dilluns, 17 d’octubre de 2016

Acte d’homenatge al President Companys

Un any més ens apleguem davant el monòlit aixecat a la memòria del President Lluís Companys i Jover, en l’aniversari del seu afusellament per part del règim feixista franquista, per fer memòria del President Màrtir. I volem fer memòria del President Companys, però també de totes les víctimes de la Guerra Civil espanyola i de la repressió del general Franco. Perquè fa un any, el 8 de setembre de 2015, el govern de la Generalitat de Catalunya va acordar proclamar el 15 d’octubre com a Dia Nacional en memòria de les víctimes de la Guerra Civil i de la repressió de la dictadura franquista.

La data coincidia l’any passat amb el 75è aniversari de l’afusellament del President Companys, màxim representant institucional dels ciutadans i ciutadanes d’aquest País i únic president escollit democràticament de l’Europa Occidental que ha estat executat pel feixisme. Aquesta Dia nacional, i aquest acte sitgetà, té en compte l’existència de la pluralitat de memòries, que volem que siguin reconegudes sense ressentiments i de forma constructiva, i també les diverses iniciatives que s’ha posat en marxa per a l’esclariment de la veritat i de la reparació moral i simbòlica de totes les víctimes i supervivents.

Tots hi podem contribuir. També des del món municipal. Per això, ens satisfà col·laborar en la recuperació de la memòria històrica. Com és el cas que està investigant l’historiador sitgetà, en Jordi Milà, sobre el brutal assassinat de 7 joves milicians de Sitges la matinada de l’11 d’octubre de 1936 (ara fa 80 anys) al front d’Aragó durant la Guerra Civil. Un tràgic succés que formarà part de l’obra que prepara en Jordi Milà i que portarà per títol “Històries d’un poble silenciós”, editada per l’Ajuntament de Sitges per commemorar el 80è aniversari de l’inici de la Guerra Civil. 

Històries particulars de sitgetans, memòries particulars de molts catalans... Probablement, tots, a casa nostra, tenim històries vinculades a la Guerra Civil i a la repressió franquista. Històries familiars que formen part de la nostra història col·lectiva, de la nostra memòria col·lectiva com a poble, com a nació. Aquesta és la memòria que avui recordem i homenatgem. La del President Màrtir, però també la de tanta i tanta gent d’un poble silenciós i silenciat que mai ha acotat el cap davant els que volien arrancar-li la dignitat, els drets i la llibertat.

Per això, tampoc podem callar i fer com si res passés davant els que, encara avui, neguen o banalitzen el feixisme i tot el que va suposar. Tant si ho fan des d’un comentari a peu de plaça, com des de les xarxes socials o aprofitant el micròfon d’un saló de plens. Per la memòria de tantes persones que van sofrir repressió, persecució, empresonament, camps de concentració, tortures i mort en els pitjors crims contra la humanitat comesos en el segle XX ... És intolerable banalitzar el nazisme i el feixisme!

I encara més. És insultant banalitzar el nazisme i el feixisme per intentar dimonitzar el procés sobiranista que viu Catalunya. Perquè el procés d’emancipació nacional de Catalunya és un procés pacífic, democràtic, tolerant i cívic. I així continuarà sent. Els homes i dones d’aquest país decidiran lliurement quin ha de ser el nostre futur polític. I ho faran des de la noble convicció de la democràcia i de la pluralitat d’idees, orígens, llengües ... Perquè aquest sempre ha estat un País d’inclusió, de diversitat, de tolerància i de respecte. La Catalunya de 2016 és així. I la Catalunya de les noves generacions serà així i, si pot ser, millor, amb major igualtat i amb major justícia social. 

Fixem, doncs, en els valors republicans d’una societat més justa i igualitària i sense discriminacions, el pal i paller de la nova Catalunya Estat. Valors que tant van defensar i lluitar els nostres besavis i besàvies, avis i àvies, pares i mares. Però, fem-ho pensant en nosaltres i en els nostres fills i nets.

Honor i glòria al President Companys. Honor i glòria als demòcrates de tots els temps. Sense oblidar les paraules de Lluís Companys abans de morir assassinat, descalç, sobre terra catalana: “Moro per Catalunya i per la República. Sóc feliç de morir a Catalunya i si hi ha alguna cosa que em pesa és només que ja no podré fer res pels meus ideals. Que tinguin valor els qui encara queden, esperança i fermesa. Visca Catalunya!”.

dijous, 6 d’octubre de 2016

El primer festival de cinema fantàstic del món

Pel·lícules, curts, públic, fans, directors, intèrprets, productors, indústria, patrocinadors, institucions, organitzadors, voluntaris, comerços, escoles, zombis... El Sitges-Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya és un rostre de múltiples cares, on totes juguen papers determinants que acaben configurant un festival únic i especial. A les portes del 50è aniversari, que celebrarem l’any vinent, el Festival manté el seu caràcter genuí com autèntica manifestació del cinema de gènere –amb un paper molt rellevant dels fans– i apostant al mateix temps per les tendències més innovadores del món audiovisual.

Sitges 2016 obre les portes a la realitat virtual, que permet mostrar les noves produccions en aquest format, que ha arribat per quedar-s’hi. El Festival d’enguany confirma l’aposta realitzada l’any passat per esdevenir un focus d’atracció de la indústria: el Sitges Pitchbox desperta l’interès de talent i indústria, la Blood Red Carpet atreu actors i actrius amb projecció que veuen Sitges com una bona plataforma, i el village creat per complementar l’oferta per al públic amplia en aquesta edició prestacions, serveis i interès per part de diferents companyies per ser-hi presents. Totes aquestes dades ens confirmen que el Festival de Sitges –junt amb la presència creixent de productors de cinema de gènere per mostrar els seus films i veure les presentacions de noves cintes– està capacitat per ser un focus d’atracció de la indústria cinematogràfica, que permet fer créixer el certamen.

Sitges és una vila especialment orientada als festivals. En tenim de diferents modalitats, perfils i continguts i recentment n’hem sumat un de publicitat i nova comunicació. I tots ells tenen com a indiscutible marc de referència i model a seguir el de cinema. Des que el 1968 Sitges va crear la que aleshores era la Setmana Internacional de Cinema Fantàstic, que poc després centraria bona part del seu enfoc en l’àmbit del terror (a Sitges encara hi ha gent que al Festival li diu el “Cinema de Terror”), el Festival ha jugat un paper determinant en el dinamisme de la vila. Durant molt de temps, el Festival tancava la temporada turística i ara és la manifestació més destacada de projecció de què disposa la vila. Comerços, restaurants, hotels i el conjunt de la vila viuen el Festival com deu dies intensos on tot transcorre d’una manera diferent, autèntica i genuïna, tal com li correspon al primer festival de cinema fantàstic del món.

Benvinguts i benvingudes a Sitges: gaudiu de la vila i dels seus serveis i, especialment, de tot el que us ofereix el Festival, que cada any és més.