dimecres, 23 de desembre del 2015

Turisme: realitats i compromisos

El 2015 ha estat un bon any turístic. La temporada de platges, les dades anuals de pernoctacions i de negoci, i l’organització d’esdeveniments ens ho confirmen. Han estat bons resultats, que cal saber administrar amb la serenor suficient, però amb la confiança argumentada per continuar el camí. Aquests tres eixos (platges, congressos i esdeveniments) són les tres rutes –necessàries totes tres, i complementàries entre elles– que ens permeten mantenir una bona posició. Però al mateix temps constitueixen en cada cas reptes de futur. Si som capaços d’administrar adequadament el moderat creixement i, al matex temps, generar i aprofitar les oportunitats que en sorgeixin en els tres camps, ens assegurarem el futur.

1. Platges
No cal que us digui la importància crucial que té el turisme de platges a Sitges. És cert que només amb les platges no podríem mantenir el nostre nivell actual… Però sense unes platges competitives, probablement, tindríem el nostre futur hipotecat. Per aquest motiu, aquest 2015 –com el 2014 i el 2013– no vam dubtar ni un segon en portar sorra a les platges per salvar la temporada. Els temporals dels últims anys –especialment, el 2014– havien amenaçat greument la temporada de platges. I sense temporada de platges, a Sitges, tot trontolla.

Sóc plenament conscient que les accions dels últims estius per guanyar sorra són puntuals i purament cojunturals. No constitueixen cap solució a llarg termini, sinó salvar les respectives temporades. De manera imprescindible. La solució per evitar que cada estiu haguem d’invertir nous recursos en aquesta acció passa per la regeneració definitiva de les platges de Sitges. Fa més de 20 anys que Sitges espera aquest projecte, que, fins ara, cap Ministeri ha presentat amb els avals i requisits que requereix una actuació d’aquest tipus. En els darrers mesos, però, hi hem estat treballant amb diferents agents per concretar el projecte necessari, que volem pactar amb el nou Ministeri que sorgeixi de les eleccions de diumenge vinent. La tinent d’alcalde, Aurora Carbonell, junt al regidor Jordi Mas i jo mateix, ens hi hem ficat de ple en aquest projecte, que requerirà paciència, habilitat i el suport d’altres administracions on poguem fer sentir la nostra veu.

2. Pernoctacions
L’estiu del 2015 ha estat notablement satisfactori. I el conjunt de l’any ens aporta uns resultats globalment positius, gràcies també a la plena recuperació de la destinació de congressos. Enguany, hi ha hagut un increment global en l’organització i recepció de convencions i el turisme d’empresa, que confirma dues tendències:
  • D’una banda, una millora dels indicadors econòmics a Catalunya, que confirmen la solidesa de la nostra economia, malgrat els mals auguris interessats.
  • I, d’una d’altra, que el posicionament de la nostra vila com a  localitat de congressos guanya cos i millora resultats. Sitges ha tornat a ser, enguany, la segona localitat de Catalunya en organització de congressos, després d’haver perdut aquesta condició durant uns anys. I això ens omple de satisfacció.
A l’espera de tancar les dades de l’exercici, el 2015 haurà permès superar la xifra dels 600 esdeveniments professionals a Sitges i un volum de negoci global de 40 milions d’euros repartits entre tots els agents directament o indirectament implicats en el sector de serveis.
Les dades i els resultats són positius i conviden a una contiguda satisfacció. Però hem de ser conscients que altres localitats també estan celebrant uns bons resultats del 2015. La competència és cada cop més gran i vosaltres sabeu, millor que ningú, que cada contracte i client requereix una atenció i esforç suplementari.

A Sitges, certament, tenim uns elements molt importants que avalen la nostra aposta pel turisme de convencions. Tenim la marca –això és indiscutible–. Tenim una experiència de generacions en gestionar polítiques i equipaments turístics. I, a més de la ubicació privilegiada, tenim un parc hoteler adaptat a les necessitats, tot i algunes millores que cal plantejar de cara al futur. 

Però ens falten encara algunes eines, que fins ara podien ser necessàries, però que cada vegada més es presenten com imprescindibles. Aquest és el cas d’un recinte firal i congressual, que doni resposta a una realitat i demanda creixent. Aquest és un repte, tant del sector privat com del públic, que hem d’afrontar conjuntament d’immediat. No podem esperar més, perquè tenim el risc de perdre-hi trens.
Per aquest motiu, el Govern Municipal hem inclòs en el Pla de Mandat iniciar el camí per a culminar el projecte de dotar Sitges d’una infraestructura d’aquest tipus. Un equipament que ens asseguri el futur en el turisme de convencions i firal, però, al mateix temps, per retenir el present. Si no ho fem, si continuem mirant cap a una altra banda pensant que ja tenim la marca i les altres virtuts que ara us esmentava, seríem en risc de fer un pas enrere.

En aquest sentit, les administracions i el sector turístic, hem d’actuar com una sola veu, que uneixi esforços i vehiculi necessitats. El primer pas és decidir quin perfil –i també quina ubicació– ha de tenir aquest recinte. I, paral·lelament, explorar totes les possibilitats existents i cercar els inversors adequats. Per aquest motiu, Joan Anton, en les properes setmanes us convocarem a una trobada que ha de sentar les bases d’aquest equipament necessari i en la qual us presentarem els treballs preliminars.

3. Esdeveniments
Si els dos primers pols dels reptes de futur (platges i turisme de convencions) requereixen un esforç suplementari, el tercer no ha d’aparèixer en cap cas relegat. Em refereixo a l’organització d’esdeveniments destinats a fer de Sitges un punt d’atracció rellevant. És a dir, festivals, fires, iniciatives sectorials o equipaments culturals, com els reformats museus, que la setmana vinent farà un any que vam tornar a obrir i que constitueixen una targeta de presentació excel·lent: en el primer any han rebut 50.000 visites.

Enguany, hem afegit dos festivals més al nostre calendari estable. D’una banda, el Sitges Next, el festival d’innovació i comunicació, que va aplegar el mes d’abril 500 creatius i publicitaris, alguns arribats dels Estats Units. Ja hi estem treballant en la següent edició. I, d’una altra, fa tot just deu dies, el Sitges Christmas Festival, que ens ha permès reforçar el nostre posicionament com a localitat del patchwork, ampliant l’oferta amb un esdeveniment complementari i també de qualitat.

Paral·lelament, estem treballant en dos festivals que volem que siguis especialment visibles i significatius. En primer lloc, un festival internacional de música, que celebraríem els mesos d’estiu als Jardins de Terramar. Seria un festival a l’estil dels de Cap Roig, Perelada o Pedralbes, en el qual se citin grups de perfils i músiques variades, que permetin generar un cartell de qualitat i atractiu. I, per una altra, un festival d’esports d’estiu, en el qual l’Aurora Carbonell i la Carme Almirall ja hi estan treballant per al 2017.

Volem fer de Sitges una terra de festivals. El que Cannes va ser a França en la segona meitat del segle XX, volem que Sitges ho sigui, no només a Catalunya, sinó al conjunt del Mediterrani occidental. La regidora de Cultura, Rosa Tubau, està estudiant altres propostes de festivals per impulsar en els propers anys i configurar d’aquesta manera un calendari estable que posicioni Sitges com la primera localitat catalana, al marge de Barcelona, en aquest àmbit, i amb clara projecció internacional. I per continuar avançant en aquest terreny, el recite firal i congressual resultarà cada cop més imprescindible.

