dilluns, 22 de desembre de 2014

Reobertura dels museus de Sitges

Poques vegades, la inauguració d'unes obres de reforma pren tanta rellevància com avui.

I és que el sentiment que tenim els que aquest matí de desembre gaudim d'aquest moment, és que avui és un dia històric per Sitges. Aquest 22 de desembre, després d'un llarg procés de gairebé 5 anys recuperem l'esplendor, només adormit durant aquest temps, que representa com cap altre actiu, la singularitat, la riquesa i la grandesa d'un patrimoni artístic i cultural que  ha convertit Sitges en referent de l'art, especialment del modernisme i el noucentisme, però també amb la capacitat de recórrer altres èpoques de la història.

Ha estat un camí llarg amb moments no sempre fàcils, però que malgrat la diversitat d'opinions per trobar una confluència en el COM calia fer-lo, ha tingut una veu unànime en el QUÈ. I aquest QUÈ, no és res més que la indiscutible necessitat de preservar i enaltir un patrimoni que ho és de Sitges, però també del País.

I és per això que avui és un dia per dir GRÀCIES. Gràcies a tots! Gràcies a les administracions: Ministerio, Generalitat i Diputació de Barcelona que amb les seves aportacions econòmiques han fet possible el desenvolupament d'aquestes obres. Gràcies a la societat civil organitzada en la plataforma que, en el seu moment, ara fa tres anys i mig, va fer possible que políticament, i amb una mostra clara d'escoltar sempre l'opinió dels ciutadans i ciutadanes, aturéssim les obres per aconseguir un resultat, com des d'avui es pot veure, respectuós amb la nostra singularitat i preservant allò essencial, que l'havia caracteritzat originàriament. I en aquest moment permeteu-me que faci un esment especial al Sr. Salvador Esteve, President de la Diputació de Barcelona, gràcies al qual els moments més crítics d'aquest procés no ho han estat tant.

Gràcies als responsables polítics que van aconseguir la inversió. Gràcies als directors del consorci. I gràcies també a l’arquitecte, a tots els responsables tècnics i empreses, especialment la UTE, als que hi eren en el moment de l'inici del projecte, i els que l'han viscut durant l'última fase d'execució.

Avui tots estem d'enhorabona. Perquè Sitges ha estat capaç de preservar allò essencial que va fer que Rusiñol, a finals del segle XIX ens escollís, no només per crear, sinó també per llegar i convertir-nos en un punt d'atracció creativa. La seva casa, el Cau Ferrat mostra de nou, amb la fidelitat que ell va demanar, totes les seves col·leccions i obres d'art. I el museu Maricel, és des d'avui també un lloc obligat per viatjar per l'art des del segle X fins al XX. Una combinació de la gran col·lecció Pérez Rosales amb el fons pictòric del municipi que, gràcies al nou discurs museogràfic, pren encara més rellevància.

La nostra famosa llum i la màgia del Mediterrani que avui ens abraça i que va portar a artistes i intel·lectuals a enamorar-se de nosaltres, també ha estat la causa del perill de deteriorament del nostre patrimoni. Però ser avui aquí demostra que cap llevantada pot amb nosaltres. Lluny de deteriorar-nos o fer-nos petits, formem part també, des de fa un parell de mesos, d'una nova estructura d'estat com és la Xarxa de Museus de Catalunya.

I mentre els nostres museus es posaven al dia, l’efervescència cultural del municipi no s'ha aturat i hem aconseguit continuar jugant a la divisió d'honor Els nostres artistes locals han ocupat un lloc preferent, Sitges ha estat notícia per les seves col·leccions d'art contemporani gràcies a la Fundació Stämpli, hem donat espai a la música, el teatre i el cinema i, a més, hem aconseguit que inversions estrangeres hagin apostat per nosaltres per crear un centre universitari en arts escèniques, únic a tot l'Estat. 

Sitges no és capital política ni administrativa, però des d'avui, enalteix més encara, la seva capitalitat cultural. La cultura és el signe d'identitat d'un poble, i és per això President Mas que ens enorgulleix poder compartir-la com a signe d’identitat de País i de futur. 

Cau Ferrat, Can Rocamora i Maricel. Aquest és el nostre regal de Nadal per Sitges, per Catalunya i per al món. Que el gaudiu!

Moltes gràcies.

divendres, 19 de desembre de 2014

Ja tenim pressupost pel 2015

Al ple municipal de l'Ajuntament de Sitges acabem d'aprovar el pressupost 2015 amb els vots favorables de CiU, SGI, NH i PPC, i amb l'abstenció de la CUP. Aquest pressupost centra l'acció política en el Sitges de les Persones (benestar i família, habitatge, ensenyament, seguretat, cultura, festes, esports...), en la promoció econòmica i turística, en la creació i manteniment de llocs de treball, en la millora dels barris (vila, Garraf i Les Botigues), de la via pública, de les platges i del medi ambient.

Aquest pressupost també recull el procés de participació ciutadana sobre 1 milió d'euros per a les inversions proposades i decidides per la mateixa ciutadania. Una nova cultura de la participació que esperem que arreli en el municipi, com una nova pràctica de democràcia participativa. Tot i que ens hagués agradat fer-ho abans, només ara la llei i la minva del deute ens ho han permès.

Aquest pressupost consolida la rebaixa de la pressió fiscal. S'abaixen o es congelen els impostos, les taxes i els preus públics, gràcies a haver corregit ja el gran endeutament. El tipus de l'IBI pel 2015 serà del 0,83 (15 punts menys), el que suposarà una rebaixa del 90% dels rebuts dels sitgetans, amb una disminució mitjana de gairebé el 6% del rebut, aprovat sense cap vot en contra.

