dilluns, 30 d’octubre de 2017

Discurs de l’alcalde de bevinguda a la República Catalana

Bona nit, sitgetanes i sitgetans,

Bona nit, ciutadanes i ciutadans de la nova república de Catalunya... de la nova república democràtica i lliure de Catalunya.

Sense cap mena de dubte, vivim uns dies molt intensos.
Uns dies que passaran a la història, perquè formem part de la història, perquè, des del nostre present, som història.

Amb processos judicials oberts, amb presos polítics, amb càrregues policials, amb violència... som aquí, perquè tenim determinació, perquè tenim convenciment, perquè tenim compromís... i sobretot perquè tenim dignitat. Dignitat col·lectiva de poble. D'un poble que el passat 1 d'octubre va dir SÍ a fer de Catalunya un nou estat independent d'Europa. 
Benvinguda república de Catalunya!

Els propers dies tindrem molta feina. La república que ha nascut avui és com un nadó.
Un nadó amb les debilitats que pot tenir quan acaba de néixer, però amb totes les immenses ganes de viure de qui veu la llum per primera vegada. 
De la república en som tots plegats mares i pares, en som avis i àvies, en som germans i germanes, en som padrins (si voleu)... per fer-la créixer, per cuidar-la i fer-la madurar.

Aquest nadó ha nascut avui com a estat independent i lliure. Un estat independent de tots els catalans i de totes les catalanes... I per a tots els catalans i catalanes. 
Pels que han impulsat la seva creació i l'han fet possible, des del poble més petit del País, passant per tota la resta de barris, pobles, viles, ciutats i comarques... Però també pels que no hi creien i no ho comparteixen.

El nostre agraïment a tothom. I sobre tot el nostre agraïment a les institucions catalanes que, seguint el capteniment del poble, han fet possible el somni de milions de catalanes i catalans: els diputats i diputades dels grups parlamentaris del Parlament de Catalunya, encapçalats per la Presidenta Carme Forcadell, els consellers i conselleres del Govern de la Generalitat, el Vicepresident Oriol Junqueras i el President Carles Puigdemont.

El País que neix avui és de tots. Com sempre ha estat Catalunya. Sense cap mena de distinció.
Ni d'origen, ni de llengua, ni de gènere, ni de creença, ni d'orientació sexual, ni d'opció politica, ni de sentiments o emocions... Perquè aquests dies, si hem après moltes coses, és també a gestionar les emocions.

M'agradaria, com a batlle de Sitges, que aquesta nit agaféssim, una vegada més i sense que ens cansem mai de dir-ho i de fer-ho, el compromís de fer aquesta nova república per a tots i totes. Sitges podem ser un exemple, una mostra, d'aquesta normalitat, d'aquesta inclusió, d'aquesta tolerància i d'aquesta convivència. Aquí, a la vila, mai hem fet cap distinció entre el centenar de nacionalitats d'orígens diferents que som els sitgetans i les sitgetanes. Tampoc ho farem ara. 

Sobre tot perquè la llibertat, la democràcia i els valors republicans de la igualtat i de la fraternitat són el que ens uneixen. 

Precisament és el que ahir vaig tenir l'oportunitat d'explicar, en una entrevista en un mitjà de comunicació internacional, concretament a la televisió nacional de Bielorrúsia. Els estats lliures són l'instrument per construir els valors de la llibertat, de la igualtat i de la fraternitat i, sobretot, per fer-los possibles. Els estats lliures tenen els instruments per fer millor la vida de les persones i per fer possible els seus drets personals i col·lectius.

Porque la nación són las personas. La nación es una red de solidaridad entre personas. La nación es un compromiso con los derechos personales y colectivos. Como toda nación, así es la nación catalana. Y así nace, la nación catalana con estado propio.

The catalan nation, which today has agreed to be a free republic, is the best instrument that we will
Have to enable people's rights to be possible. It's not born against anyone. It is born to make people's lives better.

La nation catalane s'est battue pour obtenir cet instrument. Et le peuple de la Catalogne a été ferme dans sans sa décision lors des dernières élections catalanes et à la suite du référendum: étre un Etat libre et souverain.