La setmana passada el Patronat del Festival de Cinema i va confirmar les dades de creixement registrades enguany, que se situen en un 20% més d’entrades venudes i 10.000 notícies aparegudes als mitjans de comunicació. Una eina de promoció, com veieu, extraordinària i que continua creixent. Per aquest motiu, enguany hem volgut sumar noves pantalles i activitats repartides per tot el poble, amb la intenció que l’impacte directe del Festival es notés de manera clara també al centre de la vila.

El compromís del Govern Municipal és clar i inequívoc en l’aposta per dotar Sitges dels instruments necessaris. Tant com a alcalde com a diputat de Turisme de la Diputació, una condició de la qual, sense cap mena de dubte, Sitges en surt guanyant. El Pla de Mandat –que podeu consultar al web de l’Ajuntament– recull aquests objectius per sartisfer els reptes de futur que ens hi hem marcat: fer de Sitges una vila emprenedora, que abanderi un turisme de qualitat i sostenible i que esdevingui una capital cultural amb vocació internacional.

dijous, 3 de desembre del 2015

Cultura amb caràcter

Regidores, regidors de l’Ajuntament de Sitges; president i consellera de la Corporació Catalana de Mitjans Àudiovisuals; presidents i presidentes d’entitats; creadors, gestors culturals, estudiosos, representants d’associacions i col·lectius, molt bona nit a tothom.

En primer lloc, deixeu-me felicitar els autèntics protagonistes d’aquesta nit: els premiats en les diferents categories d’aquesta vetllada. El necessari reconeixement públic al vostre talent –siguin per trajectòries o per fets concrets– és el principal motor que justifica aquesta vetllada. Avui, ens reunim aquí, essencialment per a ressaltar: 
  • Les brillants trajectòries del fotògraf Tony Keeler i del periodista Albert Sáez; 
  • La reivindicació cultural de la gastronomia associada a la creativitat i a la qualitat –com demostren el Club de Tast i el bar El Cable–; 
  • Les suggerents obres de Gonzalo Romero i Dogny Abreu, guanyadors dels premis Sanvisens de pintura i Pere Jou d’escultura –que subratllen la condició de Sitges com a pàtria de les arts–; 
  • El paper fonamental en la nostra cultura que representa el Grup d’Estudis Sitgetans;
  • I, en aquesta mateixa línia, els interessants treballs que han fet les tres joves premiades amb el Carbonell i Gener i que posen en valor la tasca d’estudi i difusió sobre la nostra història i realitat local.
A tots vosaltres, moltes felicitats.

Ara fa un any, quan vam celebrar la Nit de Premis Sitges 2014, vaig voler compartir amb vosaltres tres projectes culturals que esdevindrien protagonistes en els mesos següents. Us vaig parlar, en primer lloc, de la reobertura dels museus Cau Ferrat i Maricel, després d’una profunda i acurada reforma, que havia permès mantenir i conservar els elements patrimonials. Avui, onze mesos després de la seva reobertura, els nostres museus han rebut més de 50.000 visites i han assumit un paper rellevant en el mapa no només cultural, sinó social i, fins i tot, econòmic de la nostra vila. Els museus actuen com a pols dinamitzadors de Sitges i contribueixen decididament a situar-nos en el pol de l’excel·lència cultural.

L’altre projecte que vaig subratllar a la Nit de Premis de l’any passat també estava vinculat al patrimoni: la reforma de la Biblioteca Santiago Rusiñol. Dissabte passat vam organitzar la segona jornada de portes obertes per veure la biblioteca –un dels edificis del conjunt de Maricel– buida; sense les prestatgeries i mobles que tornaran a ocupar-la en els propers mesos. La tasca de reforma i restauració de la biblioteca ens ha permès subratllar el seu esperit noucentista i recuperar alguns dels elements originals de fa cent anys.

I el tercer punt de la Nit de Premis d’ara fa un any va ser l’anunci de la celebració a Sitges del festival de comunicació i publicitat de Catalunya, el Sitges Next, del qual vam organitzar la primera edició el passat mes d’abril i en el que ja estem treballant en la segona convocatòria, també l’abril vinent. Sitges és una terra de festivals, que volem reivindicar i potenciar encara més. A més del de cinema –el primer a nivell mundial en el seu sector i que aquest any ha experimentat un significatiu creixement–, a Sitges hi conviuen altres festivals sectorials que ens permeten dibuixar un quadre cultural, que, en la seva totalitat, té una força extraordinària: jazz, tango, clàssica, pop, folklore catalano-irlandès, ecologia, música al port… Ara volem completar aquest itinerari de festivals amb noves sumes i estem planificant altres iniciatives. És el cas del proper festival de música a l’estiu, que tindrà un format plural i heterogeni, sota criteris de qualitat i un repte ambiciós.

Dimecres vaig tenir la satisfacció de presentar als mitjans –acompanyat de la tinent d’alcalde Aurora Carbonell i del portaveu del Govern, Pep Moliné– el Pla de Mandat 2015-2019. El Pla de Mandat és l’eina que presenta les línies d’actuació i els principals eixos del Govern Municipal. El Pla de Mandat actual recull sis eixos i, com no podia ser de cap altra manera, un està centrat en la política cultural. L’hem anomenat “Cultura amb caràcter”.