Aquest pressupost és fruit de la negociació política entre CiU, SGI, NH, PPC i CUP. Tot els grups han aportat molt, millorant la proposta inicial. Aquest pressupost és per tot l'any 2015, tot i que hi ha eleccions municipals el proper mes de maig. El govern resultant d'aquestes eleccions tindrà una òptima eina pressupostària per fer bones polítiques. Mentrestant, fins al mes de juny, al govern complirem amb el nostre compromís d'abaixar els impostos i d'estar al costat de les persones de Sitges i de la seva activitat.

Acabo aquesta setmana amb el convenciment que els principis, la perseverància i el treball conjunt són el camí per assolir fites importants. Tenim pressupost municipal per al 2015, tindrem un nou accés al polígon de les Pruelles des de la C-32, i l'Escola Agnès té partida pressupostària assignada en els comptes de la Generalitat pel 2015.

dimecres, 10 de desembre de 2014

De 30 mesos a 30 dies

Aquesta setmana, els ciutadans de Sitges podran escollir cinc propostes entre les 72 que han passat el tall del pressupost participatiu. Per primera vegada, l’Ajuntament de Sitges destina una partida important del seu capítol d’inversions (un total d’1 milió d’euros) a actuacions que seran directament escollides pels ciutadans en una clara mostra d’avançar en els processos de democratització i participació de les institucions. Tan bon punt ens ha estat possible per raons legals (si no ho hem fet abans era perquè la llei no ho permetia), hem posat en marxa aquesta iniciativa, que contribuirà a canalitzar noves formes de participació i de vinculació dels ciutadans amb l’administració municipal.

Però avui voldria anar més enrere i, amb el vostre permís, parlar-vos de les causes que han permès que l’Ajuntament pugui invertir aquest milió d’euros en actuacions decidides directament pels ciutadans. Són les mateixes causes que aquesta setmana ens han permès anunciar que reduirem l’IBI del 2015 del 0,93 actual al 0,83, una rebaixa substancial i superior a la que legítimament reclamaven els grups de l’oposició.

I aquestes causes no són altres que el gir radical de les finances municipals. Quan vam accedir al Govern Municipal, el mes de juny de 2011, l’Ajuntament es trobava en un estat gairebé de fallida econòmica. El deute havia arribat als 67 milions d’euros, que en una corporació municipal de les dimensions de Sitges és d’una gravetat profundament preocupant, que posava en perill el propi funcionament de la institució.

Però, tres anys i mig després, el panorama ha canviat substancialment. Els comptes de l’Ajuntament funcionen amb la dificultat que acompanya l’actual context, però amb la solidesa que li han permès les mesures de reactivació i millora dutes a terme pel Govern.

L’estiu del 2011 l’Ajuntament pagava els seus proveïdors a 30 mesos. Ara ho fa a 30 dies des de la data d’aprovació de la factura. L’estiu del 2011, el departament de Compres de l’Ajuntament tenia seriosos problemes per trobar industrials que volguessin servir a l’Ajuntament. La incertesa que acompanya els comptes i la pèssima gestió que l’havia dut fins a una situació crítica ens situava en una posició extremadament complicada. Ara, l’Ajuntament funciona amb els criteris que estableix una organització que té cura de la seva despesa pública.

Però a base de racionalitzar la despesa, reduir personal i càrrecs de confiança de l’Ajuntament, millorar els processos de gestió i renegociar amb les entitats financeres, els comptes municipals han recuperat les seves coordenades i, el que és més important, permeten impulsar noves polítiques socials i d’inversió pública i de reducció de la pressió fiscal.

Això és el que ens ha facilitat crear, entre moltes altres, iniciatives com el Pla de suport a l’activitat econòmica i l’ocupació (amb ajuts a petits emprenedors que vulguin crear el seu negoci a Sitges), impulsar un Festival de Publicitat (que permetrà potenciar de nou la marca Sitges i generar activitat econòmica), dotar les família més desprotegides d’un Carnet Blau (amb el qual obtenen importants descomptes i reduccions en serveis i tarifes públiques) o programar actuacions de millora (com la reforma de la biblioteca o la propera millora del passeig Marítim). I ara, complementar-ho amb la destinació d’1 milió d’euros al pressupost participatiu, que els sitgetans poden decidir amb el seu vot aquesta setmana.



dissabte, 29 de novembre de 2014

Nit de Premis Sitges 2014

INTERVENCIÓ FINAL A LA XVII NIT DE PREMIS SITGES
(El Retiro, 28 de novembre de 2014)

Senyores regidores, senyors regidors de l’Ajuntament de Sitges,
Presidenta de la Societat Recreativa El Retiro,
Presidents i components d’associacions, barris i entitats,
Guardonades i guardonats,


Sitgetanes i sitgetans que tant feu i tant estimeu la cultura, aquí presents al saló teatre del Retiro i els que ens seguiu en directe per Maricel Televisió i Canal Blau,




En primer lloc, gràcies a totes les persones que heu fet possible aquesta Nit de Premis, encapçalada per la Regidoria de Cultura i els seus col·laboradors. I moltíssimes felicitats a totes les persones i entitats que aquesta nit acabeu de rebreu un reconeixement pel vostre compromís amb la pintura, l’escultura, la literatura, la música i el cant, la història, la fotografia, la literatura, el periodisme, les tradicions ... en definitiva, la cultura del nostre municipi i del nostre país. Felicitats i gràcies per tot el que feu i per la vostra aportació en aquest àmbit, tant i tant transcendental per a la vila de Sitges i per a la catalanitat.

Per què... Què en seria de Sitges, sense la cultura?...
Amb tota seguretat, un Sitges molt diferent de com el coneixem.

Per un moment us podeu imaginar un Sitges sense el paisatge arquitectònic i urbanístic, tan antic com modern?... Un Sitges sense el seu parc escultòric al carrer?... sense la dansa, els seus balls populars i castellers, sense la col·lecció d’art municipal (des de l’Escola Luminista fins a l’art modern)?... sense les publicacions literàries i històriques i la programació d’esdeveniments i exposicions de totes les disciplines artístiques?...

