dissabte, 15 de març de 2014

Reflexions de Carnaval

Han passat uns dies, s’ha rebaixat la passió i s’han realitzat les oportunes reflexions. El Carnaval, per les seves característiques i dimensions, requereix que se’n parli i s’analitzi amb una certa perspectiva de temps i espai i amb la serenor recomanada que ha d’acompanyar el debat i la reflexió entorn una festa que mou passions, com és aquesta.

I en una festa passional, arrelada i amb elevada participació –tres característiques que distingeixen el nostre Carnaval–, qualsevol canvi o evolució es tradueix en debat i, òbviament, en posicionaments a favor i en contra. Si més no, d’entrada. Després, el temps situa les coses al seu lloc, i es relativitzen alguns dels posicionaments i punts de vista, especialment quan s’és capaç d’analitzar-los amb la perspectiva i la visió necessària.

També és el que ha passat enguany al Carnaval. Probablement, hi va haver un excés de tensió previ i, de ben segur, hi va haver en algun entorn determinat una adrenalina mal reconduïda durant la festa i l’endemà. Però, passats els dies, els ànims es calmen i aquelles visions apocalíptiques que només busquen l’oposició a qualsevol norma pel simple fet que vingui de l’Ajuntament, adopten una visió més relativa i admeten els bons resultats de determinades mesures. Parlant pausadament i amb voluntat mútua de col·laboració és més fàcil trobar els elements en comú i avançar en bona línia.

El cas de la rua infantil de diumenge és un dels millors exemples que ens permet il·lustrar com hi ha canvis que poden ser positius. Amb el nou horari, els nens van tenir el seu merescut protagonisme sense estar pendents del rellotge, les carrosses van lluir amb més personalitat i, de retruc, els restaurants i el comerç van treure’n profit. Una decisió, des del meu punt vista encertada, que se sotmetrà a valoració.

Algú es qüestiona ara que les rues de la Disbauxa i l’Extermini no haurien de sortir a les 19.30h, com vam implantar fa tres anys? Al principi, pocs hi van donar suport. L’any següent ja pràcticament ningú no en tenia dubtes. I avui sembla que faci molts anys que ho fem.

Les decisions encertades arrelen amb facilitat i es permeabilitzen en la dimensió de la festa de manera espontània. Les que generen dubtes –com, per exemple, enguany, el trasllat de les càmeres del Cap de la Vila a la Ribera– requereixen ser analitzades i, si convé, reconduir-les en una direcció o una altra. També arribarà un dia en què ningú gosarà plantejar-se que la seguretat és un aspecte cabdal a l’hora de prendre divisions importants sobre les rues. Seguretat i festa han de saber respectar-se i conviure mútuament, sense que una no elimini l’altra, ni a l’inversa.

El Carnaval 2014 em deixa molts moments viscuts, que passen a la galeria dels bons records. La llista és llarga, però en voldria citar alguns. La cursa de llits, que ha sabut explotar el fardo amb tota la seva expressió; les activitats que va organitzar la colla A Tope com a elements paral·lels al Carnestoltes; l’impacte extraordinari que el Carnaval ha tingut als mitjans de comunicació i a les xarxes socials (una promoció molt destacada per a Sitges); la feina incansable i mai prou reconeguda dels cossos de seguretat i de la Brigada de neteja; l’empenta i el treball de la Regidoria de Tradicions i Festes, de les entitats i de la Comissió de Carnaval –encapçalada pel seu president–, i l’alegria, el color i la màgia que distingeixen les nostre rues i els milers de sitgetans que porten el Carnaval a la sang. A tots vosaltres, moltes gràcies!