La política cultural que estem dissenyant per a aquesta legislatura té un repte molt marcat: 
  • Fomentar el valor cultural com a expressió de la diversitat local,
  • Reforçar-lo com a eina de promoció socioeconòmica 
  • I dotar-lo dels instruments i eines necessaris per a que actuï com canal de creativitat, talent i participació.
Fixeu-vos que estem subratllant diferents conceptes:
  1. Patrimoni
  2. Infraestructures
  3. Creativitat
  4. Talent
  5. Participació
  6. Cohesió social
La suma d’aquests elements dibuixen la “cultura amb caràcter” amb la qual volem identificar el camí cultural dels propers anys. I en què es tradueix això?
  • En els propers mesos presentarem el Forfet cultural. Es tracta d’una eina que ha de promocionar les activitats culturals, apropar-les al conjunt dels ciutadans i contribuir a allò tan desitjat que és la seva promoció i difusió, a través d’accions que afavoreixin la seva participació. El forfet pretén ser una eina al servei de la cultura, que estimuli el seu consum tant per als sitgetans i veïns del conujnt del Penedès, com per als visitants i turistes.
  • Obrirem Can Falç com a museu públic i centre patrimonial. Ja estem treballant per a que l’emblemàtic edifici de baix a mar exposi com era la vida agrícola, marinera i la indústria sabatera de Sitges i, al mateix temps, actuï com un espai generador d’iniciatives culturals i turístiques.
  • Estem treballant amb la Generalitat en l’adquisició per al poble de Sitges de l’edifici del Patronat. Abandonat des de fa prop de 20 anys, el Patronat està destinat a ser un edifici al servei de la cultura de Sitges i de les seves entitats.
  • Hem elaborat el projecte del Centre d’Interpretació de les Festes, un espai destinat a actuar com a seu i, alohra, com a centre difusor de les festes més siginificatives del nostre calendari: la Festa Major, el Carnaval i el Corpus.
  • Implementarem un mercat d’art periòdic, que ofereixi la possibilitat de difondre i projectar l’obra dels nostres artistes i, al mateix temps, que actuï com a pol d’atracció de talent. Paral·lelament, estem treballant en la creació de la Biennal d’artistes sitgetans, una plataforma que aporti visibilitat i presència als nostres artistes, a través d’exposicions, trobades i concursos. 
  • I, com us indicava abans, tenim molt avançat el projecte per a crear el Festival Internacional de Música de Sitges. Està destinat a ser una cita que presenti un programa de qualitat, que permeti atreure a Sitges estrelles de gèneres diversos i reforci significativament l’oferta cultural d’estiu, com tenen en aquests moments diverses poblacions de la costa. 
  • Amb aquest nou Festival –i altres propostes que ens han fet arribar– crearem un mapa estable de Festivals, que permeti potenciar la vila com una terra generadora i receptora d’iniciatives culturals amb visió nacional i, en alguns casos, projecció internacional.
Aquests són alguns –no pas tots– els projectes i iniciatives destacades que hem dissenyat per a la política cultural dels propers anys. Són les diferents potes d’un projecte major: que Sitges exerceixi la seva condició de capitalitat cultural, a través de:
  • Esdeveniments concrets;
  • La promoció de la creativitat i el talent, 
  • La dotació dels equipaments necessaris, 
  • La creació d’eines que facilitin l’accés a la cultura; 
  • I de la reforma, restauració i recuperació del nostre patrimoni en termes d’adaptació a les noves necessitats, però sobretot, de conservació i protecció de la nostra història i llegat.
I en aquesta empresa per aconseguir reforçar el caràcter cultural de Sitges i la seva condició capital, hi ha un element fonamental. Crucial. A Sitges, probablement, més que en qualsevol altre lloc: la societat civil. És a dir, les entitats, les associacions i els col·lectius culturals, cívics i festius, que constitueixen un motor generador d’iniciatives culturals, de cohesió social i de canalització de la participació.

Durant els anys passats, les entitats heu hagut de patir una de les cares més amargues de la crisi: la que fa referència a la reducció de subvencions i recursos. El col·lapse financer en el qual van entrar algunes institucions va repercutir directament en la capacitat econòmica de les entitats. Actualment, les condicions i l’entorn han millorat. I en el cas de l’Ajuntament de Sitges, la recuperació econòmica ha permès recuperar terreny perdut i millorar prestacions i suport econòmic.

Però, com sabeu, la millora dels recursos ha vingut acompanyada d’altres entrebancs, com el que ens sotmet la Intervenció General.  Els nous entorns de control de la despesa pública s’han traduït en l’aplicació de lleis d’àmbit estatal que exerceixen una fiscalització accentuada dels recursos públics. D’entrada, us haig de dir que algunes d’aquestes mesures són necessàries per assegurar-nos un bon ús dels diners públics i, així ho comparteixo. Però també és cert que la interpretació de determinats processos admet visions diferents. I a Sitges ho estem patint per part de càrrecs de designació estatal en el funcionariat del nostre Ajuntament. 

Les entitats que rebeu finançament públic heu d’estar sotmesos, lògicament –i com no pot ser d’una altra manera–, a la verificació que l’ús d’aquests diners s’efectua de manera correcta. Però aquest procés no es pot efectuar d’esquena a la realitat associativa, cívica i cultural de la nostra vila. Per aquest motiu, us haig de comunicar que estem cercant i trobant les vies necessàries per solucionar els bloquejos als quals us han sotmès les subvencions municipals d’aquest 2015 i dels anys anteriors. En les properes setmanes us farem arribar els criteris i mesures adoptats. Complint la legalitat, la nostra voluntat és que cap entitat de Sitges deixi de rebre ni un sol euro de les subvencions acordades. 

També us haig de comunicar que d’ara endavant resultarà imprescindible seguir els rigorosos criteris que estableix la llei per a rebre les subvencions acordades. Estem preparant una sessió formativa amb vosaltres per fer més planer el camí. De manera que les traves burocràtiques no siguin cap impediment per a continuar aprofundint i desenvolupant un sistema cultural sòlid i estable, on les entitats juguen un paper crucial. El paper de l’Ajuntament en el nostre sistema cultural ha de ser el de facilitar la creació d’esdeveniments que s’adaptin a les necessitats, respectin la idiosincràcia de Sitges i aportin valor públic, sigui de la dimensió que sigui. Perquè a la cultura cal mesurar-la en criteris quantitatius (quan és el cas), però sobretot, qualitatius. 

Associacionisme, creativitat, talent, difusió, equipaments, protecció del patrimoni, cultura popular, festivals… Fixeu-vos quines són les paraules que us he anotat. Són les que distingeixen una cultura amb caràcter. La necessària per a reforçar la nostra condició de capitalitat cultural.

Moltes gràcies a tots.
Discurs de la Nit de Premis Sitges (27 de novembre de 2015)

dimecres, 28 d’octubre del 2015

Reducció d’impostos, suport als emprenedors

El Ple va aprovar dilluns la proposta del Govern Municipal per a reduir la pressió fiscal en les Ordenances de taxes i preus públics del 2016. La proposta elaborada pel Govern per als impostos municipals del proper any suposa una reducció de la pressió fiscal, així com un suport decidit a l’economia productiva, amb bonificacions als emprenedors i les petites empreses, aportades pel mateix Ajuntament.

Les Ordenances municipals del 2016 presenten una reducció d’impostos, que els sitgetans i les empreses locals notaran de manera directa en les seves economies. L’Impost de Béns Immobles i la recollida de residus domiciliaris i comercials tindran rebaixes significatives. En el cas de l’IBI, l’Ajuntament reduirà el tipus del 0,83% actual al 0,779% per als particulars i del 0,841% al 0,789% en els locals d’oci i d’hostaleria. La reducció està orientada a ser un suport a les economies de famílies i d’empreses i, al mateix temps, compensar l’augment de la base liquidable d’aquest impost establerta pel Govern de l’Estat en la darrera revisió cadastral. 

Paral·lelament, les Ordenances inclouen una reducció del 10% en tota mena de recollida, tractament i eliminació de residus. En el cas dels locals comercials, aquesta reducció pot arribar a ser del 50%, segons les característiques i tipologia.

El projecte de preus i tarifes del 2016 també dedica una atenció especial i suport rellevant als emprenedors, les petites empreses, les cooperatives i l’ocupació. El projecte inclou mesures concretes en aquest capítol, amb l’objectiu d’afavorir l’economia i fomentar l’ocupació. Entre aquestes mesures hi ha la bonificació del 50% de la taxa d’activitats econòmiques i empresarials per als menors de 35 anys i la bonificació d’aquesta mateixa taxa en fins el 40% per la contractació de treballadors indefinits. El paquet també inclou bonificacions en les taxes per a la creació de cooperatives, que poden a arribar a ser del 100%.

Aquestes accions tenen un missatge polític molt clar i definit pel Govern Municipal: reduir la pressió fiscal, neutralitzar –en la mesura del possible– la càrrega impositiva del Govern de l’Estat, fomentar la dinamització econòmica i estimular l’ocupació.