Tenim la república. Tenim l'estat lliure i independent que somniàvem. Però la feina no ha acabat. Ara tot just comença. L'hem de construir. Probablement l'haurem de protegir dels embats externs i interns. Apareixeran pors i incerteses. Però l'aixecarem amb el mateix esperit de diàleg, de civisme i de pau que ens ha guiat per arribar fins aquí.

Recordem tots els que ens han precedit. No oblidem els avantpassats. Recordem els que no ho han pogut veure. Però d'una manera especial pensem aquesta nit, no només en ells, sinó en nosaltres i sobretot en els nostres fills i filles, nets i netes, i en els que ens vindran darrera.

Construïm la república per a nosaltres i per a la futures generacions. 
Fem-ho estrenyent-nos les mans, abraçats a la pau, mirant-nos als ulls i sense perdre mai el somriure.

Com deia Ghandi : "Siguem el canvi que volem veure en el món".

Visca Catalunya!

dilluns, 16 d’octubre de 2017

Discurs de l’alcalde en l’acte d’homenatge al president Companys

Regidores i regidors de l'Ajuntament de Sitges,Alcalde Jordi Serra, Alcalde Pere Junyent,Representats de les entitats i de les formacions politiques, Sitgetanes i sitgetans, Benvolgudes i benvolguts compatriotes.

15 d'octubre de 2017. Ens trobem un altre any davant del monument en memòria del President Lluis Companys, el president màrtir. Avui recordem i honrem de nou la memòria de Lluís Companys i Jover, president de la Generalitat de Catalunya, capturat per la policia nazi, entregat a les autoritats feixistes espanyoles i executat per un escamot de l’exèrcit espanyol el 15 d’octubre de 1940. No oblidem que Lluís Companys va ser l'únic president escollit democràticament executat durant la Segona Guerra Mundial. Precisament, Pablo Casado, del Partit Popular, juga vergonyantment aquests dies amb injustícies com aquestes, i el més greu, ens amenaça de repetir-les. Absolutament, miserable.

Companys era el president militant d'ERC, però era, per damunt de tot, el president de tots els catalans i de totes les catalanes. En l'estima que li tenien molts ciutadans i ciutadanes, pensessin com pensessin, veig moltes similituds a la que ara li tenen moltes persones a la Presidència de la Generalitat, al President Carles Puigdemont, al Vicepresident Oriol Junqueras i a tot el seu Govern.  Justament perquè ells són i seran els presidents de tots els catalans i catalanes, avui estem contents de poder compartir aquest acte amb gent de diverses formacions polítiques i representants de distintes associacions de la vila. És molt més el que ens uneix que el que ens separa. Perquè els valors essencials de la democràcia són compartits per tots nosaltres.

Aquests valors són avui compartits i ho eren ja compartits en els temps difícils de la Segona República, de la Guerra Civil i del Franquisme. Agraeixo a la família Tubau i Llorià haver tingut accés a les cartes originals que el President Lluís Companys va dirigir a Enric Tubau i Perelló (avi de la nostra regidora de cultura Rosa Tubau, aquí present) i pare de Josep Maria Tubau i Gallinat (també aquí present), en els temps difícil de l'exili i de la repressió. Voldria llegir un breu fragment d'una de les cartes, on es posa de manifest aquesta solidaritat entre els defensors i represaliats de la nació catalana. 

Diu així: "Amic Tubau, dir-te com aprecio els teus sacrificis i recordo els serveis prestats a la causa de Catalunya, i no dubtis que ara, que sempre tinc més possibilitats, en lo que de mi depengui, posaré tota la meva influència i, en exercici de les funcions que em són reservades, tindré en compte especial de promoure atendre el teu ajut". (Lluís Companys)

Avui, més de 70 anys despres de la seva mort, podem dir que, malgrat l’execrable comportament de l’estat espanyol envers Catalunya d'aquests dies i les seves constants humiliacions, Lluís Companys estaria orgullós de viure el nostre temps i de viure'l amb nosaltres agafats de la mà i abraçats a la pau.

Avui, hem perdut la por i estem units. No ens fa por perdre, però menys por ens fa la victòria perquè estem convençuts que guanyarem. Ni demanant diàleg responen. Ni oferint negociació o mediació, l'accepten. El món ho veu i nosaltres no ens aturarem. 