I un Sitges sense el Festival de Cinema Fantàstic o un Festival de Cinema Fantàstic sense Sitges?... o sense altres festivals més recents, com el Festival de Jazz o la Festa de la Poesia?... o sense el Retiro i el Prado?... o sense l’escola municipal de música, l’Escola de Grallers, les bandes i grups de música, les batucades, o sense la Cobla Sitgetana –que enguany celebra els seus 50 anys i que, per cert, aquest vespre no ens poden acompanyar aquí perquè en aquest moment reben al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona el Premi a la Continuïtat. Per molts anys Cobla!–.

I un Sitges sense la seva xarxa de museus que ja avui forma part d’una de les estructures d’estat de la Catalunya present i futura?

I un Sitges sense la seva potent i diversa llista d’associacions que des del voluntariat treballen en pro de la cultura, amanint i dotant la intensa programació cultural de tot l’any?
Us podeu imaginar un Sitges sense tot això, per un moment?... difícil, oi?

El resultat seria un Sitges sense ànima. Perquè la cultura és la que mou el nostre poble.
Amb una trajectòria d’anys i panys, la cultura ha fet de Sitges una marca cultural pròpia, de consum intern, però també de projecció i de prestigi nacional i internacional.
Malgrat els durs moments econòmics i socials que hem viscut en els darrers anys, el moviment i la producció cultural de Sitges no ha minvat. I això ha estat gràcies, en primer lloc, a aquesta societat civil tan diversa, forta i implicada. I també al compromís públic amb la cultura, malgrat les dificultats adverses.

En cada Nit de Premis, m’ha agradat recordar que tinc el convenciment que la cultura, i sobre tot l’accés a la cultura, és un bé públic comú i bàsic de tota la ciutadania.
I en temps de retallades, no hem volgut que, la minva dels pressupostos municipals, hi afectés substancialment. Precisament per això: perquè la considerem un element fonamental del desenvolupament del “Sitges de les Persones”.

Així ho vam recollir en el Pla de Mandat 2011-2015 : “Garantirem unes polítiques de cultura que, des de la diversitat d’origen i referents, persegueixi l’enriquiment de la nostra pròpia cultura. Posarem l’èmfasi en la identitat, la trajectòria històrica, els valors i la llengua com a elements culturals bàsics, la diversitat cultural i en donar protagonisme a tots els agents de la societat civil de la cultura ... El suport a la creativitat i a la producció cultural tenen un valor clarament social”.

L’objectiu doncs no ha estat i és cap altre que impulsar a Sitges una gran xarxa de capital social. Una xarxa de ciutadanes i ciutadans compromesos que ajuden a fer créixer les persones a través de qualsevol manifestació cultural o educativa, però que també fan créixer Sitges fidels a un llegat històric i carregats d’energies i de diversitat cultural cap a la modernitat. En un Sitges amb més de 80 nacionalitats empadronades al municipi, no podia ser de cap altra manera.

Des de l’ajuntament hem impulsat aquest capital social (que és un capital cultural) amb i des d’un model participatiu. Sobre tot per garantir una major igualtat d’oportunitats en els accessos a la cultura, en el desenvolupament dels seus projectes i en un suport directe als creadors i impulsors de cultura. I aquest capital social, com a plantejament, l’hem impulsat a tot el municipi, tant a la vila, com al poble de Garraf com a Les Botigues. Un capital social desigualment distribuït podria generar diferències i desigualtats en l’interior del municipi. Just el contrari de les nostres responsabilitats públiques. Hem treballat en aquesta línia de suport directe a qualsevol iniciativa, de manera equilibrada, però encara hi ha molta feina a fer.

Cal continuar fent confluir la cultura més estretament vinculada a la tradició local amb la condició de Sitges com a pol d’atracció de les arts. I cal continuar recolzant la cultura de proximitat perquè té un doble valor: està feta a Sitges amb una visió global i perquè és de consum local. Aquesta dualitat és la que també fa de Sitges un indret privilegiat.

La nostra preocupació també ha estat dual:
    Primera dualitat: crear un clima i una relació de confiança per acompanyar el que entenem que és assolir aquest bé essencial, sobre tot amb tots vosaltres. És el principi de democràcia participativa el que ens ha guiat. Fer-vos participar a tots vosaltres, i fer-vos protagonistes, com a agents culturals, en aquest disseny i desenvolupament. La participació entesa també com una responsabilitat compartida (igual com estem fent amb el procés de participació sobre les inversions del Pressupost 2015 que, per primera vegada a Sitges, i amb el consens de tots els partits polítics de l’ajuntament, ha destinat 1 M€ a propostes fetes directament pels sitgetans i que la segona setmana de desembre sotmetrem a votació popular).

    I segona dualitat que ens ha preocupat: millorar les infraestructures culturals de Sitges, malgrat les limitacions pressupostàries. Aquí haig de dir que la col·laboració amb altres administracions ha estat fonamental, especialment amb la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el Ministeri de Foment. La premissa ha estat aquesta: restaurar i mantenir el gran patrimoni existent en infraestructures i crear nous actius com a pols culturals. Així, ara tenim en marxa:

1)    La reforma de la Biblioteca Santiago Rusiñol, que posarà la nostra biblioteca, inaugurada el 1936, al segle XXI, amb unes instal·lacions sense barreres arquitectòniques, fent-la per primera vegada accessible a tothom.
2)    Aviat es licitaran les obres de reparació de la teulada i restauració del saló teatre del Casino Prado, tal i com ens vam comprometre una Nit com aquesta.
3)    Els propers mesos seran molt intensos en la revisió del Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic, que posarà al dia la catalogació dels edificis històrics i artístics del nostre poble, tant públic com privats, que configuren el nostre paisatge més proper, afegint-hi per primera vegada elements naturals i etnogràfics, no contemplats fins ara.

4)    I en pocs dies inaugurarem el Cau Ferrat, la Casa Rocamora i el Museu Maricel de Mar, amb un nou discurs museogràfic i amb uns edificis totalment respectuosos amb el patrimoni de tots, després d’unes llargues obres amb canvi de projecte inclòs després de la reivindicació ciutadana i de la voluntat política de l’Ajuntament i de la Diputació.

