dissabte, 29 de novembre del 2014

Nit de Premis Sitges 2014

INTERVENCIÓ FINAL A LA XVII NIT DE PREMIS SITGES
(El Retiro, 28 de novembre de 2014)

Senyores regidores, senyors regidors de l’Ajuntament de Sitges,
Presidenta de la Societat Recreativa El Retiro,
Presidents i components d’associacions, barris i entitats,
Guardonades i guardonats,


Sitgetanes i sitgetans que tant feu i tant estimeu la cultura, aquí presents al saló teatre del Retiro i els que ens seguiu en directe per Maricel Televisió i Canal Blau,




En primer lloc, gràcies a totes les persones que heu fet possible aquesta Nit de Premis, encapçalada per la Regidoria de Cultura i els seus col·laboradors. I moltíssimes felicitats a totes les persones i entitats que aquesta nit acabeu de rebreu un reconeixement pel vostre compromís amb la pintura, l’escultura, la literatura, la música i el cant, la història, la fotografia, la literatura, el periodisme, les tradicions ... en definitiva, la cultura del nostre municipi i del nostre país. Felicitats i gràcies per tot el que feu i per la vostra aportació en aquest àmbit, tant i tant transcendental per a la vila de Sitges i per a la catalanitat.

Per què... Què en seria de Sitges, sense la cultura?...
Amb tota seguretat, un Sitges molt diferent de com el coneixem.

Per un moment us podeu imaginar un Sitges sense el paisatge arquitectònic i urbanístic, tan antic com modern?... Un Sitges sense el seu parc escultòric al carrer?... sense la dansa, els seus balls populars i castellers, sense la col·lecció d’art municipal (des de l’Escola Luminista fins a l’art modern)?... sense les publicacions literàries i històriques i la programació d’esdeveniments i exposicions de totes les disciplines artístiques?...

I un Sitges sense el Festival de Cinema Fantàstic o un Festival de Cinema Fantàstic sense Sitges?... o sense altres festivals més recents, com el Festival de Jazz o la Festa de la Poesia?... o sense el Retiro i el Prado?... o sense l’escola municipal de música, l’Escola de Grallers, les bandes i grups de música, les batucades, o sense la Cobla Sitgetana –que enguany celebra els seus 50 anys i que, per cert, aquest vespre no ens poden acompanyar aquí perquè en aquest moment reben al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona el Premi a la Continuïtat. Per molts anys Cobla!–.

I un Sitges sense la seva xarxa de museus que ja avui forma part d’una de les estructures d’estat de la Catalunya present i futura?

I un Sitges sense la seva potent i diversa llista d’associacions que des del voluntariat treballen en pro de la cultura, amanint i dotant la intensa programació cultural de tot l’any?
Us podeu imaginar un Sitges sense tot això, per un moment?... difícil, oi?

El resultat seria un Sitges sense ànima. Perquè la cultura és la que mou el nostre poble.
Amb una trajectòria d’anys i panys, la cultura ha fet de Sitges una marca cultural pròpia, de consum intern, però també de projecció i de prestigi nacional i internacional.
Malgrat els durs moments econòmics i socials que hem viscut en els darrers anys, el moviment i la producció cultural de Sitges no ha minvat. I això ha estat gràcies, en primer lloc, a aquesta societat civil tan diversa, forta i implicada. I també al compromís públic amb la cultura, malgrat les dificultats adverses.

En cada Nit de Premis, m’ha agradat recordar que tinc el convenciment que la cultura, i sobre tot l’accés a la cultura, és un bé públic comú i bàsic de tota la ciutadania.
I en temps de retallades, no hem volgut que, la minva dels pressupostos municipals, hi afectés substancialment. Precisament per això: perquè la considerem un element fonamental del desenvolupament del “Sitges de les Persones”.