Aquestes accions han estat possibles gràcies a la gestió econòmica i financera dels darrers anys, primer per part del regidor Jordi Mas i actualment sota la batuta de Pep Moliné. Si ara fa quatre anys no haguéssim aplicat les mesures correctives necessàries –i especialment una política de reducció del deute i control de la despesa–, ara mateix no seríem en condicions de realitzar les actuals propostes per a reduir la pressió fiscal i donar suport a l’activitat econòmica.

dijous, 8 d’octubre del 2015

El Festival obre noves portes per créixer en dimensió i posicionament

Divendres inaugurem la 48a edició del Sitges – Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya. El Festival arriba enguany amb l’habitual interès que desperten les seves interessants propostes cinematogràfiques –esperades i anhelades per un públic fidel i entusiasta–, però al mateix temps amb un complet programa d’activitats paral·leles repartides per diversos punts del municipi i una aposta per fer del certamen un focus d’atracció de la indústria audiovisual.

El Festival, no ens cansarem de dir-ho, és una extraordinària carta de presentació i promoció de Sitges. Probablement, la més important, si més no des del punt de vista quantitatiu resulta totalment inigualable. Les dades així ho confirmen: l’impacte econòmic directe que el Festival té sobre Sitges supera els 2,5 milions d’euros i el mediàtic arriba als 60 milions, segons els càlculs elaborats l’any passat per una consultoria sobre les gairebé 14.000 notícies que va generar el Festival, moltes de les quals en els mitjans més importants de Catalunya i l’Estat.

Ho hem vist ja en els darrers dies a través de suplements monogràfics en els mitjans més importants, que han permès imprimir de nou el nom de Sitges i vincular-lo a una de les principals manifestacions culturals que té el país. Però aquest any el Festival fa un nou pas endavant en desenvolupar un vessant paral·lel, que permetrà fer-lo créixer com a esdeveniment, però al mateix temps enriquir-lo professionalment. Es tracta de les accions impulsades per atreure el món de la indústria catalana. El Festival ha convocat trobades i pitchs de presentacions de projectes, que constitueixen un primer pas per a que Sitges, a més de tenir el primer festival de cinema fantàstic el món i la primera manifestació audiovisual de Catalunya, es doti també d’un espai que afavoreixi el mercat sectorial i les oportunitats per als nous talents. 

Aquest 2015, el Festival ha obert dues altres portes importants. Per una banda, l’ampliació de pantalles, amb la creació d’un nova sala de cinema al mateix Hotel Melià, però al mateix temps, amb l’adaptació de diferents espais en altres hotels i edificis del centre de la vila (com el mateix Palau de Maricel), amb l’objectiu d’ampliar la influència territorial i repartir-ne el moviment. I, per altra banda i de la manera paral·lela, ha establert el Circuit Fantàstic: una passarel·la comercial repartida per carrers, places i barris de Sitges, que permet respirar el Fantàstic pels quatre costats i amb plena intensitat. Amb aquesta iniciativa –a la qual s’hi han sumat 180 establiments– tots hi guanyem: el Festival i els comerciants i hotelers. És a dir, Sitges.

dilluns, 14 de setembre del 2015

Diada Nacional 2015

Senyores regidores, senyores regidors de l’Ajuntament de Sitges,
Alcalde Jordi Serra, Alcalde Pere Junyent, Alcalde Jordi Baijet,
Entitats, clubs esportius, associacions, sindicats, formacions polítiques,
Escola de Grallers i Colla Jove de Castellers de Sitges,

Sitgetanes, sitgetans, 
Benvolgudes i benvolguts compatriotes,

La Diada Nacional ens torna a convocar, un any més, a proclamar i a reivindicar els nostres drets com a nació. Com a poble.
L’Onze de setembre ens ensenya, any rere any, que al llarg de la història hi ha hagut moltíssimes persones que han defensat el país, fins i tot amb la seva pròpia vida, per uns anhels de llibertat que mai han arribat del tot. 
Avui, en la figura dels herois i de les heroïnes de 1714, els homenatgem a tots. I en particular a Sitges ho fem en la figura del Doctor Bartomeu Robert. El descendent sitgetà que, sent alcalde de Barcelona, depurà el cens electoral contra les pràctiques del caciquisme imperant, i protagonitzà la protesta del tancament de caixes per l’augment injust de les contribucions a l’estat.
Per tant, avui recordem i homenatgem l’esforç tenaç i continuat de tantes generacions de catalanes i catalans, també sitgetans, que al llarg de la història, fins avui mateix, han permès que Catalunya seguís viva, treballant incansablement per mantenir la seva identitat, integrant tothom i, d’aquesta forma, traçant el camí d’una Catalunya en llibertat.


Des del principi de la celebració, l’Onze de setembre sempre ha tingut un caràcter reivindicatiu. Però, ara, commemorar la pèrdua de les llibertats i de l’estat propi el 1714 ha agafat encara més transcendència.
Els darrers Onze de setembre són, per damunt de tot, reivindicatius, de manera majoritària i massiva. Cap moviment democràtic i cívic, en el conjunt de tota Europa, és equiparable i comparable amb el d’aquests darrers Onze de setembre.
Està clar que el poble català no es troba còmode amb la situació política actual i amb el seu encaix territorial. I per això, d’una manera multitudinària surt al carrer per reivindicar-se i per exigir: poder decidir. 
Cada Onze de setembre hem deixat de pensar més en el 1714, per pensar més en els nostres fills i nets.

Per una part molt àmplia de la població de Catalunya (per cert, una gran xarxa ciutadana molt transversal) ja no n’hi prou amb la voluntat de continuar sent un poble que cada Diada reclama reconeixement i respecte a la seva identitat. Aquesta part molt àmplia de Catalunya avui reclama tenir més eines per viure millor. I això per a molts vol dir la construcció d’un nou estat, modern, social i a l’avantguarda. Un exemple al món. 
Aquesta reclamació és la que s’ha expressat:
-  en les mobilitzacions de les darreres Diades.
- també (i això és el més important) en els resultats de les diverses convocatòries electorals dels darrers anys
-  i, també, en el resultat del procés participatiu del passat 9 de novembre sobre el futur polític de Catalunya. 
Així, de manera continuada, o bé a través de les urnes, o bé a través de les decisions del Parlament, o bé a través de les mobilitzacions ciutadanes i del suport popular, el poble ha manifestat tenir dret a decidir el seu futur, de manera democràtica, i de voler exercir aquest dret. 
Petició que, en qualsevol cas, no ha estat atesa ni compresa per les institucions estatals. 
Així, en aquesta línia :
S’ha intentat fer un referèndum acordat i no s’ha permès.
S’ha promogut una consulta no vinculant i no s’ha permès.

Per tant, en poques setmanes, les urnes convocades de nou donaran un mandat per als propers mesos i anys. 

Tota la gent del país, i només la gent del país, decidirà que ha de ser Catalunya. Quina Catalunya volem, per governar-la cada dia, òbviament, però també per si vol (o no) ser un nou estat d’Europa.


