divendres, 19 de setembre de 2014

L’esforç col·lectiu per mantenir l’essència de la festa

Sitgetanes, sitgetans.

El proper 23 de setembre és Santa Tecla, Festa Major Petita de Sitges. A banda de festivals i esdeveniments culturals, Santa Tecla tanca la manera tan particular que tenim els sitgetans de viure i interpretar el calendari anual, de dates assenyalades en dates assenyalades, comptant de festa major en festa major. I la Santa Tecla d'enguany tanca també el calendari de festes sencer d'aquest mandat municipal. Una època marcada per la duresa social i econòmica, amb unes finances municipals molt minvades que, obligadament han repercutit també en les aportacions de l'Ajuntament a les nostres festes, malgrat el nostre ferm convenciment que les festes majors són quelcom més que una programació d'actes. Són tradició i cultura, vivència i patrimoni, cohesió social i inclusió, identitat i projecció.

Però aquesta situació de migrada economia no ha estat un entrebanc per a la celebració de Santa Tecla i de Sant Bartomeu. La implicació dels sitgetans vers les seves tradicions ha estat fonamental pel manteniment –i, permeteu-me dir, també pel lluïment- de les grans diades patronals. Tothom s'ha involucrat en tirar-les endavant: els balls, els grallers i músics, les entitats, els barris, les empreses, la comissió municipal ... i sobre tot els veïns i les veïnes de Sitges.

I des dels més grans fins als més menuts. Perquè Santa Tecla dóna l'espai que es mereixen dins la festa als nostres nens i nenes. Sense ells no tindríem la continuïtat garantida. De fet, molts dels actuals responsables de les nostres dues festes majors, des de la pròpia Comissió de Festa Major i Santa Tecla, passant pels caps de colla i components dels balls, grallers i músics, castellers, dirigents d'entitats i associacions, tècnics i regidors de l'Ajuntament, el públic tant necessari ... tots ells han estat protagonistes, en un moment o altre, quan eren petits, de la Matinal Infantil de les Santa Tecla de fa un grapat d'anys. Això és la prova que la Matinal Infantil és una veritable escola de festa major, en el traspàs de l'ensenyança de balls i músiques, però sobre tot en vivència de festa major.

Malgrat els temps adversos, des de l'Ajuntament hem apostat fermament per posar en valor el que ha perviscut de les nostres festes majors: l'essència. Així, l'estalvi que s'ha fet ha anat sempre dirigit a salvaguardar l'essència, però a partir de la implicació de la gent. Fer unes festes molt participatives i de proximitat ha estat l'objectiu principal per tenir unes festes majors diverses i creixents, fidels a la tradició. En aquest sentit, al capdavant d'elles hi ha hagut tres diferents presidències i Comissions de Festa Major i Santa Tecla perquè creiem que la rotació en l'organització és fonamental; s'han promogut activitats obertes i participatives; i s'han acostant les processons i actes a barris fins ara poc comuns en el paisatge de les festes. Les Cases Noves, el Poble Sec, l'Oasi i la Sínia Morera, la platja de Sant Sebastià ... han estat espais també protagonistes amb el centre de la vila. Segur que tot plegat ens ha aportat més implicació i més diversitat, tal i com és Sitges.

L'estreta relació i la participació, amb el pas dels anys, es converteixen en una promesa per la festa. És el compromís personal i col•lectiu que adoptem els sitgetans amb nosaltres mateixos, tant a l'agost i el setembre, com la resta de l'any. Promesa amb la nostra essència. Un compromís que també ha arribat en l'avenç de la catalogació i del reconeixement dels elements folklòrics i tradicionals, com en el futur Centre d'Interpretació de la Festa, per promocionar el seu valor patrimonial. I un compromís de continuïtat amb la tradició. Compromís que una vegada més refermo en aquest ban per avui i pel futur.

Sitgetans, sitgetanes, complim amb la tradició de Santa Tecla com fem des de temps immemorials. Celebrem una vegada més aquest compromís amb la tradició i amb la festa viva i actual. Participem-hi com mai. És de tot Sitges. Ja és Santa Tecla, la nostra.

Visca Sitges!

dilluns, 15 de setembre de 2014

Actuacions contra la venda il·legal

L’estiu va començar amb l’agreujament d’un dels problemes que pateix Sitges i altres poblacions turístiques amb molt tràfic humà: el del top manta. Els carrers de la vila van ser el destí de grups organitzats que muntaven la seva venda il·legal. La situació va provocar el lògic rebuig per part de comerciants i veïns. Conscient del problema i dels seus efectes negatius (per als comerciants, però també per a la imatge del municipi), l’Ajuntament ja havia iniciat un pla d’actuació els mesos abans, que es va acabar executant a començament de juliol. Conjuntament amb la Policial Local i Mossos d’Esquadra, es van realitzar diferents operatius, que han permès efectuar diverses detencions i decomissar una part important del material fraudulent que es posa a la venda de manera il·legal.