Així ho vam recollir en el Pla de Mandat 2011-2015 : “Garantirem unes polítiques de cultura que, des de la diversitat d’origen i referents, persegueixi l’enriquiment de la nostra pròpia cultura. Posarem l’èmfasi en la identitat, la trajectòria històrica, els valors i la llengua com a elements culturals bàsics, la diversitat cultural i en donar protagonisme a tots els agents de la societat civil de la cultura ... El suport a la creativitat i a la producció cultural tenen un valor clarament social”.

L’objectiu doncs no ha estat i és cap altre que impulsar a Sitges una gran xarxa de capital social. Una xarxa de ciutadanes i ciutadans compromesos que ajuden a fer créixer les persones a través de qualsevol manifestació cultural o educativa, però que també fan créixer Sitges fidels a un llegat històric i carregats d’energies i de diversitat cultural cap a la modernitat. En un Sitges amb més de 80 nacionalitats empadronades al municipi, no podia ser de cap altra manera.

Des de l’ajuntament hem impulsat aquest capital social (que és un capital cultural) amb i des d’un model participatiu. Sobre tot per garantir una major igualtat d’oportunitats en els accessos a la cultura, en el desenvolupament dels seus projectes i en un suport directe als creadors i impulsors de cultura. I aquest capital social, com a plantejament, l’hem impulsat a tot el municipi, tant a la vila, com al poble de Garraf com a Les Botigues. Un capital social desigualment distribuït podria generar diferències i desigualtats en l’interior del municipi. Just el contrari de les nostres responsabilitats públiques. Hem treballat en aquesta línia de suport directe a qualsevol iniciativa, de manera equilibrada, però encara hi ha molta feina a fer.

Cal continuar fent confluir la cultura més estretament vinculada a la tradició local amb la condició de Sitges com a pol d’atracció de les arts. I cal continuar recolzant la cultura de proximitat perquè té un doble valor: està feta a Sitges amb una visió global i perquè és de consum local. Aquesta dualitat és la que també fa de Sitges un indret privilegiat.

La nostra preocupació també ha estat dual:
    Primera dualitat: crear un clima i una relació de confiança per acompanyar el que entenem que és assolir aquest bé essencial, sobre tot amb tots vosaltres. És el principi de democràcia participativa el que ens ha guiat. Fer-vos participar a tots vosaltres, i fer-vos protagonistes, com a agents culturals, en aquest disseny i desenvolupament. La participació entesa també com una responsabilitat compartida (igual com estem fent amb el procés de participació sobre les inversions del Pressupost 2015 que, per primera vegada a Sitges, i amb el consens de tots els partits polítics de l’ajuntament, ha destinat 1 M€ a propostes fetes directament pels sitgetans i que la segona setmana de desembre sotmetrem a votació popular).

    I segona dualitat que ens ha preocupat: millorar les infraestructures culturals de Sitges, malgrat les limitacions pressupostàries. Aquí haig de dir que la col·laboració amb altres administracions ha estat fonamental, especialment amb la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el Ministeri de Foment. La premissa ha estat aquesta: restaurar i mantenir el gran patrimoni existent en infraestructures i crear nous actius com a pols culturals. Així, ara tenim en marxa:

1)    La reforma de la Biblioteca Santiago Rusiñol, que posarà la nostra biblioteca, inaugurada el 1936, al segle XXI, amb unes instal·lacions sense barreres arquitectòniques, fent-la per primera vegada accessible a tothom.
2)    Aviat es licitaran les obres de reparació de la teulada i restauració del saló teatre del Casino Prado, tal i com ens vam comprometre una Nit com aquesta.
3)    Els propers mesos seran molt intensos en la revisió del Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic, que posarà al dia la catalogació dels edificis històrics i artístics del nostre poble, tant públic com privats, que configuren el nostre paisatge més proper, afegint-hi per primera vegada elements naturals i etnogràfics, no contemplats fins ara.