El president màrtir va ser objecte de la brutalitat de les autoritats feixistes que el van dur fins la mort. Aquest 2017, nombrosos catalans i catalanes (de totes les edats, de pobles, viles i ciutats) van patir la repressió i les càrregues policials de les autoritats espanyoles (perquè alguna autoritat politica o policial espanyola va donar l'ordre d'actuar amb violència) contra les persones que pacíficament defensaven el dret a votar o feien cua per exercir el seu dret democràtic a votar.No ens cansarem de dir-ho: en democràcia, qualsevol forma de violència d'Estat és inacceptable!

Mai oblidarem l'1 d'octubre. Els cops de porra, empentes, la militarització dels cossos policials (que haurien de protegir les persones) ... es van posar sota les ordres d'una posició politica. La violència ha estat denunciada per diferents organismes internacionals en l'àmbit dels drets humans. Perquè, sí, s'han vulnerat drets molt fonamentals i s'han trepitjat drets humans.

Però, President Lluís Companys, mai oblidarem l'1 d'octubre perquè, per damunt de tot, va ser el dia que el poble de Catalunya va exercir lliurement i democràtica el seu dret a decidir, el seu dret inalienable a l'autodeterminació. Va ser el dia que, amb tota la repressió policial i amb totes la actuacions judicials, de la fiscalia, del govern espanyol, dels serveis d'intel·ligència espanyols ... tot un país, en una gran xarxa ciutadana de solidaritat i de compromís personal i col·lectiu, va exercir el dret de fer un referèndum amb tot en contra. D'aquesta xarxa de solidaritat i de compromís se'n diu NACIÓ. La nació catalana.

I la nació catalana va decidir. Per tant, abans que ens arrebatin la sobirania (la limitada que ens dóna l'autonomia constitucional), és l'hora d'exercir la sobirania plenament. Es l'hora de complir, amb intel·ligència i astúcia, amb civisme i pau, la voluntat majoritària de les urnes. Confiança, perseverança, resistència i determinació.

Deixeu-me que, per acabar, llegeixi un fragment de les darreres paraules del President Lluís Companys: "Donaré gràcies a Déu que m’hagi procurat una mort tan bella pels ideals. Ell ha volgut aquest destí, i li dec encara la gratitud d’aquesta placidesa i serenitat que m’omple en pensar en la mort, que veig atansar-se sense temor. En la meva petitesa no podia esperar una fi més digna. Per Catalunya i tot el que representa de pau, de justícia i d'amor".

Per ell i per aquestes paraules, i per tants d'altres que ens han precedit, hem de seguir lluitant pacíficament per agafar amb les nostres mans, i acariciar amb els nostres dits, la llibertat tan anhelada i la lluita per un país amb més prosperitat i amb més justícia social. El Govern de Sitges i els grups municipals compromesos no us fallaran i el Govern de Catalunya i el Parlament tampoc!

Com va dir Companys: "On la llibertat viu, descansa la meva pàtria". Honor i glòria al President màrtir. Visca Catalunya!

dimecres, 13 de setembre de 2017

Discurs de l'alcalde a la celebració institucional de la Diada Nacional de Catalunya 2017

Regidores i regidors de l'Ajuntament de Sitges,
Alcalde Jordi Serra,
Alcalde Pere Junyent,
Comandaments i agents de la Policia Local i del cos de Mossos d'Esquadra,
Representats de les entitats, clubs esportius i associacions del municipi,
Colla Jove de Castellers de Sitges,
Escola de Grallers de Sitges,
Sitgetanes i sitgetans,

Molt bon dia i bona Diada Nacional de Catalunya a tothom.

Una Diada històrica de record i de reivindicació, que a ningú se li escapa que ens ve precedida i seguida per uns dies que molt probablement també esdevindran històrics i de memòria en els annals de la història del País.