Tanmateix, com us deia, hi ha molta feina a fer, el 2015 rebrem també tres noves notícies culturals molt positives per a Sitges: el Centre d’Interpretació de la Festa,   Can Falç   i   un nou festival d’abast nacional.
1  El Centre d’Interpretació de la Festa. Per acord municipal (i gràcies a la feina feta per un conjunt de ciutadans de Sitges que ho han debatut, redactat i proposat, i a que el Ple de l’Ajuntament ho ha aprovat), es posarà les bases d’aquest futur centre d’interpretació, preferentment a l’Escorxador; el centre on es mostrarà el patrimoni material i immaterial de la nostra Festa Major.

Segona bona notícia cultural: la casa de Can Falç. Gràcies a l’acord amb la Diputació de Barcelona i amb el Consorci del Patrimoni de Sitges, presentarem el futur equipament cultural de Can Falç del Passeig de la Ribera, amb un recorregut museístic sobre la història de Sitges, des de l’antiguitat als temps contemporanis, respectant el patrimoni i el llegat dels antics propietaris de Can Falç.

A Sitges tenim quatre museus d’art. I ara tindrem, per fi, un museu d’història de Sitges que ens mostri al món.

3  I tercera bona notícia. Gràcies a l’acord amb la Generalitat de Catalunya, celebrarem a Sitges la pròxima primavera de 2015, i per primera vegada –i amb la voluntat que Sitges en sigui la seva seu permanent–, el nou Festival de la Creativitat i la Innovació de Catalunya. El festival que vincularà i posicionarà Sitges en el món de la publicitat i de les noves tecnologies.

En definitiva, la lectura pública, les arts escèniques, l’arquitectura i el paisatge, els museus, la història, la publicitat, els artistes, els creadors, el teixit associatiu... són tots ells elements fonamentals de la nostra personalitat cultural i part del capital social que tota col·lectivitat necessita.

I són també la mostra del valor afegit que és la nostra marca Sitges, com a marca cultural. Una gran expressió de com som, com ens projectem i com entenem la vida.

Aquest matí li deia al President Artur Mas en la seva visita a Sitges  :

“President, tot aquest bagatge, tota aquesta experiència i vitalitat de la societat sitgetana la posem a disposició del País, de la seva recuperació econòmica i social, de la igualtat d’oportunitats i del camí cap a la llibertat”.

Acabo.

La Nit de Premis Sitges és un acurat retrat del Sitges cultural del nostre temps. Una nit en la que hem premiat trajectòries, en la que hem reconegut capacitats i en la que volem estimular el talent.
És una nit d’il·lusions i un signe de la vitalitat, de la creativitat i de la projecció de la nostra vila i del nostre país.

Diversitat cultural, sempre com un sol poble.
Diversitat cultural, sempre com una sola nació.



Moltes gràcies.

dijous, 27 de novembre de 2014

Nit de Premis: cultura de consum local i de visió global

La Nit de Premis Sitges és un acurat retrat del Sitges cultural dels nostres dies. Una nit que premia trajectòries, que reconeix capacitats i que estimula el talent. És una nit d’il·lusions, però també de justícia, perquè en el dibuix del Sitges cultural que hem construït entre tots al llarg de diverses generacions, els premis resulten necessaris i els homenatges, merescuts.

A la Nit de Premis hi conflueix la cultura més estretament vinculada a la tradició local amb la condició de Sitges com a pol d’atracció de les arts, que es reflecteix en els concursos i iniciatives que es convoquen a la vila i que tenen una dimensió internacional. La cultura de proximitat adquireix un doble valor: feta a Sitges amb visió global i acollida a Sitges per a consum local.

I aquesta dualitat es reflecteix en la nòmina de premiats i distingits que enguany recullen els seus guardons. La Nit de Premis és una fotografia d’aquest Sitges orgullós de la seva identitat i que, al mateix temps, es projecta portes enfora –al conjunt del país, però també més enllà– com un signe de vitalitat, talent, creativitat, projecció i catalanitat.

dijous, 6 de novembre de 2014

Jo participo al 9-N perquè vull decidir. I tu?

Aquest 9 de novembre se celebra el 25è aniversari de la caiguda del mur de Berlín. Sens dubte, un dels fets més rellevants de la història contemporània europea, ja que suposava la fi de la Guerra Freda i el règim soviètic i, al mateix temps, un impuls determinant per a la construcció d’una nova Europa que aspirava a conviure en pau i llibertat. Un quart de segle més tard, i en un mateix 9 de novembre, els catalans també volem enderrocar els murs que barren el pas als nostres drets més elementals. I és que la prohibició del nou 9-N, ideada pel govern espanyol i materialitzada per un Tribunal Constitucional molt allunyat de la imparcialitat, és un atac indiscriminat contra la llibertat d’expressió, la llibertat d’opinió i la llibertat de participació. Totes tres, per cert, reconegudes en la Declaració Universal dels Drets Humans.

La millor reacció davant la nul·la voluntat de diàleg de l’Estat espanyol és una mobilització massiva que ompli les urnes de paperetes, per poder demostrar al món sencer que la voluntat d’autodeterminació de la societat catalana és, a banda de legítima, més vigent i majoritària que mai. És per això que animo tots els sitgetans i sitgetanes a sumar-se a la cita participativa d’aquest diumenge per opinar sobre el futur polític de Catalunya. Aquest és el compromís personal que vaig assumir com a batlle, conjuntament amb els meus companys de govern, quan divuit entitats sitgetanes ens van demanar, durant l’última Diada Nacional de Catalunya, que els càrrecs electes de la vila féssim tot el que estigués a les nostres mans perquè els ciutadans de Sitges poguessin exercir el dret a decidir.