4)    I en pocs dies inaugurarem el Cau Ferrat, la Casa Rocamora i el Museu Maricel de Mar, amb un nou discurs museogràfic i amb uns edificis totalment respectuosos amb el patrimoni de tots, després d’unes llargues obres amb canvi de projecte inclòs després de la reivindicació ciutadana i de la voluntat política de l’Ajuntament i de la Diputació.

Tanmateix, com us deia, hi ha molta feina a fer, el 2015 rebrem també tres noves notícies culturals molt positives per a Sitges: el Centre d’Interpretació de la Festa,   Can Falç   i   un nou festival d’abast nacional.
1  El Centre d’Interpretació de la Festa. Per acord municipal (i gràcies a la feina feta per un conjunt de ciutadans de Sitges que ho han debatut, redactat i proposat, i a que el Ple de l’Ajuntament ho ha aprovat), es posarà les bases d’aquest futur centre d’interpretació, preferentment a l’Escorxador; el centre on es mostrarà el patrimoni material i immaterial de la nostra Festa Major.

Segona bona notícia cultural: la casa de Can Falç. Gràcies a l’acord amb la Diputació de Barcelona i amb el Consorci del Patrimoni de Sitges, presentarem el futur equipament cultural de Can Falç del Passeig de la Ribera, amb un recorregut museístic sobre la història de Sitges, des de l’antiguitat als temps contemporanis, respectant el patrimoni i el llegat dels antics propietaris de Can Falç.

A Sitges tenim quatre museus d’art. I ara tindrem, per fi, un museu d’història de Sitges que ens mostri al món.

3  I tercera bona notícia. Gràcies a l’acord amb la Generalitat de Catalunya, celebrarem a Sitges la pròxima primavera de 2015, i per primera vegada –i amb la voluntat que Sitges en sigui la seva seu permanent–, el nou Festival de la Creativitat i la Innovació de Catalunya. El festival que vincularà i posicionarà Sitges en el món de la publicitat i de les noves tecnologies.

En definitiva, la lectura pública, les arts escèniques, l’arquitectura i el paisatge, els museus, la història, la publicitat, els artistes, els creadors, el teixit associatiu... són tots ells elements fonamentals de la nostra personalitat cultural i part del capital social que tota col·lectivitat necessita.

I són també la mostra del valor afegit que és la nostra marca Sitges, com a marca cultural. Una gran expressió de com som, com ens projectem i com entenem la vida.

Aquest matí li deia al President Artur Mas en la seva visita a Sitges  :

“President, tot aquest bagatge, tota aquesta experiència i vitalitat de la societat sitgetana la posem a disposició del País, de la seva recuperació econòmica i social, de la igualtat d’oportunitats i del camí cap a la llibertat”.

Acabo.

La Nit de Premis Sitges és un acurat retrat del Sitges cultural del nostre temps. Una nit en la que hem premiat trajectòries, en la que hem reconegut capacitats i en la que volem estimular el talent.
És una nit d’il·lusions i un signe de la vitalitat, de la creativitat i de la projecció de la nostra vila i del nostre país.

Diversitat cultural, sempre com un sol poble.
Diversitat cultural, sempre com una sola nació.



Moltes gràcies.

dijous, 27 de novembre del 2014

Nit de Premis: cultura de consum local i de visió global

La Nit de Premis Sitges és un acurat retrat del Sitges cultural dels nostres dies. Una nit que premia trajectòries, que reconeix capacitats i que estimula el talent. És una nit d’il·lusions, però també de justícia, perquè en el dibuix del Sitges cultural que hem construït entre tots al llarg de diverses generacions, els premis resulten necessaris i els homenatges, merescuts.

A la Nit de Premis hi conflueix la cultura més estretament vinculada a la tradició local amb la condició de Sitges com a pol d’atracció de les arts, que es reflecteix en els concursos i iniciatives que es convoquen a la vila i que tenen una dimensió internacional. La cultura de proximitat adquireix un doble valor: feta a Sitges amb visió global i acollida a Sitges per a consum local.

