I ho vull fer a tots, als qui han entès que iniciar el camí del redreçament era una tasca que havíem de compartir, als qui no ho han compartit i, especialment als qui en la seva condició de representants polítics han primat el sentit de la responsabilitat i les ganes de construir per damunt de cap altre objectiu. El 2014 ha de ser un any clau per Sitges i pel País, en el que hem de poder esvair els dubtes sobre el nostre futur, amb democràcia i llibertat.

Desitjo, doncs, que el proper any vingui farcit de bons moments. Per aquells que no ho siguin hi continuarem posant esforç i esperança. Renovo el meu compromís de treballar amb les més altes dosis d’il·lusió que, fent de companya de viatge del rigor, ens durà segur un any millor.

Bon Nadal i feliç 2014.

dimecres, 11 de desembre del 2013

Transparència a l’Hospital

La setmana passada vam presentar el resultat de l’auditoria encarregada pel nou Patronat de la Fundació de l’Hospital Sant Joan Baptista, que tenia per missió avaluar el procés en la venda d’actius immobiliaris en el període 2009-10. L’informe exposa que en aquells dos anys es van vendre cinc immobles i que es van efectuar un 29,2% per sota del preu de mercat d’aleshores.

El resultat de l’informe posa de manifest que hi va haver unes actuacions efectuades pel Patronat en aquella època que podrien ser objecte d’una gestió qüestionable. L’auditoria apunta que en la venda d’aquests cinc immobles no es va seguir el procediment aconsellat (que no obligatori): una taxació immobiliària que en detallés el preu real i un procés d’informació pública per conèixer si hi havia altres ofertes. El document ens permet concloure que les obres d’ampliació i rehabilitació no van gestionar-se amb la deguda prudència que acompanya una operació d’aquest tipus i van ocasionar una tensió de tresoreria que van obligar a la venda de patrimoni sense seguir el procés aconsellat. 

Ara serà el torn del Protectorat de Fundacions de la Generalitat de Catalunya, a qui hem lliurat el resultat de l’informe, i que haurà de determinar si aquesta actuació va generar perjudicis econòmics per a l’Hospital.

Malauradament, l’auditoria confirma les nostres sospites, que van acabar ocasionant un canvi en la gestió de la Fundació, ara fa vuit mesos, amb l’única finalitat de salvaguardar els interessos de l’Hospital (que són els interessos del poble de Sitges). I dic malauradament, perquè tant de bo ens haguéssim equivocat en les nostres prediccions. L’auditoria permet copsar que l’actuació de la presidència, l’administració i els patrons no va estar acompanyada del rigor que mereixen operacions com aquestes.

L’actuació que l’Ajuntament que encapçalo ha dut a terme en tot aquest procés ha buscat, per damunt de tot, defensar els interessos de l’Hospital, tant des del punt de vista econòmic com en la seva gestió. Quan vam renovar el Patronat de la Fundació ens vam comprometre a executar una gestió transparent. L’Hospital és, efectivament, una institució privada, però en la qual intervé l’Ajuntament (l’alcalde n’és el president); i això és un motiu suficient per a exigir transparència, rigorositat en la seva administració i igualtat d’oportunitats en tots els processos. El valor i el simbolisme que l’Hospital té per als sitgetans accentua aquesta exigència de gestió escrupolosa, estricta i transparent.

La realització de l’auditoria i el procés que ara seguirà dins la Generalitat n’ha estat el primer pas. Però no és pas l’únic. Amb l’arribada del nous membres que componen el Patronat encapçalat per Fernando Herráiz, s’estan revisant els protocols de selecció de personal i proveïdors, d’ingressos de residents i de gestió d’immobles. Aquesta nova línia de gestió serà una garantia per a la plena recuperació de la confiança col·lectiva en una institució de la qual sempre n’hem estat orgullosos.

dilluns, 2 de desembre del 2013

Sitges sempre viu

El passat dimecres 27 de novembre, vam celebrar el Sopar de l’Agremiat, la tradicional cita que aplega el sector de l’hostaleria i la restauració, convocada pel Gremi d’Hostaleria de Sitges. El Sopar de l’Agremiat és un bon moment per a repassar la política turística, avaluar-ne els resultats i subratllar-ne les estratègies. És un moment important per a la principal activitat econòmica del nostre municipi. Per aquest motiu, us en reprodueixo la meva intervenció.

