dilluns, 27 de novembre de 2017

Nit de Premis Sitges 2017

Regidores i regidors de l'Ajuntament de Sitges, creadors, gestors culturals, estudiosos, representants d’associacions i col·lectius, senyores i senyors, molt bona nit a tothom.
El saló teatre del Casino Prado ha acollit aquest vespre una nova edició de la Nit de Premis Sitges, la vintena de la seva història. El que hem vist i escoltat en la darrera hora ha estat tota una celebració d’allò de bo que sap oferir la nostra vila des de tots els vessants de la seva vida cultural. Des de les expressions artístiques més pures, fins als grans esdeveniments que ens situen en l’agenda internacional, passant per les manifestacions folklòriques i tradicionals que tant ens caracteritzen.

Com cada dos anys, ens hem citat aquí, el saló-teatre del Casino Prado, aquesta joia arquitectònica que calia polir i mostrar com es mereix. A aquesta entitat centenària voldria dedicar les meves primeres paraules. Ja ho vaig fer dissabte passat, en la gala de celebració del 140è aniversari del Casino Prado Suburense, però voldria recalcar-ho un cop més. El 2011, anunciava dalt d’aquest escenari la voluntat d’obtenir recursos per arranjar el teatre. El trajecte que hem hagut de recórrer fins a aconseguir materialitzar aquest somni ha estat tortuós i ple d’entrebancs. Certament, les obres s’haurien d’haver posat en marxa i haver acabat fa molt de temps. Ho lamentem i en demanem públicament disculpes. 

Però ara el que toca és celebrar la fi de tot aquest procés. Tenim un saló teatre més acollidor, més còmode, amb un fossar per a músics que ens permet efectuar un nostàlgic salt enrere en el temps de més d’un segle. En poques paraules, amb l'ajuda de la Diputació de Barcelona, hem posat al dia un equipament de gran valor patrimonial tot preservant l’esperit que tenia en els vells temps en què es va concebre.

En un futur, el Casino Prado encara ha de millorar molt més el seu aspecte. Serà quan es posi punt i final a la segona fase de les obres de restauració de l’entitat, que comencen aquesta tardor. Uns treballs que comportaran l’adaptació de l’edifici social a les normes d’eficiència energètica, així com la remodelació de la façana orientada al jardí. 

Vull afegir també el nostre reconeixement a la Societat Recreativa El Retiro (que d'aquí tres anys celebrarà el seu segle i mig d'història, 150 anys), entitat amb la que ara mateix, com bé coneix la seva presidenta i junta directiva, també estem explorant aconseguir pressupostos públics per millorar les instal·lacions del seu saló teatre i de les dependències socials. 

Sempre ho hem defensat: a la Vila comptem des del segle XIX amb dos espais d'entitats per a les arts escèniques, la dansa, la música i el cinema a Sitges, els espais de les dues societats centenàries. I l'Ajuntament ens sentim compromesos amb elles dues per assegurar-ne així la seva continuitat. 
Us deia en començar que aquesta és una vetllada de reconeixement de l’activitat cultural del nostre poble. Ho podem constatar en fer un repàs de la llista de guardonats en aquesta Nit de Premis Sitges, a qui voldria adreçar les més caloroses felicitacions. Enhorabona a tots i totes, i gràcies per la vostra contribució a la cultura, en el sentit més ampli de l'expressió.
  • Al Sitges Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, per mig segle ininterromput d’activitat que ha convertit Sitges en la meca mundial dels certàmens cinematogràfics del seu gènere.
  • Al consell redactor de ‘La Xermada’, que amb 50 exemplars editats ha esdevingut la publicació de referència de la cultura popular i tradicional que es genera a la nostra vila.
  • A Núria Camps Montané, tot un exemple d’amor a les lletres i a la cultura a través dels seus relats i dels articles que ha publicat a ‘L’Eco de Sitges’.
  • Als matrimonis formats per Alfonso Lügstenmann i Charo Sánchez-Cancio i per Estela Campaña i Xavier Lahoz, puntals de dues iniciatives que han sabut aliar l’esport amb la solidaritat.
  • Al pintor Josep Manuel Aznar i a l’escultor Aaron Pérez, guanyadors dels concursos Sanvisens i Pere Jou, les obres dels quals podem veure exposades aquests dies al Centre Cultural Miramar.
  • Al Grup d’Estudis Sitgetans i a la secció de fotografia de la mateixa entitat, pels esforços en l’àmbit de la recerca local i de l’activitat fotogràfica, respectivament.
  • A tres generacions de la família Gassó, que durant més de mig segle han aixecat acta del que es va succeint a Sitges a través de les seves instantànies.
  • A Iu Bover i Arnal, guanyador del Premi Josep Carbonell i Gener; a la violoncel·lista Irma Bau i la pianista Irina Veselova, mereixedores del premi de cambra del Concurs Mirabent Magrans, així com a la soprano Paula Sánchez-Valverde, primer premi del Mirabent Magrans, en aquest cas, de la modalitat de cant.
  • I, finalment, als jurats del col·lectiu de periodistes locals, la família Mirabent Magrans i l’Associació Concertante.
La societat civil sitgetana és inquieta, dinàmica i molt compromesa amb la cultura i amb Sitges. Com a ajuntament hem de donar resposta a tota una sèrie de demandes que la crisi econòmica i social han mantingut aturades durant els darrers anys, especialment pel que fa a les infraestructures públiques i equipaments culturals. Avui vull anunciar-vos que aquest temps d’espera toca a la fi i que els esforços dels darrers anys comencen a donar els seus fruits. L’exemple més clar, per ser una de les principals demandes que hem rebut, és el de la Biblioteca Santiago Rusiñol. Durant la primera meitat de 2018, aquest emblemàtic equipament tornarà a obrir les portes (ara, sí)  renovat i, el que és més important, adaptat a les exigències dels temps presents.