I aquesta dualitat es reflecteix en la nòmina de premiats i distingits que enguany recullen els seus guardons. La Nit de Premis és una fotografia d’aquest Sitges orgullós de la seva identitat i que, al mateix temps, es projecta portes enfora –al conjunt del país, però també més enllà– com un signe de vitalitat, talent, creativitat, projecció i catalanitat.

dijous, 6 de novembre del 2014

Jo participo al 9-N perquè vull decidir. I tu?

Aquest 9 de novembre se celebra el 25è aniversari de la caiguda del mur de Berlín. Sens dubte, un dels fets més rellevants de la història contemporània europea, ja que suposava la fi de la Guerra Freda i el règim soviètic i, al mateix temps, un impuls determinant per a la construcció d’una nova Europa que aspirava a conviure en pau i llibertat. Un quart de segle més tard, i en un mateix 9 de novembre, els catalans també volem enderrocar els murs que barren el pas als nostres drets més elementals. I és que la prohibició del nou 9-N, ideada pel govern espanyol i materialitzada per un Tribunal Constitucional molt allunyat de la imparcialitat, és un atac indiscriminat contra la llibertat d’expressió, la llibertat d’opinió i la llibertat de participació. Totes tres, per cert, reconegudes en la Declaració Universal dels Drets Humans.

La millor reacció davant la nul·la voluntat de diàleg de l’Estat espanyol és una mobilització massiva que ompli les urnes de paperetes, per poder demostrar al món sencer que la voluntat d’autodeterminació de la societat catalana és, a banda de legítima, més vigent i majoritària que mai. És per això que animo tots els sitgetans i sitgetanes a sumar-se a la cita participativa d’aquest diumenge per opinar sobre el futur polític de Catalunya. Aquest és el compromís personal que vaig assumir com a batlle, conjuntament amb els meus companys de govern, quan divuit entitats sitgetanes ens van demanar, durant l’última Diada Nacional de Catalunya, que els càrrecs electes de la vila féssim tot el que estigués a les nostres mans perquè els ciutadans de Sitges poguessin exercir el dret a decidir.

La nostra lleialtat a les institucions catalanes, i el nostre suport a la seva proposta de procés participatiu, es materialitzarà aquest diumenge amb l’obertura de dos punts de participació (a l’institut Joan Ramon Benaprès i a l’institut Vinyet) i amb serveis especials i gratuïts de transport urbà per facilitar el desplaçament de totes les persones que ho necessitin. Tot plegat, per contribuir al desenvolupament d’una jornada reivindicativa i festiva en què, més enllà del vot particular de cadascú, el conjunt de sitgetans i catalans hem de tornar a demostrar que formem part d’una societat cívica, pacífica, democràtica i amb una gran capacitat d’organització.

Aquest 2014, 300 anys després que Catalunya perdés les seves llibertats nacionals, els ciutadans d’aquest país volem expressar a les urnes quin camí ha de traçar el nostre futur col·lectiu. Els referèndums d’Escòcia i el Quebec –pactats prèviament amb els governs del Regne Unit i el Canadà– són la prova més evident que els reptes polítics del segle XXI no es poden resoldre, com intenta fer el govern espanyol, amb prohibicions i negacions més pròpies d’Estats autoritaris que no pas de democràcies modernes i avançades. El president Mas ho recorda sovint: les lleis es fan per servir i escoltar les persones, no per prohibir i silenciar els seus anhels.

Aquest 9 de novembre, els catalans tornarem a escriure una pàgina destacada de la nostra mil·lenària història. La gran diferència és que, aquesta vegada, tenint en compte l’opinió de tothom. El destí de Catalunya només depèn de tots i cadascun de nosaltres. Jo participaré al 9-N perquè vull decidir-lo. A tu no t’agradaria fer el mateix?