dimecres, 23 de desembre del 2015

Turisme: realitats i compromisos

El 2015 ha estat un bon any turístic. La temporada de platges, les dades anuals de pernoctacions i de negoci, i l’organització d’esdeveniments ens ho confirmen. Han estat bons resultats, que cal saber administrar amb la serenor suficient, però amb la confiança argumentada per continuar el camí. Aquests tres eixos (platges, congressos i esdeveniments) són les tres rutes –necessàries totes tres, i complementàries entre elles– que ens permeten mantenir una bona posició. Però al mateix temps constitueixen en cada cas reptes de futur. Si som capaços d’administrar adequadament el moderat creixement i, al matex temps, generar i aprofitar les oportunitats que en sorgeixin en els tres camps, ens assegurarem el futur.

1. Platges
No cal que us digui la importància crucial que té el turisme de platges a Sitges. És cert que només amb les platges no podríem mantenir el nostre nivell actual… Però sense unes platges competitives, probablement, tindríem el nostre futur hipotecat. Per aquest motiu, aquest 2015 –com el 2014 i el 2013– no vam dubtar ni un segon en portar sorra a les platges per salvar la temporada. Els temporals dels últims anys –especialment, el 2014– havien amenaçat greument la temporada de platges. I sense temporada de platges, a Sitges, tot trontolla.

Sóc plenament conscient que les accions dels últims estius per guanyar sorra són puntuals i purament cojunturals. No constitueixen cap solució a llarg termini, sinó salvar les respectives temporades. De manera imprescindible. La solució per evitar que cada estiu haguem d’invertir nous recursos en aquesta acció passa per la regeneració definitiva de les platges de Sitges. Fa més de 20 anys que Sitges espera aquest projecte, que, fins ara, cap Ministeri ha presentat amb els avals i requisits que requereix una actuació d’aquest tipus. En els darrers mesos, però, hi hem estat treballant amb diferents agents per concretar el projecte necessari, que volem pactar amb el nou Ministeri que sorgeixi de les eleccions de diumenge vinent. La tinent d’alcalde, Aurora Carbonell, junt al regidor Jordi Mas i jo mateix, ens hi hem ficat de ple en aquest projecte, que requerirà paciència, habilitat i el suport d’altres administracions on poguem fer sentir la nostra veu.

2. Pernoctacions
L’estiu del 2015 ha estat notablement satisfactori. I el conjunt de l’any ens aporta uns resultats globalment positius, gràcies també a la plena recuperació de la destinació de congressos. Enguany, hi ha hagut un increment global en l’organització i recepció de convencions i el turisme d’empresa, que confirma dues tendències:
  • D’una banda, una millora dels indicadors econòmics a Catalunya, que confirmen la solidesa de la nostra economia, malgrat els mals auguris interessats.
  • I, d’una d’altra, que el posicionament de la nostra vila com a  localitat de congressos guanya cos i millora resultats. Sitges ha tornat a ser, enguany, la segona localitat de Catalunya en organització de congressos, després d’haver perdut aquesta condició durant uns anys. I això ens omple de satisfacció.
A l’espera de tancar les dades de l’exercici, el 2015 haurà permès superar la xifra dels 600 esdeveniments professionals a Sitges i un volum de negoci global de 40 milions d’euros repartits entre tots els agents directament o indirectament implicats en el sector de serveis.
Les dades i els resultats són positius i conviden a una contiguda satisfacció. Però hem de ser conscients que altres localitats també estan celebrant uns bons resultats del 2015. La competència és cada cop més gran i vosaltres sabeu, millor que ningú, que cada contracte i client requereix una atenció i esforç suplementari.

A Sitges, certament, tenim uns elements molt importants que avalen la nostra aposta pel turisme de convencions. Tenim la marca –això és indiscutible–. Tenim una experiència de generacions en gestionar polítiques i equipaments turístics. I, a més de la ubicació privilegiada, tenim un parc hoteler adaptat a les necessitats, tot i algunes millores que cal plantejar de cara al futur. 

