dimecres, 10 de setembre del 2014

300 anys després, decidits per votar el nostre futur

Sitgetanes, sitgetans.

L'11 de Setembre de 1714, Barcelona va capitular davant les tropes borbòniques després d'un ferotge setge a la ciutat. Tot just ara fa 300 anys, els barcelonins i les barcelonines van defensar, no només el cap i casal, sinó la nació sencera, com tants altres pobles, viles i ciutats de Catalunya havien fet fins aleshores.

Sitges va caure sota domini borbònic un any abans, el 27 de juliol de 1713. Les tropes de Felip V van entrar a la vila i comarca i van eliminar les llibertats que els avantpassats sitgetans tenien amb l'ordenament polític català, sofrint repressió i destrucció. 27 de juliol de 1713 a Sitges, 11 de setembre de 1714 a Barcelona, dates fatídiques per a la llibertat perquè són les precursores del Decret de Nova Planta que abolí les institucions catalanes, establí la centralització i l'absolutisme monàrquic i prohibí la llengua catalana. Es perseguí la nació i, el que és més greu, es perseguiren sobre tot les persones.

300 anys després, aquest 2014, vivim en democràcia. Però, no en tenim prou. Volem que les persones, catalanes i catalans de tota diversitat, llengua, origen, ideologia i orientació, no se sentin menystingudes en cap de les seves il·lusions i projectes personals i col·lectius. Prou de menyspreus i indignitats de cap tipus. Perquè volem viure plenament com a nació al servei de les persones. Perquè volem deixar enrere aquesta frustració que sentim de no poder fer més per les persones perquè no tenim capacitat de decisió.

Poques nacions del món poden dir que el seu actual president és el president número 129 de la seva institució d'autogovern. Catalunya sí que ho pot dir. I això és així perquè Catalunya té la voluntat i el sentiment col·lectiu de ser poble i d'exercir-ne. La comunitat de totes les persones.

Aquest 11 de setembre de 2014, 300 anys després de perdre les llibertats nacionals i civils com a poble, 300 anys després del final de l'estat català dins la monarquia hispànica, 300 anys després, ens tornem a aixecar per manifestar que volem gaudir dels drets i dels reconeixements que corresponen als pobles lliures.

I ho fem amb el clam que aquesta nació mil·lenària vol votar. Vol decidir lliurement el seu futur, per posar-lo, amb totes les nostres voluntats i capacitats, al servei de totes les persones de la nació. Per fer un país millor que deixi enrere les penúries socials i econòmiques presents, que esborri la precarietat amb més justícia social i que es regeneri políticament eliminant tot el que s'ha pervertit de la democràcia, generant desconfiança, descrèdit i decepció. Volem aquest país millor, per nosaltres, pels nostres fills i néts, i pels que vindran.

Som un sol poble i tenim dret a decidir. I volem exercir aquest dret d'autodeterminació des del debat democràtic, amb actitud cívica i pacífica, de manera transversal i participativa, i amb el conjunt de la ciutadania catalana, la societat civil i les institucions junts.

Amb aquest objectiu, vivim i reivindiquem aquesta Diada Nacional del Tricentenari amb convenciment i determinació. 

Bona Diada. Visca Catalunya!