dilluns, 12 de setembre del 2016

Discurs de l’Onze de Setembre

Regidores i regidors de l’Ajuntament de Sitges; Alcalde Jordi Serra, Alcalde Pere Junyent; Director General de la Policia; Inspector i cos de la Policia Local; Sots Inspector i cos dels Mossos d’Esquadra; Entitats, associacions i clubs esportius de la Vila, Garraf i les Botigues; Formacions polítiques del municipi; Colla Jove de Castellers de Sitges, Escola de Grallers; sitgetanes i sitgetans. Bon dia i bona Diada Nacional!

Un any més ens trobem a la Plaça de l'Ajuntament, als peus del nostre Fill Predilecte i català il·lustre, el sitgetà doctor Bartomeu Robert, per commemorar l'11 de setembre de 2016, Diada Nacional de Catalunya. Any rere any, i a tota la geografia del Principat, ho fem amb civisme, respectant la diferència i amb un sentit de respecte per la democràcia, per la diversitat social i per la pluralitat política. Molt de Sitges, molt de Catalunya, molt nostre. 

Com a batlle de la Vila, deixeu-me començar expressant que aquest acte que compartim institucions públiques i societat civil, em fa sentir especialment orgullós de pertànyer a Sitges i a Catalunya. Commemorar i recordar la identitat d'un poble, i no oblidar-la, és el nostre deure com a nació, però també la nostra comesa com a representants de la societat civil i de les institucions.

Catalunya viu un moment apassionant, digne d'elogi. Per què d'elogi? Doncs perquè després de 300 anys seguim alçats com a poble, reivindicant els nostres drets i, el més important, ho fem des del respecte cap a la llibertat, abraçats a la convivència i a la pau, i convençuts de la riquesa de la diversitat d'opinions. 

Catalunya no és propietat de ningú. Tampoc hi han bons catalans ni dolents. Catalans ho som tots, però com a catalans i catalanes hem de poder decidir què i com volem ser! No fa gaire, tot i que el temps passa volant, quan aquest país començava a discutir sobre el pacte fiscal, l’Estatut o el concert econòmic, quan en el debat polític ja anava més enllà de l'autonomia amb la que s'ha conviscut durant més de 30 anys, s'escoltaven algunes veus (per sort, no moltes) on ens tractaven d'insolidaris o de voler tenir privilegis que altres no tenen. 

Res més lluny que això. No s'ha entès o no ens hem explicat prou bé. Catalunya és un dels pobles més solidaris del món i així ho hem demostrat. La solidaritat forma part de la nostra essència i per això la reivindiquem, i més en un dia com avui on totes les paraules porten accent. També la solidaritat del poble català! Aquest és un accent important.

Solidaritat amb els catalans i catalanes en situació vulnerable. El nostre dia a dia com a país, també com a ajuntament, la nostra principal missió. Solidaritat amb els pobles d’Espanya. Solidaritat amb els companys europeus. I solidaritat, també des de Sitges com a vila refugi, amb tots els qui fugen de la guerra o de la fam per tenir una vida millor i una oportunitat a casa nostra.Un fet que tampoc pot passar per alt en un dia com avui és allò que fa 300 anys va passar al nostre país. Repassar la història ens fa millorar-la o almenys intentar-ho. Aquest és un altre accent important.

Com bé sabeu, enguany es compleixen els 300 anys de la promulgació i publicació del Decret de Nova Planta el 16 de gener de 1716. La Nova Planta de la Reial Audiència del Principat de Catalunya seguint el model de Castella. Un decret que va acabar amb les institucions pròpies de Catalunya com a Estat. Un decret que dissolia les seves estructures polítiques, econòmiques i culturals. 

Felip V, amb el suport de les tropes castellanes i franceses, va ocupar el Principat i va imposar aquest nou ordre polític que va significar la fi de qualsevol tret institucional propi i la subordinació a un nou sistema de govern absolutista. La Nova Planta de Felip V va suposar la imposició d'un model polític, la imposició d'una llengua i la imposició de subordinació a les institucions de Castella. La centralització política, la uniformització territorial i l'aplicació d'un sol dret comú van ser els punts del Decret que més van contribuir a voler silenciar allò que avui està més viu que mai: la llibertat i els anhels del poble català. 