Però ens falten encara algunes eines, que fins ara podien ser necessàries, però que cada vegada més es presenten com imprescindibles. Aquest és el cas d’un recinte firal i congressual, que doni resposta a una realitat i demanda creixent. Aquest és un repte, tant del sector privat com del públic, que hem d’afrontar conjuntament d’immediat. No podem esperar més, perquè tenim el risc de perdre-hi trens.
Per aquest motiu, el Govern Municipal hem inclòs en el Pla de Mandat iniciar el camí per a culminar el projecte de dotar Sitges d’una infraestructura d’aquest tipus. Un equipament que ens asseguri el futur en el turisme de convencions i firal, però, al mateix temps, per retenir el present. Si no ho fem, si continuem mirant cap a una altra banda pensant que ja tenim la marca i les altres virtuts que ara us esmentava, seríem en risc de fer un pas enrere.

En aquest sentit, les administracions i el sector turístic, hem d’actuar com una sola veu, que uneixi esforços i vehiculi necessitats. El primer pas és decidir quin perfil –i també quina ubicació– ha de tenir aquest recinte. I, paral·lelament, explorar totes les possibilitats existents i cercar els inversors adequats. Per aquest motiu, Joan Anton, en les properes setmanes us convocarem a una trobada que ha de sentar les bases d’aquest equipament necessari i en la qual us presentarem els treballs preliminars.

3. Esdeveniments
Si els dos primers pols dels reptes de futur (platges i turisme de convencions) requereixen un esforç suplementari, el tercer no ha d’aparèixer en cap cas relegat. Em refereixo a l’organització d’esdeveniments destinats a fer de Sitges un punt d’atracció rellevant. És a dir, festivals, fires, iniciatives sectorials o equipaments culturals, com els reformats museus, que la setmana vinent farà un any que vam tornar a obrir i que constitueixen una targeta de presentació excel·lent: en el primer any han rebut 50.000 visites.

Enguany, hem afegit dos festivals més al nostre calendari estable. D’una banda, el Sitges Next, el festival d’innovació i comunicació, que va aplegar el mes d’abril 500 creatius i publicitaris, alguns arribats dels Estats Units. Ja hi estem treballant en la següent edició. I, d’una altra, fa tot just deu dies, el Sitges Christmas Festival, que ens ha permès reforçar el nostre posicionament com a localitat del patchwork, ampliant l’oferta amb un esdeveniment complementari i també de qualitat.

Paral·lelament, estem treballant en dos festivals que volem que siguis especialment visibles i significatius. En primer lloc, un festival internacional de música, que celebraríem els mesos d’estiu als Jardins de Terramar. Seria un festival a l’estil dels de Cap Roig, Perelada o Pedralbes, en el qual se citin grups de perfils i músiques variades, que permetin generar un cartell de qualitat i atractiu. I, per una altra, un festival d’esports d’estiu, en el qual l’Aurora Carbonell i la Carme Almirall ja hi estan treballant per al 2017.

Volem fer de Sitges una terra de festivals. El que Cannes va ser a França en la segona meitat del segle XX, volem que Sitges ho sigui, no només a Catalunya, sinó al conjunt del Mediterrani occidental. La regidora de Cultura, Rosa Tubau, està estudiant altres propostes de festivals per impulsar en els propers anys i configurar d’aquesta manera un calendari estable que posicioni Sitges com la primera localitat catalana, al marge de Barcelona, en aquest àmbit, i amb clara projecció internacional. I per continuar avançant en aquest terreny, el recite firal i congressual resultarà cada cop més imprescindible.

La setmana passada el Patronat del Festival de Cinema i va confirmar les dades de creixement registrades enguany, que se situen en un 20% més d’entrades venudes i 10.000 notícies aparegudes als mitjans de comunicació. Una eina de promoció, com veieu, extraordinària i que continua creixent. Per aquest motiu, enguany hem volgut sumar noves pantalles i activitats repartides per tot el poble, amb la intenció que l’impacte directe del Festival es notés de manera clara també al centre de la vila.