Després de tres segles del fatídic 11 de setembre de 1714, data assenyalada de derrota i de pèrdua de la llibertats nacionals, però també data assenyalada de l' inici de la perseverança i del manteniment com a poble.... Tres segles després, vivim uns dies intensos que ens fan mirar el futur amb esperança.
Amb esperança, perquè la societat catalana, amb les seves institucions al capdavant, estan dibuixant l'oportunitat que entre tots i totes puguem decidir quin model de nació volem per a Catalunya. Perquè el pròxim 1 d'octubre no serà només un dia d'exercici de sobirania, sinó també un dia en que podrem triar entre la decisió de deixar-ho tot com està o la de guiar-nos per la voluntat de treballar per un país amb més drets i amb més instruments per exercir aquests drets.

En definitiva, de treballar per una societat que volem més pròspera, més igualitària i amb més justícia social. Més enllà de qüestions estrictament territorials, la Diada Nacional d'enguany ens interpel·la a avantposar uns valors que ens animin a tirar endavant, enfront d'un immobilisme que no ens condueix enlloc. I això no es poca cosa. Per aconseguir-ho, el President Carles Puigdemont, el Govern de la Generalitat sencer; la Presidenta, la Mesa i molts diputats i diputades del Parlament han fet un pas que no té marxa enrere. Han donat compliment al mandat del poble. Han complert el que es van comprometre, sabent que personalment s'hi juguen molt. Però sabent també que el poble respondrà, com pertoca, a aquest compromís, com sempre ha fet i com sempre el poble ha liderat.
I en això tots i totes hi tenim un paper protagonista. La societat civil, organitzada en entitats, associacions i clubs esportius, els col·lectius de treballadors i treballadores, el món de l'empresa, dels centres educatius, de les universitats ... Tothom és cridat a prendre part en aquesta mobilització cívica,  des del respecte per la diversitat que tenim i mantenim a Catalunya.

Perquè som un país que de la diferencia en fem virtut, de la por en fem esperança i de l'amor en fem bandera.

Només cal veure la reacció de la ciutat de Barcelona, de Cambrils i de tota Catalunya després dels tràgics atemptats del passat 17 d'agost. Ens vam despertar el dia 18 amb més ganes que mai d'abraçar la diversitat i continuar treballant per la convivència. Així som i així serem.

Sitges, com Catalunya, demostra dia a dia que som un poble viu que va superant els reptes que se'ns plantegen. Mirem el futur amb entusiasme i treballem plegats per avançar i millorar.

Gràcies per la vostra constància, sitgetanes i sitgetans, que és la nostra virtut com a poble català. És la nostra força. Gràcies per la vostra lluita diària en mantenir aquests valors col·lectius. No perdeu mai de vista el sentiment d'esperança d'un poble que es manté alçat, mirant de tocar amb les mans els estels blaus que ens han il·luminat els que ens han anat davant.

Ghandi va dir que per avançar no cal fer història, sinó renovar-la.

Aleshores, en aquesta Diada Nacional, comprometem-nos tots plegats a renovar-la junts.

A decidir-la  junts.

Exalcaldes i, especialment, regidores i regidors de l'Ajuntament de Sitges.

Venen dies decisius, hores decisives. I us volia donar les gràcies (en nom propi i en nom del municipi) per tot el que fareu aquests dies pel nostre país. I, sobre de tot, per tot el que fareu per la democràcia. Especialment els que esteu donant la cara en contra del posicionament general dels vostres partits.

Probablement, en els propers dies, tots vosaltres -els electes locals- rebreu –rebrem- tota mena d'amenaces i coaccions sobre el futur del nostre càrrec, sobre el futur de la nostra dedicació política, sobre la nostra feina els que som treballadors públics, sobre el nostre patrimoni... Fins i tot, sobre la nostra llibertat personal...

Però, ara més que mai, serem conscients que tots nosaltres abans que ser afiliats dels nostres partits, som gent que estima Sitges el país (som sitgetans i catalanistes)... i que per damunt de ser i sentir-nos sitgetans i catalanistes... som, per sobre de tot, demòcrates.

Perquè això va de democràcia.

Regidores, regidors,
des de la lògica de la discrepància política,
des de la diversitat ideològica del nostre consistori,
des de tots els matisos que té el dret a decidir...

Gràcies per compartir, recollir i defensar al Ple municipal de l'Ajuntament, i també al carrer, la voluntat majoritària del poble de Sitges de poder decidir el nostre futur com a nació.