En aquest procés, el món municipal és fonamental com a peça clau de proximitat amb els nostres veïns i veïnes, pel coneixement de la realitat, per la capacitat de resposta amb recursos i per ser una estructura al servei del benestar i del progrés. Però també és una peça clau de la construcció nacional de Catalunya, ja que n’és la primera estructura d’estat.
Les passades eleccions municipals, democràticament (ho torno a dir: democràticament), es van escollir els representants populars al nostre ajuntament. Per primera vegada a la història tenim una àmplia majoria sobiranista en el ple de l’Ajuntament, donat l’alt nombre de regidors i regidores que s’han manifestat clarament a favor de la independència. Majoria que se suma a l’àmplia xarxa de suport civil i social que lluita per canviar les coses definitivament i de manera democràtica (ho torno a dir: de manera democràtica).
Per tant, la democràcia parlarà les properes setmanes. I la democràcia dirà cap a on hem d’anar. I el resultat tindrà aquest valor: han parlat les urnes.


Sigui quin sigui el resultat, vull deixar molt clar, i de manera solemne en aquesta Diada Nacional del 2015, que aquest país no trenca ni trencarà cap convivència, ni exclou ni exclourà ningú perquè desitgi o no desitgi tenir un estat propi.  Només s’exigeix respecte per la majoria, i respecte per la voluntat democràtica que sorgeixi de les urnes.

 “Sitges tampoco excluye ni excluirá a nadie, como nunca ha hecho en democracia.  Todos estamos convocados a dar nuestra opinión con el voto.
Sea cual sea el resultado, continuaremos construyendo esta sociedad juntos, respetando la voluntad de la mayoría expresada en las urnas, porque por encima de catalanistas somos demócratas. 
Continuaremos trabajando juntos por el progreso y el bienestar de todos”.


 “Sitges does not exclude anyone, as has never done in a democracy. 
We are all called to give our opinion with the vote.
Whatever the result, we will continue building this society together, respecting the wish of the majority, because above all we are democrats
We will continue working together for the progress and the well-being of everyone”.


 “Sitges n'exclut pas n'importe qui, comme il l'a jamais fait dans une démocratie. 
Nous sommes tous appelés à nous prononcer avec le vote.
Quel que soit le résultat, nous allons continuer à travailler ensemble afin de construire cette société, parce qu'avant toute chose, nous sommes démocrates
Nous allons continuer à travailler ensemble pour le progrès et le bien-être de tous”.


En aquesta construcció nacional i social hi som cridats tots. Les més de vuitanta nacionalitats que vivim a Sitges també. Tots tenim la responsabilitat de fer una comunitat més justa, més equitativa i més pròspera. I tots estem cridats també a decidir el nostre futur col·lectiu.
La Catalunya de l’immediat present i futur la decidirem lliurement, entre totes i tots, i de manera democràtica i pacífica. Però, el que està clar és que, més enllà del resultat, continuarem sent això: una única comunitat en la diversitat, en la igualtat i en la cohesió social. Aquest és el gran valor de la democràcia. 
Avui, però, celebrem, com mereix, la nostra Diada amb el reconeixement pels que ja no hi són, amb la pluralitat de tots nosaltres i amb l’esperança dels que han de venir, en un futur que tots volem millor.


Visca Catalunya!

dimecres, 9 de setembre del 2015

Ban de la Diada Nacional 2015

Sitgetanes, sitgetans,

Un any més, l’11 de setembre ens convoca a proclamar i reivindicar els nostres drets com a nació. Uns drets nacionals que són també els drets de les persones a viure amb dignitat i millor. Drets de tota la ciutadania catalana sigui quin sigui el seu origen, la seva parla, el seu pensament, la seva orientació sexual. Drets i justícia social, també, de totes les més de vuitanta nacionalitats que vivim i convivim a Sitges tot l’any.

Tothom és convocat a aquesta Diada perquè el compromís és amb tothom. El país que construïm no exclou ningú. La Catalunya de l’immediat present i futur la decidirem lliurement, entre totes i tots, i de manera democràtica i pacífica, les properes setmanes. Però, el que està clar és que continuarem sent una única comunitat en la diversitat, la igualtat i la cohesió social.

Defensem les nostres arrels en aquesta Diada, tinguem l’esperança de la plena llibertat, però sempre com un sol Poble.


Visca Catalunya!

dimarts, 11 d’agost del 2015

L’equilibri entre turisme i residencial

El darrer Ple Municipal va aprovar la modificació del Pla d’Usos vigent, que regula la normativa per al desenvolupament de negocis i altres activitats econòmiques o l’ocupació de la via pública, entre d’altres elements. La revisió és una actuació necessària per a ordenar una via pública que últimament està generant massa maldecaps motivats, d’una banda, per la manca d’instruments que permetin realitzar una lectura més estricta de la normativa actual i, per l’altra, el –en ocasions– descompensat equilibri entre el Sitges turístic i el Sitges residencial.

L’actual Pla d’Usos data del 2006, quan la realitat econòmica de Sitges era sensiblement diferent a l’actual. Aquella normativa va estar orientada a evitar la proliferació d’agències immobiliàries i oficines d’entitats financeres, que s’expandien arreu copant bona part dels locals públics en lloguer. Actualment, els sectors econòmics que proliferen estan orientats –en les més diverses varietats– al turisme, la restauració i el sector serveis en general. Sitges viu d’aquesta economia i és bo que tingui puixança, ja que el seu benefici es reparteix entre amplis sectors de la població (propietaris, treballadors, distribuïdors, proveïdors…). Però, al mateix temps, també és cert que cal establir una regulació estricta que eviti alguns excessos.

L’actual normativa té alguns forats i permet dobles lectures que ha generat situacions poc aconsellables, com àmplies ocupacions de via pública i una proliferació de determinats negocis que no afavoreixen la imatge que ha de distingir Sitges com a localitat turística de qualitat. L’Ajuntament necessita eines per establir aquestes regulacions i el Pla d’Usos n’és una imprescindible.

La tinent d’alcalde de Promoció Econòmica, Turisme i Platges, Aurora Carbonell, serà l’encarregada de liderar aquesta revisió. Ho farà escoltant i fent participar els agents econòmics i socials (amb una atenció especial al Gremi d’Hostaleria com  organisme representatiu del sector) i les diferents forces amb presència municipal. En aquesta revisió ens hi juguem molt, però estic plenament convençut que, de la mà de l’Aurora i amb la participació dels diferents sectors, sabrem dur a bon port aquest objectiu.

Sitges és una localitat eminentment turística. Fa més de 50 anys que és així i volem que ho continuï sent en el futur. Que ningú no es pensi que limitarem el desenvolupament de la nostra activitat econòmica perquè estarà del tot punt equivocat. Al contrari, és perquè volem potenciar el turisme que necessitem un nou Pla d’Usos que en reguli el seu desenvolupament. I en aquesta aposta pel turisme de qualitat haurem d’acotar aquelles varietats que no aportin valor afegit i que, fins i tot, en limitin el seu creixement.