El compromís del Govern Municipal és clar i inequívoc en l’aposta per dotar Sitges dels instruments necessaris. Tant com a alcalde com a diputat de Turisme de la Diputació, una condició de la qual, sense cap mena de dubte, Sitges en surt guanyant. El Pla de Mandat –que podeu consultar al web de l’Ajuntament– recull aquests objectius per sartisfer els reptes de futur que ens hi hem marcat: fer de Sitges una vila emprenedora, que abanderi un turisme de qualitat i sostenible i que esdevingui una capital cultural amb vocació internacional.

dijous, 3 de desembre del 2015

Cultura amb caràcter

Regidores, regidors de l’Ajuntament de Sitges; president i consellera de la Corporació Catalana de Mitjans Àudiovisuals; presidents i presidentes d’entitats; creadors, gestors culturals, estudiosos, representants d’associacions i col·lectius, molt bona nit a tothom.

En primer lloc, deixeu-me felicitar els autèntics protagonistes d’aquesta nit: els premiats en les diferents categories d’aquesta vetllada. El necessari reconeixement públic al vostre talent –siguin per trajectòries o per fets concrets– és el principal motor que justifica aquesta vetllada. Avui, ens reunim aquí, essencialment per a ressaltar: 
  • Les brillants trajectòries del fotògraf Tony Keeler i del periodista Albert Sáez; 
  • La reivindicació cultural de la gastronomia associada a la creativitat i a la qualitat –com demostren el Club de Tast i el bar El Cable–; 
  • Les suggerents obres de Gonzalo Romero i Dogny Abreu, guanyadors dels premis Sanvisens de pintura i Pere Jou d’escultura –que subratllen la condició de Sitges com a pàtria de les arts–; 
  • El paper fonamental en la nostra cultura que representa el Grup d’Estudis Sitgetans;
  • I, en aquesta mateixa línia, els interessants treballs que han fet les tres joves premiades amb el Carbonell i Gener i que posen en valor la tasca d’estudi i difusió sobre la nostra història i realitat local.
A tots vosaltres, moltes felicitats.

Ara fa un any, quan vam celebrar la Nit de Premis Sitges 2014, vaig voler compartir amb vosaltres tres projectes culturals que esdevindrien protagonistes en els mesos següents. Us vaig parlar, en primer lloc, de la reobertura dels museus Cau Ferrat i Maricel, després d’una profunda i acurada reforma, que havia permès mantenir i conservar els elements patrimonials. Avui, onze mesos després de la seva reobertura, els nostres museus han rebut més de 50.000 visites i han assumit un paper rellevant en el mapa no només cultural, sinó social i, fins i tot, econòmic de la nostra vila. Els museus actuen com a pols dinamitzadors de Sitges i contribueixen decididament a situar-nos en el pol de l’excel·lència cultural.

L’altre projecte que vaig subratllar a la Nit de Premis de l’any passat també estava vinculat al patrimoni: la reforma de la Biblioteca Santiago Rusiñol. Dissabte passat vam organitzar la segona jornada de portes obertes per veure la biblioteca –un dels edificis del conjunt de Maricel– buida; sense les prestatgeries i mobles que tornaran a ocupar-la en els propers mesos. La tasca de reforma i restauració de la biblioteca ens ha permès subratllar el seu esperit noucentista i recuperar alguns dels elements originals de fa cent anys.