Gràcies per complir el vostre jurament o promesa del dia que veu prendre possessió del càrrec l'any 2015.

Gràcies per estar al costat de la democràcia, al costat de la ciutadania, en qualsevol de les seves demandes. També en la de votar.

I sobre tot gràcies per defensar-ho siguin quines siguin les conseqüències. Perquè, precisament, el que ens cal ara és això. I ho portarem a la pràctica amb total convicció i amb total determinació.

Vilatans i vilatanes,

Aquesta Diada Nacional pot establir una frontissa entre el que somniem i el que estem disposats a construir. Cada catalana i cada català tindrà l'oportunitat de poder expressar-ho de manera lliure i democràtica.

I sigui quin sigui el resultat, mantindrem l'esperit obert, inclusiu i solidari que ens caracteritza com a poble.

I tot, sense deixar de tenir presents els records dels moments foscos de la historia i de totes les persones que ens han precedit (que també ho van somniar). I tot, sense oblidar que al Sitges i a la Catalunya del present no fem diferències amb ningú, votin el que votin, compartint per damunt de tot uns mateixos valors d'humanitat, d'igualtat i de fraternitat universal. Perquè l'actitud cívica i la dignitat són i seran la millor versió de nosaltres mateixos. Som un sol poble.

Compatriotes,

Us convido a que celebreu i reivindiqueu la Diada.

Abraceu la Senyera de tots, penseu com penseu, parleu com parleu, voteu el que voteu i també si no voteu,

Manifestem-nos avui amb civisme.

I demostrem el proper 1 d'octubre, amb un gran èxit de participació, que som un poble que vol i té dret a l'autodeterminació.

Visca Catalunya!


dilluns, 21 d’agost de 2017

Ban de la Festa Major de Sant Bartomeu 2017

Vilatanes, vilatans. Dia rere dia d’aquest estiu tan xafogós, l’espetec de sensacions i emocions que és la nostra Festa Major s’anuncia, com ho fa cada any, oferint senyals del que seran la vigília i la diada, els jorns de més intensa celebració que es viuen a la nostra vila al llarg del cicle festiu. Com si d’un castell de focs es tractés, ens arriben aquells avisos que precedeixen l’es-pectacle. El brogit dels assajos de balls i músiques, les presentacions multitudinàries, el programa d’actes sortit d’impremta són, entre d’altres, els avisos a quarts d’una celebració que no deixa moment per al respir.

Amb prop de set segles d’història, Sant Bartomeu ha volgut per als sitgetans una efemèri-de lluïda i arrelada. En el seu honor, hem aconseguit una festa admirada arreu, que ha obtingut reconeixements, el darrer d’ells el de Festa Patrimonial d’Interès Nacional, con-juntament amb Santa Tecla. Podríem enlluernar-nos i dormir-nos en els llorers de la com-plaença, però un cop més s’anuncia una celebració que pugna per l’excel·lència. Aconse-guim que el folklore més arrelat passi de generació en generació, mentre anem amanint el calendari d’actes amb petits canvis que la fan més viva i adaptada als temps que canvien, d’un segle XXI que empeny amb la força de valors nous o renovats.

Una Festa Major com la nostra mereix que la gaudim amb generositat, però també amb civisme i amb la necessària precaució. És el moment de saltar, ballar i esbargir-se, sense oblidar que s’ha d’anar amb molt de compte amb les tradicionals carretilles i els elements pirotècnics. Per aquest motiu, recomanem seguir tots els consells de seguretat i que els vehicles no s’estacionin en els recorreguts de les processons i de les cercaviles. Els establi-ments i comerços convé que estiguin tancats el dia 24 d’agost, diada de Sant Bartomeu, festa local. Per últim, demanem que es prenguin les mesures necessàries de prevenció i autoprotecció en vehicles, tendals, aparadors, botigues i domicilis particulars amb la fina-litat de prevenir de possibles desperfectes i danys derivats de la crema de la pirotècnia. S’ha de tenir cura amb els infants i la gent gran, dos col·lectius especialment vulnerables.

Sitgetanes, sitgetans, visitants, arriba el moment de deixar-se anar amb el primer toc de la gralla i la flaire de l’alfàbrega. Sigueu protagonistes i espectadors privilegiats d’aquesta gran experiència que és la Festa Major de Sitges, una celebració que ens remet als ances-tres i alhora ens projecta al futur com una comunitat amb identitat sòlida i reconeguda.