La nostra lleialtat a les institucions catalanes, i el nostre suport a la seva proposta de procés participatiu, es materialitzarà aquest diumenge amb l’obertura de dos punts de participació (a l’institut Joan Ramon Benaprès i a l’institut Vinyet) i amb serveis especials i gratuïts de transport urbà per facilitar el desplaçament de totes les persones que ho necessitin. Tot plegat, per contribuir al desenvolupament d’una jornada reivindicativa i festiva en què, més enllà del vot particular de cadascú, el conjunt de sitgetans i catalans hem de tornar a demostrar que formem part d’una societat cívica, pacífica, democràtica i amb una gran capacitat d’organització.

Aquest 2014, 300 anys després que Catalunya perdés les seves llibertats nacionals, els ciutadans d’aquest país volem expressar a les urnes quin camí ha de traçar el nostre futur col·lectiu. Els referèndums d’Escòcia i el Quebec –pactats prèviament amb els governs del Regne Unit i el Canadà– són la prova més evident que els reptes polítics del segle XXI no es poden resoldre, com intenta fer el govern espanyol, amb prohibicions i negacions més pròpies d’Estats autoritaris que no pas de democràcies modernes i avançades. El president Mas ho recorda sovint: les lleis es fan per servir i escoltar les persones, no per prohibir i silenciar els seus anhels.

Aquest 9 de novembre, els catalans tornarem a escriure una pàgina destacada de la nostra mil·lenària història. La gran diferència és que, aquesta vegada, tenint en compte l’opinió de tothom. El destí de Catalunya només depèn de tots i cadascun de nosaltres. Jo participaré al 9-N perquè vull decidir-lo. A tu no t’agradaria fer el mateix?

dimarts, 14 d’octubre de 2014

Pressupost Participatiu: els sitgetans decidim

Em plau dirigir-me a vosaltres per animar-vos a que com a ciutadanes i ciutadans de Sitges sigueu part activa del procés de participació ciutadana per al pressupost de 2015. Aquesta és la primera vegada que l'Ajuntament inicia un procés de participació directa sobre les finances municipals i ho fem gràcies al consens de totes les formacions polítiques representades al ple municipal.

Estem posant les bases per a consolidar una pràctica de democràcia participativa que ha de tenir continuïtat en el temps. Escoltar la vostra veu i les vostres necessitats és per aquest govern una prioritat. Tal com ho descriu el Pla de Mandat Municipal, ho ha estat des del primer dia, i la raó per la que no hem iniciat abans aquest procés és perquè no ho permetia la complicada situació de deute de l'Ajuntament.

Durant aquests tres anys de mandat, hem tingut ocasió de rebre directament les vostres queixes, suggeriments i propostes per millorar Sitges. Les audiències públiques, les reunions veïnals, els plens municipals o les xarxes socials són alguns dels canals d'expressió que hem posat al vostre abast i que molts de vosaltres heu utilitzat. Però ara fem un pas més molt important, perquè sereu vosaltres els qui decidireu el destí del milió d'euros que s'invertiran en aquest primer pressupost participatiu.

El camí dur i lent però possible de la recuperació de les finances municipals l'hem fet tots junts. Les ciutadanes i els ciutadans de Sitges heu de poder gaudir ara, de la capacitat de decisió d'allò que voleu per Sitges. A banda de les lleis que ara no permeten assolir nivells d'endeutament que puguin posar en perill els recursos de la ciutadania, també vosaltres fareu realitat no tornar a situacions crítiques, gràcies al coneixements que adquirireu participant d'aquest procés.

En democràcia, l'última paraula sempre la tenen els ciutadans. Les persones tenim dret a decidir i ara les sitgetanes i sitgetans majors de 16 anys podeu presentar les vostres propostes pel futur de Sitges. Us convido a fer-ho!

divendres, 19 de setembre de 2014

L’esforç col·lectiu per mantenir l’essència de la festa

Sitgetanes, sitgetans.

El proper 23 de setembre és Santa Tecla, Festa Major Petita de Sitges. A banda de festivals i esdeveniments culturals, Santa Tecla tanca la manera tan particular que tenim els sitgetans de viure i interpretar el calendari anual, de dates assenyalades en dates assenyalades, comptant de festa major en festa major. I la Santa Tecla d'enguany tanca també el calendari de festes sencer d'aquest mandat municipal. Una època marcada per la duresa social i econòmica, amb unes finances municipals molt minvades que, obligadament han repercutit també en les aportacions de l'Ajuntament a les nostres festes, malgrat el nostre ferm convenciment que les festes majors són quelcom més que una programació d'actes. Són tradició i cultura, vivència i patrimoni, cohesió social i inclusió, identitat i projecció.

Però aquesta situació de migrada economia no ha estat un entrebanc per a la celebració de Santa Tecla i de Sant Bartomeu. La implicació dels sitgetans vers les seves tradicions ha estat fonamental pel manteniment –i, permeteu-me dir, també pel lluïment- de les grans diades patronals. Tothom s'ha involucrat en tirar-les endavant: els balls, els grallers i músics, les entitats, els barris, les empreses, la comissió municipal ... i sobre tot els veïns i les veïnes de Sitges.

I des dels més grans fins als més menuts. Perquè Santa Tecla dóna l'espai que es mereixen dins la festa als nostres nens i nenes. Sense ells no tindríem la continuïtat garantida. De fet, molts dels actuals responsables de les nostres dues festes majors, des de la pròpia Comissió de Festa Major i Santa Tecla, passant pels caps de colla i components dels balls, grallers i músics, castellers, dirigents d'entitats i associacions, tècnics i regidors de l'Ajuntament, el públic tant necessari ... tots ells han estat protagonistes, en un moment o altre, quan eren petits, de la Matinal Infantil de les Santa Tecla de fa un grapat d'anys. Això és la prova que la Matinal Infantil és una veritable escola de festa major, en el traspàs de l'ensenyança de balls i músiques, però sobre tot en vivència de festa major.