I el tercer punt de la Nit de Premis d’ara fa un any va ser l’anunci de la celebració a Sitges del festival de comunicació i publicitat de Catalunya, el Sitges Next, del qual vam organitzar la primera edició el passat mes d’abril i en el que ja estem treballant en la segona convocatòria, també l’abril vinent. Sitges és una terra de festivals, que volem reivindicar i potenciar encara més. A més del de cinema –el primer a nivell mundial en el seu sector i que aquest any ha experimentat un significatiu creixement–, a Sitges hi conviuen altres festivals sectorials que ens permeten dibuixar un quadre cultural, que, en la seva totalitat, té una força extraordinària: jazz, tango, clàssica, pop, folklore catalano-irlandès, ecologia, música al port… Ara volem completar aquest itinerari de festivals amb noves sumes i estem planificant altres iniciatives. És el cas del proper festival de música a l’estiu, que tindrà un format plural i heterogeni, sota criteris de qualitat i un repte ambiciós.

Dimecres vaig tenir la satisfacció de presentar als mitjans –acompanyat de la tinent d’alcalde Aurora Carbonell i del portaveu del Govern, Pep Moliné– el Pla de Mandat 2015-2019. El Pla de Mandat és l’eina que presenta les línies d’actuació i els principals eixos del Govern Municipal. El Pla de Mandat actual recull sis eixos i, com no podia ser de cap altra manera, un està centrat en la política cultural. L’hem anomenat “Cultura amb caràcter”.

La política cultural que estem dissenyant per a aquesta legislatura té un repte molt marcat: 
  • Fomentar el valor cultural com a expressió de la diversitat local,
  • Reforçar-lo com a eina de promoció socioeconòmica 
  • I dotar-lo dels instruments i eines necessaris per a que actuï com canal de creativitat, talent i participació.
Fixeu-vos que estem subratllant diferents conceptes:
  1. Patrimoni
  2. Infraestructures
  3. Creativitat
  4. Talent
  5. Participació
  6. Cohesió social
La suma d’aquests elements dibuixen la “cultura amb caràcter” amb la qual volem identificar el camí cultural dels propers anys. I en què es tradueix això?
  • En els propers mesos presentarem el Forfet cultural. Es tracta d’una eina que ha de promocionar les activitats culturals, apropar-les al conjunt dels ciutadans i contribuir a allò tan desitjat que és la seva promoció i difusió, a través d’accions que afavoreixin la seva participació. El forfet pretén ser una eina al servei de la cultura, que estimuli el seu consum tant per als sitgetans i veïns del conujnt del Penedès, com per als visitants i turistes.
  • Obrirem Can Falç com a museu públic i centre patrimonial. Ja estem treballant per a que l’emblemàtic edifici de baix a mar exposi com era la vida agrícola, marinera i la indústria sabatera de Sitges i, al mateix temps, actuï com un espai generador d’iniciatives culturals i turístiques.
  • Estem treballant amb la Generalitat en l’adquisició per al poble de Sitges de l’edifici del Patronat. Abandonat des de fa prop de 20 anys, el Patronat està destinat a ser un edifici al servei de la cultura de Sitges i de les seves entitats.
  • Hem elaborat el projecte del Centre d’Interpretació de les Festes, un espai destinat a actuar com a seu i, alohra, com a centre difusor de les festes més siginificatives del nostre calendari: la Festa Major, el Carnaval i el Corpus.
  • Implementarem un mercat d’art periòdic, que ofereixi la possibilitat de difondre i projectar l’obra dels nostres artistes i, al mateix temps, que actuï com a pol d’atracció de talent. Paral·lelament, estem treballant en la creació de la Biennal d’artistes sitgetans, una plataforma que aporti visibilitat i presència als nostres artistes, a través d’exposicions, trobades i concursos. 
  • I, com us indicava abans, tenim molt avançat el projecte per a crear el Festival Internacional de Música de Sitges. Està destinat a ser una cita que presenti un programa de qualitat, que permeti atreure a Sitges estrelles de gèneres diversos i reforci significativament l’oferta cultural d’estiu, com tenen en aquests moments diverses poblacions de la costa. 
  • Amb aquest nou Festival –i altres propostes que ens han fet arribar– crearem un mapa estable de Festivals, que permeti potenciar la vila com una terra generadora i receptora d’iniciatives culturals amb visió nacional i, en alguns casos, projecció internacional.
Aquests són alguns –no pas tots– els projectes i iniciatives destacades que hem dissenyat per a la política cultural dels propers anys. Són les diferents potes d’un projecte major: que Sitges exerceixi la seva condició de capitalitat cultural, a través de:
  • Esdeveniments concrets;
  • La promoció de la creativitat i el talent, 
  • La dotació dels equipaments necessaris, 
  • La creació d’eines que facilitin l’accés a la cultura; 
  • I de la reforma, restauració i recuperació del nostre patrimoni en termes d’adaptació a les noves necessitats, però sobretot, de conservació i protecció de la nostra història i llegat.
I en aquesta empresa per aconseguir reforçar el caràcter cultural de Sitges i la seva condició capital, hi ha un element fonamental. Crucial. A Sitges, probablement, més que en qualsevol altre lloc: la societat civil. És a dir, les entitats, les associacions i els col·lectius culturals, cívics i festius, que constitueixen un motor generador d’iniciatives culturals, de cohesió social i de canalització de la participació.