Gloriós Sant Bartomeu, que de Sitges n’és patró, visca la Festa Major!

dilluns, 22 de maig de 2017

Turisme i posicionament: els nous reptes

La setmana passada vam fer la primera reunió del nou Consell de Turisme de Sitges. Es tracta d’un nou òrgan impulsat per l’Ajuntament, i que compta amb la presència i participació de tots els agents públics i privats amb responsabilitats en la gestió i la planificació turística local. Hi són els representants dels hotels, restaurants i bars; els dels càmpings i apartaments turístics; els dels serveis de les platges, o els dels ports esportius així com el Consorci del Patrimoni o el Parc del Garraf, entre molts altres. El nou Consell té una composició plural i polièdrica, perquè el turisme avui en dia és transversal i cal planificar-lo des de diferents àmbits, tant públics com privats i associatius.

El Consell de Turisme té com a missió planificar la política de promoció turística de la vila i detallar les accions i la línia que interessa al conjunt del municipi, tant des d’una òptica global com en les accions puntuals i sectorials. En aquest sentit, el Consell disposarà de grups de treball de diferents àrees i entre els seus objectius té el realitzar un diàleg permanent amb la ciutadania per a que facin arribar les seves inquietuds i propostes.

El triangle sector públic – sector privat – comunitat (és a dir, els veïns del municipi) constitueix un dels fonaments del nou Consell de Turisme. El treball bilateral que ha distingit les polítiques de planificació turística en les darreres dècades ha estat substituït per les noves polítiques a tres bandes. I en aquest sentit, el nou Consell de Turisme és una ja dissenyada des d’un bon principi en aquesta línia per adaptar-se als nous reptes. Una de les primeres accions serà l'Audiència pública de presentació del Pla de Qualitat Turística 2017-2021, que farem el proper 5 de juny. En aquest acte, sotmetrem a audiència publica el pla estratègic de turisme, que volem consensuar entre administracions, sector privat i ciutadania.

El turisme és la indústria de Sitges. Des de fa més de cinquanta anys, la vila viu del turisme i en fa més de vint que ho fa durant tot l’any, gràcies als congressos i convencions, que van permetre trencar l’estacionalitat que havia imperat dècades enrere. Per aquest motiu, l’Ajuntament té entre les seves prioritats impulsar accions de promoció, d’ordenació i d’execució estructurals per afavorir i donar suport a aquesta activitat econòmica.

En aquesta línia, l’Ajuntament està executant diverses accions, algunes orientades pròpiament a l’activitat turística i altres de les quals se’n beneficia el propi turisme. En el primer punt, en els últims anys hem executat accions com la moratòria en la concessió de llicències a apartaments turístics, minimarkets i altres negocis que no s’emmarquen en la línia d’imatge que necessita Sitges; les regeneracions de les platges (tant la portada de sorra de cada estiu com el projecte estabilitzador en el qual estem treballant amb el Ministeri); l’impuls de festivals per dotar d’activitat durant tot l’any (alguns organitzats directament i amb participació municipal, com el flamant dels Jardins de Terramar, el Sitges Next de publicitat, el de Jazz o el del Cinema, que enguany celebra cinquanta edicions); o el disseny i execució d’accions que directament tenen una repercussió en l’activitat turística (la campanya de promoció Sitges Viu, la Ruta de la sal, l’enoturisme…).

Per la seva banda, les accions dutes a terme pel Govern Municipal i que tenen una incidència directa en l’activitat turística són el projecte del nou Pla d’Usos, que enllestirem en els propers mesos; les accions per reduir el top manta; les accions cultural de primer nivell –com la celebració de l’exposició dedicada a Ramon Casas–, que contribueixen a posicionar Sitges com un referent cultural o el nou Pla de Patrimoni Arquitectònic, que té com a missió protegir els edificis que marquen la nostra singularitat i identitat.