Malgrat els intents de fer-nos passar per falsa la pèrdua dels drets nacionals el 1716, l’oblit voluntari dels durs anys de repressió de Primo de Rivera i de la dictadura feixista franquista, o d’altres moments foscos de la nostra història... les arrels nacionals i de sentiment de pertinença són fortes. La mort, la guerra, els jutjats, la grisor d'alguns actes no han acabat amb Catalunya i amb la seva raó de ser. Tampoc passarà ara. Aquest llarg recorregut que Catalunya ha viscut ha de ser recordat i honrat per la memòria dels que ja no hi són. Però, sobre tot ,pel futur dels que vindran.

És l’hora d’una Nova Planta. Però, ja no una Nova Planta absolutista, centralista i d’imposició. 300 anys després, és l’hora d’una Nova Planta del segle XXI. Una Nova Planta radicalment democràtica, lliure, tolerant i plural. Una Nova Planta votada pel poble. Cal posar la democràcia com a valor suprem de la presa de decisions amb la participació de tothom.

De tothom, perquè aquest país ha estat capaç de transmetre el nostre sentit de pertinença a tothom que viu a Catalunya. De tothom perquè el país és de tots i totes. Homes i dones, petits i grans. Dels que pensen en vermell, dels que pensen en blau, en groc, en verd, en taronja, en morat .. en tota la modalitat de grisos... fins i tot dels que no els atrau cap color. Dels que han nascut aquí i dels que han vingut, i vindran, de fora. Dels que parlen català i castellà, anglès, francès, gaèlic, holandès, xinès, àrab... qualsevol de les 200 llengües de comunicació del Principat. Dels que creuen en un transcendent, sigui el que sigui, i dels que no hi creuen o fins i tot el neguen. Dels que  (com ha dit recentment un mandatari europeu)... Dels nois que estimen nois, de les noies que estimen noies, i dels homes i dones que s’estimen.

Aquest país és de tots. I la Nova Planta l’hem de decidir i construir entre tots i totes. Fem, doncs, entre tots, un país pròsper de justícia social, on ningú es quedi enrere. Compromès amb les persones i amb la democràcia. Demostrem al món que estem apunt pel nou repte: decidir en llibertat, i qui així ho cregui: decidir per la llibertat!

Sitgetanes, sitgetans, patriotes, som d'un país que de la por en diem seny. Que el seny, tant nostre, doncs, ens porti ben lluny. Tan lluny com el poble vulgui.

Visca Catalunya!

dijous, 8 de setembre del 2016

Ban de la Diada Nacional de Catalunya 2016

Vilatanes i vilatans.

Aquest any, la Diada Nacional de Catalunya commemora els 300 anys de la pèrdua dels nostres drets nacionals a través de Decret de Nova Planta, promulgat i publicat per Felip V el 16 de gener de 1716. Han sigut 300 anys d’esforços i pressions per fer-nos oblidar d’on venim i per matisar –o fins i tot maquillar– la nostra història, la que ens ha portat fins aquí. Però, lluny de l’oblit de la realitat, el temps, que és tossut, demostra que ens han servit per tenir clar, cada cop més, on anem i què volem.

La tradició diu que la història l’escriuen els vencedors i que poc se sap de la dels vençuts. A Catalunya, però, hem pogut mantenir ben forta la presència del record de la nostra pèrdua, malgrat els intents de fer-nos passar per falsa la pèrdua dels drets nacionals amb el Decret de Nova Planta, malgrat l’oblit voluntari dels anys de franquisme o malgrat altres moments foscos de la nostra història.

Les arrels són fortes. Tant, que hem aconseguit transmetre el nostre sentit de pertinença a tothom que viu a casa nostra. La nostra feina és ampliar aquesta base social d’amor a la pàtria. I ampliar –i també garantir– el suport a un futur país pròsper, amb justícia social, compromès amb les persones i amb la democràcia, i nacionalment lliure per demostrar al món que estem a punt per al nou repte.

Visca Catalunya!