Regidors, Subdirector de l’Agència Catalana de Turisme, Comissionat de Turisme de la Diputació de Barcelona, President del Gremi, guardonats, agremiats, molt bona nit a tothom.

Aquesta és sense dubte, una de les cites més importants de l’any. I ho és perquè avui, a més de fer reconeixements, es fa balanç de l’any del sector turístic, el sector que mou l’economia de Sitges.

Enguany la temporada turística, la que fa referència a les xifres de l’estiu, ha estat positiva. A principis de setembre donàvem les dades facilitades pel propi Gremi que apuntaven que el mes d’agost  ha tancat  amb un 95% d’ocupació.

Està clar que no cal ser victoriosos i que les xifres tenen moltes lectures i, els qui avui ens acompanyeu aquí coneixeu més que ningú la lletra petita, la informació que ens parla de l’índex de despesa dels nostres turistes o visitants i, fins i tot del comportament en la despesa, del tipus d’establiments als que van a fer la seva despesa.

És evident que també cal, com sempre, mirar enrere i fer balanç, no pensant només en l’època estiuenca i fer la fotografia dels dotze mesos de l’any. Em refereixo evidentment al grau de satisfacció que podem tenir tots plegats en l’objectiu de desestacionalitzar la temporada turística a Sitges.

I dic això, perquè evidentment no són conclusions noves, són objectius, són fites que es persegueixen any rere any i, per les quals el sector turístic reclameu suport a l’administració. Des de fa ja massa anys, aquests objectius tenen un enemic de company de viatge,  que no és altre que la crisi econòmica.

Quan vam començar la legislatura, l’Agència de Turisme arrossegava un deute massa important. I us dic això perquè tot i que no és per vosaltres una dada nova, vull que em serveixi per repassar molt ràpidament la feina que s’està fent.

Un dels objectius de l’Agència per aquest any,  era implementar el pla de viabilitat econòmica pel futur. Estic en disposició de dir-vos que l’objectiu s’ha assolit i, afrontem el 2014 amb les finances sanejades.

Però no ens hem dedicat només a pagar deute, no ens hem dedicat només a quadrar la caixa. Des de l’administració, des de l’Ajuntament, hem complert la paraula donada a vosaltres.

No vull allargar-me i repassar ara totes les accions dutes a terme per l’Agència durant l’any, que evidentment són moltes, però si que m’agradaria destacar que el 2013 ha estat l’any en la que s’han gestionat  les  subvencions per a materialitzar el projecte de Can Milà l’any 2014, hem posat en marxa projectes per millorar l’oferta dels turistes que creiem que hem de ser capaços de captar. Això,  a més de participar en les principals fires i workshops nacionals i internacionals ha passat per fer un pas més enllà i crear aquest estiu el Russian Info Center, responent així a la vostra demanda d’intentar facilitar la captació d’aquest mercat emergent.

Però més enllà de les accions estrictament promocionals i de venda de Sitges al món per a consolidar-nos com a referent turístic de qualitat, vull referir-me al resultat de les vostres reclamacions, a aquelles que afecten directament als vostres negocis.
L’any passat, en aquest mateix sopar, parlàvem de la importància de fer un pas definitiu en la legalització dels habitatges d’ús turístic. Aquest és un clar i bon exemple de feina feta conjuntament entre el Gremi i l’Ajuntament. L’objectiu final encara no està assolit, però la campanya posada en marxa ha permès legalitzar  gairebé 400 habitatges i ara estem en la fase de començar a materialitzar els expedients sancionadors a aquells que tenim detectats però que encara no s’han legalitzat. Hem fet doncs un pas important per eradicar part de la competència deslleial que us afecta directament.