Malgrat els temps adversos, des de l'Ajuntament hem apostat fermament per posar en valor el que ha perviscut de les nostres festes majors: l'essència. Així, l'estalvi que s'ha fet ha anat sempre dirigit a salvaguardar l'essència, però a partir de la implicació de la gent. Fer unes festes molt participatives i de proximitat ha estat l'objectiu principal per tenir unes festes majors diverses i creixents, fidels a la tradició. En aquest sentit, al capdavant d'elles hi ha hagut tres diferents presidències i Comissions de Festa Major i Santa Tecla perquè creiem que la rotació en l'organització és fonamental; s'han promogut activitats obertes i participatives; i s'han acostant les processons i actes a barris fins ara poc comuns en el paisatge de les festes. Les Cases Noves, el Poble Sec, l'Oasi i la Sínia Morera, la platja de Sant Sebastià ... han estat espais també protagonistes amb el centre de la vila. Segur que tot plegat ens ha aportat més implicació i més diversitat, tal i com és Sitges.

L'estreta relació i la participació, amb el pas dels anys, es converteixen en una promesa per la festa. És el compromís personal i col•lectiu que adoptem els sitgetans amb nosaltres mateixos, tant a l'agost i el setembre, com la resta de l'any. Promesa amb la nostra essència. Un compromís que també ha arribat en l'avenç de la catalogació i del reconeixement dels elements folklòrics i tradicionals, com en el futur Centre d'Interpretació de la Festa, per promocionar el seu valor patrimonial. I un compromís de continuïtat amb la tradició. Compromís que una vegada més refermo en aquest ban per avui i pel futur.

Sitgetans, sitgetanes, complim amb la tradició de Santa Tecla com fem des de temps immemorials. Celebrem una vegada més aquest compromís amb la tradició i amb la festa viva i actual. Participem-hi com mai. És de tot Sitges. Ja és Santa Tecla, la nostra.

Visca Sitges!

dilluns, 15 de setembre de 2014

Actuacions contra la venda il·legal

L’estiu va començar amb l’agreujament d’un dels problemes que pateix Sitges i altres poblacions turístiques amb molt tràfic humà: el del top manta. Els carrers de la vila van ser el destí de grups organitzats que muntaven la seva venda il·legal. La situació va provocar el lògic rebuig per part de comerciants i veïns. Conscient del problema i dels seus efectes negatius (per als comerciants, però també per a la imatge del municipi), l’Ajuntament ja havia iniciat un pla d’actuació els mesos abans, que es va acabar executant a començament de juliol. Conjuntament amb la Policial Local i Mossos d’Esquadra, es van realitzar diferents operatius, que han permès efectuar diverses detencions i decomissar una part important del material fraudulent que es posa a la venda de manera il·legal.

Aquestes accions han estat constants durant tot l’estiu i han aconseguit, d’una banda, reduir notablement la presència de venedors il·legals i, per una altra, llançar un avís inequívoc als clans mafiosos que els mouen per darrere que a Sitges hi haurà tolerància zero amb la venda il·legal. Amb tot, hem de ser conscients que les actuacions policials no aconseguiran eradicar aquest problema dels nostres carrers. No n’hi ha prou amb això. De la mateixa manera que ni la Policia Local ni les unitats comarcals dels Mossos d’Esquadra poden dedicar-se de manera exclusiva a aquest problema i desatendre altres responsabilitats de seguretat.

Malauradament, el top manta és un fenomen global i complex i, com a tal, requereix solucions globals i complexes. Aquest tipus de pràctica és habitual en diversos països de la Unió Europea des de finals dels anys noranta i es concentra, sobretot, a les grans ciutats i a les poblacions costaneres i turístiques com Sitges. Les condicions de vida precàries dels països d’origen dels venedors ambulants i la manca d’oportunitats laborals que es troben als països on s’instal·len han accentuat que molts d’ells vegin en el top manta una sortida d’emergència per poder sobreviure a una realitat més dura de la que s’esperaven.

El que les institucions no podem tolerar, però, és que la situació dramàtica d’unes persones sigui l’excusa per perpetuar una venda ambulant que, a més de no millorar la qualitat de vida dels qui la practiquen, infringeix la llei, genera mala imatge a la població que la pateix i discrimina econòmicament tots els comerciants que sí que paguen els seus impostos. Només a Catalunya, la Confederació de Comerç ha xifrat l’impacte negatiu del top manta en més de 100 milions d’euros anuals.

Un greuge comparatiu que reclama una resposta més eficaç i resolutiva que la que ara mateix ofereix el marc legal espanyol. Unes lleis estatals que envien els venedors ambulants detinguts només unes hores a comissaria per deixar-los lliures i sense càrrecs l’endemà mateix. 

Davant d’aquesta situació, el compromís de l’Ajuntament de Sitges segueix sent igual de ferm que fins ara: col·laborar amb les administracions i els cossos de seguretat per tal d’eradicar la venda ambulant a la vila, protegir el comerç de proximitat i garantir que les persones que es veuen abocades a aquesta pràctica puguin optar per altres vies a un futur millor.

dimecres, 10 de setembre de 2014

300 anys després, decidits per votar el nostre futur

Sitgetanes, sitgetans.

L'11 de Setembre de 1714, Barcelona va capitular davant les tropes borbòniques després d'un ferotge setge a la ciutat. Tot just ara fa 300 anys, els barcelonins i les barcelonines van defensar, no només el cap i casal, sinó la nació sencera, com tants altres pobles, viles i ciutats de Catalunya havien fet fins aleshores.

Sitges va caure sota domini borbònic un any abans, el 27 de juliol de 1713. Les tropes de Felip V van entrar a la vila i comarca i van eliminar les llibertats que els avantpassats sitgetans tenien amb l'ordenament polític català, sofrint repressió i destrucció. 27 de juliol de 1713 a Sitges, 11 de setembre de 1714 a Barcelona, dates fatídiques per a la llibertat perquè són les precursores del Decret de Nova Planta que abolí les institucions catalanes, establí la centralització i l'absolutisme monàrquic i prohibí la llengua catalana. Es perseguí la nació i, el que és més greu, es perseguiren sobre tot les persones.