Durant els anys passats, les entitats heu hagut de patir una de les cares més amargues de la crisi: la que fa referència a la reducció de subvencions i recursos. El col·lapse financer en el qual van entrar algunes institucions va repercutir directament en la capacitat econòmica de les entitats. Actualment, les condicions i l’entorn han millorat. I en el cas de l’Ajuntament de Sitges, la recuperació econòmica ha permès recuperar terreny perdut i millorar prestacions i suport econòmic.

Però, com sabeu, la millora dels recursos ha vingut acompanyada d’altres entrebancs, com el que ens sotmet la Intervenció General.  Els nous entorns de control de la despesa pública s’han traduït en l’aplicació de lleis d’àmbit estatal que exerceixen una fiscalització accentuada dels recursos públics. D’entrada, us haig de dir que algunes d’aquestes mesures són necessàries per assegurar-nos un bon ús dels diners públics i, així ho comparteixo. Però també és cert que la interpretació de determinats processos admet visions diferents. I a Sitges ho estem patint per part de càrrecs de designació estatal en el funcionariat del nostre Ajuntament. 

Les entitats que rebeu finançament públic heu d’estar sotmesos, lògicament –i com no pot ser d’una altra manera–, a la verificació que l’ús d’aquests diners s’efectua de manera correcta. Però aquest procés no es pot efectuar d’esquena a la realitat associativa, cívica i cultural de la nostra vila. Per aquest motiu, us haig de comunicar que estem cercant i trobant les vies necessàries per solucionar els bloquejos als quals us han sotmès les subvencions municipals d’aquest 2015 i dels anys anteriors. En les properes setmanes us farem arribar els criteris i mesures adoptats. Complint la legalitat, la nostra voluntat és que cap entitat de Sitges deixi de rebre ni un sol euro de les subvencions acordades. 

També us haig de comunicar que d’ara endavant resultarà imprescindible seguir els rigorosos criteris que estableix la llei per a rebre les subvencions acordades. Estem preparant una sessió formativa amb vosaltres per fer més planer el camí. De manera que les traves burocràtiques no siguin cap impediment per a continuar aprofundint i desenvolupant un sistema cultural sòlid i estable, on les entitats juguen un paper crucial. El paper de l’Ajuntament en el nostre sistema cultural ha de ser el de facilitar la creació d’esdeveniments que s’adaptin a les necessitats, respectin la idiosincràcia de Sitges i aportin valor públic, sigui de la dimensió que sigui. Perquè a la cultura cal mesurar-la en criteris quantitatius (quan és el cas), però sobretot, qualitatius. 

Associacionisme, creativitat, talent, difusió, equipaments, protecció del patrimoni, cultura popular, festivals… Fixeu-vos quines són les paraules que us he anotat. Són les que distingeixen una cultura amb caràcter. La necessària per a reforçar la nostra condició de capitalitat cultural.

Moltes gràcies a tots.
Discurs de la Nit de Premis Sitges (27 de novembre de 2015)