Aquestes accions han estat constants durant tot l’estiu i han aconseguit, d’una banda, reduir notablement la presència de venedors il·legals i, per una altra, llançar un avís inequívoc als clans mafiosos que els mouen per darrere que a Sitges hi haurà tolerància zero amb la venda il·legal. Amb tot, hem de ser conscients que les actuacions policials no aconseguiran eradicar aquest problema dels nostres carrers. No n’hi ha prou amb això. De la mateixa manera que ni la Policia Local ni les unitats comarcals dels Mossos d’Esquadra poden dedicar-se de manera exclusiva a aquest problema i desatendre altres responsabilitats de seguretat.

Malauradament, el top manta és un fenomen global i complex i, com a tal, requereix solucions globals i complexes. Aquest tipus de pràctica és habitual en diversos països de la Unió Europea des de finals dels anys noranta i es concentra, sobretot, a les grans ciutats i a les poblacions costaneres i turístiques com Sitges. Les condicions de vida precàries dels països d’origen dels venedors ambulants i la manca d’oportunitats laborals que es troben als països on s’instal·len han accentuat que molts d’ells vegin en el top manta una sortida d’emergència per poder sobreviure a una realitat més dura de la que s’esperaven.

El que les institucions no podem tolerar, però, és que la situació dramàtica d’unes persones sigui l’excusa per perpetuar una venda ambulant que, a més de no millorar la qualitat de vida dels qui la practiquen, infringeix la llei, genera mala imatge a la població que la pateix i discrimina econòmicament tots els comerciants que sí que paguen els seus impostos. Només a Catalunya, la Confederació de Comerç ha xifrat l’impacte negatiu del top manta en més de 100 milions d’euros anuals.

Un greuge comparatiu que reclama una resposta més eficaç i resolutiva que la que ara mateix ofereix el marc legal espanyol. Unes lleis estatals que envien els venedors ambulants detinguts només unes hores a comissaria per deixar-los lliures i sense càrrecs l’endemà mateix. 

Davant d’aquesta situació, el compromís de l’Ajuntament de Sitges segueix sent igual de ferm que fins ara: col·laborar amb les administracions i els cossos de seguretat per tal d’eradicar la venda ambulant a la vila, protegir el comerç de proximitat i garantir que les persones que es veuen abocades a aquesta pràctica puguin optar per altres vies a un futur millor.

dimecres, 10 de setembre de 2014

300 anys després, decidits per votar el nostre futur

Sitgetanes, sitgetans.

L'11 de Setembre de 1714, Barcelona va capitular davant les tropes borbòniques després d'un ferotge setge a la ciutat. Tot just ara fa 300 anys, els barcelonins i les barcelonines van defensar, no només el cap i casal, sinó la nació sencera, com tants altres pobles, viles i ciutats de Catalunya havien fet fins aleshores.

Sitges va caure sota domini borbònic un any abans, el 27 de juliol de 1713. Les tropes de Felip V van entrar a la vila i comarca i van eliminar les llibertats que els avantpassats sitgetans tenien amb l'ordenament polític català, sofrint repressió i destrucció. 27 de juliol de 1713 a Sitges, 11 de setembre de 1714 a Barcelona, dates fatídiques per a la llibertat perquè són les precursores del Decret de Nova Planta que abolí les institucions catalanes, establí la centralització i l'absolutisme monàrquic i prohibí la llengua catalana. Es perseguí la nació i, el que és més greu, es perseguiren sobre tot les persones.

300 anys després, aquest 2014, vivim en democràcia. Però, no en tenim prou. Volem que les persones, catalanes i catalans de tota diversitat, llengua, origen, ideologia i orientació, no se sentin menystingudes en cap de les seves il·lusions i projectes personals i col·lectius. Prou de menyspreus i indignitats de cap tipus. Perquè volem viure plenament com a nació al servei de les persones. Perquè volem deixar enrere aquesta frustració que sentim de no poder fer més per les persones perquè no tenim capacitat de decisió.

Poques nacions del món poden dir que el seu actual president és el president número 129 de la seva institució d'autogovern. Catalunya sí que ho pot dir. I això és així perquè Catalunya té la voluntat i el sentiment col·lectiu de ser poble i d'exercir-ne. La comunitat de totes les persones.

Aquest 11 de setembre de 2014, 300 anys després de perdre les llibertats nacionals i civils com a poble, 300 anys després del final de l'estat català dins la monarquia hispànica, 300 anys després, ens tornem a aixecar per manifestar que volem gaudir dels drets i dels reconeixements que corresponen als pobles lliures.

I ho fem amb el clam que aquesta nació mil·lenària vol votar. Vol decidir lliurement el seu futur, per posar-lo, amb totes les nostres voluntats i capacitats, al servei de totes les persones de la nació. Per fer un país millor que deixi enrere les penúries socials i econòmiques presents, que esborri la precarietat amb més justícia social i que es regeneri políticament eliminant tot el que s'ha pervertit de la democràcia, generant desconfiança, descrèdit i decepció. Volem aquest país millor, per nosaltres, pels nostres fills i néts, i pels que vindran.

Som un sol poble i tenim dret a decidir. I volem exercir aquest dret d'autodeterminació des del debat democràtic, amb actitud cívica i pacífica, de manera transversal i participativa, i amb el conjunt de la ciutadania catalana, la societat civil i les institucions junts.

Amb aquest objectiu, vivim i reivindiquem aquesta Diada Nacional del Tricentenari amb convenciment i determinació. 

Bona Diada. Visca Catalunya!