Queda molt a fer, però estem avançant en la bona direcció, segons ens indiquen els informes i avaluacions elaborats per especialistes, que apunten que Sitges manté la seva marca de referència en el conjunt del país. Les dades d’ocupació, d’organització d’esdeveniments i d’iniciatives que arriben a Sitges s’han multiplicat en els últims anys i il·lustren el nostre potencial i l’atracció que tenim en aquest moments. Amb tot, Sitges necessita estar contínuament en moviment, generar noves iniciatives i actuar com a laboratori de les idees i propostes que marquen el turisme del segle XXI. I el flamant Consell de Turisme és una excel·lent eina per fer-ho possible.

dimecres, 22 de febrer de 2017

Cloenda de l’exposició de Ramon Casas a Sitges

Intervenció amb motiu de la presentació de l’edició facsímil de Desde El Molino i la cloenda de l’exposició Ramon Casas, la modernitat anhelada, que hem organitzat al Museu de Maricel entre el 16 de novembre de 2016 i el 19 de febrer de 2017.

Desde El Molino recull les cròniques de París que Rusiñol escrivia per a La Vanguardia per a explicar la vida dels artistes a Montmartre, sense estalviar detalls. Tant és que sigui el retrat dels artistes catalans que freqüentaven el Moulin de la Galette com les ombres xineses del cabaret Chat Noir, o la vida nocturna de Montmartre, les cançons de taverna o el ball del can-can. D’unes cròniques així, escrites i dibuixades en primera persona, avui en dia en diríem autoficció. Són, com diu el text de presentació, l’autobiografia de la bohèmia de Santiago Rusiñol i Ramon Casas.

Rusiñol narra les vivències parisenques amb un estil que és el correlat del que ell i Casas pinten, directe, real i, en podríem dir, sentimental. Ramon Casas les va il·lustrar amb traç i voluntat de fotoperiodisme, amb un dibuix àgil i expressiu.  Escrites entre 1890 i 1892 corresponen als anys que culminen la complicitat estètica de tots dos artistes.

Entre 1890 i 1892, però, es produeix un fet important en la vida de Rusiñol i també per a tots nosaltres, perquè, tant ell com Casas de París estant feien incursions a Barcelona per presentar els seus quadres als salons i als certàmens. Així va ser com Casas va venir a pintar a Sitges la tardor de 1891 i Rusiñol va venir-hi també encuriosit per aquells patis que Casas li havia explicat, al temps que també es dirigia a Vilanova per veure el Greco del Museu de Víctor Balaguer.

És per això que Desde el Molino també té referències a Sitges. Concretament, al capítol desè, titulat “Impresiones de llegada”, una arribada després d’haver ‘descobert’ la nostra població. Perquè Rusiñoll hi escriu  que  “cuando (...) se dejan aquellas playas de Sitges que dejamos (...) cuando se deja aquella eterna dulzura del aire sin falsificación recibido y directamente aspirado; cuando se deja una tierra que a más de ser buena por ser nuestra, lo es también porqué lo és, (...) bien puede uno quejarse y hacerlo servir de pretexto para calentar el ánimo”. D’aquell gener de 1892 ara fa exactament 125 anys. Feia poc que Rusiñol havia pronunciat el primer discurs a Sitges tot despedint-se de la gent que l’havia acollit:

“ “Doncs bé, jo, amics meus, anava caminant pel món, seguint terreno i saltant torrents i barrancs quan u n dia vaig veure una terra on hi feia més sol que en els demés llocs, on el cel era més blau, la mar més blava també i les cases eren blanques i sense neu i tot era verd i florit i hi vaig fer alto (...)  Però lo que no diran els meus quadres ho diré jo i ho diré molt alt perquè em senti tothom i ho diré amb el pit ple d’entusiasme: Que a França podran  tenir molts milions, però mai podran comprar una terra com aquesta, on es malvasia el vi, or la costa, claror el cel, foc les dones i tot neda amb una atmosfera de vida i d’amistat.”

És també des d’aquesta primera estada que data l’article sobre “La nostalgia de dos patrias”, en el que, colpit per la tragèdia de l’emigració dels sitgetans a Amèrica, situa l’enyorament en primera persona, ja escindit entre l’atracció del sol i la llum de Sitges i la boira grisa del París de la modernitat que encara ha d’acabar d’apurar, però que finalment abandonarà per construir casa-taller i museu a Sitges.