Volem un Sitges turístic fort, però també el volem compatible amb el necessari descans dels seus veïns. Sitges ha de continuar sent una porta oberta als diferents perfils turístics que enriqueixen la nostra població (el familiar, el cultural, el de negocis, el d’oci, el gai…), però tots han de conviure en la millor harmonia possible. I això no és fàcil. Per aquest motiu, necessitem eines i instruments que ajudin a aconseguir-ho. I el Pla d’Usos ens les ha de proporcionar.

divendres, 17 de juliol del 2015

Les polítiques socials són prioritàries

En les darreres setmanes he tingut l’oportunitat de reunir-me amb diversos representants de les entitats socials que treballen a la vila des de diferents àmbits (assistencial, de prevenció, estructurals, de coordinació…). Acompanyat de la regidora de Benestar Social, Mireia Rossell, les reunions i trobades formen part d’un pla d’actuació que té com a finalitat realitzar un seguiment de primera mà dels problemes i reptes socials, treballar conjuntament amb els agents implicats, dissenyar les actuacions específiques i, al mateix temps, col·laborar-hi aportant els recursos que siguin al nostre abast.

Les polítiques socials, ara i abans, continuen sent una prioritat per a aquesta alcaldia. Durant la legislatura anterior vam impulsar iniciatives significatives en aquesta matèria, com el Carnet Blau per a col·lectius necessitats, el menjador social, la municipalització del casal d’avis de Joan Maragall o l’increment de les aportacions econòmiques a les entitats que hi treballen en el sector. La nova legislatura iniciada ara fa un mes referma i amplia aquest compromís. El pacte subscrit amb els nostres companys de Govern situa en més d’un 60% les actuacions i compromisos en matèria social per part de l’Ajuntament en aquesta legislatura. Les polítiques socials són per a nosaltres una prioritat i adquireixen una necessitat en circumstàncies com les actuals, en què moltes famílies i col·lectius pateixen la cara més amarga de la crisi.

El benestar de les persones constitueix la base de la nostra acció. I, per aquest motiu, hem iniciat la legislatura radiografiant les polítiques que duen a terme les diferents entitats del sector, amb la finalitat d’establir una coordinació i suport actiu que faciliti les seves tasques i detallar al màxim els suports necessaris.

La col·laboració entre l’Administració i els agents implicats resulta cabdal i indispensable. Així ho hem pogut veure aquesta mateixa setmana en l’actuació que s’ha realitzat amb uns indigents que requerien un suport social immediat. Gràcies al treball amb les entitats del sector, aquesta actuació s’ha pogut dur a terme en la fórmula aconsellada pels tècnics i experts.

Estem treballant en un pla de propostes socials, que actuarà com a full de ruta i que permetrà reforçar aquesta xarxa de col·laboració entre l’Administració i les entitats. Les polítiques socials són prioritàries.

dilluns, 15 de juny del 2015

Discurs d'investidura Alcaldia 2015 - 2019

Senyores Regidores, senyors Regidors,
Ex - Alcaldes,
Senyors Jutges de Pau,
Senyor Secretari, senyora Interventora Municipal,
Benvolgudes sitgetanes i sitgetans de tots els barris de la Vila, del poble de Garraf i de les Botigues.

En primer lloc, deixeu-me donar el meu més sincer agraïment als dos grups municipals –Convergència i Unió i Esquerra Republicana de Catalunya-  que, amb el vot de les seves regidores i regidors, acaben de recolzar la meva candidatura a l’Alcaldia de Sitges. 
Gràcies pel vostre suport. Estic convençut que farem molt bon equip i que treballarem incansablement per tirar endavant els acords de govern signats entre ambdues formacions polítiques.
Felicitats a tots i cadascun dels regidors i regidores que acabeu de prendre possessió del càrrec. Enhorabona per la vostra elecció i un desig de sort i encert en la vostra dedicació que comença avui.

Com va passar, tot just fa 4 anys, accedeixo per segon mandat consecutiu a l’Alcaldia de Sitges. I ho faig amb una gran emoció i alhora amb una gran il·lusió. 
Accepto l’encàrrec democràtic d’aquest ple municipal amb vocació de servei i amb una barreja equilibrada de responsabilitat i d’humilitat. 

I també de reconeixement. De reconeixement per totes els alcaldes que m’han precedit, i que van dedicar part de la seva vida al servei d’aquest poble: Jordi Serra, Josep Cots, Pere Junyent i Jordi Baijet. I la de tantes regidores i regidors que al llarg de les 9 legislatures de democràcia han entregat esforços i perseverança a Sitges i a la seva gent.
El meu reconeixement per a ells i també per als que els van antecedir en temps democràtics i de la república, inclús sofrint repressió, persecució i mort, quan també l’Ajuntament de Sitges es va comprometre pel municipalisme i per les llibertats nacionals.
A tots ells i elles, el meu reconeixement.

Comencem avui un nou mandat, però també una nova etapa per la nostra democràcia municipal.
El resultat de les eleccions municipals ha configurat un consistori amb 8 grups municipals. 
Avui, dos d’ells, engeguen el mandat amb un compromís compartit.

Però la governabilitat de Sitges necessita de la participació, de la implicació –i permeteu-me dir, també, del compromís i de la valentia- de més formacions polítiques, representades en aquest consistori.

Per tant, el nostre, serà un govern obert a altres sensibilitats, un govern de diàleg, disposat a sumar voluntats, en la línia de l’acord de govern signat entre CiU i Esquerra. 

La igualtat d’oportunitats, el desenvolupament i el creixement de les persones en tot el seu cicle vital, el progrés, seran l’ànima de l’alcaldia i del govern. Valors procedents dels principis de la socialdemocràcia i dels valors republicans, com la llibertat, la justícia social, la igualtat, la inclusió i la solidaritat en el marc de la nostra societat democràtica.

Com us deia, el camí d’aquesta legislatura no el farem sols. És un clar convenciment. 
Comptarem en primer lloc amb tots els treballadors i treballadores d’aquest ajuntament i dels seus ens autònoms, veritables motors de l’aplicació de les polítiques públiques. 

Escoltarem i col·laborarem amb els sectors econòmics, professionals i gremials de Sitges, empreses i sindicats. Recolzarem i prendrem decisions compartides amb les entitats socials, culturals, esportives, cíviques i veïnals del nostre municipi. Concertarem amb altres administracions per aconseguir el seu suport per tirar endavant els projectes necessaris. I atendrem tots i cadascun dels veïns i veïns de Sitges, les seves preocupacions, les seves il·lusions i els seus reptes.


El nostre serà un govern d’ampliació de les polítiques socials i de les de desenvolupament econòmic i cultural, i també un govern compromès amb el País.
5 grans eixos guiaran la nostra acció i treball :

1) Les polítiques socials.

2) La dinamització econòmica.

3) La promoció cultural. 

4) La via pública i uns serves públics de qualitat, en tots els barris de la vila, del poble de Garraf i de les Botigues.

5) El govern obert i la participació ciutadana.

Aquests eixos es fonamenten en la premissa que l’èxit polític és per aquelles societats que perceben les necessitats públiques i saben satisfer-les.

El compromís amb la transició nacional del País serà absolut. Compromís que no només serà del govern local, sinó que, ho serà de l’ajuntament en el seu conjunt, ja que, per primera vegada a la història, aquest ple municipal és majoritàriament independentista perquè així ho ha votat el poble de Sitges.