Però si el dels habitatges d’ús turístics és exemple de bona praxis en la col·laboració público-privada, hi ha d’altres qüestions que us afecten a una part del sector i que, no s’han resolt. Em refereixo ara al contenciós presentat per alguns dels establiments que sou aquí en relació a les brosses comercials.

Mireu,  crec sincerament i refermo el que ja he compartit abans amb molts de vosaltres. Estic convençut que l’únic camí és el d’aplicar el rigor i estar al costat de legalitat. Però vull deixar molt clar, que això no  és sinònim de no estar al vostre costat. Rigor i legalitat no vol dir no ser sensible a les vostres demandes. Això no són afirmacions fora de la realitat, això que us dic no és un brindis al sol. A l’Ajuntament hem atès allò que ens demanàveu. Això s’ha materialitzat amb l’aplicació del coeficient de l’IBI dels Hotels i amb l’epígraf de taxes referent a les brosses comercials que ens vareu demanar. Tot  això s’ha gestionat d’una manera legal i, reitero que aquesta és la forma de treballar d’aquest govern.

Hem complert la paraula donada, i és per això que jo us demano públicament que vosaltres us replantegeu la vostra permanència a la Plataforma per uns Impostos i Serveis Justos! Acabem d’aprovar inicialment els pressupostos i les taxes amb una àmplia majoria del ple. Un pressupostos i unes taxes que recullen les vostres reclamacions!

Estic convençut que mentre us faig aquesta demanda, us pot semblar tot plegat una mica victoriós i fins i tot pretensiós i buit d’autocrítica. Però d’això també en faré. Segurament pensareu que el treball conjunt entre l’agència i el sector i, per tant la consolidació de projectes hagués estat molt més fàcil si el vostre interlocutor, el vostre referent polític, no hagués canviat tantes vegades.

 El Sr. Garrigó és el tercer regidor de turisme de la legislatura. Són massa canvis per poc més de dos anys d’un govern. Però res no ha estat gratuït! El primer canvi es va produir per donar resposta al nivell d’exigència i treball que sempre hem entès que cal donar a una regidoria amb un pes tant important com el Turisme. El segon, és evident que es va produir per una remodelació de govern que va portar implícita la marxa d’un dels socis.

Però mentre tot això passava, allò descrit en el nostre Pla de Mandat, els objectius traçats pel turisme de Sitges, no s’han mogut ni una coma. El grau d’acompliment dels objectius descrits en el full del ruta d’aquest govern  per al turisme de Sitges, és satisfactori.

En qualsevol cas, aquesta és sobretot una nit per al reconeixement i l’agraïment. Una nit en la que es barreja l’homenatge a la trajectòria professional amb el premi als nous projectes.
Ens preocupa el tema de la sorra, és cert, però també haig de dir que en 10 anys ha estat enguany el primer cop que s’ha fet una aportació de sorra, pagada pel municipi, i no per l’Estat. Tots som conscients que si venia una nova llevantada s’emportaria la sorra, però almenys havíem de salvar la temporada. Això s’ha fet aquest any, després de més de 10 anys que no es portava sorra a les nostres platges.

Cal també consolidar esdeveniments de la façana marítima, que cal seguir potenciant la millor de la neteja a la nostra via pública, la cura dels nostres espais urbans. És cert, creiem que s’ha fet un esforç, però encara queda camí per recórrer.

Vull referir-me a la seguretat, que abans se n’ha fet. El treball que ha fet aquest estiu la nostra Policia Local i els Mossos d’Esquadra ha permès una reducció del nombre de furts. Recentment, el Gremi i l’Ajuntament hem valorat i analitzat de manera positiva aquestes dades; és la línia que s’ha de seguir, treballar conjuntament el sector públic i el privat.

Respecte les qüestions de l’oci nocturn, ens preocupa moltíssim. Aquí voldria dir que aquesta nit, a través dels discursos, no és la millor per trobar solucions a com afrontem la problemàtica de la manca d’oferta competitiva per les competències, valgui la redundància, que ens han sortit a la vora, en aquest camp. És obvi que aquí ha d’haver-hi una taula de treball, on els empresaris de l’oci nocturn i els veïns puguem trobar un equilibri, perquè realment a Sitges s’està fent difícil equilibrar el descans amb la possibilitat de fer negoci en l’oci nocturn.