Mentrestant, però, hem d’assaborir aquestes cròniques de París, aquest París tan gris de boira però tan atractiu per a la lluita per l’art i la llibertat en la que tant com Rusiñol acaben per triomfar important-la com el llegat de la modernitat a la Catalunya del seu temps. 

dilluns, 6 de febrer de 2017

Pressupost: més actuacions socials, major dinamització econòmica i augment de les inversions

Ara fa unes setmanes, el Ple Municipal va efectuar l’aprovació inicial del pressupost de l’Ajuntament de Sitges per a l’exercici 2017. Ho va fer amb només 6 vots en contra dels 21 del,Ple, en una clara mostra de la transversalitat del document i de la voluntat negociadora demostrada pel Govern i la pràctica totalitat dels grups municipals que, en un sentit o un altre, van traçar acords puntuals que han quedat recollits. A començament de març, el Ple haurà d’efectuar l’aprovació definitiva del pressupost per a que entri automàticament en vigor.

El pressupost del 2017 supera els 42 milions d’euros i suposa un increment del 2% respecte el de l’any passat. Les partides que més registren aquest augment són les de Benestar Social, Cultura, Esports, Ensenyament i Via Pública. L’augment d’aquestes partides està orientat a executar les accions programades en el Pla de Mandat, elaborat pels dos grups municipals que actualment formem el Govern de l’Ajuntament (PDeCAT i DC, per una banda, i ERC, per una altra).

Entre les actuacions que recull el pressupost hi ha l’inici d’execucions o projectes llargament esperats, com la construcció de l’escola Agnès de Sitges, que serà possible gràcies a un acord de l’Ajuntament i la Generalitat, que especifica que el nou edifici s’executarà entre els exercicis 2017 i 2019. El pressupost també recull altres importants inversions, com el nou camp de rugbi, que permetrà donar una resposta definitiva a la situació de provisionalitat que ha caracteritzat les instal·lacions d’aquest esport a Sitges dels seus orígens, fa 25 anys. Així mateix, hi ha altres destacades actuacions, com la necessària reforma de diferents trams del Passeig de la Ribera, la reforma de la Casa de la Vila, les millores del camp municipal d’Aiguadolç, el nou centre cívic de les Botigues o la millora dels accessos a Garraf, entre d’altres projectes destinats a millorar el mapa d’equipaments i infraestructures de la vila.

El pressupost també contempla un pla d’actuacions socials, que tenen com a objectiu actuar amb caràcter preventiu sobre els col·lectius més vulnerables, però al mateix temps intervenir en les situacions de major necessitat. Es tracta d’actuacions que formen part del nostre programa Sitges de les persones, que ja l’any passat va suposar l’habilitació de 600.000 euros extres en serveis socials. Enguany, incrementem la dotació econòmica i el nombre de professionals que treballaran en aquest camp. Objectiu: les persones.

Paral·lelament, el document pressupostari contempla un augment dels recursos a la via pública, conscients del problema que tenim en aquest àmbit, especialment durant els mesos d’estiu. Ja l’any passat, vam augmentar les partides dels serveis de neteja en prop de mig milió d’euros i aquest any està contemplada una dotació especial als serveis de jardineria per millorar les zones verdes del municipi.

Hi ha una dada del pressupost del 2017 prou rellevant: la despesa municipal per habitant a Sitges assoleix els 1.419,53 euros, molt per sobre de la mitjana del país en els municipis d’entre 25.000 i 30.000 habitants, que és de 1.098,32 euros. La inversió per habitant a Sitges arriba als 86,21 euros, mentre que a la mitjana del país és de 61,20 euros.

I tot aquest augment dels recursos i dotacions pressupostàries ho fem sense augmentar el deute, sinó el contrari. El 2017 tornarem a reduir el deute de l’Ajuntament, situant-lo notablement per sota de la mitjana del país, tot i el difícil escenari en que tenien les finances municipals el 2011, quan es van superar límits excessius.

És un bon pressupost i per a que sigui realment efectiu el repte que tenim ara és millorar els processos i la gestió municipal. Si ho aconseguim, haurem estat capaços en pocs anys de revertir una situació profundament crítica en moderadament envejable.