Les eleccions plebiscitàries del proper 27 de setembre, com a horitzó, fan necessari acords molt amplis a arreu del país. Des de Sitges també ho impulsarem, des del propi ajuntament, i amb la societat civil del municipi. 

Treballarem en favor del procés constituent del nou estat català independent. I posem, des d’avui mateix, aquest ajuntament a disposició de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, del Govern, del Parlament i de les entitats socials sobiranistes.

Farem nostres les paraules del poeta sitgetà David Jou, quan parla de la   “voluntat de ser, de fer, de dir, de servir, de sumar” .
Diu el poeta Jou :
“Nació : ho seguirem essent
mentre no ens resignem a plegar,
mentre la voluntat de ser-ho
ens faci sentir més vius, més grans”.

Acabo amb un apunt personal.
Em vaig acostar a la política activa quan tenia només 16 anys.
I ho vaig fer a la Joventut Nacionalista de Catalunya, la formació juvenil de Convergència Democràtica. I ho vaig fer perquè ja aleshores volia la llibertat nacional del meu país. Per això vaig entrar en política. 

De la colla d’amics, companys d’institut i coneguts d’adolescència i joventut, alguns ens vam iniciar en la política activa en aquella etapa. Cadascú en una formació diferent, segons el seu pensament. Amb molts d’ells ens hem anat retrobant en política, i en l’ajuntament, al llarg dels anys. També avui. I això ens fa una especial il·lusió, pel compromís personal de tants anys, cadascú en el seu àmbit.

En l’acció política vam veure, des de la pluralitat, que podríem ser un instrument per millorar la situació de les persones més properes, per millorar el nostre entorn més immediat, per millorar Sitges. 

Algunes persones miren al món, i diuen: PER QUÈ?. Nosaltres érem, som, dels que miren al món i diem: PER QUÈ NO?

Aquesta és l’ànima que ens mou i que mourà els 21 regidors i regidores. 
L’experiència dels darrers quatre anys em porta a afirmar que el que realment val la pena (a part dels grans projectes de poble, complexes però molt necessaris), són aquelles petites històries personals, molt sovint discretes i silencioses, que són les que fan gran aquest servei públic i que donen valor veritable a la política.


Dono gràcies a la vida, per tant, per aquesta nova oportunitat que em dona de poder continuar servint Sitges i la seva gent des de l’alcaldia.

Dono gràcies a la meva família. A la meva mare que em deu estar escoltant, gràcies a la tasca dels mitjans de comunicació, des de casa, i que fa uns mesos no haguéssim pensat mai que podria tornar a viure aquest moment. 

Dono gràcies als meus amics i amigues pel seu recolzament sincer i constant.

Avui és d’aquells dies que a mi m’hagués agradat ser, en aquest mateix moment, a un petit poble aragonès.

I a ell, el Carlos, la meva parella, li hagués agradat ser en aquest mateix moment, en aquest saló de plens. 

Però no ha pogut ser. Ell també està prenent possessió del càrrec de regidor en el seu ajuntament. 
Permeteu-me, doncs, que el petó més sentit d’aquest migdia l’enviï a Aragó.


Acabo, ara sí.

Un està enamorat, quan s’adona que una altra persona és única. Doncs, us reafirmo que estem, que estic, enamorat cegament de Sitges.


Diuen que “Els somnis només moren si moren els seus somniadors”.

Doncs, sitgetans i sitgetans, somiem. Somiem molt.

Però no fantasies, sinó el somni de construir, dia a dia, pas a pas, un Sitges millor en una Catalunya lliure i millor.


Moltes gràcies.


Miquel Forns i Fusté
Batlle de Sitges


Sitges, 13 de juny de 2015 

dimecres, 11 de març del 2015

Un festival de publicitat per a reforçar el prestigi i la projecció de Sitges


Ahir vam presentar Sitges Next, el nou festival d’innovació en comunicació i new media, que organitzarem els dies 17 i 18 d’abril vinents a Sitges. Es tracta de la culminació d’un projecte del mateix Ajuntament en el qual hem estat treballant durant dos anys i que ara hi veu la llum amb un engrescador cartell, que ja ha despertat l’interès inicial del sector i els aficionats.

La voluntat de crear un festival de publicitat a Sitges neix d’un paràmetre d’èxit que fa anys que ha funcionat en altres poblacions: ciutats que tenen grans festivals de cinema i que s’han dotat també del seu festival de publicitat. Els casos de Canes i Sant Sebastià són els més simptomàtics. Però també n’hi ha d’altres, com Venècia, Berlín o Austin. I amb aquesta iniciativa hem volgut que Sitges segueixi un model d’èxit. Tenim l’experiència en l’organització de festivals de relleu internacional, tenim les infraestructures necessàries, tenim l’estructura organitzativa de la Fundació del Festival de Cinema i tenim ganes de fer un salt endavant. Sitges necessita iniciatives com aquesta, que aporten un valor afegit extraordinari, i que ens ajudin a posicionar la vila en un entorn de qualitat, de projecció i de prestigi.

En el camí fins la creació d’aquesta edició inicial del Sitges Next hem comptat amb uns aliats fonamentals. En primer lloc, la Generalitat de Catalunya, a través de l’Institut Català de les Empreses Culturals. Des del moment que vaig exposar el projecte al director de l’ICEC, Jordi Sellas, hi va donar ple suport i ens vam posar a treballar plegats, sota tres eixos: 1, que el festival fos el nacional de Catalunya, com ho és el del cinema. 2, que tingués vocació internacional. I 3, que comptés amb la complicitat i participació dels agents implicats, és a dir, el sector de la comunicació i la publicitat.
I en aquest sentit ha estat fonamental el suport del sector per a pilotar el projecte: hi són presents el Col·legi de Publicitaris i Relacions Públiques de Catalunya, l’Associació Empresarial de Publicitat, el Mobile World Capital, la Universitat Ramon Llull i la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. Tots ells formen part del Consell Assessor del Sitges Next. Per a Sitges, reunir institucions d’aquest prestigi entorn un projecte local amb vocació internacional suposa un valor que cal tenir en consideració.

La ubicació del Sitges Next en el calendari ens permet completar el circuit que va de Carnaval al mes de maig amb activitats constants i que aporten un turisme amb valor afegit. Una de les nostres obsessions durant aquesta legislatura ha estat la reordenar el calendari d’esdeveniments i festes del segon tram de l’hivern i començament de primavera. Es tracta d’una època que permetia potenciar més en el calendari turístic. Per aquest motiu, hem mantingut constants reunions amb els organitzadors de cada esdeveniment per tal que uns i altres no competissin i poguessin programar-se complementàriament i amb comoditat en el calendari, amb la finalitat que cada setmana hi hagi una cita de relleu. Aquest cap de setmana, és el torn del Festival Internacional de Patchwork i la Botiga al carrer; després, serà el ral·li, la Fira d’art, la Fira d’scrap, el Sitges Next… Turisme de qualitat i projecció amb valor afegit.

dilluns, 9 de febrer del 2015

Ban de Carnaval

Sitgetanes i sitgetans.