300 anys després, aquest 2014, vivim en democràcia. Però, no en tenim prou. Volem que les persones, catalanes i catalans de tota diversitat, llengua, origen, ideologia i orientació, no se sentin menystingudes en cap de les seves il·lusions i projectes personals i col·lectius. Prou de menyspreus i indignitats de cap tipus. Perquè volem viure plenament com a nació al servei de les persones. Perquè volem deixar enrere aquesta frustració que sentim de no poder fer més per les persones perquè no tenim capacitat de decisió.

Poques nacions del món poden dir que el seu actual president és el president número 129 de la seva institució d'autogovern. Catalunya sí que ho pot dir. I això és així perquè Catalunya té la voluntat i el sentiment col·lectiu de ser poble i d'exercir-ne. La comunitat de totes les persones.

Aquest 11 de setembre de 2014, 300 anys després de perdre les llibertats nacionals i civils com a poble, 300 anys després del final de l'estat català dins la monarquia hispànica, 300 anys després, ens tornem a aixecar per manifestar que volem gaudir dels drets i dels reconeixements que corresponen als pobles lliures.

I ho fem amb el clam que aquesta nació mil·lenària vol votar. Vol decidir lliurement el seu futur, per posar-lo, amb totes les nostres voluntats i capacitats, al servei de totes les persones de la nació. Per fer un país millor que deixi enrere les penúries socials i econòmiques presents, que esborri la precarietat amb més justícia social i que es regeneri políticament eliminant tot el que s'ha pervertit de la democràcia, generant desconfiança, descrèdit i decepció. Volem aquest país millor, per nosaltres, pels nostres fills i néts, i pels que vindran.

Som un sol poble i tenim dret a decidir. I volem exercir aquest dret d'autodeterminació des del debat democràtic, amb actitud cívica i pacífica, de manera transversal i participativa, i amb el conjunt de la ciutadania catalana, la societat civil i les institucions junts.

Amb aquest objectiu, vivim i reivindiquem aquesta Diada Nacional del Tricentenari amb convenciment i determinació. 

Bona Diada. Visca Catalunya!

divendres, 22 d’agost de 2014

Bona Festa Major!

Sitgetanes, sitgetans, visitants.

El proper 24 d'agost és Sant Bartomeu, Festa Major de Sitges. La vila es vestirà, una vegada més, com almenys des del segle XIV, per celebrar el qui de Sitges n'és patró, convidant les sitgetanes i sitgetans, famílies i amistats, i tots els que ens visiten, a gaudir de la nostra tradició, cultura i identitat. Sortirem al carrer, envairem racons i places, duent el bo i el millor del nostre poble: tot allò que els nostres avantpassats ens han llegat i que hem transmès al present i a les generacions futures. La Festa Major és la festa viva del segle XXI, però també és la festa d'un patrimoni heretat: danses, músiques, versos, imatgeria festiva, cercaviles, processons ... I tenim ganes de conservar-lo i projectar-lo al món, perquè és això i molt més.

Per això, enguany hem aconseguit, amb un gran treball fet per vilatans i vilatanes i recolzat per l'Ajuntament, un bon projecte de centre d'interpretació de la festa, que esperem que aviat es materialitzi. Un espai museogràfic que volem que vagi més enllà d'una exposició de peces. Volem que sigui una autèntica experiència vital de la Festa Major per a mostrar-la i fer-la viure tot l'any a tothom. Aquesta serà una peça clau del projecte de catalogació i reconeixement legal que estem realitzant com a pas previ per a la presentació a la UNESCO de l'expedient de candidatura de la nostra Festa Major com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

Els sitgetans sabem que Sant Bartomeu i Santa Tecla són ja  patrimoni sitgetà, català i internacional. No ens calen certificacions oficials per desvetllar en nosaltres un sentir especial a cada so estrident de gralla, toc de timbals, refilar de la tenora, pet de carretilla, dringar de picarols, picada de bastons, aleta de l'enxaneta... No ens cal. La festa és sobre tot això: pessigolleig i emoció, vivència pura. Però, als ulls de la globalitat, els sistemes de protecció i reconeixement aporten un valor afegit perquè reconeixen aquelles festivitats o tradicions que han sabut perviure al pas dels anys, mantenint-se inalterables en allò que és essencial. I això no tots els pobles poden dir-ho. Sitges sí, i n'estem orgullosos.

Per a celebrar-ho com cal, l'Ajuntament de Sitges recomana a tots els comerços i establiments que es mantinguin tancats durant el dia 24 d'agost, i no estacionar vehicles en els recorreguts de les tradicionals cercaviles i processons. Així com prendre les mesures necessàries de prevenció i autoprotecció en persones, vehicles, tendals i domicilis per a prevenir possibles desperfectes derivats de la pirotècnia i altres.

No se li escaparà a ningú que aquesta és la Festa Major del tricentenari. Probablement aquell llunyà Sant Bartomeu de 1714, havent Sitges caigut sota el domini de les tropes borbòniques el juliol de l'any anterior, i en un país en guerra, el poble no estava per celebracions. Però aquest 2014, la Vila, com la nació catalana sencera, diposita en la democràcia una esperança nova de llibertat, basada en la voluntat popular. Avui participació, pluralitat i cohesió social també ens evoquen festa, perquè les festes han de ser participatives, plurals i amb cohesió. Sitges com un sol poble, Catalunya com un sol poble.

Sitgetanes i sitgetans, que el nostre caràcter sitgetà aquests dies s'escampi arreu. Combinem alegria i respecte per la tradició. Fem-ho, com sempre, amb emoció, amb civisme, amb esperit de pertinença i amb la inclusió de tothom. Fem traspuar aquest patrimoni amb vivència pura i amb desig de llibertat.