Cal tenir present una dada que no és menor i que hem de tenir en compte. Pensem que fa uns anys, quan estàvem planejant el futur d’aquest municipi a través del Pla General es va optar per un municipi eminentment residencial i això entra en conflicte amb la voluntat d’aquesta nit, que és eminentment turística. Per tant, potser ha arribat l’hora que tots plegats, uns i altres, replantegem algunes coses, perquè és difícil casar i unir un municipi que esta planejat residencialment per fer-lo compatible amb una destinació turística de les nostres característiques.

Vull felicitar doncs públicament al Restaurant El Velero, al Bar La Barata, a l’Hotel Platjador  i al Sr. Josep Anselm Amigó per aquests anys de dedicació a l’hostaleria. Però aquesta nit sense dubte mereix un reconeixement especial per la família Rubio, després de cinc generacions al capdavant d’un dels nostres establiments més emblemàtics, El Xiringuito.
Aquest aniversari és mereixedor d’alguna cosa més que les meves paraules, i és per això que els anuncio que en els propers dies, l’Ajuntament de Sitges col·locarà una placa commemorativa a al Xiringuito.

Felicitacions també per aquelles empreses que de diferents maneres, amb diferents aportacions aquesta nit també són reconegudes pel Gremi, com és el cas dels Laboratoris Almirall, l’empresa DAMM i l’Institute of the Arts Barcelona, un projecte fet realitat en el que des del primer dia hi hem treballat i confiat.

I amb tot això, aquesta nit es premia també un fet molt important. El de la creativitat i la recerca per aportar per noves iniciatives que dinamitzin Sitges. El Sitges Tapa a Tapa, ha tingut aquest any un germà gran que l’ha vingut a visitar i que esperem que es quedi a viure a casa. El concurs nacional de tapes ha comptat amb la imprescindible ajuda de DAMM. Un concurs que també ens ha brindat la possibilitat de veure als alumnes de la nostra Escola d’Hostaleria de Sitges als qui també aprofito per felicitar. Però vull posar sobretot  en valor, les ganes, la creativitat, la generositat, l’energia i la capacitat dels qui van ser els promotors de la idea. Els germans Andreu.

Aquest és exactament l’exemple del que necessitem a Sitges. És la demostració clara que tenim generacions joves capacitades per liderar aquest sector, que no es pot permetre no renovar-se.

El que ha passat aquest mes de novembre ens demostra que SITGES SEMPRE VIU. Molts quan venen a Sitges ens diuen: AIXÒ ÉS VIDA, altres ho qualifiquen com LA JOIA DE LA MEDITERRÀNIA, i a altres els hi agrada més referir-se a l’ART DE VIURE. Però queda clar que SITGES SEMPRE VIU.

La majoria sabeu que aquesta és la nostra nova marca, que no he volgut passar per alt, com a una altra de les consecucions importants de l’any que estem a punt d’acabar. La història dels nostres eslògans, per damunt de tendències publicitàries i del pas del temps, sempre ha volgut transmetre experiències vinculades amb la qualitat. Fem doncs de SITGES SEMPRE VIU el nostre nou referent de turisme de qualitat.

 Per això aquesta nit us vull deixar amb un repte, un repte que crec sincerament que hem d’assumir tots. No siguem immobilistes, no siguem conformistes.

I us proposo aquest repte, recollint unes declaracions meves en una entrevista publicada a l’Eco de Sitges que, vareu voler contestar públicament. Allà us deia que no us pregunteu que pot ser Sitges per vosaltres, sinó que us preguntéssiu que podeu fer vosaltres per Sitges.

Us ho demanaré d’una altra manera, parafrasejant declaracions d’un famós polític: No ens preguntem perquè passen les coses,  mirem a les  coses que encara no han passat, siguem capaços de fer-les nosaltres! A Sitges, ja  hem demostrat que quan volem, ho podem fer!



Bona nit.