El compte enrere ha començat i ja esperem l'inici del Carnaval. Tot i que fins el dia 12, Dijous Gras, haurem d'esperar el començament del programa oficial d'actes de la festa més multitudinària i antiga del nostre calendari – datat documentalment del segle XV, el Carnaval porta setmanes manifestant-se en molts racons de la vila. Des del treball incessant al Carrossòdrom fins a les infinites trobades i reunions d'aquells que desinteressadament treballen perquè la festa funcioni. Una tasca individual amb un resultat col·lectiu, que es podrà veure a les rues de la Disbauxa i l'Extermini i també a les rues infantils. 

Aquest any, a més, comptem amb un afegit nou: les graderies de La Fragata, que seran un dels punts de màxima exhibició per a les colles. Al comandament de Sa Majestat Carnestoltes i la Reina del Carnaval, sitgetanes i sitgetans viurem una setmana intensa de màgia, color i festa. A Erem Pocs i a Carrusel Carnaval, sort en aquesta aventura. El poble us espera per compartir amb vosaltres el resultat de mesos de treball.

Sense perjudici de la legalitat vigent en matèria d'horaris d'obertura d'establiments, aquest Consistori recomana amb encariment a tots els empresaris relacionats amb el sector de l'oci nocturn a respectar la normativa vigent que marca la Generalitat de Catalunya pel que fa a regulació horària on s'estableix que, per tal que tothom pugui gaudir de la festa, els establiments respectin els horaris de tancaments, que aquest any s'han vist ampliats a petició del sector.

Des de l'Ajuntament, demanem no estacionar cap vehicle fora dels espais degudament senyalitzats i evitar entorpir el recorregut de les rues de la Disbauxa i l'Extermini. D'acord amb la normativa relacionada amb els estacionaments antireglamentaris, aquest Ajuntament no es pot fer responsable dels desperfectes materials que es puguin ocasionar com a conseqüència del desenvolupament dels actes del Carnaval.

També recomanem a tots els veïns que viuen en els carrers per on transcorren les rues (tant les infantils com les del vespre) que evitin treure la brossa tant diumenge com dimarts, amb l'objectiu de facilitar el pas a les carrosses. També es podran dipositar les deixalles als contenidors, la majoria dels quals quedaran oberts. Una recomanació que fem extensiva als establiments de restauració que haurien d'abstenir-se de treure el vidre diumenge i dimarts de Carnaval.

El Carnaval és festa, però no és descontrol. Vull demanar a tots els que d'alguna o altra forma hi participeu que el celebreu amb civisme i respecte. Dos aspectes fonamentals de convivència que permetran que res destorbi l'ambient i l'alegria d'aquesta festa.

M'agradaria també poder felicitar a la Comissió de Carnaval que, encapçalada per Carles Garcia, ha implementat ajustos per millorar el desenvolupament de la celebració. Aquest any, mantenim l'horari de les rues infantils, diumenge a les 12 hores i dimarts a les 15 hores, i comencem la Disbauxa i l'Extermini a les 20 hores, mitja hora més tard que l'any anterior.

No vull deixar d'agrair a les entitats, Societat Recreativa El Retiro, Casino Prado Suburense, Grup dels Independents del Carnaval, i a les colles del Poble Sec, de les Cases Noves i del Club Natació, la seva funció i paper imprescindible perquè tot rutlli i per treballar per fer més gran el Carnaval.

Només em resta animar-vos a gaudir i a participar d'aquesta festa que enalteix valors com el treball en equip, el valor de fer entitat i de el valor de fer Sitges. Compartiu el Carnaval, les alegries i no deixeu de sumar-vos als actes que tant la Comissió com les entitats han preparat perquè tornem a celebrar un dels millors Carnavals del món.

Visca Sitges i bon Carnaval!

divendres, 30 de gener del 2015

Conservar abans que construir: el patrimoni com a valor i necessitat

Dilluns vinent, 2 de febrer, celebrarem una audiència pública sobre el projecte de rehabilitació i adaptació de Can Falç, un dels edificis més emblemàtics de Sitges, situat al Passeig de la Ribera. L’Ajuntament de Sitges i la Diputació de Barcelona hi hem estat treballant plegats des de l'inici del mandat per a impulsar un pla que permeti que Can Falç es converteixi en un nou museu per a Sitges. L’esperada recuperació de Can Falç per a ús públic suposa la culminació d’un pla de reforma i protecció del patrimoni impulsat per l’Equip de Govern en l’actual legislatura i que ha tingut com a destins els Museus, la Biblioteca, l’edifici del Prado i el catàleg de protecció arquitectònica.

Un dels eixos del nostre projecte per a la legislatura 2011-15 portava un títol prou explícit: “Conservar abans que construir”. Era un els punts del programa de la campanya electoral del 2011, i que posteriorment vam recollir en el Pla de Mandat. Després d’uns anys d’abús en la construcció i creixement urbanístic –amb més d’un desastre pel mig–, Sitges necessitava tornar a posar en valor el ric patrimoni arquitectònic, artístic i natural que ens ha estat llegat. Per aquest motiu, l’Ajuntament havia de convertir-se en un agent actiu en la defensa d’aquesta cultura, a través d’accions concretes i, al mateix temps, com a pilot d’un política que asseguri que en el futur no es tornaran a cometre desgràcies tirant a terra edificis, que haurien d’haver estat rehabilitats i recuperats.

Aquesta és l’essència del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Sitges –coneguts com Catàleg–, que estem realitzant actualment. Aquest nou pla duplicarà el nombre d’edificis protegits, que no podran ser enderrocats sota cap concepte, i a més inclourà altres elements concrets, tant d’edificis com de conjunts urbanístics o espais naturals. El Catàleg és l’eina bàsica que assegura la conservació patrimonial de Sitges. El darrer data de 1991 i, tot i que ja fa prop de deu anys, que es va revisar el Pla General, encara no s’havia actualitzat un document que ja té prop de 25 anys i que necessita ampliar-se per evitar més actuacions inapropiades.

La redacció del nou Catàleg simbolitza l’essència del nostre compromís amb la protecció del patrimoni. Paral·lelament, les accions de reformes dels Museus, la Biblioteca, el Prado o Can Falç constitueixen la praxis d’aquesta cultura, que permet desenvolupar accions concretes.

En la reforma del Cau Ferrat i el Museu de Maricel vam establir un projecte que evitava agressions arquitectòniques i que salvava les limitacions d’espai amb solucions imaginatives, però que en tot cas eren respectuoses amb la conservació patrimonial. El resultat, com heu pogut veure, ha estat molt satisfactori i la sensació generalitzada de les 16.000 persones que hi han accedit als museus en el primer mes després de la reobertura ha estat notablement positiva.

També és el cas de la Biblioteca Santiago Rusiñol, que estem restaurant, tot mantenint el seu valor patrimonial, ja que es trobava en un estat d’estructura molt deficitari. L’actuació permetrà gaudir d’una Biblioteca amb millors prestacions per als usuaris i, sobretot, que garanteixi la continuïtat d’un edifici d’alt valor.

També a l’edifici patrimonial del Prado hi intervenim, gràcies a la col·laboració de la Diputació de Barcelona, per a realitzar una reforma que era necessària i d’interès general per al municipi, que assegurarà la rehabilitació d’un edifici emblemàtic. Mentre que amb l’actuació de Can Falç, a més de la rehabilitació, guanyarem un nou centre museogràfic, que enriquirà la nostra oferta cultural i turística de qualitat.