Si en el 2017 hem agafat embranzida de cara a donar impuls a la promoció i millora d’equipaments culturals, l’any vinent serà decisiu en la materialització dels compromisos que havíem adquirit amb tots vosaltres :
  • Així, les entitats culturals disposaran amb poc temps de diferència d’un segon nou equipament als annexos del Centre Cultural Miramar (Aquest espai serà, a més, la nova seu de la regidoria de Cultura, Tradicions i Festes) i el nou Cau de Cultura a les dependències municipals que hi ha a l'edifici de la Societat El Retiro.
  • En la línia de conservar el nostre patrimoni, l’ermita i la masia de Santa Bàrbara restaurats seran, al seu torn, dos dels espais recuperats pel municipi per a l’activitat cultural, en un entorn natural i ambiental nou: el Parc de Santa Bàrbara. Aprofito avui per convidar-vos a l’acte informatiu d’inici de les obres al que la junta de propietaris del pla urbanistic ens convida i que tindrà lloc a Santa Bàrbara el diumenge 3 de desembre vinent, a les dotze del migdia.
  • La llista d’actuacions en el nostre patrimoni cultural es completa amb d’altres de rellevants com la rehabilitació del Palau del Rei Moro, contemplada en el pressupost municipal de 2018, que serà sotmès a aprovació del ple aquest mes de desembre vinent. Aquest any vinent també tenim contemplades la restauració de l’estàtua del doctor Robert i de l’escultura de la Sirena, de Pere Jou.
El nostre municipi veurà ben aviat ampliada la seva nòmina de museus dels tres existents a cinc en total. No tan sols això, sinó que veurem els quatre existents (el Cau Ferrat, el Maricel, el Romàntic i la Fundació Stämpfli) tots ells a ple rendiment a finals de 2018:
  • Un dels museus de nova creació serà Can Falç, on els treballs de reforma segueixen avançant. La darrera actuació ha estat sanejar la part que quedava de la planta baixa i dur a terme una nova prospecció arqueològica. Ara afrontem els estudis per a la consolidació i rehabilitació estructural de l’edifici.
  • També tenim la Fundació Stämpfli. L’ampliació que el matrimoni Stämpfli hi ha estat duent a terme permetrà que l’equipament rebi, per fi, la catalogació de museu. Serà aquesta mateixa primavera vinent. Una data a partir de la qual Sitges comptarà amb una sala de més de 1.300 metres quadrats dedicats a l’art contemporani.
  • Una de les grans actuacions previstes de començar aquest 2018 és la reforma del Palau Maricel, que celebrarà el seu centenari. Es tracta d’una actuació de tipus estructural que afectarà un dels edificis més emblemàtics de Sitges i que compta amb un dels majors pressupostos públics: 1,3 milions d’euros. El centenari de Maricel serà una de les commemoracions oficials del Govern de la Generalitat de l'any 2018, amb motiu de la qual el Consorci del Patrimoni de Sitges prepara diverses activitats i publicacions, així com una exposició.
  • El Museu Romàntic, per la seva banda, entrarà en obres de climatització aquest any vinent. Ahir dijous, Museus de Sitges aprovava el projecte actualitzat d’aquests treballs.
Els museus són, sense cap mena de dubte, una de les joies que hem d’ajudar a preservar. No hem d’oblidar que, més enllà fins i tot de tractar-se d’un dels principals valors patrimonials de la nostra vila, cada cop més els museus esdevenen un dels focus d’atracció creixent de visitants al nostre municipi. Si la cultura ha de ser un dels nostres principals capteniments, el turisme cultural ha de ser una de les nostres apostes de futur com a destinació turística sostenible i de qualitat.

M’acomiado, no sense abans fer un breu esment als altres dos pilars de la vida cultural sitgetana: els esdeveniments, i les entitats i el talent local. Enguany, hem estat protagonistes d’un especial encreuament de camins. El que hem viscut de la mà d’un veterà Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, que ha superat la ratlla del mig segle de vida, conjuntament amb el número zero del Festival Jardins de Terramar, un esdeveniment celebrat en un espai noucentista verd que el 2018 farà cent anys. L’èxit de tots dos esdeveniments els augura, ens augura, molt de futur.

Precisament, una de les condicions per tirar endavant el Festival Jardins de Terramar ha estat el de la promoció del talent local. Ho seguirem fent, com ho hem estat fent amb les entitats que contribueixen a bastir un calendari d’activitats culturals que pràcticament no coneix descans al llarg dels dotze mesos de l’any.

Som un municipi ben viu i la inquietud cultural que batega en el cor de tots nosaltres, en el cor dels nombrosos esdeveniments que acollim (grans i petits), en el cor de cadascun dels equipaments que utilitzem, en el cor de cadascuna de les causes que ens cohesionen com a col·lectivitat ... Tot plegat ens impulsa i compromet cap a un Sitges com a Capital Cultural cada cop més marcat. 

Fem-nos mereixedors d’aquest privilegi, tenint-ne cura i sabent donar-li continuïtat ... La cultura és el nostre caràcter.

Per moltes més Nits de Premis com aquesta. Visca la cultura!

Moltes gràcies.