Gloriós Sant Bartomeu, que de Sitges n'és patró, visca la Festa Major!

dilluns, 18 d’agost de 2014

Aportacions de sorra a les platges de Sitges: treballant a curt i llarg termini

Fer aportacions de sorra a les platges més malmeses per la dinàmica del litoral és un tema complex que sempre genera debat allà on s’efectua. En el cas de Sitges, al govern tenim clar que aquesta no és una solució definitiva. Però, de la mateixa manera, també estem convençuts que és la millor opció per a l’estat actual de les nostres platges i el seu futur més immediat. Actuar decididament pensant en el curt termini no ens impedeix seguir treballant, junt amb la Generalitat i el ministeri de Medi Ambient, en un projecte més ampli que garanteixi d'una manera més estable la quantitat i la qualitat de la sorra del nostre litoral.

De moment, la regeneració duta a terme aquest estiu ha permès que les quatre platges de la vila més afectades pels temporals marítims dels darrers anys (Sant Sebastià, Bassa Rodona, Riera Xica i Estanyol) rebin una aportació de 70.000 metres cúbics de sorra. Que durant els últims dies hi hagi hagut una minva d’aquesta sorra en platges com la de Sant Sebastià no fa més que confirmar que, si no s’hagués fet una aportació extra, Sitges hauria perdut algunes de les seves platges més carismàtiques i concorregudes en plena temporada d’estiu. Una situació que des de l’Ajuntament no podem permetre de cap manera, ja que les platges són el principal actiu turístic i econòmic de la vila (només l’Associació de Platges ja dóna feina directa a més de 300 persones a través dels seus serveis).

Cal tenir present, a més, que l’actuació no ha suposat cap cost afegit per a Sitges –s’ha finançat amb els 500.000 euros del cànon de platges que l’Ajuntament paga anualment al govern espanyol– i que ha solucionat, d’una sola tirada, dos problemes coexistents a la costa sitgetana. D’una banda, la necessitat de sorra de les platges centrals. De l’altra, l’excés de sorra que hi ha a les bocanes dels ports Ginesta, Garraf i Aiguadolç, que és d’on s’ha extret la sorra perquè suposa un problema de seguretat per a la navegació de les embarcacions. 

Precisament, aquestes extraccions a la zona dels ports –per després aportar la sorra a les platges de Sitges– compten amb l’autorització tant de la Generalitat de Catalunya i la Demarcació de Costes de Barcelona com d’una de les empreses ambientals més prestigioses del país. Institucions públiques i consultories externes ens garanteixen que les intervencions efectuades al litoral sitgetà no afecten la posidònia ni, en general, el fons marí. Una conclusió reforçada per informes, biometries, filmacions via satèl·lit i mostres de diferents localitzacions.

Gràcies a aquestes tasques preventives, les platges de Sitges disposaran, un estiu més, de tota la sorra que requereixen els seus banyistes. I també oferiran més i millors serveis gràcies a l’esforç dels seus concessionaris, que cada any treballen per incrementar la qualitat de la seva oferta. Tot plegat fa que les nostres platges segueixin apareixent –i cada vegada amb més presència– en les millors posicions dels rànquings que elaboren experts i mitjans de comunicació d’arreu del món.

dimarts, 15 de juliol de 2014

Venda il·legal: problemes i mesures

El top manta és un dels problemes més greus que tenim a Sitges. La proliferació d’aquesta pràctica genera problemes d’imatge i de competència deslleial als comerciants. No és un problema exclusiu de Sitges. Totes les poblacions on hi ha moviment econòmic i trànsit humà pateixen aquest problema en uns termes similars i proporcionals. I en cap cas s’ha trobat una solució definitiva que l’hagi eradicat de ple dels seus carrers.

Però això no pot ser cap excusa. A l’Ajuntament, som conscients que és un problema que necessita una actuació específica. El top manta és un fenomen complex, que no es pot abordar des d’una única visió ni actuació, sinó que necessita la confluència de diversos elements: la prevenció, la persecució i, també –cal dir-ho– la conscienciació a tots els possibles compradors. I, per solucionar-ho, també resulta imprescindible la col·laboració de tothom implicat directament o indirecta: els comerciants, els diferents cossos de policia, l’Ajuntament…

La setmana passada, em vaig entrevistar amb el nou director general de la Policia de Catalunya. Li vaig exposar l’abast del problema i la seva complexa realitat, i, al mateix temps, li vaig demanar recursos complementaris per abordar aquesta situació. Per raons de prevenció, no podem dedicar tots els agents de la Policia Local que són al carrer a actuar contra la venda ambulant i necessitem la col·laboració complementària dels Mossos d’Esquadra.

Darrerament, hem ampliat els reforços policials per lluitar contra la venda ambulant i que, sens dubte, permetran un control més exhaustiu i, al mateix temps, les penalitzacions necessàries a venedors, però també als compradors.

Ara bé, no ens enganyem. La solució al top manta no és policial. O, si més no, no és exclusivament policial. Convé fer-se un retrat real de la situació: els venedors són gent que no tenen res a perdre, que han fugit de la misèria, han creat deserts i estrets en les condicions més dramàtiques i que una patrulla policial no serà cap motiu per a frenar les seves ànsies per obtenir una quantitat que els permeti viure (o malviure). En altres municipis, on s’ha apostat per la via policial, el problema no ha estat resolt i, a més, ha generat de retruc conflictes paral·lels.

Amb tot, insisteixo no fugim de les nostres responsabilitats i seguim al peu del canó per abordar la problemàtica des de totes les òptiques. Reforçarem les patrulles, potenciarem la col·laboració entre els diferents cossos policials, actuarem des de la via pública per posa’ls-hi difícil als venedors i utilitzarem tots els recursos que siguin al nostre abast per a reduir l’impacte negatiu d’aquest fenomen.

Paral·lelament, continuarem treballant en accions per potenciar el comerç i l’economia local, com la Shopping Night, que vam celebrar ara fa deu dies, o les mesures de dinamització socioeconòmica, que estimulen els emprenedors i les petites empreses locals.